Siracusa, en català medieval Saragossa de Sicília, fou fundada pels grecs que van desembarcar-hi a l'illa d'Ortígia l'any 734 aC. Si passegeu per la ciutat segur que arribareu a la conclusió que l'essència de Siracusa és l'illa d'Ortígia. Caminar pel laberint dels seus carrers, carrerons i places és difícil d'oblidar. Diu la tradició que Enees, fill del príncep troià Anquises i de la deessa grega de la bellesa i l'amor Afrodita, fundà la ciutat. Potser per això la deessa encomanà la bellesa a Siracusa...
Arquimedes considerat un dels científics més importants de l'antiguitat clàssica, fou matemàtic, inventor, astrònom , físic i enginyer que nasqué i morí en aquesta ciutat siciliana.
Endinsem-nos en aquest atractiu laberint d'Ortígia fins arribar a la Via della Giudecca on, a l'edifici històric del Palau Midiri-Cardona, hi ha el Museo dei pupi, una joia on gaudir de la col·lecció Vaccaro...
El museu ens permet descobrir les marionetes sicilianes ( pupi ), escenografia, eines i accessoris que van utilitzar en els seus espectacles de l'Opera dei pupi, la famosa família de titellaires ( puparis ) Vaccaro, de Siracusa.
L'Opera dei pupi té els seus orígens a principis del segle XIX i escenifica les gestes cavalleresques medievals. Els titelles tenen una expressivitat única i es manipulen mitjançant una vareta.
Al setembre del 2.014 la Conselleria del Patrimoni Cultural va guardonar el material exposat al museu amb el títol de material etno-antropològic de gran valor cultural.
L'Opera dei pupi continua viva a Sicília gràcies als hereus de les famílies de puparis de l'illa. La Compagnia dei pupari Vaccaro-Mauceri ens ofereix a més a més de la visita al museu, un cicle de representacions teatrals i espectacles tradicionals.
L'associació Vaccaro-Mauceri està formada pels grans puparis de Siracusa . Els germans Mauceri són els responsables de la gestió del teatre des de 1.995, abans ho van fer els germans Vaccaro. L'any 2.001 l'Opera dei pupi fou proclamada per la UNESCO Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
Al museu hi ha el Centro studi sull'opra siracusna que oferix documentació sobre aquesta tradició siciliana a estudiants i acadèmics. L'objectiu és informar, investigar i publicar assajos sobre els pupi de Siracusa. Hi ha una biblioteca que conté més de 200 llibres sobre el teatre de titelles i la història de Siracusa, gravacions en vídeo i DVD dels espectacles realitzats pels germans Vaccaro, un arxiu amb més de 150 CD de música amb les cançons utilitzades durant les presentacions i una hemeroteca que conté revistes, postals i material sobre diversos tipus de titelles.
Els ferotges guerrers cristians i sarraïns ens observen atentament durant la visita i estan preparats per la batalla en la que els escuts i les espases són les protagonistes. Mags, dracs i princeses esperen aquest moment amb aparent tranquil·litat. Al mateix carrer, Via Della Giudecca 17-19, cada dia de la setmana de març a novembre fan dos espectacles. Pocs són els afortunats perquè el petit teatre només té capacitat per vint espectadors.
El primer dels puparis de Siracusa fou Francesco Puzzo que l'any 1.917 deixà el món dels pupi. Quatre anys més tard els seus fills van reviure el teatre de titelles. El jove pastisser Rossario ( Saro ) Vaccaro obrí una botiga l'any 1.923 al carrer dels germans Puzzo. Saro estava enamorat dels pupi i de la mà d'Ernesto Puzzo aprengué a construir titelles, armadures, escenografies, escriure guions... Al museu hi ha una recreació del taller de Saro Vaccaro, l'avi dels que avui continuen la tradició de l'Opera dei pupi a Siracusa, com l'Alfredo Mauceri ( encarregat dels guions i pupari) , el seu germà Daniel ( que, a més a més de pupari, fa artesanalment els pupi), i la seva mare Francesca Vaccaro ( encarregada de totes les veus femenines).
Saro abandonà la pastisseria i començà a construir titelles en un minúscul taller de la Via della Guidecca, quan l'any 1.948 el teló caigué definitivament sobre l'escenari dels Puzzo.
Ni la malaltia que li paralitzà la part esquerra del seu cos no el va aturar en el seu somni titellaire. En aquest petit taller només hi havia llum natural, i a les barres de ferro penjaven els pupi esperant el seu debut teatral.
Deixem el Museo dei pupi per gaudir de la bella Siracusa. Passegem fins a la Piazza del Duomo molt a prop del palau Midiri-Cardona gaudint dels colors que ens regala l'illa d'Ortígia.
A la propera entrada dedicada a Siracusa, descobrirem el secret de la seva Catedral ( Duomo ). Estic segur que us quedareu bocabadats.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada