Un tresor al mig de Lleida.

Al 2.008 el Centre d'Art La Panera ens oferia l'exposició Interfície. Cinc de les obres exposades formen part de la Col·lecció d'Art Contemporani de la Fundació Sorigué. El 27 d'agost a l'entrada Juan Muñoz, primera entrega vam conèixer una de les seves darreres escultures. Quatre personatges dobles molt misteriosos ens van sorprendre. Nens i nenes, he descobert on dormen cada dia aquests personatges !

Passejava tranquil·lament per la zona del Camp d'Esports, quan al carrer Alcalde Pujol vaig trobar-me l'Àlex:
- Hola senyor i.
- Com va Àlex?
- Molt bé. Estàs enfeinat?
- Només passejava.
- Doncs l'Anna Vallés,directora de la Fundació Sorigué, ara ens ensenyarà la col·lecció d'art que guarden en aquest edifici. Vols venir?
Vaig quedar-me de pedra. No sabia exactament on estava aquesta col·lecció i ara em convidaven a visitar-la . Vaig dir que sí ràpidament. L'Anna molt amablement ens va obrir les portes de la fundació i un grupet de lleidatans vam descobrir un tresor al mig de Lleida.


El grup Sorigué és la tercera constructora de Catalunya. Juli Sorigué i la seva dona Josefina Blasco, als anys seixanta van començar aquesta magnífica col·lecció d'art.

A la zona del Joc de la Bola l'Ajuntament ha cedit un terreny de 16.000 metres quadrats en els que la Fundació Sorigué construirà un museu on tots els lleidatans gaudirem d'aquesta impressionant col·lecció d'art contemporani.

Passejar per les sales et deixa bocabadat. Obres de Casas, Nonell, Fortuny, Antonio López, Antoni Tàpies , Anselm Kiefer, Balthus, Bill Viola, Cristina Iglesias, Pierrick Sorin, Tony Cragg, Jonathan Meese, Tony Sherman, Joaquin Risueño,...
És emocionant escoltar l'Anna, està molt clar que li agrada el que fa. Ens quedem tots sorpresos, podem gaudir d'una de les col·leccions privades més importants de Catalunya, de més de 400 peces; i això que actualment només en podem veure una tercera part del conjunt en les dues plantes de la seu del Grup Sorigué !
Amb el nou museu, d'aquí uns tres anys, podrem descobrir més peces exposades, i gaudir d'exposicions temporals.

He de confessar-vos que l'obra d'Antonio López m'agrada molt i m'ha sorprès comprovar la quantitat de peces seves que tenim a Lleida.

L'Anna m'explica que les instal·lacions provisionals estan obertes al públic , només cal concertar la visita . També em deixa molt clar que els agrada molt ensenyar-ho als nens i nenes.
Voleu descobrir la col·lecció de la Fundació Sorigué?
Atentament.
Senyor i

Volar pel cel d'Àger.

Un dia l'holandesa Marina Jurg volava amb la seva ala delta pel cel d'Àger .Va aterrar al molt a prop del José, un pastor que estava descansant a l'ombra d'una alzina amb el seu ramat de cabres. A la Marina li va cridar l'atenció el que va veure, ja que al seu país ja no quedaven pastors. Van començar a xerrar i a poc a poc es van enamorar. Molt aviat la Marina i en José van esclatar d'alegria, esperaven una nena i al gener el Montsec es va emblanquinar amb la neu i va néixer la Lucia. La Lucia va morir amb 10 anys perquè tenia una malaltia metabòlica molt estranya.
Avui volia recomanar el llibre de l'editorial lleidatana Faunos Lucia i el planeta blau , escrit per la Marina Jurg ,mare de la Lucia, i amb il·lustracions de Maribel Pérez que va ser mestra de la Lucia.

La mort d'un fill és el pitjor que et pot passar quan ets pare o mare. La Marina ens regala un conte que és una història d'amor. Ens parla de la vida de la Lucia i la seva família a la vall d'Àger. Al conte la Lucia es transforma en una bella princesa que vivia en un planeta molt llunyà i volia viatjar al Planeta Blau. El seu pare, el rei, va convocar un sopar amb els reis dels planetes veïns i tots els reis van decidir que podia anar-hi però hi havia unes condicions molt dures ( la seva malaltia).Malgrat tot la princesa volia descobrir aquest planeta. En arribar a la Terra es transforma en la filla de la Marina i en José.
El conte és una bona eina perquè ens adonem com és el món dels nens afectats de malalties minoritàries i el de les seves famílies. De com , malgrat tot , es pot ser misteriosament feliç com diria en Joan Margarit.
Atentament.
Senyor i

Un regal visual.

Avui volia recomanar el llibre Els Secans de Lleida de Viena Edicions, que forma part de la col·lecció Foto Natura. Aquesta col·lecció ens proposa una descoberta fotogràfica de diferents espais naturals, i fins ara consta de quatre llibres en català ( El Delta de l'Ebre , Els Ports de Beseit, El Francolí i Els Secans de Lleida) , i dos en castellà ( A Coruña i Parque Natural Sierra de Andújar). La gran protagonista en aquesta sèrie de llibres és la fotografia.En el dels Secans de Lleida gaudireu de les magnífiques imatges de Jordi Bas.

Aquest enginyer agrònom i professor, és capaç de fotografiar la vida salvatge de manera genial. Les seves fotografies han rebut diferents premis: BBC-Wildlife Photographer of the Yeas ( 2.003 i 2.007 ) i el Premi Pica d'Estats de la Diputació de Lleida al millor reportatge fotogràfic del 2.008.
Els textos són de Vidal Vidal i Joan Estrada Bonell, biòleg i membre de EGRELL ( Institució per a l'Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans).

El llibre és un regal visual. Passejareu pels secans de Lleida i descobrireu alguns dels seus secrets.Veureu paratges desconeguts i poc valorats del nostre territori.Imatges espectaculars del torlit, l'esparver, el sisó, la trenca, l'òliba, els abellarols, gangues, xurres, perdius, xivites, xoriguers, el llangardaix ocel·lat, la serp verda, les tortuguetes ( tríops), ...

Paisatges encisadors que estan al costat de casa. El llibre us agradarà i passejar pels secans de Lleida encara més.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: ABECEDARI. Una joia solidària.

L' octubre del 2.008 vaig recomanar en el marc de dissabtes poesia, un dels últims llibres que va escriure en Miquel Martí i Pol " Haikús en temps de guerra", editat l'any 2.002 per Edicions 62- Empúries. Aquell mateix any va publicar el seu últim llibre : "Després de tot". En Martí i Pol ens va deixar al novembre del 2.003.
Avui volia recomanar el llibre ABECEDARI Una joia solidària, amb text de Miquel Martí i Pol i projecte gràfic d'Aura Comunicació- Joaquín Monclús.
Al pròleg en Ramon Besora ens diu: " Cada generació de poetes té el compromís de reescriure l'alfabet secret de la solidaritat". En Martí i Pol el reescriu de manera contundent i ens regala vint-i-cinc haikais.

El haikai és un dels pilars de la poesia tradicional japonesa. Estan formats per tres versos de cinc, set i cinc síl·labes. Dels haikais han sorgit dos tipus de poesia: els haikús i els haikai-no-Renga.
En Miquel Martí i Pol fa magnífiques joies amb només disset síl·labes.
Un tastet:

A Acull

Acull els somnis
com el que són, un acte
de fe en la vida.


B bandera

 Farem bandera
dels vuit vents que proposen
múltiples rutes.


C camí

Cap camí és fàcil,
tots ens plantegen reptes,
tots fan preguntes.

No deixeu de llegir la resta d'aquest ABECEDARI.
Atentament.
Senyor i

Confessions.

Al febrer del 2.008 vaig recomanar el llibre d'Esther Tusquets "Habíamos ganado la guerra" que ens mostra com era la burgesia franquista a la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta.

Avui volia proposar-vos dos llibres de la mateixa escriptora. El primer és "Confesiones de una vieja dama indigna", editat per Bruguera.El llibre és la segona part de "Habíamos ganado la guerra". Esther Tusquets ens parla , sense pels a la llengua, de la seva vida ( la feina d'editora, els amors , els amics,...) , des de que es crea Editorial Lumen fins ara.

 
" Un día del año 1.959, creo que era en otoño y no tengo la más remota idea de si soplaba viento del este, llegó mi padre a casa a la hora del almuerzo y nos comunicó, sin darle mayor importancia, que había comprado a tío Carlos una pequeña editorial, Lumen". ( Fragment amb el que comença el capítol 3 Disparatados inicios de una editorial de turbio pasado y dudoso futuro) .
Al llibre descobrim coses i cosetes de molts personatges: Carlos Barral, Óscar Tusquets, Camilo José Cela, Josep Mª Castellet, Cesc, Miguel Delibes, Carmen Martín Gaite, Gloria Fuertes, José Agustín Goytisolo, Jorge Herralde, Oriol Maspons, Ana María Matute, Ana María Moix, Pablo Neruda, Quino,....
El segon llibre que volia recomanar és realment el seu primer llibre de memòries : " Confesiones de una editora poco mentirosa" editat l'any 2.005 per RqueR. Cal donar les gràcies a la seva filla Milena per animar-la a escriure sobre la feina d'editora.



Esther Tusquets no pensava fer cap d'aquests llibres de memòries , no creia que tinguessin interès suficient i no li venia de gust escriure'ls.
Al primer capítol l'autora ens comenta: "Todo empezó hace unas pocas noches, en una cena de cuatro o cinco amigos, cuando, para animar una sobremesa que se anunciaba aburrida, empecé a contar algunas anécdotas de mi vida profesional.
-¿Ves?- me dijo mi hija Milena, que se ha iniciado hace poco como editora, lo cual implica, pues eso conlleva la profesión, que vive como editora todas las horas del día y sueña con libros la mayor parte de las noches-. Esto es lo que quiero que escribas para mí. No unas memorias solemnes, hablando de los grandes problemas y acontecimientos de la edición, sino estas pequeñas anécdotas que constituyen la vida cotidiana de una editorial y que cuando las cuentas tú resultan divertidas".Esther Tusquest va canviar d'opinió i ha escrit tres llibres fantàstics. Llibres sincers i punyents per conèixer una mica més la vida cultural del país i l'ofici d'editora, que com podreu llegir no és gens fàcil . Algunes de les anècdotes que ens explica a Confesiones de una vieja dama indigna ja les havia comentat a Confesiones de una editora poco mentirosa. La lectura de qualsevol dels dos llibres serà per vosaltres una finestra oberta. Voleu mirar per aquesta finestra?
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Recordant l'Ángel González (3).

El proper dimarts dia 12 farà dos anys de la mort del poeta asturià Ángel González. En el marc de Dissabtes poesia volia fer la tercera recomanació , després de Nada grave i Mañana no será lo que Dios quiera.
El llibre d'avui està editat per Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, col·lecció Poesía en la Residencia : " La voz de Ángel González ". Aquesta col·lecció ens ofereix la veu de grans poetes que han llegit els seus poemes a la Residencia de Estudiantes. Van començar al 1.988 amb Rafael Alberti i ja han editat tretze llibres amb noms com: Jaime Gil de Biedma, Álvaro Mutis, José Ángel Valente, Claudio Rodríguez,...


Els llibres inclouen un disc compacte amb la gravació de la lectura de poemes, la transcripció i comentaris fets pel poeta i una ressenya sobre la seva vida i obra.
El llibre de l'Ángel González ens ofereix la reproducció íntegra de la lectura feta l'any 1.989 amb poemes publicats fins aquella data; i els poemes de Otoños y otras luces de la segona lectura a la Residencia l'any 2.001.
Un tastet. Del llibre Otoños y otras luces: Luz a ti debida.

Luz a ti debida.

Sé que llegará el día en que ya nunca

volveré a contemplar

tu mirada curiosa y asombrada.

Tan sólo en tus pupilas

compruebo todavía,

sorprendido,

la belleza del mundo

- y allí, en su centro, tú,

iluminándolo.

Por eso, ahora,

mientras aún es posible,

mírame mirarte;

mete todo tu asombro

en mi mirada,

déjame verte cuando tú me miras

también a mí,

asombrado

de ver por ti y a ti, asombrosa.

Gaudiu escoltant l'Ángel González.
Atentament.
Senyor i

Estimar l'arquitectura.

Sorprèn visitar un museu dedicat a l'arquitectura. A l'Estat Espanyol no en tenim cap. Passejant per Stockholm aviat veus que hi ha una preocupació clara per la planificació urbana relacionada amb el medi ambient. Una visita obligada és a Skeppsholmen, una de les moltes illes que formen part de la ciutat. Aquesta illa està plena de museus, un d'ells és el Moderna Musset , el més visitat de Suècia. L'any 1.998 és va inaugurar la nova seu dissenyada per l'arquitecte espanyol Rafael Moneo. Sabeu, nens i nenes que hi ha a l'edifici que des de el 1.958 va ser la seu del Museu d'Art Modern? Doncs el Museu d'Arquitectura, fundat l'any1.962 per el RAE (Associació Nacional d'Arquitectes de Suècia).

Si t'agrada l'arquitectura, és tot un plaer passejar per aquest espai, una part important del qual està dedicat a treballar amb els nens, nenes, nois i noies Els alumnes descobreixen des de ben petits el món de l'arquitectura. Pensar i organitzar espais no és gens fàcil, per això disposen de molt material plàstic i bibliogràfic on crear edificis.

Les sales del museu mostren als nois i noies i públic en general la funcionalitat , disseny i estètica de l'arquitectura a través del temps. Pots llegir, mirar, tocar, construir ...

Un entorn ple de llum i color on els nens suecs poden gaudir d'un colla de tallers d'arquitectura. Hi ha activitats per a preescolar, primària i batxillerat. Si voleu saber el que fan els vostres companys per gaudir aprenent arquitectura, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

Col·lecció de caganers.

Sí, heu llegit bé, avui volia proposar-vos una passejada pel Carrer Major per anar a veure l'exposició Caganers, a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs a l'espai petit ( l'entrada és després del magnífic pati gòtic civil català). Fins al 12 de gener podeu donar un cop d'ull a la Col·lecció Llorach, que està formada per més de tres-cents caganers. A partir del 1.988 visitant diferents fires de Nadal s'ha format aquesta col·lecció que conté figures tradicionals, figuretes de disseny, pins , reproduccions impreses,...

Gairebé totes les figuretes són d'argila , però a la col·lecció hi ha figures de sal, gres, xocolata, cera,...És una exposició de caganers anònims, populars; no veureu polítics ni esportistes, ni cap altre que no estigui relacionat amb el món del pessebre. Fins i tot, nens i nenes descobrireu un caganer més petit que una moneda d'un cèntim. Però tranquils , hi ha una bona lupa per poder apreciar amb tot detall el petit caganer.

Diuen que el caganer es va incorporar al pessebre al segle XVIII . Joan Amades al seu Costumari Català ens explica que el caganer és una figura obligada dels pessebres vuitcentistes, i que era l'encarregat de femar la terra per tal d'assegurar per l'any següent bones collites.
Ara que fem anar els adobs químics a tort a a dret, aprenem del caganer....
Atentament.
Senyor i

Esprémer la llimona televisiva.

Torna a Lleida Televisió el programa de crítica de la tele des de la tele, l'únic de tot l'Estat Espanyol. Hem estat una colla de mesos sense poder veure TELE MONEGAL per la tele a la nostra ciutat i ens calia seguir aquest programa imprescindible a la web de Barcelonatv. Desconec el perquè d'aquesta situació.Si va ser només Lleida Televisió, o totes les teles de la Xarxa de Televisions Locals les que van deixar d'emetre el programa. Però la bona notícia és que avui 3 de gener TELE MONEGAL torna a Lleida Televisió. Cada diumenge a les 22,30 h i els dilluns a les 14,45 h podem pensar una mica com es tracten les noticies i el que es diu en els programes de les diferents cadenes. El programa fa que ens preguntem: Queda encara algú que faci de periodista? Se'ns menjarà la teleporqueria?...

Ferran Monegal és un crític de molt prestigi, que amb dosis d'humor i amb un bon equip ens fa reflexionar cada setmana sobre els diferents tractaments informatius d'una mateixa notícia en les diferents cadenes i com hem transformat en herois personatges de la teleporqueria. Evidentment també ens parla dels aspectes positius de la feina ben feta a la tele pels periodistes. TELE MONEGAL és un programa de la cadena pública Barcelonatv . No us perdeu l'espremuda setmanal de la llimona televisiva. Setena temporada ajudant-nos a pensar sobre el món de la tele.

Al febrer del 2.009 Ediciones B va editar el llibre de Ferran Monegal El ornitólogo de la TV : "Los pájaros de la tele" en el que ens explica que la tele és un gàbia i diu: "las criaturas que se mueven dentro de ella ( de la gàbia) a veces són pajaritos, a veces pajarracos". Una crítica a la gàbia que tots tenim a casa i , que segons el que i com mirem , ens adonem que estem perdent un temps que podríem aprofitar per fer coses més interessants.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Recordant l'Ángel González (2).

El 13 de desembre recomanava la lectura del llibre de Luis García Montero " Mañana no será lo que Dios quiera". Aquesta era una de les tres propostes per recordar el segon aniversari de la mort d'un dels millors poetes en llengua castellana de la segona meitat del segle XX.
Avui, aprofitant la segona recomanació, volia retornar els nostres estimats i una mica oblidats: Dissabtes poesia.
L'any 2001 es va publicar l'últim llibre de l'Ángel González "Otoños y otras luces". Després d'aquest llibre el poeta asturià va escriure molt a poc a poc una sèrie de poemes . Ell no volia publicar-los perquè eren pessimistes, però alguns d'ells van anar apareixent en diferents propostes. Al 2.002 a la revista Litoral, Ángel González. Tiempo inseguro, apareixen sis poemes amb el títol Nada grave. Poemas recientes. Al 2.006 Segundo Santos Ediciones va publicar l'antologia : "Qué sabes tú de lo que fue mi vida", on hi havia dos poemes nous. I l'octubre del 2.007, El País Semanal ens va regalar un nou poema.
El 12 de gener del 2.008 va morir l'Ángel González i la seva dona Susana Rivera, va trobar entre els arxius del poeta dos llibres començats, un d'ells titulat Nada grave.

El llibre tenia 27 poemes i una dedicatòria ( que també és un poema), i estava ordenat per ser publicat. La col·lecció Palabra de Honor de Visor Poesía ens fa aquest magnífic regal.
A l'epíleg de" Mañana no será lo que Dios quiera" Garcia Montero s'inventa una conversa amb el poeta mort on parlen del seu nou llibre ( pàgines 418 i 419):

...El reloj se ha perdido, el tiempo deja de vivir en nuestra muñeca,en nuestros brazos. Pero salimos de la carpeta azul para tomarnos un whisky en la Kon-Tiki. En la barra vacía caben hoy una familia, un piso, un tercero izquierda, y un edificio, Fuentes Acevedo, 8 , y una ciudad, Oviedo, y un porvenir literario, Por cierto, ¿ cómo ha ido mi libro póstumo?
- ¿Te importa?
- Claro que sí. ¡ Cómo no me va a importar!
- Nada grave es un buen libro, no tienes de qué avergonzarte. Ha ido muy bien.
- Tienes razón en eso de que los principios difíciles invitan a perseguir el futuro, mientras que los finales tristes paralizan la historia. Los recuerdos pesan, y los míos han pesado mucho.Pero no puedo quejarme de mi vida, me gustaría que mi madre y mis hermanos hubieran podido ver la España que yo he visto.
-Están todos aquí contigo.
Pues vamos a invitarlos a una copa- dice Ángel, mientras se levanta del taburete y se pone el chaquetón que le trajeron los Reyes el año pasado...

Un petit tastet de Nada grave:

Leo poemas

Leo poemas al azar,
leo casi sin pensar en lo que leo.
Cuando me encuentro un verso triste,
siento en el alma como una caricia.
No es que me alivie la tristeza ajena;
es que me siento menos solo.

Atentament.
Senyor i

La fal·lera de vendre.

La publicitat ja fa molts anys que ocupa espais en revistes i diaris. Per omplir d'anuncis els mitjans de comunicació de l'època el modisme preferit era : Qui no anuncia no ven!.Avui volia proposar-vos passejar per la Rambla d'Aragó i anar als Serveis Territorials de Cultura. Fins al proper dia 7 de gener podeu gaudir de la mostra: Qui no anuncia no ven! Els artistes catalans i la publicitat ( 1.888 - 1.929) . Artistes com Picasso , Dalí, Casas, Cornet, Junceda, Opisso, Llaverias, , Utrillo o Torres Garcia; van posar el seu art al servei de la publicitat.


La mostra de l'Obra Social Caixa de Sabadell, es basa en el llibre : "Els artistes catalans i la publicitat ( 1.888 - 1.929) " de Ricard Mas Peinado, historiador i crític d'art, editat l'any 2.002 per Parsifal Edicions.
Al llibre i a la mostra es recopilen els millors anuncis publicitaris de finals del segle XIX i començament del XX.
Atentament.
Senyor i

Gira la rajola.

Remenant entre el material de l'exposició temporal Oficis enrajolats que vaig recomanar-vos el dia de Nadal, he trobat dins del blog que va fer en Fernando Coello quan l'exposició va viatjar l'any passat al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí el joc tombant rajoles.Si teniu mandra i no voleu passejar fins a l'Arxiu Històric de Lleida podeu, de manera virtual, girar les rajoles del plafó que ens presenta una colla d'oficis antics.


Penseu primer de quin ofici es tracta, gireu la rajola i veureu si teniu raó; i a més a més descobrireu algun secret de cada ofici. I parlant de secrets, si visiteu l'exposició i feu girar les rajoles personalment tindreu una sorpresa amb el caganer ( que evidentment no és un ofici...)
Si voleu jugar cliqueu aquí.
Atentament
Senyor i

Rajoles plenes d'oficis.

Tot passejant sota la pluja fina he anat a treure el nas a l'Arxiu Històric de Lleida. Fins al 15 de gener del 2.010 podeu visitar l'exposició Oficis enrajolats on ens expliquen la feina de rajoler, les tècniques utilitzades per elaborar les rajoles que ens parlen dels oficis antics, i també ens presenten diferents oficis acompanyats de la seva rajola: el ferrer, el boter, el forner, el cisteller, l'escloper,el traginer,...


Les rajoles exposades formen part de la col·lecció de ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII del Museu Etnogràfic de Ripoll.

Alguns dels objectes exposats pertanyen al fons del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Per decorar les rajoles s'inspiraven en els dibuixos de les antigues auques.

I em preguntareu: Senyor i, com feien aquestes rajoles? A l'exposició m'ho han explicat molt bé. Primer cal fer una pasta d'argila i emmotllar-la donant-li forma de quadrat de 15 x 15 cm. Es deixa eixugar al sol i s'enforna en una primera cocció ( bescuit) . Desprès a una de les cares de la futura rajola se la sotmet a un bany d'estany ( que li dóna blancor), plom i sorra ( que li dóna l'aspecte de vidre) i sal marina ( que fa que al coure-la per segona vegada no s'esquerdi).
Per fer el dibuix utilitzen l'estergit que és un cartró amb el dibuix ple de foradets.


Amb pols de carbó es frega sobre el cartró i després es poden seguir els puntets per fer el dibuix.
Els colors abans en feien amb terres i òxids dissolts a l'aigua: verd ( coure), blau ( cobalt) , violeta (manganès), ocre, marró ( ferro), i groc ( antimoni).

Si voleu descobrir aquest ofici podeu visitar l'exposició de dilluns a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20 i els diumenges i festius de 10 a 13 ( inclosos el 25, 26 i 27 de desembre).

Aprofiteu aquest dies per passejar per Lleida i visitar l'Arxiu Històric.
Atentament.
Senyor i

Comerç lleidatà.

Demà, el diari, La Mañana celebra 71 anys d'una manera especial. Amb el diari del diumenge 20 de desembre regala als seus lectors llibre d'Antoni Jové Montanyola "1938-2009 Crònica del Comerç a Lleida a través de la Mañana"
 

Aquests anys, nens i nenes al blog de la biblioteca hem descobert l'ofici de botiguer i fins i tot hem entrat virtualment en algunes botigues antigues de la nostra ciutat: La Llibreria Fregola, La Montserratina, Drogueria Simón, Pastisseria Monrabà, Farmàcia Pons, Casa Guarro, Casa Esquerda, Barreteria Barrio...
He de confessar-vos que al fullejar el llibre he recordat moltes coses de quan era un nen petit com vosaltres. Algunes botigues ja no podrem visitar-les perquè no existeixen.
Els que teniu una edat recordeu...


Les Sederias Catalanas en les que en aquesta època de l'any, a la primera planta, hi havia una magnífica exposició de joguines.

Qui de vosaltres no s'havia transformat en un gran músic tocant els pianos del Baratillo?


I al passejar per la Rambla de Ferran, no us aturàveu davant dels miralls de Vidrios, Cristales y Espejos Aler, i us fèieu un tip de riure amb la vostra imatge deformada?

Ningú troba a faltar la mítica Llibreria Guimet ?

I a la Plaça de Sant Joan algú recorda el petitíssim quiosc Payá ple de tresors.

Si voleu conèixer l'evolució del comerç de Lleida des de la Guerra Civil fins a l'actualitat, demà teniu visita obligada al quiosc. Les fotografies del Servei d'Àudio-visual de l 'I.E.I . Diputació de Lleida: del Servei de Reproducció d'Imatge, UdL Fons Josep Lladonosa; i Arxiu Gómez Vidal. Arxiu la Mañana, i les explicacions de l 'Antoni Jové segur que treuran la pols d'algun dels vostres records.
Atentament.
Senyor i

Recordant l'Ángel González.

El 12 de gener farà dos anys de la mort de l'Ángel González. Voldria fer tres recomanacions que ens apropen al genial poeta asturià.
Avui parlaré del llibre de Luis García Montero "Mañana no será lo que Dios quiera", editat per Alfaguara. El llibre és una barreja de records, biografia, memòries i novel·la. El van començar a escriure els dos poetes, però el va acabar en Luis García Montero perquè l'Ángel va morir.

Ángel González va passar una colla d'estius convidat a casa de García Montero a la badia de Cádiz. Garcia Montero va gravar durant set anys, hores i hores de conversa on Ángel González explicava moltes h¡stòries de la seva infància i adolescència. Ángel González no volia escriure les seves memòries, li feia por recordar experiències molt dures,...

Font: Fotografia de Paco García. El País.
Ángel González i Luis García Montero al juliol del 2.005 a Gijón.

García Montero el va ajudar i va escriure aquesta magnífica biografia novel·lada. El llibre ens parla de la primera infància del poeta fins l'any 1.951 en que Ángel González marxa a Madrid per estudiar periodisme i descobreix que vol ser poeta.
El llibre no encapçalarà cap llista dels més venuts, però us asseguro que retrobareu el plaer de llegir.
Atentament.
Senyor i

Tessel·les.

Si, nens i nenes, teniu raó. Aquesta entrada al blog té un títol estrany i ja m'imagino que em preguntareu que són les tessel·les. Una tessel·la és cadascuna de les petites peces cúbiques ( en forma de dau ) amb que es fan els mosaics. Poden ser de diferents materials: marbre, terra cuita, vidre,...

Per què explico això? Doncs perquè en una passejada de les meves vaig descobrir un petit poble castellà on havien trobat l'any 1.968 , feinejant amb el tractor, un dels jaciments arqueològics més importants del món romà hispànic; i on milers i milers de tessel·les formaven uns mosaics meravellosos.

En el poblet de Pedrosa de la Vega ( Palencia ) , podem gaudir de la Villa Romana La Olmeda. A més a més de les visites al palau i als banys, on es pot apreciar i valorar la feina feta per els artesans de finals del segle IV, els grups escolars tenen una sorpresa.

Fotografia: Revista Patrimonio nº 38

El que em va sorprendre és el taller organitzat per la Diputación Provincial, en el que nens i joves poden veure com es fan les tessel·les i els secrets d'un ofici molt antic . Fins i tot poden descobrir les eines i tècniques que utilitzaven per elaborar els mosaics.

Els alumnes poden iniciar-se en aquest ofici milenari, i valorar la feinada que suposava fer cada mosaic. La revista Patrimonio editada per la Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León , en el número 38 d'aquest passat estiu dedica alguns dels seus reportatges a : La Olmeda, un lujo de Villa.

Intentar conèixer la feina que els artesans feien fa 1.600 anys, és una magnífica manera d'aprendre.
Atentament.
Senyor i

Una farmàcia antiga al cor del Montsec.

Nens i nenes, aquests anys hem descobert una colla d'oficis i botigues antigues. Avui volia compartir amb tots vosaltres una troballa que m'ha deixat bocabadat.
Estava passejant per la vila d'Àger gaudint de l'imponent massís del Montsec. En el marc de la XIII Fira d'Artesania es podien veure encara una colla d'oficis antics: picapedrers, cistellers, ferrers, cadiraires, matalassers, els forcaires d'Alentorn,...

En un raconet de la plaça Major es podia fer un viatge en el temps. No nens i nenes, no hi havia cap màquina estranya que et transportés a una època històrica concreta. Només calia entrar a la Farmàcia Montardit.

Aquesta antiga farmàcia es conserva exactament igual que el dia en que la van tancar de forma definitiva fa 70 anys !!
És màgic contemplar els pots i ampolletes de medicaments, tots afilerats als prestatges com al 1.939.

Al laboratori de la farmàcia podem donar un cop d'ull als estris que feien anar per fer alquímia i fabricar els medicaments.

També podem veure el títol de "Bachiller" de Juan Montardit Torruella de l'any 1.917, i el de la Facultat de Farmàcia de l'any 1.921.

Si busquem bé trobarem a en Joan Montardit que és de la misteriosa vila d' Ajes ( Àger) - Lleida. La farmàcia Montardit està aturada en el temps, si podeu visiteu-la.
Atentament.
Senyor i

Quart viatge al regne de la fantasia.

Avui en Pau em demana l'ordinador per recomanar un llibre als nenes i nenes.Aquí teniu la seva proposta.

Un altre viatge fantàstic de Geronimo Stilton.

Hola Montse, m'agradaria recomanar un llibre als nens i nenes de l'escola Sant Jordi.

La nova aventura del Geronimo on tracta de salvar un ou de drac del misteriós lladre d'ous.

En aquesta nova aventura el Geronimo passa pels regnes de la música,dels dracs platejats,de les quatre estacions, el dels pratsverds i el dels trolls.

Al principi la companyia està reduïda al Geronimo, Scribachius, Alys i el drac de l'Arc de Sant Martí i Brillantina la draga d'Alys. Els nous son, Fortunada , marieta guia del regne de les quatre estacions, Robur el cérvol dels pratsverds i Trollesca una trola que és la cuinera dels trolls.
Al regne de la música es troben els arbres de notes que els salven d'un incendi, al dels dracs platejats es forma la companyia i li expliquen el misteri . El de les estacions és el meu preferit a més és realment preciós,i es veu com canvien les estacions molt ràpid, després els del pratsverds és el nucli de la història ja que descobreixen el lladre que no el citaré,no esgarro sorpreses , i on descobreixen on és l'ou. Finalment el dels trolls on es troba l'ou i la lluita final tot acaba bé i es veu al final la desclosa dels bebès.
Aquest llibre té olor de violetes,herba i caca, i sopa caducada.Tot plegat dos perfums i dos tufs Adéu!!
Ho confirma el Pau.

Un pati ple de lletres.

Divendres estava passejant pel pati de l'escola quan de cop i volta vaig veure un grupet de nens i nenes de primer que sortien amb un mestre. Ràpidament em vaig amagar, pensava que estaria sol al pati fins a l'hora de l'esbarjo. Afortunadament ningú es va adonar de la meva presència. Si no vigilo un dia d'aquests em descobrireu.
He de confessar-vos que em va sorprendre la feina que estàveu fent. Es tractava de buscar lletres al pati i fer-ne fotografies.

Per tot el pati de primària aquests nens i nenes no paraven de veure lletres. Jo no en veia cap, però vaig escoltar els vostres comentaris i he de dir que teníeu raó; el pati està ple de lletres!.

.- Aquí hi ha una O !.
.- I aquí una H !
.- Jo he vist una X al cel, mireu!

.- Correu, correu ,jo veig una L!.
.- Jo diria que és una S .

No parlo de lletres escrites per algú en un cartell o un paper. Es tracta d'objectes que ens recorden clarament una lletra.
El silenci va tornar i vaig aprofitar per intentar veure les lletres que molt emocionats anàveu trobant.

Felicitats nens i nenes de primer. Si obrim els ulls segur que podrem completar aquest magnífic abecedari.
Atentament.
Senyor i