Passejant pel barri de Cimadevilla de Gijón ( 1 ).

Després de visitar el Cabo de Peñas a l'entrada anterior dedicada a Astúries a la d'avui ens apropem al barri de Cimadevilla, ubicat al turó de Santa Catalina, una petita península que separa la platja de  San Lorenzo del Puerto Deportivo de Gijón. És la zona més antiga de la ciutat, d'origen romà, que conserva la bellesa del barri de pescadors del segle XIX.

A la fotografia anterior podeu veure en primer terme la platja de San Lorenzo i darrere l'església de San Pedro, un edifici d'estil historicista inspirat en el preromànic i el romànic asturià. Es construí entre els anys 1.945 i 1.955 per substituir a l'anterior església, del segle XV, destruïda durant la Guerra Civil.

Anem fins a l'església de San Pedro i a tocar de l'absis comencem a enfilar el carrer Camín de la Fontica. La Fontica, la font més antiga que es conserva a Gijón, és del 1.908. Aquesta petita font que trobem al vessant oriental del turó de Santa Catalina s'emprà des del segle I dC per abastir les termes romanes del Campo Valdés, que visitarem virtualment després d'enfilar el turó. 

Quan estem a punt de coronar el turó, a l'esquerra del carrer podem llegir una senzilla informació sobre l'obra d'Eduardo Chillida ubicada a tocar de la Batería Alta de Santa Catalina. Està clar que ens espera per fer-nos una abraçada gegantina Elogio del Horizonte.  La Batería Alta i la Batería Baja és un espai que des de finals del segle XIX fins al 1.982 era d'accés restringit a la ciutadania perquè era d'ús militar. 

La Batería Alta és un projecte del 1.902 per substituir a la Batería Baja ( 1.878 ) que tenia unes instal·lacions que ja no eren les apropiades per a la defensa del port de Gijón. La nova bateria no es va acabar i l'any 1.982 l'Ajuntament comprà el terreny de les dues fortificacions d'artilleria, d' uns 60.000 metres quadrats.

Eduardo Chillida visità per primera vegada el turó de Santa Catalina l'any 1.987 i quedà molt impressionat. Li semblà el lloc que estava buscant per a la seva gegantina escultura de formigó armat Elogio del Horizonte de 10 metres d'alçària, 15,5 metres de llargària, 12,5 metres d'ample , 1,40 metres de gruix i cinc-centes tones de pes. L'escultor basc afirmava " Creo que el horizonte, visto de la forma que yo lo veo, podría ser la patria de todos los hombres". Aquest text el podem llegir a la dreta de la placa de la segona fotografia. Inaugurada el dia nou de juny del 1.990 ja és tot un símbol de la ciutat.

Girem cua, baixem fins a l'església de San Pedro i a pocs metres trobem l'entrada a les Termas Romanas de Campo Valdés. A la dreta de la propera fotografia, darrere de les paradetes de la fira ArteGijón, la més important d'Astúries, es veu parcialment l'església.

Els objectius principals del museu inaugurat l'any 1.995 són la protecció, conservació, investigació, divulgació i presentació didàctica de les restes recuperades en les excavacions arqueològiques. 

A la propera fotografia podeu veure les restes de l'apodyterium, el vestuari que tenia el seu hypocaustum  ( cambra subterrània per escalfar l'aire ). 

 

El museu-jaciment està dividit en dos grans espais. Un és la zona informativa en la que descobrim la importància de les termes públiques al món romà i el funcionament de les de Gijón mitjançant un audiovisual, maquetes, textos explicatius i dibuixos. L'altre espai és la zona arqueològica. 

Al centre de la fotografia anterior hi ha una de les tombes de la necròpolis medieval assentada sobre les termes romanes. A la part superior dreta observareu que tres persones ja han pujat fins a la passarel·la de fusta que ens permet reproduir la circulació que feien els romans per les termes i veure les diferents sales.

Abans de pujar el petit tram d'escales que ens deixen a la passarel·la que hi ha sobre el passadís central, donem un cop d'ull al sudatio ( sala de sudoració ), una mena de sauna seca. Les fotografies anterior i propera són de l'hypocaustum que hi ha sota la suspensurae ( paviment ) del sudatio sostingut amb columnes de maons circulars.

Ja enfilat al passadís faig la fotografia següent del sudatio en la que podeu constatar que era una sala de planta circular. Aquesta sala és de la segona fase de construcció  de les termes de Gijón. 

La fotografia de detall d'un dels plafons informatius ens explica com funcionava el sistema d'escalfament indirecte mitjançant l'hypocaustum. Les fletxes ens indiquen com circula l'aire calent.

Les termes romanes de Campo Valdés són de finals del segle I dC principis del segle II dC. Posteriorment s'hi van afegir més sales. Van perdre la seva funció a finals del segle IV o principis del segle V, però l'edifici es reutilitzà durant els segles V i VI.

 

Al llarg del passadís, eix en el que es disposen totes les dependències, podem donar un cop d'ull a l'apodyterium ( el vestidor ), al sudatio ( sala de sudoració ), al frigidarium ( amb la piscina d'aigua freda ), al trepidarium ( habitació temperada ) i acabar al caldarium ( que normalment tenia una piscina d'aigua calenta ).

 

 

Si al passadís en lloc de mirar cap a l'est em giro i miro a l'oest puc fer la propera fotografia per mostrar-vos  a l'esquerra el frigidarium ( habitació freda ) amb la piscina d'aigua freda al fons i a la dreta  l'apodyterium ( el vestidor, que hem vist abans des d'una perspectiva diferent a la primera fotografia de l'interior de les termes ).

Si avanço uns metres per la passarel·la de fusta que hi ha sobre el passadís el protagonisme de la fotografia següent és pel tepidarium ( sala temperada ) a l'esquerra  amb part de les columnes de maó quadrat que sostenies el suspensurae ( paviment ). A la part superior dreta hi ha la piscina d'aigua freda del frigidarium.

A l'esquerra del trepidarium, en la part que la passarel·la de fusta gira per anar fins a les dependències afegides posteriorment hi ha el caldarium ( l'espai per prendre banys calents ).

Les termes foren descobertes casualment l'any 1.903 al fer les obres del clavegueram davant de l'església de San Pedro. Les excavacions no van començar fins al 1.990. Una part de les termes està sota dels fonaments de l'església. 

 

 

A les dependències que hi ha a l'est s'hi han trobar restes de pintura mural com les que podeu observar a la fotografia anterior. Aquests espais estaven dedicats a fer massatges, reunions...

S'han trobat sis praefurnium ( el sistema de calefacció amb els forns que s'empraven per escalfar les habitacions calentes o càlides ).

Abans de marxar de les termes vull mostrar-vos la fotografia de detall del plafó informatiu dedicat a les excavacions i la recuperació de les termes. Les quatre fotografies d'aquest plafó estan fetes des del campanar de l'església de San Pedro i en tres d'elles en veu una mica la teulada del temple. A l'esquerra de la fotografia al plafó informatiu s'hi pot llegir: "Final de las excavaciones y construcción de los muros perimetrales".

Marxem de les termes però no del barri de Cimadevilla on aviat visitarem la casa-palau de finals del segle XV  on el dia cinc de gener de l'any 1.744 hi va néixer Gaspar Melchor de Jovellanos.

Atentament.

Senyor i

Richard Serra al Guggenheim de Bilbao.

El dia vint-i-sis de març de l'any passat va morir a la seva casa de Long Island ( l'illa de l'Estat de New York que conté els districtes Brooklyn i Queens de la Ciutat de New York i els comtats de  Nassau i Suffolk ) l'escultor minimalista Richard Serra nascut a San Francisco ( Califòrnia ) l'any 1.938. Considerat un dels escultors més importants de l'avantguarda del segle XX és conegut pel seu treball amb grans plaques d'acer patinable, conegut també com acer Corten.

 

 

A l'entrada d'avui us convido a tornar al Museu Guggenheim de Bilbao, que hem visitat diverses vegades al blog, per mirar i admirar una de les seves obres més destacades "La matèria del temps" creada entre els anys 1.994 i 2.005  especialment per al museu de la capital de Bizkaia un edifici del genial arquitecte i dissenyador Frank Gehry.

Les vuit escultures gegantines d'acer patinable i la sala que les acull,  formen "La matèria del temps" una proposta espectacular que ens permet resseguir-les perimetralment i caminar pel seu interior.

 

 

Les fotografies anteriors, que vaig fer des de la primera planta de Guggenheim a l'espai Atrio, ens permeten observar les vuit escultures individuals a vista d'ocell. Richard Serra les dissenyà per ocupar la sala 104, la més gran de l'edifici obra de Frank Gehry.

 

 

Baixem a la sala 104 per observar detalladament les grans escultures d'acer patinable ( acer Corten ), un acer amb una composició química que fa que la seva petita pàtina d'oxidació protegeixi la peça de la corrosió atmosfèrica sense perdre les seves característiques. Aquest tipus d'acer té un alt contingut en coure, crom i níquel que li dóna un color que va del gris, al vermellós ataronjat que amb el pas dels anys es torna marró fosc.

Apropant-nos a la primera escultura "Torsió espiral ( tancada oberta tancada oberta tancada" per observar detalladament la seva superfície.

L'escultura, feta al 2.003-2.004 amb set plaques d'acer patinable, mesura 4 x 13,1 x 14,1 metres. El gruix de les plaques d'acer d'aquesta i de la resta d'escultures que formen La matèria del temps és de cinc centímetres. Cal buscar l'entrada i caminar per l'espiral fins arribar al centre. A vista d'ocell sembla impossible accedir al centre perquè l'espai és massa estret per a poder-hi passar. Però quan estàs a l'interior de l'escultura te n'adones que a la part superior l'espai és molt estret però per la part inferior s'hi pot caminar perfectament.

Tota la sala 104 és part del camp escultural en el que Richard Serra organitzà les vuit escultures amb l'objectiu que el visitant es mogui per l'interior d'elles i per l'espai que les envolta.

Gairebé al final de la sala 104, a l'esquerra entre les escultures setena ( "Entre el tor i l'esfera") i la vuitena ( "Punt cec invertit") trobareu un espai amb maquetes, fotografies i un audiovisual de com foren instal·lades les escultures al museu. La propera fotografia és de la maqueta de "Torsió espiral ( tancada oberta tancada oberta tancada)". S'hi pot llegir:

 

 "TOP (superior )

 RICHARD SERRA

 BILBAO LARGE SPIRAL 7 PLATES 

 PLATE ( placa ) 7

 SCALE 1'=1'' ( 1:12 )

 BOTTON ( inferior )".

 

De les vuit escultures de La matèria del temps la més lleugera pesa quaranta-quatre tones i la més pesada dues-centes setanta-sis tones. Però malgrat el pes i les mides, aquestes obres gegantines no estan subjectes al terra i les peces mantenen l'equilibri.

Sortint de "Torsió espiral ( tancada oberta tancada oberta tancada" i col·locant-nos d'esquena a ella, davant tindrem dues escultures d'aspecte circular. A l'esquerra ens espera "Torsió el·líptica"  obra del 2.003-2.004 feta amb dues plaques d'acer Corten que mesura 4,27 X 8,3 X 8,84 metres. A la fotografia següent és la que he marcat amb el nombre u.

 

A la dreta hi ha l'escultura "Torsió el·líptica doble", també del 2.003-2.004, feta amb cinc plaques en les que l'el·lipse exterior fa 4,27 X 11,4 X 12,19 metres i l'el·lipse interior mesura 4,27 X 6,2 X 9,75 metres. A la fotografia anterior és l'obra en la que he escrit el nombre dos.

La propera fotografia és de les maquetes d'aquestes dues escultures. En primer terme la de "Torsió el·líptica" i darrere la de "Torsió el·líptica doble".

 

 Si ens col·loquem, ja fora de les escultures, entre les dues torsions el·líptiques, al davant veiem "Serp" que ens convida a passejar per l'interior dels dos passadissos que genera...

 

Obra feta entre 1.994 i 1.997 amb tres unitats, cadascuna amb dues seccions còniques, en total sis plaques. Cada secció mesura 4 X 15,85 metres i en total l'escultura fa 4 X 31,7 X 7,84 metres.

A la fotografia anterior podeu veure l'escultura Serp des d'una perspectiva diferent i a la propera, en primer terme Serp, darrere les dues torsions el·líptiques i al fons l'espai Atrio de la primera planta del museu des d'on he fet les fotografies a vista d'ocell.

Caminem lentament per l'interior dels dos passadissos individuals formats per les tres cintes enormes d'acer que serpentegen. Tot i que sembla lleugera, l'obra pesa cent vuitanta tones...

Quan sortim de "Serp" les dues escultures que veurem són dues espirals: "Torsió espiral ( dreta esquerra ) i darrere "Torsió espiral ( esquerra oberta dreta tancada ).

La primera "Torsió espiral ( dreta esquerra )" feta amb cinc plaques. L'escultura mesura 4,27 X 14,11 X 13,09 metres. S'anomena dreta esquerra perquè quan hi entrem veurem que l'escultura s'inclina cap a la dreta i segueix així fins a la meitat del recorregut quan canvia i llavors s'inclina cap a l'esquerra.

A la fotografia anterior podeu observar, seguint l'ordre de la visita, les maquetes de "Serp" ( 1 ), "Torsió espiral ( dreta esquerra ) ( 2 ) i "Torsió espiral ( esquerra oberta dreta tancada ) ( 3 ).

La segona escultura és "Torsió espiral ( esquerra oberta dreta tancada ) . Com l'anterior és del 2.003-2.004. Està feta amb set plaques i mesura 4,27 X 9,78 X 12,68 metres. En aquesta escultura els costats estan en una posició més vertical, però quan hi entreu veureu que primer estan una mica inclinats a l'esquerra, després a la dreta i finalment una altra vegada a l'esquerra. La propera fotografia, de l'escultura ens permet constatar que a l'entrada està lleugerament inclinada a la dreta.

Quan sortim d'aquesta escultura davant nostre trobem "Entre el tor i l'esfera", feta entre el 2.003 i el 2.005, està formada per quatre seccions toroidals i quatre seccions esfèriques ( en total vuit plaques ). Cada secció mesura 4,47 X 15,24 metres i l'amplada de l'escultura és de 16,44 metres.

Resseguint per l'exterior l'obra o passejant pel seu interior perdem el sentit de la verticalitat. Alternar les seccions toroidals amb les seccions esfèriques ens permet descobrir noves formes.

En aquesta obra Serra afegeix aquesta alternança de seccions a la curvatura de les parets de gairebé quatre metres i mig d'alçària. Els nostres ulls veuen una certa deformació o torsió. A la propera fotografia podeu observar la maqueta de "Entre el tor i l'esfera".

 

 

La vuitena i última escultura a primer cop d'ull sembla tancada i sense entrada, però si la resseguim perimetralment trobem com entrar-hi. Es tracta de "Punt cec invertit"  que Richard Serra va fer el 2.003 -2.004 amb sis plaques ( tres seccions trocoidals i tres seccions esfèriques ) i que mesura 4 X 17,2 X 9,04 metres.

Quan entrem a l'escultura anem trobant mentre avancem pel seu interior el que semblen carrerons sense sortida, però quan sembla que no hi podrem passar fent un gir força tancat podem continuar fins arribar a l'espai central que és molt estret.

A les fotografies anterior i propera podeu observar des de perspectives diferents la maqueta d'aquesta inquietant escultura.

"Punt cec invertit" fa que ens sentim atrapats per les parets i desorientats caminant per aquest laberint d'acer patinable.

Si cliqueu sobre el proper enllaç "La compleja instalación de La materia del tiempo" de BaskeMagazine, a més a més de llegir l'article podreu veure fotografies des de la fabricació de les peces a Alemanya fins a la instal·lació de les escultures al Museu Guggenheim de Bilbao.

Atentament.

Senyor i

Enfilant una mica més el Turó de la Seu Vella ( 1 )...

A l'entrada anterior dedicada a la ciutat de Lleida vàrem passejar pel carrer Ronda de la Seu Vella, un carrer sense cases que ens permet observar a vista d'ocell la transformació del que fou el barri del Canyeret.  

Avui us proposo apropar-nos a la Torre de Comunicacions per agafar un dels seus ascensors per pujar una mica més, fins a la passarel·la que ens permetrà accedir al baluard de la Llengua de Serp. Anem fins a la Torre de Comunicacions, un prisma de formigó de planta triangular de quaranta-dos metres d'alçària, per enfilar-nos fins a la passarel·la que veieu a la fotografia anterior.

 

 

Quan sortim de l'ascensor la llarga passarel·la, que ens pot recordar  un pont llevadís, ens convida a apropar-nos a la Seu Vella per accedir-hi des de el baluard de la Llengua de Serp.

 

 

A la dreta de la fotografia següent, feta des del carrer Ronda de la Seu Vella en angle de càmera contrapicat, podeu veure l'inici d'aquesta passarel·la i a l'esquerra el mirador que ens regala unes vistes espectaculars de la ciutat. Abans d'anar cap a la passarel·la us proposo gaudir una mica d'aquest mirador.

 

 

A tocar de la barana faig la fotografia amb l'església de Sant Joan d'estil neogòtic a la part central esquerra. A la part superior dreta es veuen  la canalització del riu Segre i els Camps Elisis.

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra podem gaudir del coronament del Turó de la Seu Vella. D'esquerra a dreta: la Suda o Castell del Rei ( 1 ), la Porta dels Bernats ( 2 ), la Seu Vella ( 3 ), la falsa braga ( 4 ), el baluard de la Reina ( 5 ), el carrer Ronda de la Seu Vella ( 6 ) i els Jutjats ( 7 ).

 

 

Anant a l'extrem dret del mirador puc ensenyar-vos les dues cúpules de l'Antiga Banca Llorenç, un edifici historicista amb elements clàssics construït l'any 1.930 per Ramon Argilés. Aquestes cúpules ( una a cada façana ) tenen forma de templet i estan decorades amb rajoles de ceràmica vidrada blava i groga.

 

 

Deixem el mirador i la Torre de Comunicacions, creuem la llarga passarel·la i anem fins a la porta de la falsa braga. La petita fortificació consistent en una muralla baixa davant la muralla principal s'anomena falsa braga.

Durant la nostra passejada constatareu en diferents fotografies com els dropos malmeten el patrimoni de la ciutat amb les seves pintades.

 

 

Després entrar a la falsa braga camino uns metre i em giro per mostrar-vos la passarel·la que uneix la Torre de Comunicacions amb la porta de la falsa braga. Sota la passarel·la podeu veure la seu del COAC ( Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ) de Lleida, un projecte de Francisco Burgos i Lluis de Pereda ( 1 ), el carrer del Canyeret ( 2 ) i el carrer Ronda de la Seu Vella ( 3 ).

 

 

La falsa braga envolta tot el recinte pels vessants sud, oest i nord. Nosaltres hem començat a passejar-hi pel vessat sud.

A més a més de la falsa braga el Turó de la Seu Vella està envoltat de baluards, semibaluards, contrabaluards i contraguàrdies en els que hi ha una colla de portes: la de la falsa braga ( per la que acabem de passar ), la dels Bernats, la del Castell Principal i la de la Suda. Aquesta fortificació suposà la destrucció dels habitatges nobles que hi havia al voltant de la Seu Vella a l'edat mitjana.

 

 

A l'entrada d'avui i a la propera dedicada al Turó de la Seu Vella passejarem per la falsa braga en la que malauradament trobarem desperfectes a la muralla, alguns de molt preocupants al vessant nord. Està clar que les esquerdes i esllavissades són un problema, però la falta de manteniment és imperdonable. Si volem que algun dia declarin el Turó de la Seu Vella Patrimoni de la Humanitat cal posar-se ràpidament les piles perquè amb les fortificacions atrotinades i la deixadesa ho tenim molt difícil...

 

 

Veureu durant aquesta llarga passejada que als vessants sud i est de la falsa braga no té tants desperfectes, però al vessant nord el risc d'esllavissada és més que evident. Fixeu-vos en l'estat de la muralla a tocar dels pous de gel. Sobren les paraules.

 

 

Però tornem al començament de la falsa braga per gaudir de la passejada que ens regala vistes d'ocell sobre la ciutat i la bellesa de la maltractada catedral vella de Lleida. 

És emocionant mirar i admirar una de les joies de l'arquitectura medieval catalana de la que es col·locà la primera pedra l'any 1.203 però els treballs s'allargaren fins a ben entrat el segle XV.  La propera fotografia és de la làpida commemorativa que trobareu al mur nord de l'absis major.

 

Els moments de màxima esplendor de la Seu Vella foren els segles del gòtic i els primers decennis del segle XVI. Però a la Guerra dels Segadors ( 1.640-1.659 )  començaren a maltractar-la fins gairebé destruir-la.

 

 

Fou hospital i magatzem d'armes durant la Guerra dels Segadors. La van tancar al culte l'any 1.707 durant la Guerra de Successió per ordre de Felip V i poc després transformada en caserna militar. Excepte el campanar, la resta d'espais es van compartimentar construint-hi diferents pisos destrossant bona part del su patrimoni artístic.

 

 

Per si no n'hi havia prou, durant la Guerra del Francès ( 1.808-1.814 ) patí noves mutilacions. Malgrat tot fou declarada monument històric l'any 1.918 però al 1.936 va ser un camp de concentració i fins al 1.948 caserna. Pobra Seu Vella !

 

 

Un tram d'escales em permet baixar fins a la petita sendera que hi ha entre la falsa braga i el carrer Ronda de la Seu Vella.

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra es veu la Torre de Comunicacions i part de la muralla de la falsa braga. Mirant a la dreta el protagonisme és per la resta de la muralla de la falsa braga del vessant sud. A la part superior, a l'esquerra del xiprer, podem observar la contraguàrdia de la Reina i darrere el baluard de la Reina.

 

 

Acabo de baixar el tram de l'escala i per la petita sendera m'apropo per fer la fotografia següent de la torre de base circular d'aquest vessant de la falsa braga.

 

 

Giro cua per tornar fins a l'escala, pujar-la i continuar passejant per la falsa braga. Però abans us regalo una perspectiva diferent de la Seu Vella que ens permet veure en primer terme la falsa braga.

 

 

Pujant les escales torno a la part superior de la falsa braga en el punt que la muralla principal gira en angle recte cap a la dreta. A la fotografia es veu part del cimbori (1) , la torre del Rellotge (2), part de la capella de Jesús (3), part de la capella de l'Epifania (4) i la porta de l'Anunciata (5) . A la dreta hi ha la contraguàrdia de la Reina (6).

 

Abans d'anar cap a la dreta per fer l'últim tram del vessant sud veiem com treuen el nas per sobre de la muralla principal la capella de Jesús o de la família Sescomes (1), la Porta dels Fillols ( 2 ), la capella de l'Epifania o de la família Requesens ( 3) i la Torre del Rellotge (4). Quan després de passejar per tota la falsa braga ens enfilem en una propera entrada fins a la muralla principal observarem detalladament les dues capelles i la porta.

 

 

Quan la falsa braga gira cap a l'esquerra comencem a passejar pel vessant est del Turó de la Seu Vella. Al fons de la propera fotografia es veu el baluard de Louvingny.

 

 

Avanço uns metres més i dirigint la mirada a la dreta puc ensenyar-vos en primer terme l'Auditori Municipal Enric Granados (1) i a la seva esquerra els edificis La Gremial (2) construïts en l'espai on hi havia La Gremial S.A. una fàbrica de gel, begudes carbòniques, xarops, licors i magatzem de vins a l'engròs fundada l'any 1.917. He subratllat fàbrica de gel perquè només girar cap al vessant nord, a tocar de la falsa braga hi ha els pous de gel construïts al segle XVII que veurem a la propera entrada dedicada a la Seu Vella.

 

El baluard de Louningny ens queda nomes a quatre passes. Resseguint les seves cantonades arribarem al vessant nord de la falsa braga, en el que les muralles estan més atrotinades.

 

 

Al centre de la fotografia anterior podeu observar la part de la muralla del baluard de Louvingny orientat al vessant est. Caminant uns metres més i girant a l'esquerra ja veurem la muralla d'aquest baluard orientada al vessant nord.

 

 

A la part inferior dreta de la fotografia anterior i al centre de la següent es veu l'ascensor que s'enfila des del Parc de Santa Cecília que ens recorda un dels tres setges que va patir la ciutat de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Concretament el de  l'any 1.646 que durà sis llargs mesos i que es recorda com "el setge de la fam".

 

 

A la fotografia anterior, a tocar de la muralla, hi ha una tanca que prohibeix mel pas de vianants pel perill de despreniments en tot el peu de les muralles. La podeu veure millor a la propera fotografia de detall.

 

 

El zoom de la càmera fotogràfica em permet donar la raó al cartell de prohibició perquè el perill de passejar a prop de les muralles és molt evident.

 

A la propera entrada dedicada a Lleida acabarem de passejar per la falsa braga, concretament per l'atrotinat vessant nord, per acabar de resseguir les fortificacions de la Seu Vella del vessant oest fins arribar a la porta de la falsa braga en la que hem començat la passejada d'avui.

Atentament.

Senyor i