L'agost de l'any passat a l'entrada "Gaudí a la Catedral de Mallorca" vàrem donar un cop d'ull al baldaquí, a dos dels vitralls ( La Reina dels Confessors i La Reina de les Verges ) i a la rosassa ( La Reina dels Àngels ) de la Capella Reial, als llantoners i a ses trobigueres. Tots aquests projectes formaven part de la reforma de la Catedral de Mallorca que l'arquitecte modernista Antoni Gaudí va fer entre els anys 1.904 i 1.914.
Us explicava que abans de la reforma de Gaudí la Seu de Mallorca era un temple fosc en el que la majoria dels vitralls estaven cegats i la poca llum venia dels canelobres, llantoners d'oli ( un a la nau central i dos a cada nau lateral ) i, en ocasions molt especials, del corredor dels ciris de la Capella Reial.
El corredor dels ciris serà el protagonista de l'entrada d'avui. Aquest corredor era una balconada de fusta amb un enteixinat d'estil mudèjar que recorria els murs de la Capella Reial i que en les festes molt importants es col·locaven centenars de ciris que la il·luminaven conjuntament amb el llantoner.
D'aquest corredor només en queden fragments a les tribunes corals de la Catedral de Mallorca, a l'Hospitalet de Sant Pere i Sant Bernat i en col·leccions particulars.
Gràcies a la gentilesa de la doctora en Història de l'Art de la Universitat de les Illes Balears, Mercè Gambús Saiz, que coordinà el monumental treball de recerca en el que han participat historiadors de l'art, documentalistes i restauradors, "La Catedral de Mallorca és el Document. La reforma de Gaudí cent anys després", editat pel Capítol de la Catedral de Mallorca en quatre volums, puc mostrar-vos en aquesta entrada fotografies centenàries en les que podeu veure el corredor dels ciris.
A més a més d'autoritzar-me a mostrar-vos les fotografies m'envià l'article del prevere Emilio Sagristá publicat a Palma de Mallorca. Imprenta "Mossèn Alcover" l'any 1.949 "La Catedral de Mallorca. Un capítulo de su historia antigua. Los corredores de cirios". Per acabar de documentar-me també m'envià la fotografia de l'oli de Joan Mestre dedicat a la declaració dogmàtica de la Immaculada Concepció del 1.855 que actualment forma part de Museu d'Art Sacre de Mallorca ( MASM ) i que podeu veure a la fotografia anterior. L'oli ens ajuda a imaginar la bellesa del corredor dels ciris que resseguia perimetralment la Capella Reial.
A la litografia anterior, feta per F.X. Parcerisa l'any 1.842, podem observar part de la Capella Reial des del corredor dels ciris. La litografia la trobareu a la pàgina 152 del llibre "Recuerdos y bellezas de España. Mallorca" de Pablo Piferrer. Darrere del corredor dels ciris podeu observar la façana superior del retaule major gòtic, de fusta i pa d'or, que fou desmuntat i oblidat al segle XVIII. Durant la reforma Antoni Gaudí el traslladà sobre el Portal del Mirador. A la propera fotografia el podeu veure restaurat.
Deixem la litografia i l'oli que ens han permès imaginar-nos com era el corredor dels ciris per tornar al presbiteri actual de la Catedral de Mallorca i observar les tribunes corals dissenyades per Gaudí.
A la fotografia anterior podeu veure la tribuna coral de l'esquerra que dóna al presbiteri i al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). A la fotografia següent, feta des del costat de l'Epístola ( el dret ), podeu observar l'altra tribuna coral. Al fons, sota aquesta tribuna coral, es veu l'altra tribuna.
Alguns dels fragments d'enteixinat del corredor dels ciris Gaudí els emprà per fer el sostre interior de les tribunes corals. Cal estar a l'interior de la tribuna per observar-los.
Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors i a la propera les tribunes corals foren col·locades sobre bancs i pilars de marbre.
A les tribunes corals les gelosies de fusta eren les del recinte exterior del cor, i la part superior correspon al cancell de tancament del cor fet per l'escultor renaixentista aragonès Joan de Sales a la dècada de 1.530.
Font fotografia: Figura 33. Fotografia correponent a la primera fase de la reforma dels espais, pràcticament executada. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). Tomada en Septiemmbre de 1.904. Emilio Sagristá Pbro.
A la fotografia anterior i a la propera de detall de la mateixa fotografia podeu observar la figura 33 del primer volum del treball de recerca "La Catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després". A la dreta es veu molt bé com estaven construint les tribunes corals.
A l'article d'Emilo Sagristá "La Catedral de Mallorca. Un capítulo de su historia antigua. Los corredores de cirios", que inicialment es publicà a Revista, pubicación del Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca XLVI-XLVIII Octubre-Diciembre 1.948, el prevere ens explica a la pàgina sis:
" ...he sospechado muchas veces si el ándito o corredor arábigo que circundaba toda la Capilla Real a unos seis metros y pico de altura, es decir: a muy poco más de la mitad, que llamábamos "corredor dels ciris", por los muchísimos que en él se colocaban en las solemnidades y que subsistió hasta la reforma de 1.904 y se desmontó por creerse un postizo, he sospechado digo, muchas veces que no era tal postizo. Que era de tiempos antiquísimos lo demuestra su fina labor arábiga y puede comprobarlo cualquiera en el techo de las tribunas laterales del presbiterio para el que se aprovecharon los trozos mejor conservados...".
Font fotografia: Figura 14. Fotografia de l'altar major barroc. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). Hecha el 18 de Junio de 1.904. Emilio Sagristá, Pbro.
La fotografia anterior i les tres properes, fetes per Emilio Sagristá l'any 1.904 entre el divuit de juny i el tretze de juliol. ens permeten observar el desmuntatge dels dos retaules de la Capella Reial. A les quatre fotografies centenàries hi podeu veure el corredor dels ciris.
A la pàgina set Sagristà escriu: "... En el fol. X ( año 1.328 ) del dicho libro de fábrica 1.327 - 1.338 di con la cita: se halla al principio de la página y leí y transcibí lo siguiente:
"Memorial de les despeses que fiu per rao de taules pintades ab rams dor les cuals foren afites en la paret sots los corredos dels ciris per rao dencurtinar lo cap com no hi bestassen los draps dalt abaix..."
Font fotografia: Figura 17. Fotografia de la Capella Reial amb el retaule barroc quasi desmuntat. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). Tomada el 2 de julio de 1.904. Emilio Sagristá Pbro.
Darrere del retaule barroc treu el nas el retaule gòti que Gaudí traslladà aquell any a sobre del Portal del Mirador ( sisena fotografia de l'entrada d'avui ).
A les pàgines vuit i nou Emilio Sagristá ens explica detalladament com era el corredor dels ciris: "... Los llamados "corredors de ciris", corredores de cirios, eran de madera: su forma, a modo de balconcillo volado que empezaba exactamente en la entrada de la Capilla Real y la recorría toda, lados y fondo, sin interrupción y sin variar de altura. Su sección era rígidamente rectangular y sus dimensiones, ciento diez centímetros de vuelo por ochenta centímetros de alto en el antepecho: su arranque de la pared era directo, quiero decir sin ménsulas, ni aun moldura alguna, que real o aparentemente lo soportaran. Su verdadero sostén eran unas vigas de unos veinte centímetros de alto, que, empotradas en la pared, con intervalos de un metro veinte a un metro cuarenta centímetros entre sí, quedaban ocultas entre los tablazones: una, por encima, de madera lisa que formaba el piso del corredor, y otra, por debajo, que era su forro exterior....".
Font fotografia: Figura 18. Fotografia de la Capella Reial amb el retaule barroc completament desmuntat. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). Tomada el 5 de Julio de 1.904. Emilio Sagristá, Pbro. Catedral de Mallorca- Capilla real, terminado el desmonte del retablo barroco. 5 de Julio 1.904.
"... El antepecho y la parte inferior del corredor se unían sencillamente en ángulo recto con arista o canto vivo: tan sólo el pasamanos del antepecho, en el que estaban clavadas las piezas de metal ( cilindros huecos "es nasos" ) que soportaban los cirios, era ligeramente pronunciado. Pero esta austeridad de líneas......quedaba bien compensada por la riqueza del alicatado arábigo, brillantemente policromado, que cubría uniformemente y de una manera continua, sin recuadros ni divisiones de ninguna clase, sus tableros todos, así del antepecho como de la cara inferior de los corredores..."
Font fotografia: Figura 19. Fotografia de la Capella Reial amb els dos retaules desmuntats. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). LOS CORREDORES... Fotografia hecha el 13 de Julio de 1.904.
A les quatre fotografies centenàries anteriors podeu observar el corredor dels ciris, pero a la tercera fotografia de l'entrada d'avui ( la de la coberta del llibre, detall de la Figura 20 del primer volum del treball de recerca ), feta per l'Emilio Sagristá el dia 18 d'agost del 1.904 ja ni hi és. Tampoc el veureu a la Figura 33 ( desena i onzena fotografies de l'entrada d'avui ) que Emilio Sagristá va fer al mes de Setembre del 1.904.
Al llibre de fàbrica del 1.328 ja apareixen documentats els corredors dels ciris que tingueren la funció d'il·luminar la Capella Reial durant gairebé sis segles.
Emilio Sagristá al final del seu article afirma que els corredors dels ciris ja els va projectar l'arquitecte en els primers plànols. Això vol dir que són contemporanis de la inauguració de l'absis l'any 1.269.Si la teoria d'en Sagristá es certa, el sistema d'il·luminació de la Capella Reial amb centenars de ciris en les grans celebracions s'emprà durant sis-cents trenta-cinc anys !
Si voleu aprofundir en l'obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca ( 1.904 - 1.914 ) cliqueu sobre l'enllaç anterior i consulteu des de la pàgina 87 a la 129.
Deixem la Catedral de Mallorca per, en una propera entrada, tornar a la Serra de Tramuntana i passejar virtualment per Deià.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada