dijous, 25 d’abril del 2013

Col·lecció Josep M Queraltó ( 4 ).

La llanterna màgica la va inventar el jesuïta Athanasius Kircher l'any 1.654. Va ser un precursor molt popular del cinema. Al segle XVIII hi havia l'ofici ambulant de llanternista, que era l'encarregat de les projeccions a les diferents localitats que visitava. Al segle XIX és va utilitzar a les escoles. Els fabricants, a més a més  de la llanterna màgica de dos objectius, es preocupaven per les col·leccions de vistes i pels textos  que calia llegir durant la projecció. La font d'il·luminació era una espelma o una flama obtinguda amb alcohol o petroli. Les millors tenien una flama de carbur. 


A la propera fotografia podem veure a la dreta un Kinora fabricat a França l'any 1.910, i a l'esquerra un Kinora Viewer fabricat a Londres l'any 1.912. El Kinora és un artefacte de sobretaula per veure imatges a través d'una lent. Amb una maneta es fa girar un engranatge de rellotgeria que fa girar les imatges del rotlle. Cada imatge correspon a un fotograma i al girar tenim sensació de moviment.L'enginy conegut com Kinora Viewer també té una maneta que mou les fotografies i les fa passar a gran velocitat. Per veure-ho millor, l'aparell té una lupa d'augment.


La llanterna màgica rotativa Pettibone Peacock, fabricada a Cincinnati l'any 1.890 consisteix en una caixa metàl·lica amb un mirall còncau i un focus de llum que es projecta sobre imatges pintades en un vidre. El disc rotatiu és el responsable de la sensació de moviment.


Per acabar les entrades dedicades a l'exposició " Il·lusió i moviment. De les ombres al film", molt aviat descobrirem una de les joies de la Col·lecció Josep M Queraltó, un cinematògraf Lumière fabricat a París l'any 1.896.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada