No sé vosaltres com us organitzeu a casa vostra, però la cuina és un lloc molt important per trobar-se i compartir. Saramago estimava molt la seva cuina, espai per treballar, conversar, menjar, fer llargues sobretaules,...

Abans de baixar al jardí una petita sorpresa. La cuina ens regala l'olor del magnífic cafè portuguès al que ens conviden...
Mentre assaborim aquest cafè inoblidable, recordem que en aquest espai han compartit vivències amb Saramago persones com Bernardo Bertolucci, Juan Goytisolo, José Luis Sampedro, Pedro Almodóvar, Mário Soares, Santiago Carrillo, Baltasar Garzón, ....



A la pàgina 156 de Cuadernos de Lanzarote I podem llegir:
17 de septiembre
...."La verdad verdadera, por mucho que me cueste reconocerla, es que no me siento bien en Lisboa, como si no fuese la ciudad que , mejor o peor, veía como mía.Ése es el problema: no la veo, no la siento.
Un súbito pensamiento: ¿será Lanzarote, a estas alturas de la vida, la Azinhaga recuperada?..."
En aquest jardí l'esciptor gaudia sentint el vent , omnipresent a Lanzarote, mirar el mar, pensar que el món pot ser millor,...Després pujava a casa i escrivia les seves sensacions als Quaderns de Lanzarote, i més tard al seu blog.
Acaba la visita a la casa, i ara anem a visitar la Biblioteca de José Saramago.
Voleu entrar?
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada