dilluns, 9 de gener de 2023

El salí de Cambrils ( i 3 ).

Amb l'entrada d'avui tanco la visita virtual al salí de Cambrils, del que hi ha constància documentada del seu funcionament l'any 1.780, l'any 1.963 aturà la seva activitat i l'any 2.000 s'inicià la restauració.
A la primera entrada vàrem visitar la zona d'evaporació superior, coneguda com El Salí o Font Salada. A la segona entrada resseguirem la sendera que va de la zona d'evaporació superior a la zona d'evaporació inferior ( Les Cabanetes ), observant atentament els seus molins ( fariner, de pinso i pelador ). 


Deixem la bassa d'aigua salada on acaba la canalització de fusta que baixa l'aigua des de la Font Salada per apropar-nos a les instal·lacions del salí de Cambrils. Si anem a l'esquerra entendreu ràpidament el text escrit a la casa de fusta en el que després de donar-nos la benvinguda ens diu "Banya't amb l'erergia dels Pirineus".  
 
 
És la piscina d'aigua salada, que està plena de fulles perquè les instal·lacions a l'hivern estan tancades. Té una profunditat de vuitanta centímetres i una alta concentració de sal que arriba als 300 brams per litre d'aigua. Penseu que la concentració de la Mar Morta és d'uns 350 grams de sal per litre d'aigua i la de la Mar Mediterrània d'uns 38 grams per litre.


Si deixem la piscina salada i anem a la dreta trobarem primer les antigues eres esglaonades d'evaporació amb les seves rajoles d'argila. A la propera fotografia podem veure la més propera a la piscina salada, amb unes estructures de fusta que no tenen res a veure amb l'obtenció de sal sinó que formen part del solàrium de la piscina.


Baixant trobem la segona era d'evaporació, en molt mal estat com podeu constatar a la fotografia. Moltes de les rajoles d'argila estan trencades.


La tercera era esglaonada està restaurada i és en la que actualment s'evapora l'aigua de la Font Salada. Com podeu observar a la dreta de la propera fotografia, les rajoles d'argila són noves i més grans. La sal obtinguda s'asseca, s'emmagatzema, es mol per deixar-la preparada pel consum.


Acabo de baixar i faig la fotografia que ens permet veure els grans murs de pedra de les eres esglaonades de fins a cinc metres d'alçària. A la part superior dreta hi ha la pèrgola de fusta de l'aparcament que també podeu observar a la segona fotografia de l'entrada d'avui.


La superfície de les eres d'evaporació de les dues zones del salí de Cambrils tenen 5.100 metres quadrats dels que 1.800 corresponen a El Salí o Font Salada ( zona superior ) i 3.300 a Les Cabanetes ( zona inferior ).
Si continuem baixant trobem el nou magatzem de sal ( edifici de l'esquerra ) i l'antic molí de sal ( el petit edifici de la dreta ). Recordeu que l'altre magatzem i molí de sal estan a la zona d'evaporació superior, on actualment hi ha la casa de turisme rural La Borda del Molí.


Tornem a l'entrada del magatzem per fer mitja volta i tornar a pujar per la sendera de les eres esglaonades però ens aturarem a observar detalladament l'edifici que podeu veure al centre de la propera fotografia, l'antiga teuleria.


El petit plafó informatiu que podeu veure a la part superior central de la fotografia següent ens il·lustra: "La llenya amb la què es coïa l'argila procedia del bosc de l'obaga del Bartolo, també propietat del salí. Per salvar el profund desnivell del canal del riu, el transport dels trons es feia per mitjà d'una sirga i d'un dispositiu aeri que els fixava.
 
 
El lloc d'ubicació d'una teuleria depenia de la disponibilitat de la matèria primera, o sigui, la terra i l'aigua, i l'ergia: la llenya".


A la fotografia anterior podeu veure la graella, construïda amb obra, que es troba a sobre de la volta. Al seu damunt s'hi posaven les peces per coure.


Surto un moment del centre de la teuleria per mostrar-vos l'olla o foganya que és el lloc on es fa el foc per coure les peces d'argila de les eres d'evaporació. M'acotxo i, vigilant de no caure a l'interior, faig les dues fotografies següents en les en que podeu veure l'interior.


Inclinant la càmera fotogràfica faig el contrapicat que ens permet observar la volta feta amb maons sense coures. Al fer la volta es deixaven una colla de forats, ben repartits, per on passaven el foc i el fum a la cambra superior.


Al fer les eres d'evaporació les juntes entre les rajoles s'unien entre si amb argila pastada perquè la sal corroeix el ciment.
Quan s'havien preparat prou peces, s'omplia la foganya i s'encenien els feixos de llenya que cremaven un o dos dies. Després es tapava la càmera de cocció durant set o vuit dies fins que es refredaven les peces.


Abans de marxar, a l'edifici que podeu veure a l'esquerra de la teuleria, trobem una plana en la que hi podem llegir:
"Ajuntament d'Odèn.
Complex de Molins i Salines de Cambrils.
Inici de la restauració: novembre de 2.000.
Acabament de la restauració: març de 2.015.
Inauguració oficial: 10 de juny de 2.015."


Marxem del salí i tornem a la carretera L-401. No hem d'oblidar mentre continuem el nostre periple per la comarca de Solsonès que aquesta carretera que ens regala un paisatge espectacular fou construïda cap al 1.950 pels condemnats a treballs forçats després de la Guerra Civil...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada