Continuem la passejada per la ciutat de León a la Plaza del Grano, nom popular de la plaça anomenada oficialment Plaza de Santa Maria del Camino. El nom popular de la plaça recorda el mercat en els que venien cereals, carn, peix i hi havia artesans i adobers.
Aquesta plaça de la zona sud del Barrio Húmedo està empedrada i parcialment porxada. Les fotografies anteriors i propera són de l'església de Santa Maria del Camino, coneguda popularment com església de Nuestra Señora del Mercado.
Poc queda de l'església romànica del segle XII en la que hi van fer importants reformes i afegits als segles XV, XVI i XVIII gòtics, renaixentistes i barrocs. Dels tres absis només queden els dos laterals, i a la façana sud hi ha una portalada romànica d'arc cec. L'absis central fou enderrocat a la primera dècada del segle XVIII per fer un cambril per a la Virgen del Camino. A la primera fotografia, a l'esquerra de l'absis podeu veure la porta d'accés al temple per la part del darrere.
Deixem la plaza del Grano i en només cinc minuts passejant arribem a un dels carrers més emblemàtics del Barrio Húmedo, la Calle Azabacheria. Alguns dels carrers del centre històric tenen el nom del gremi que hi treballava, en aquest cas els azabacheros els artesans de l'atzabeja (azabache). L'atzabeja és una varietat de lignit dur, compacte, molt negra i lluent que s'emprava com gemma. Altres gremis que conserven el nom del carrer són: Carnicerías, Herreros, Serradores, Zapaterías, Platerías... Al número tres del carrer Azabacheria, una petita botiga és la protagonista de l'entrada d'avui.
Com constatareu a la fotografia anterior aquest negoci només té un aparador minúscul amb la porta a la dreta i una xapa a la paret, a la dreta de la porta, en la que hi podem llegir: "Tripicalleria-Pimentón Nieto de Froilán Blanco Casa fundada en 1.948".
És un negoci de triperia i venda de productes per elaborar embotits. Quan és temps de matança hi ha cua per comprar tripes de totes les mides (naturals i artificials) de porc i de boví, Pimentón de la Vera, pebre, espècies, fils per lligar les tripes... Només les tripes de porc són nacionals, les altres importades.
A més a més s'hi poden comprar menuts (les vísceres comestibles de l'animal sacrificat) : tripes, turmes, fetge, llengua, morro, orella...
Ja són tres generacions de lleonesos que van puntualment a la tripicalleria quan arriba el fred des de diferents pobles per comprar-hi tot el que es necessita per fer xoriços, botifarres, llonganisses, lloms embotits... Cristóbal Blanco Calleja és la tercera generació que regenta aquest negoci del Barrio Húmedo.
Si a la part superior de l'aparador el protagonisme és pels budells de pocs preparats per la matança, al centre hi ha petits sacs i llaunes de Pimentón de la Vera, potets d'espècies (pebre, safrà...). A la part inferior de la fotografia anterior hi ha petites capsetes de la casa Especias Ruca de Peligros (a tocar de Granada). Algunes d'aquestes capsetes les podeu veure millor a la propera fotografia de detall. la Tripalleria- Pimentón Nieto de Froilán Blanco i Especias Ruca són dos negocis fundats al 1.948.
D'esquerra a dreta hi ha dues capses de Salchichonal Aliño de salchichón. La de l'esquerra per fer-ne cinc quilos i la de la dreta per fer-ne deu. Al centre hi podem llegir "Un maestro chacinero en cada estuche ! ". A la dreta del Salchichonal primer hi ha una capseta de Mejorante matancero i després una de Aditivo preparado para paté de hígado. A la dreta dels fils per lligar llonganisses, botifarres, lloms embotit i xoriços la petita capsa és de Condimento para pinchos.
El Pimentón de la Vera nou arriba a la tripicalleria de León a finals d'octubre i llavors la petita botiga del Barrio Húmedo s'omple de gent per comprar els ingredients imprescindibles per fer la matança. Els clients li diuen a Cristóbal Blanco els quilos de xoriço, de botifarres, els lloms que vol embotir i ell els dóna la mida exacta de pebre vermell dolç i picant, d'orenga i d'altres especies.
Fora de l'època de la matança la petita botiga es dedica a vendre tripes, morro, potes, galtes, orella, llengua, caps de lletó...
A les fotografies anterior i següent de la part inferior del sorprenent aparador hi ha més tripes, un parell de bosses amb especies per la matança i una colla de bosses de Pimentón de la Vera picant, dolç i agredolç.
El Pimentón de la Vera embossat, amb Denominacón de Orígen Protegida, és de les marques: "El Colorín", "Caballo de Oros", "La Dalia" ( les tres de Jaraíz de la Vera ), "Clavel de la Vera" ( Jarandilla de la Vera ) i "La Esencia de la Vera" ( Cuacos de Yuste ). Tots, evidentment, de la comarca de La Vera ( Cáceres ).
Jaraíz de la Vera, és una vila i municipi de 6.720 habitants coneguda com la Capital Mundial del Pimentón i la seu de la Denominación de Origen Protegida.
L'activitat tradicional de la matança del porc al món rural desapareix lentament. Una llàstima perquè, a més a més d'assegurar part de l'alimentació de la família durant tot l'any, és una gran festa familiar.
El dia de Sant Martí, onze de novembre, en molts llocs es feia la matança. Tradicionalment els homes mataven i tallaven el porc i les dones en preparaven els diferents productes.
La normativa sanitària de la Comunitat Europea i la Llei de Protecció d'Animals de Catalunya ha fet que força famílies deixin aquesta activitat tradicional.
Al blog us he recomanat moltes vegades els llibrets de la col·lecció Biblioteca del Cordill editats per Grata Lectura. El número divuit "El porc i les seves receptes. La cultura del porc a casa nostra" us ajudarà a recordar als que heu tingut la sort de participar a la matança aquesta festa familiar.
Si cliqueu sobre l'enllaç anterior i als enllaços que trobareu quan hi
accediu, podeu donar un cop d'ull a onze d'aquests llibrets i clicant al
proper enllaç recordar la visita a l'editorial Grata Lectura de la que l'edito i periodista solsoní Narcís Clotat Villaró és l'ànima.
Deixem la tripicalleria del carrer Azabacheria i el Barrio Húmedo per apropar-nos a la propera entrada dedicada a León a la Plaza San Marcos, a tocar del riu Bernesga, per observar l'espectacular façana de l'Hostal de San Marcos, un dels monuments més representatius del Renaixement espanyol.
Atentament.
Senyor i
