Després de visitar detalladament el Museo Marítimo de Asturias a les dues entrades anteriors dedicades a Astúries, a la d'avui donarem un cop d'ull a alguns edificis singulars de Luanco per anar després fins al Cabo de Peñas sense marxar del conceyu de Gozón.
Sortint del museu a només cinc minuts passejant trobem la plaza Reloj on veurem la Torre del Reloj de planta quadrada i tres pisos separats exteriorment per una línia d'impostes. Obra de l'arquitecte asturià Manuel Reguera fou construïda l'any 1.705 gràcies a J.A Menéndez de la Pola i A Garcia Camedo amb l'objectiu que Luanco tingués un rellotge públic. El rellotge actual, del 1.920, fou donat per l'empresa Unión Gozoniega de La Habana. La torre durant un temps fou presó.
A la fotografia de detall de la porta barroca de la torre podeu observar detalladament la llinda on hi ha la Creu de la Victòria, símbol d'Astúries. La creu original es conserva a la Cambra Santa de la Catedral d'Oviedo.
Cinc minuts més caminant i arribem al Palau de los Menéndez de la Pola i a l'església parroquial de Santa María que està a tocar del palau...
El Palau de los Menéndez de la Pola, conegut popularment com la Casa de la Pola, un edifici barroc construït entre els segles XVII - XVIII, és un dels millors exemples d'arquitectura civil asturiana. De planta rectangular, té dos pisos al cos central i tres a les torres que el flanquegen. Com podeu constatar a la fotografia anterior, la torre de l'esquerra té un corredor de fusta al tercer pis.
Els balcons del cos central estan flanquejats per dos escuts d'armes. A la fotografia de detall podeu veure millor el de la dreta corresponent a la família Menéndez de la Pola. Aquesta família aconseguiren una gran fortuna a la segona meitat del segle XVI comerciant amb els arbres del conceyu per a construir vaixell per a l'Armada. La crisi econòmica derivada de les continues guerres forçà al rei Felipe II a donar la propietat dels terrenys d'on extreien la fusta als Menéndez de la Pola ja que no tenia fons per pagar-los. Els de la Pola obtingueren moltes propietats del conceyu.
Sense moure'm del lloc des del que he fet la fotografia del palau i només fent un quart de volta a la dreta puc fotografia l'església parroquial de Santa María, construïda entre els anys 1.728 i 1.735 ens uns terrenys cedits per la família de la Pola. L'església antiga havia quedat petita perquè Luanco incrementà la població al segle anterior després de convertir-se en la capital del conceyu. S'edificà seguint el projecte de l'arquitecte asturià Pedro Moñiz Somonte ( 1.685 - 1.758 ) i fou finançada pel Gremio de Mareantes. Al segle XIX , als anys 1.889 i 1.890, es construí la torre-campanar, amb elements de tradició barroca i amb regust historicista, que podeu observar a la fotografia anterior.
També del segle XIX són les dependències adossades al mur nord i el pòrtic sobre columnes toscanes que envolten l'església parroquial.
Aquest pòrtic és un dels llocs més típics de Luanco, un espai de reunió dels vells mariners. A la propera fotografia podeu observar amb més detall l'entramat de fusta del pòrtic.
Deixem Luanco per anar fins al Cabo de Peñas a només deu quilòmetres de la capital del conceyu de Gozón . Deixo el cotxe al petit aparcament que hi ha a tocar del mirador i faig la fotografia següent de la zona est del cap.
El Cabu Peñes , el cap més septentrional del Principat d'Astùries, és un dels llocs més agrests i més encisadors de la costa asturiana.
Els seus escarpats penya-segats en alguns punts arriben als cent metres d'altitud. Una passarel·la de fusta permet visitar-lo sense perill i sense malmetre la seva vegetació.
Vaig a la dreta per poder mostrar-vos l'illa Herbosa, també anomenada Erbosa, que ja la veiem dirigint la mirada una mica a l'oest del cap.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos millor l'illa, que amb les seves 4,2 hectàrees és la segona del Principat d'Astúries després de l'illa de La Deva de 7,7 hectàrees.
L'illa, de difícil accés, alta, abrupta, i envoltada de petits illots i farallons és un lloc excel·lent pel busseig ple d'esponges, anemones, algues i una gran diversitat de peixos.
A la fotografia anterior podeu veure en primer terme el Faro del Cabo de Peñas ubicat a cent metres sobre el novell del mar i a seixanta metres del penya-segat. A la dreta, al fons, l'edifici del Centro de Interpretación Paisaje Protegido del Cabo Peñas. L'edifici del far acull el Centro de Interpretación del Medio Marino de Peñas on podem gaudir d'exposicions permanents dedicades a la història dels fars, naufragis i tempestes, la relació de l'home amb el mar, la diversitat marina del Cabo de Peñas i llocs d'interès del conceyu de Gozón.
El far, el més important del litoral asturià, té una llanterna que en dies clars abasta quaranta-una milles i els dies de boira divuit milles. L'edifici actual té tres plantes i a la façana nord hi ha adossada la torre de forma troncopiramidal de vuit cares rematada per una cornisa amb balconet. La torre està coronada per una petita torrassa de planta circular on hi ha la llanterna. La torre actual és deu metres més alta que l'antiga
El far funciona des del 15 d'agost del 1.852, però el lamentable estat de conservació de l'edifici suposà la construcció d'un nou far edificat entre els anys 1.925 i 1.929 i que s'inaugurà el dia tretze de desembre del 1.929. A la propera fotografia podeu veure el far antic amb una torre molt baixeta si la comparem amb l'actual.
Font fotografia:elferrero.com
La llanterna del nou far fou presentada a l'Exposició Universal de Barcelona del 1.929. L'any 1.946 el far s'electrificà el servei. L'any 1.951 s'hi instal·là la sirena que fou substituïda l'any 1.977. Al 1.956 s'hi instal·là un radiofar, renovat al 1.978, i al 2.003 una estació DGPS.
Deixem el Cabo de Peñas i el conceyu de Gozón per apropar-nos, a la propera entrada dedicada a Astúries, a Gijón on ens esperen les termes romanes de Campo Valdés. Però abans d'anar-hi ens enfilarem al cerro de Santa Catalina per veure la gegantina escultura d'Eduardo Chillida "Elogio del horizonte".
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada