dijous, 26 d’octubre del 2023

Romànic amagat al Prepirineu ( 14 ).

Tornem avui al Baridà, un  territori històric format per tres municipis de l'Alt Urgell ( Arsèguel, Pont de Bar i Cava ) i dos de la Cerdanya ( Lles de Cerdanya i Martinet ). En entrades anteriors hem visitat Els Banys de Sant Vicenç ( un nucli de població del municipi de Pont de Bar ), el Santuari de la Mare de Déu de Boscalt a poc més d'un quilòmetre d'Ansovell ( entitat de població i capital del municipi de Cava ) i la fàbrica llanera ubicada al nucli del Pont d'Arsèguel a tocar del pont de pedra que travessa el riu Segre i que és la protagonista de la fotografia següent.


Deixem la fàbrica llanera i comencem a enfilar la carretera LV-4052 que en pocs minuts ens portarà a Arsèguel, un petit municipi de vuitanta habitants. Només arribar-hi ens dóna la benvinguda l'església de Santa Coloma, protagonista de l'entrada d'avui. Darrere de l'església, de la que un document de l'any 1.098 ja en fa referència, trobareu un aparcament.

 
A la fotografia anterior podeu veure el frontispici. En aquesta façana de ponent es conserven alguns elements de l'època romànica. A la propera fotografia podeu observar la porta d'accés a l'església, molt restaurada, formada per tres arquivoltes de mig punt en degradació.

 
La propera fotografia de detall ens permet observar la línia d'impostes motllurada sobre la que hi ha les tres arquivoltes en degradació.


A la fotografia següent podeu constatar que entre la porta adovellada d'arc de mig punt i l'òcul es veuen uns carreus que ens parlen d'un arc anterior. Als dos carreus ben escairats de les cantonades hi ha esculpides dues misterioses cares que podeu observar a l'interior de les dues circumferències grogues que he dibuixat.


En els carreus ben escairats de les cantonades de la façana de ponent, a l'alçària de les arquivoltes de la porta d'accés, sorprenen les cares de forma circular esculpides. Constatareu que són molt simples, rústiques i amb poca expressivitat.


A la fotografia anterior de detall podeu veure la cara del carreu de l'esquerra i a la propera, també de detall, la cara del carreu de la dreta.


Deixem la façana de ponent per anar a la dreta i, només girar, donar un cop d'ull al campanar de torre de planta pràcticament quadrada ( 3,12 X 3,20 metres ), divuit metres d'alçària, coronat amb una cornisa i agulla recoberta de lloses de pissarra. A cada cara del campanar hi ha una finestra d'arc de mig punt.


A la fotografia següent podeu veure les façanes sud ( assolellada ) i est ( amb ombra ). Com podeu constatar, l'església no té absis i la coberta a dues aigües és de lloses de pissarra. 


Continuo resseguint perimetralment l'església per mostrar-vos millor a la propera fotografia la façana est on queda clar que l'absis original ha desaparegut.


L'església actual, que té poc a veure amb la romànica original, és el resultat de les reformes que hi van fer als segles XVII i XVIII.
Girem cua i tornem per veure alguns detalls de la façana sud, com la petita finestra que podeu observar a la fotografia de detall següent.


L'església, d'una nau amb coberta de volta de llunetes sobre arcs torals de mig punt, te capelles laterals edificades en reformes posteriors.
A l'esquerra de la petita finestra  de la fotografia anterior hi ha unes dovelles que recorden antigues obertures de la façana sud.


Diu la llegenda que les esglésies i ermites de muntanya dedicades a Santa Coloma eren per demanar-li la seva protecció contra els ossos perquè un os la va protegir a ella.
Continuem resseguint perimetralment l'església de Santa Coloma i a l'esquerra del frontispici donem un cop d'ull a la façana nord.


Creuem la carretera LV-4052 que hi ha just davant de l'església i comencem a passejar per Arsèguel. De seguida, nomes començar el carrer Trias de Bes, a pocs metres de l'església de Santa Coloma ens espera una agradable sorpresa...


A la dreta del gran portal de la fotografia anterior hi ha un petit cartell que podeu veure millor a la propera fotografia de detall. Llegir-lo em deixa bocabadat al constatar que hi ha una llibreria en un poble de vuitanta habitants!


Però la sorpresa encara és més gran quan a l'apropar-me a la porta interior descobreixo que ja us vaig parlar d'aquesta llibreria al blog al març del 2.011. No estava ubicada a Arsèguel ni a Catalunya sinó en un altre país... La visitarem virtualment en una propera entrada.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada