La loggia del Mercato Nuovo.

A l'entrada anterior dedicada a Firenze vàrem observar detalladament el Palazzo dell'Arte della Lana. Al final us explicava que a la propera entrada, passejant només un minut per la Via Calimala, trobaríem la Piazza del Mercato Nuovo i la seva Loggia.

A la part inferior esquerra de la fotografia següent podeu veure una petita part del cos central del Palazzo dell'Arte della Lana, i en primer terme, dues de les façanes del  Palazzo della Società Cattolica d'Assicurazione, al que els nous propietaris després de la reforma del 2.015 anomenen el Palazzo degli Angeli pels querubins i àngels que hi ha esgrafiats.

Si des del mateix lloc on he fet la fotografia anterior, faig mitja volta, ja puc fotografiar la loggia del Mercato Nuovo, situada al centre de la plaça del mateix nom, coneguda popularment com la loggia del Porcellino. L'edifici forma part de la llista elaborada l'any 1.901 per la Direzione Generale delle Antichità e Belle Arti com a edifici monumental, per ser considerat Patrimoni Artístic Nacional.

La loggia és un projecte de Giovanni Battista del Tasso que es construí en estil manierista entre 1.547 i 1.551 per crear una zona coberta destinada al comerç de seda i objectes preciosos. Posteriorment Bernardo Buontalenti substituí les columnes cantoneres per quatre pilars de reforç amb vuit fornícules per col·locar-hi estàtues de marbre al·lusives al comerç. A l'interior de dos d'aquests quatre pilars cantoners ( el de l'esquerra de la fotografia anterior amb dues estàtues a les fornícules i al que trobem diagonalment a l'altre extrem de la loggia ), hi ha una escala de caragol per accedir al gran espai superior.

La loggia fou restaurada l'any 1.838 per l'arquitecte Paolo Veraci i posteriorment es projectà col·locar a les fornícules vuit estàtues d'il·lustres florentins, però només en van fer les tres que hi ha actualment. A la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure a la fornícula de l'esquerra l'estàtua de Bernardo Cennini ( orfebre i tipògraf ) obra del 1.890-1.892 d'Emilio Mancini, i a la fornícula de la dreta l'estàtua de Micchele de Lando ( polític ) obra del 1.895 d'Antonio Bortone.

A les dues fotografies constatareu que a esquerra i dreta del pilar cantoner hi ha unes llums amb la flor de lis, que és el símbol de Firenze des del segle IX.

Si dirigeixo la mirada a l'esquerra puc mostrar-vos parcialment el Palazzo Cavallereschi, del segle XV, en el que encara es poden veure els carreus i els arcs lleugerament apuntats ( els més grans són afegits ). L'arrebossat de la façana amaga la seva antiguitat. L'any 1.427 l'edifici era propietat dels fills de Carlo Cavalcanti, que van perdre el nom de Cavallereschi perquè es convertiren en gent comuna per poder tenir càrrecs públics.

A la part superior de la fotografia, on la façana està arrebossada hi ha una gran llosa de marbre amb la Croce del Popolo, un dels símbols heràldics de Firenze. Alguns afirmen que fou col·locada pels Cavalcanti, però és de fabricació més recent, possiblement una reproducció de l'antiga que ja estava malmesa.

Deixem el Palazzo Cavallereschi, donem mitja volta, i tornem al mercato. Si hi aneu a primera hora veureu com els venedors arribem estirant els grans carretons  i omplen la loggia amb els seus productes. Passejant entre les parades aviat tindreu clar que no té cap relació amb els seus orígens perquè en lloc de seda i objectes preciosos el que hi trobareu són articles de pell senzills.

Quan al final del dia els paradistes el desmunten i tornen a carregar-ho tot als grans carretons i els empenyen fins als magatzems on els guarden, la loggia de la piazza del Mercato queda buida. 

L'any 1.904 es va fer una reforma de les cobertes, i del 1.928 al 1.931 es reconstruïren les escales d'accés i es renovaren les bases de les columnes i pilars, les cornises, motllures de capitells, cobert i canalons. S'hi han fet més restauracions els anys 1.964-1.965 i del 1.996 al 2.003.

Vint columnes compostes i vuit pilars de pedra suporten arcs de mig punt i les voltes de creueria. Entre les voltes i la teulada hi ha varies sales a les que s'hi puja les dues escales de caragol que us he explicat abans. Durant un temps en aquestes sales s'hi van arxivar les escriptures notarials originals.

 

La fotografia anterior de detall és d'un dels capitells de l'ordre compost, una mescla del capitell jònic ( les volutes de la part superior ) i del corinti ( les fulles d'acant de la part inferior ).

Al centre del paviment de la loggia, quan no hi ha les parades, s'hi pot veure la Pietra dello Scandalo o Pietra dello Carrocio, un cercle de marbre de dos colors que reprodueix una de les rodes del carroccio ( el gran carro de quatre rodes que portava la insígnia de la ciutat ). L'original fou substituït l'any 1.838 i restaurat al 1.885. Sobre aquest cercle de marbre es castigaven als comerciants deshonestos i als deutors insolvents a la Firenze renaixentista.

Resseguint perimetralment la loggia, just davant de l'edifici on hi havia la Borsa delle Merci, ens espera la fontana del Porcellino ( la font de porquet ). La loggia de Mercato Nuovo es coneix popularment com loggia del Porcellino.

A les fotografies anterior i següent podeu constatar que l'animal no és un porquet sinó un espectacular porc senglar, cinghiale en italià... 

 

A la propera entrada dedicada a Firenze observarem detalladament aquest font de la que hi ha còpies a Austràlia, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Alemanya, Gran Bretanya, Noruega, Uruguay, Ecuador, España, Suècia, Estats Units i a la mateixa Itàlia.

Atentament.

Senyor i

Enfilant una mica més el Turó de la Seu Vella ( i 2 )...

A l'entrada anterior dedicada al Turó de la Seu Vella de Lleida vàrem accedir a la petita fortificació consistent en una muralla baixa davant la muralla principal per la porta de la falsa braga, protagonista de la propera fotografia. Aquesta petita fortificació, anomenada falsa braga, envolta els vessants sud, est i nord de turó. Ja vam passejar pels vessants sud i est, avui observarem detalladament el vessant nord per continuar resseguint les fortificacions del Turó de la Seu Vella del vessant oest fins arribar una altra vegada a la porta de la falsa braga.

 

 

Ja us vaig explicar que l'estat de conservació de la falsa braga al vessant nord és lamentable. S'han iniciat les obres per aturar la degradació d'una part important de la fortificació, però encara queda molta feina per fer.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior, no puc accedir a la petita sendera perquè hi ha una tanca amb un senyal que prohibeix el pas. Agafo l'ascensor per pujar fins a la passarel·la i mostrar-vos aquest tram de la falsa braga a vista d'ocell. 

 

 

Abans de tornar a baixar fins a la falsa braga des de la passarel·la on he fet la fotografia anterior, fent mitja volta, puc ensenyar-vos la part superior del baluard de Louvigny i la seva espectacular muralla.

 

 

Dirigint la mirada a la dreta, darrere del recinte emmurallat treu el nas el cimbori de la catedral vella. Sobre la tercera muralla hi ha la plaça alta de Louvigny.

 

 

Agafo l'ascensor per tornar fins a la tanca amb el cartell que prohibeix el pas als vianants i baixo fins als pous de gel construïts al segle XVII que hi ha sota el contabaluard de Louvigny. Aquest baluard construït durant la Guerra dels Segadors, era conegut com baluard de Caltelmo, però  el Marquès de Louvigny el va remodelar i li canvià el nom per baluard i contrabaluard de Louvigny.

 

 

Per la petita sendera puc apropar-me al búnquer destinat a l'artilleria que es construí probablement després del bombardeig de Lleida del 2 de novembre del 1.937. Entre el búnquer i els pous de gel treu el nas la part superior de l'ascensor de formigó que ens enfila des del Parc de Santa Cecília a la falsa braga o a la passarel·la per accedir a la part superior del baluard de Louvigny.

 

 

Baixo el tram d'escales que hi ha a tocar dels pous de gel que ens deixa a tocar del parc de Santa Cecília amb l'objectiu de continuar per una sendera paral·lela a la falsa braga per la que no es pot passar.

 

Dirigint la mirada a la dreta puc fer la fotografia següent en la que podeu veure tres senderes de les que agafaré la de l'esquerra, la més propera a la falsa braga, per veure l'estat de la muralla.

 

 

El vessant nord de la falsa braga té nombrosos panys de muralla molt mal conservats que fins i tot en alguns indrets han perdut tots els carreus.

 

 

Hi ha llocs del recinte emmurallats que encara conserven la seva robustesa i sembla que aquells panys de muralla no estan afectats, però...

 

 

Però apropant-me a la base de la cantonada veig que estic equivocat, encara que el problema sembla de molt més fàcil solució que en altres indrets.

 

 

Les esquerdes i esllavissades malauradament us acompanyaran durant la vostra passejada i en alguns punts us quedareu molt preocupats per la possible caiguda de part de la muralla.

 

 

Constatant aquest lamentable estat de conservació de part del nostre patrimoni es fa difícil entendre com és possible arribar a aquesta deixadesa si les muralles estan declarades Bé Cultural d'Interès Nacional...

 

 

L'Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya tenen previst que els arquitectes de l'equip de redacció del Pla de Muralles de Lleida el tinguin acabat al juny del 2.026. Aquest pla determinarà les actuacions de manteniment del recinte emmurallat. Ja s'ha començat a treballar en la consolidació i restauració però és evident que no val a badar.

A tocar de l'església romànica de Sant Martí el recinte emmurallat gira a l'esquerra ( cap a l'oest ), però la falsa braga acaba al vessant nord del turó a prop al baluard de la Punta de Diamant.

A la dret de la propera fotografia es veu el campanar de cadireta de tres ulls i tres campanes de l'església de Sant Martí.

 

 

Abans de girar cap a l'esquerra m'apropo al niu de metralladores que està a tocar del carrer Darrere Sant Martí. Normalment és molt fàcil trobar-lo, però les abundants pluges d'aquesta primavera gairebé el tapen.

 

 

Molt probablement es construí després del bombardeig de Lleida del dia 2 de novembre del 1.937 conjuntament amb el búnquer destinat a l'artilleria que hem vist al costat dels pous de gel. Del niu de metralladores se'n conserva l'estructura però no el sostre. 

Torno a la sendera que està a pocs metres del carrer Darrere Sant Martí per anar fins a la Porta del Lleó que era l'accés a la ciutadella.

 

Durant aquest any està previst invertit en el patrimoni històric i cultural de la ciutat de Lleida uns dos milions d'euros dels quals un milió set-cents mil es destinaran al conjunt de la Seu Vella.

A la fotografia anterior, coronant el turó, podeu veure part del tram final de la muralla de la falsa braga del vessant nord, la plataforma de Louvigny, el baluard del Rei, el semibaluard baix del Rei i el baluard de la Punta de Diamant.

Avançant uns metres per la sendera faig la fotografia frontal del baluard de la Punta de Diamant també anomenat baluard de Rodamilans. 

 

L'any 1.812 l'explosió del polvorí instal·lat a l'interior del Castell del Rei ocasionà moltes destrosses que calgué reparar. Però la intervenció més important d'aquella època va ser el tancament occidental de la ciutadella construint una nova muralla entre els baluards de la Punta de Diamant i de la Llengua de Serp.

 

 

Entre aquests dos baluards, al centre, hi ha la Porta del Lleó que a partir de l'any 1.826 va ser la nova entrada a la ciutadella.

 

 

A la fotografia anterior es veu al fons la Porta del Lleó després de la colla de carreus que hi ha a terra. La podeu veure millor a la propera fotografia frontal. Sobre l'arc de la porta hi ha l'escut dels Borbons i està coronada per un lleó.

 

 

Entrant al recinte emmurallant i anant a l'esquerra, pugem a la Porta del Lleó. L'objectiu no és veure el lleó sinó anar fins al tram de muralla romana que hi ha a pocs metres de la porta.

 

 

Anant a la dreta cal enfilar un tram d'escales que van fins a les restes de la muralla romana que fou construïda abans que Ilerda obtingués l'estatus municipal (26 - 16 aC) durant el regnat de l'emperador August.

 

 

Com lleidatà que estima la seva ciutat em cau la cara de vergonya constatar el poc respecte al nostre patrimoni. Com podeu constatar a la propera fotografia, en aquest indret en el que posteriorment s'hi van afegir la muralla de tancament de l'alcassaba andalusina (IX - X), la muralla medieval ( XIV ) i la fortificació militar ( XIX ), actualment està ple de deixalles. Si volem que el Turó de la Seu Vella sigui declarat Patrimoni de la Humanitat ens cal canviar radicalment la cura i l'estima pel nostre turó.

 

 

Giro cua, baixo de la Porta del Lleó i en lloc de pujar per les escales vaig a la dreta enfilant la carretera pavimentada amb llambordes.

 

A la corba hi ha unes altres restes arqueològiques situades al pas obert al baluard de la Llengua de Serp per comunicar els Jardins Pompeu Fabra amb l'ascensor sud.

 

 

A la fotografia següent, feta des del final del tram d'escales, podeu observar des d'una perspectiva diferent aquest pas obert al baluard de la Llengua de Serp ( bLS ) que actualment està en obres.

 

 

Es tracta d'unes sitges medievals de forma arrodonida per emmagatzemar aliments que estan datades al segle XIII .

 

 

Al segle XV van perdre la seva funció d'emmagatzematge i es van omplir de terra per poder construir a sobre un edifici de planta rectangular que estava dedicat a la fabricació tèxtil. Era una de les construccions del barri de la Suda.

 

 

Deixem les restes arqueològiques i acabem de passar per sota del baluard de la Llengua de Serp. A la dreta trobem la porta de la falsa braga on vàrem començar a l'entrada anterior la passejada pel recinte emmurallat.

 

 

Avançant uns metres després d'entrar a la falsa braga en sortim pujant el tram d'escales que veieu a l'esquerra de la propera fotografia que ens deixaran a la plaça de la Sardana.

 

 

Ja a l'aparcament de la plaça de la Sardana anirem fins a la Porta dels Bernats ( PB ) per la que pujarem a la part superior del recinte emmurallat.

 

 

Gairebé al centre de la fotografia anterior el campanar de la Seu Vella s'alça imponent. Des de dalt del campanar vaig fer la fotografia següent en la que podeu veure d'esquerra a dreta des d'una perspectiva diferent: la porta de la falsa braga (1), el baluard de la Llengua de Serp (2), la plaça de la Sardana (3) i el pas per sota del baluard on hi ha les sitges del segle XIII (4).

 

 

A les properes entrades dedicades al Turó de la Seu Vella mirarem i admirarem la vella catedral de la capital de la comarca del Segrià.

Atentament.

Senyor i

D'Escalada a Moradillo de Sedano.

Marxem d'Escalada però no del municipi de Valle de Sedano per anar a Moradillo de Sedano, una petita localitat de les catorze que formen el municipi, on hi ha una de les esglésies més interessants del romànic castellà. En aquesta localitat en la que només hi viuen tretze persones ens espera l'església de San Esteban Protomártir que el dia tres de juny del 1.931 fou declarada Monumento Histótico Artístico.

 

 

L'església fou acabada o consagrada l'any 1.188. La data està escrita al cimaci del capitell esquerre de la finestra de la part de la façana sud, que està a l'esquerra del pòrtic, en el que hi ha esculpida una àguila.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos amb més detall aquesta inscripció en la que podem llegir  IN ERA MCCXXVI, que correspon a l'any 1.188 del nostre calendari.

L'edifici actual és el resultat de les successives reformes i ampliacions. La nau original és romànica però la capçalera renaixentista és del segle XVI. Malgrat no estar documentat els experts creuen que es construí després d'un incendi.

 

 

Entre els segles XVIII i XIX s'hi afegiren la sagristia i el pòrtic de la façana sud que podeu observar parcialment a les fotografies anterior i propera. Està clar que aquest pòrtic trenca l'harmonia de la façana sud però gràcies a ell s'ha conservat molt bé la portalada romànica que protegeix.

 

 

A la façana sud hi ha una arcada d'arcs cecs que flanquegen el pòrtic, tres a la seva esquerra ( que podeu veure parcialment a la quarta fotografia i a la fotografia següent més detalladament ) i dos a la dreta del pòrtic ( fotografia anterior ).

Els capitells de l'arcada de l'esquerra estan molt ben conservats com podeu constatar a les fotografia anterior i a les dues properes fotografies de detall.

El de l'esquerra ( fotografia anterior ) està esculpit amb fulles i flors d'acant i al de la dreta ( fotografia següent ) hi ha esculpides harpies i grius.

El capitell de l'arcada cega de la dreta del pòrtic malauradament està molt mal conservat com podeu constatar a la fotografia de detall.

Sobre l'arcada de dos arcs cecs de la dreta del pòrtic ( cinquena fotografia ) hi ha un finestral d'arc de mig punt que és el protagonista de la propera fotografia. L'arc de mig punt exterior es recolza sobre dos capitells. Al de l'esquerra hi ha esculpit un animal fantàstic i al de la dreta fulles i flors d'acant. L'arc de mig punt interior està coronat per una mena de frontó amb decoració helicoïdal d'acant i als carcanyols, dues flors.

Abans d'entrar al pòrtic per mirar i admirar la portalada romànica m'apropo a la façana nord per mostrar-vos l'husillo ( la torre adossada, generalment cilíndrica, en la que al seu interior hi ha una escala de caragol per pujar a la cel·la - l'espai de les campanes-).

De la torre prismàtica original només es conserva el cos inferior. La cel·la actual, posterior, possiblement es va construir quan es reformà la capçalera a la segona meitat del segle XVI.

Girem cua i tornem a la façana sud on ens espera la portalada romànica protegida pel pòrtic que podeu mirar i admirar a la propera fotografia panoràmica.

Al centre de l'espectacular portalada hi ha el timpà envoltat de tres arquivoltes de mig punt. A les dues interiors hi ha esculpits personatges disposats en sentit radial i a la tercera el protagonisme és per les fulles d'acant. Tot el conjunt està envoltat per un guardapols de puntes de diamant.

Als carcanyols de la portalada hi ha dos grups escultòrica que representen la victòria de Crist sobre el pecat. Els àngels, drets, claven les seves llances a éssers en gatzoneta amb cares demoníaques.

Al centre del timpà, a l'interior de la màndorla ( ametlla mística) veiem a Crist en Majestat entronitzat i sostenint amb la mà esquerra del Llibre de la Vida. Amb la mà dreta, malauradament mutilada, beneïa o assenyalava el Llibre de la Vida. Flanquegen la màndorla quatre àngels que sostenen llenços amb les representacions del Tetramorf ( els Quatre Evangelistes ). Als extrems del timpà hi ha asseguts els profetes Isaïes i Ezequiel.

A l'arquivolta interior estan esculpits els vint-i-quatre Ancians de l'Apocalipsi flanquejant la figura central d'un àngel amb les ales esteses. Podeu observar millor aquest àngel a la fotografia següent de detall.

 

A les seves mans els Ancians sostenen llibres, rotlles de pergamí, xicres ( petit atuell de pisa ), instruments ( viola medieval, rota medieval, pandereta, rabec, arpa ).

A l'entrada anterior dedicada a Castella "Gaudir d'Escalada" també vàrem veure esculpides a l'arquivolta interior de l'església de Santa María la Mayor d'Escalada les figures dels Ancians de l'Apocalipsi. Si ho voleu recordar, cliqueu sobre l'enllaç anterior.

 

 

A l'arquivolta central hi ha escenes del Nou Testament, el sacrifici d'Isaac, Samsó esquivant el lleó, Anunciació i Visitació, Matança dels Innocents i Fugida a Egipte. trobem representat un incomplert cicle de la infància de Crist, amb força escenes de la Matança dels Innocents. Al centre de l''arquivolta  estan representats un centaure amb el tors girat que dispara a Samsó que lluita amb el lleó, un soldat i un drac alat, com podeu constatar a la part superior de la propera fotografia.

 

Samsó va matar al lleó que l'atacà obrint-li la mandíbula amb les mans fins a esquinçar-lo. En castellà aquest episodi es coneix com "Sansón desquijarando al león". Ho podeu observar millor a la propera fotografia de detall.

L'escena de Samsó matant al lleó la vàrem veure en un dels capitells de la galeria porticada de l'església de San Julián y Santa Basilina de Rebolledo de la Torre. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior. 

 

A la tercera arquivolta la decoració és vegetal amb un protagonisme absolut de les fulles d'acant. Les tres arquivoltes estan protegides per un guardapols decorat amb puntes de diamant.

Entrem a l'església d'una nau amb tres trams separats per arcs torals lleugerament apuntats que es recolzen en tres columnes adossades. La nau està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada en els dos primers trams i amb volta de creueria al tram anterior al presbiteri ( el que podeu veure a la fotografia següent ).  

 

A la dreta de la fotografia anterior de costat i a la propera frontalment  podem observar les tres columnes amb el fust  en ziga-zaga que generen un efecte òptic sorprenent.

Als capitells de l'interior de l'església, amb un treball escultòric molt acurat, la temàtica majoritàriament és vegetal, però també hi trobem representacions d'animals fantàstics del bestiari romànic.

 

 A la fotografia anterior els capitells de les tres columnes estan esculpits amb harpies i els tres capitells de la fotografia següent amb fulles d'acant.

Però gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos que no només hi ha decoració vegetal perquè al capitell de la dreta, darrere de les fulles d'acant treu el nas un ésser fantàstic amb una bona dentadura...

Sortim de l'església de San Esteban Protomártir, una joia del romànic castellà per descobrir a la propera entrada dedicada a Castella unes construccions sorprenents de l'arquitectura popular, las hornilleras...

Atentament.

Senyor i