Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades dedicades a l'exposició " Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso" que acollí la sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida. Per acabar el redescobriment del nostre passat romà donarem un cop d'ull als àmbits de la domus ( casa romana ) i la vida quotidiana, l'economia i la mort.
La domus es constituïa al voltant d'un pati central porticat o un peristil al que s'hi accedia des de les diferents estances. Només els ciutadans més ben estants es feien construir grans domus amb banys privats ( balneum ), la gran majoria vivia en domus més petites.
La fotografia anterior és de la reconstrucció de la gran domus del segle II dC que hi ha al soterrani de l'Auditori Enric Granados de Lleida. Les domus imperials de Ponent, que tenien mil metres quadrats o més, eren com les grans domus d'altres punts de l'Imperi. Aquestes domus imperials tenien grans patis centrals, banys privats, parets pintades al fresc, marbres de qualitat... N'hi havia a Ilerda, Iesso i Aeso.
A la fotografia anterior podeu veure la reconstrucció de la domus residencial de Iesso i a la següent, a vista d'ocell, el paviment d'opus signinum ( mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa ) amb tessel·les blanques del triclinium ( menjador ) de la gran casa senyorial de Iesso.
A les domus de Ponent s'hi han trobat tot el que calia per fer roba: la filada ( fus, tortera o fusaiola i filosa ), la teixidura ( els pondus -pesos d'un teler d'ordit vertical- ) i finalment la costura ( agulles fetes amb os ).
A la fotografia anterior de detall, de dalt a baix hi ha: un fus d'os dels segles I-II dC, un altre fus d'os aquest del segle II dC i una agulla de cosir del segle II dC. Els tres estris foren trobats a Lleida. El primer al soterrani de la Paeria i els altres dos a l'antic portal de magdalena.
A la propera fotografia, de dalt a baix, hi ha un pondus ( pes d'un teler d'ordit vertical ) amb la representació d'una figura humana. A sota, una fusaiola del segle I dC trobada al turó de la Seu Vella. La fusaiola es col·loca a l'extrem inferior de fus i ajuda a filar, per torsió, les fibres tèxtils.
En aquest àmbit també s'explicava com vestien, quina estètica tenien, la seva cura personal, els seus rituals, els jocs ( daus, fitxes, tabes - amb ossets de corder -, nines - algunes articulades-...
A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta hi havia exposats: un ungüentari de vidre del segle IV dC de la Vil·la de Llorís ( Isona ), un vaset de bronze del segle II dC trobat a l'antic portal de Magdalena de Lleida, i un ungüentari del segle III dC trobat al poblat de Gebut ( Soses ).
Les cremes per a la pell es guardaven en ungüentaris de vidre o ceràmica. Els petits objectes d'os o de bronze s'utilitzaven a la higiene bucal.
Llar ve del mot romà lar, divinitat protectora de la casa. A totes les cases hi havia un espai de culte en el que s'honorava als deus i esperits que protegien a la família. A l'esquerra de la propera fotografia de detall podeu observar una ara domèstica ( petit altar de marbre ) del segle I dC trobat al carrer Costa de Magdalena de Lleida i a la seva dreta l'herma ( pilar sobre el que es col·locava un bust ) en forma de déu Mercuri, del segle III dC trobat a l'Avinguda Francesc Macià de Lleida.
Deixem l'àmbit de la domus i la vida quotidiana per visitar virtualment l'àmbit de l'economia. A Ponent les ciutats vivien del conreu ( cereals, vinya i olivera ), dels ramats ( ovelles, cabres, porcs i gallines ) i de l'horta. Dos mil·lennis després tenim la mateixa base econòmica. La ciutat d'Aeso a més a més comerciava amb ferro, sal i fusta del Pirineu.
A la fotografia anterior el protagonisme és per a una àmfora del sud de la península Ibèrica per transportar-hi gàrum ( salsa feta de vísceres fermentades de peix que es considerava un aliment afrodisíac que només consumien els alts estaments socials ). L'àmfora de la propera fotografia és de la Gàl·lia i s'emprava per transportar vi. Les dues són dels segles I -II dC i estan custodiades al Museu de Guissona.
Les vies de comunicació construïdes per tot el territori foren essencials per desenvolupar la producció i el comerç de diferents productes. Els rius Ebre i Segre eren navegables a l'època romana. Davant de la Paeria de Lleida hi havia un port fluvial que facilitava rebre i enviar productes. El podeu imaginar a la restitució feta per 3D STOA. A tocar de la muralla hi podeu veure el fòrum, on actualment hi trobem la plaça de Sant Joan.
En un dels plafons un dibuix ens explicava com els romans feien una via. Les vies o calçades romanes formaven una espectacular xarxa de carreteres que comunicava tot l'Imperi Romà.
A les vies romanes cada vint quilòmetres hi havia una fonda en la que s'hi podia menjar, dormir o abeurar els cavalls. Cada mil passos ( 1.480 metres ) trobaves una columna de pedra cilíndrica, oval o paral·lelepípeda anomenada mil·liari amb indicacions que ajudaven a no perdre's. En un dels plafons hi havia una fotografia del mil·liari de l'any 44 - 45 dC. que es conserva al Museu de Lleida.
El mil·liari, trobat a la Partida de Vallbona de Tamarit de Llitera, correspon al tram entre Lleida i Osca de la Via Tarraco - Asturica Augusta ( Astroga ).
A l'exposició només hi havia una fotografia del mil·liari, però anant a la Planta 1 de l'edifici principal de Museu de Lleida el podreu observar detalladament.
L'Imperi Romà fou la primera gran globalització econòmica. Tots els seus territoris estaven integrats en un mercat únic.
En un dels plafons hi havia un mapa davant del que et quedaves bocabadat al constatar la procedència d'alguns dels materials ceràmics trobats a les ciutats romanes lleidatanes.
L'àmbit "Que la terra et sigui lleu" parla de la mort. Quan una persona moria, es rentava el cos amb olis i ungüents per purificar-la. La família vetllava al mort fins al funeral en el que, a més a més de la cerimònia, es feia un banquet.
Els cementiris ( necròpolis ) ubicats fora de les ciutats no eren recintes tancats sinó al llarg de les vies. De les tres ciutats romanes lleidatanes l'única localitzada clarament és la d'Ilerda. A la fotografia anterior podeu observar la restitució 3D STOA de l'angle sud-est d'Ilerda. L'edifici que es veu a l'esquerra dins del recinte emmurallat és el de les termes. La via es dirigia cap a Corbins i els Pirineus. Després de passar el pont sobre el riu Noguerola, flanquejant la via, podeu veure la necròpolis.
La necròpolis d'Ilerda es va trobar l'any 1.929 quan es construïa l'estació ferroviària. Hi havia set sarcòfags de pedra, dos taüts de plom i diversos enterraments en caixa de fusta tos amb els seus aixovars. L'any 1.861 amb la primera construcció de les vies probablement es destruí bona part del cementiri romà.
A la fotografia següent d'un dels plafons informatius podeu veure la noticia del descobriment de la necròpolis publicada al número 38 de la revista Lleida el dia 10 de novembre de 1.926.
De la necròpolis de l'estació del ferrocarril de Lleida és el pedestal honorífic d'Ilerda, del segle II dC, en el que hi podem llegir:
A Sempronia Tempestiva,
Marcia Tempestiva,
la seua mare"
La propera fotografia és de la làpida funerària del segle II dC trobada al carrer de Tapioles de Guissona. La làpida de Lèsbia, una nena nascuda a Iesso i morta als onze anys i deu mesos, és un plany de la seva mare Servília Prepusa en la que al final del text hi diu: "Hem posat aquesta inscripció com a consolació del nostre dol. Qui ho llegeixi que digui: Que la terra el sigui lleu".
Al mateix indret de Guissona, al carrer de Tapioles, es va trobar l'escultura d'un cavall i el seu genet que segurament formava part d'un monument funerari. Com la làpida anterior, també és del segle II dC.
A l'altar funerari dels segle II - III dC de la fotografia següent, custodiat al Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona, hi podem llegir el comiat d'un càrrec públic de Tarraco a la seva esposa ilerdense Baebia Ursina. Després del funeral, cíclicament s'hi feien libacions de vi en honor a la persona difunta. la libació era un ritual religiós en el que s'aspergia una beguda com a ofrena a una divinitat o a un difunt. A l'altar funerari s'hi pot llegir:
" Consagrat als déus manes
a la seua dolça i merescuda esposa
Baebia Ursiva, nascuda a Lleida.
Ho va fer Sulpici Primitiu,
servir de Tarragona"
El Museu de Lleida organitzà una sèrie d'activitats al voltant de l'exposició amb visites guiades, rutes per les restes de les tres ciutats romanes, conferències i la dotzena nit gastronòmica amb un sopar romà al Parador de Lleida.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada