dissabte, 9 d’abril del 2016

Vacceus.

Per conèixer qui eren els vacceus viatjarem virtualment a Padilla de Duero, una localitat del municipi val·lisoletà de Peñafiel. A la Plaza Mayor, hi ha el Centro de Estudios Vacceos "Federico Wattemberg" de la Universidad de Valladolid, que ocupa l'edifici de l'antiga ferreria. En aquest espai ens explicaran qui eren i com vivien els vacceus, també podrem veure moltes de les peces trobades en les excavacions. Després, xino-xano, passejarem fins al Yacimiento arqueològico. Poblado vacceno i amb una mica de sort podrem gaudir d'un dels magnífics cels que ens regalen les terres de Castella. Uns metres abans d'arribar al jaciment, passarem per l'Ermita del Santo Cristo de la Vega.


La Zona Arqueològica consta de tres parts: la ciutat de Las Quintanas, la necròpoli de las Ruedas amb esteles i tombes, i el barri on feien la ceràmica anomenat Carralaceña. Només començar la visita a las Ruedas trobem una reproducció d'una pira crematòria en la que els cadàvers engalanats, amb les seves armes i objectes d'adorn es cremaven. Les pires estaven situades prop del cementiri, l'ustrinum. Actualment aquesta zona s'anomena Los Cenizares, un record clar de la seva antiga funció.



Després de la cremació, ossos cremats i els objectes personals es recollien per introduir-los en una urna funerària que posteriorment portaven a la necròpoli. Gràcies a la gentilesa de Carlos Sanz Mínguez director del CEVFW ( Centro de Estudios Vacceos "Federico Wattenberg" ) de la Universidad de Valladolid, a l'entrada d'avui reproduiré alguns dibuixos de Luis Pascual que mostren escenes de la vida quotidiana vaccea i una fotografia. Al dibuix següent podeu veure la recreació de les tombes 127 a i b,  i 128 i el banquet funerari.


Font dibuix: Luis Pascual - CEVFW.

Els vacceus eren un poble celta que provenia del nord d'Europa. Aquesta ètnia preromànica habità el territori central de la conca del Duero. El seu patró de poblament suposà l'aparició de les primeres ciutats en les que vivien milers d'habitants. Els nuclis urbans estaven regits per una  aristocràcia guerrera.

Font dibuix: Luis Pascual - CEVFW.

Els vacceus amb només vint generacions, entre el segle IV aC i el canvi d'Era, van deixar un clar testimoni de la seva forma de ser en les terres del Duero: l'arquitectura de tova, la metal·lúrgia del ferro, l'agricultura cerealista, el vi, el banquet... 


A la necròpoli de las Ruedas s'han trobat rics aixovars de guerrers, dones i nens. Les restes del difunt un cop cremat el cadàver, com he explicat abans es recollien en una urna ceràmica que es traslladava a un forat obert on els parents i coneguts li rendien tribut deixant-li menjar i beguda en diferents recipients ceràmics per facilitar-li el viatge al Més Enllà. Les lloses de pedra servien per assenyalar les tombes i permetre la visita, libacions i pregàries.


Font fotografia: CEVFW.

Aquesta necròpoli, un espai sepulcral d'unes sis hectàrees, fou utilitzat de manera ordenada i continuada entre finals del segle V aC  fins als inicis del segle II dC. Els vacceus també eren un poble guerrer. Els que havien perdut la vida a la guerra, els admiraven per nobles i valents, no eren cremats a les pires sinó que entregaven el seu cos als voltors perquè els consideraven uns animals sagrats. Creien que esquinçant els seus membres, els voltors els portaven al Cel i als Déus...


L'organització socioeconòmica dels vacceus tenia un pilar fonamental en una important activitat agrícola cerealista centrada en el blat i ordi. La propietat era col·lectiva i produïen tant cereal que numantins i arevacs depenien dels vacceus per proveir-se.  

Fins avui s'han recuperat unes dues-centes cinquanta tombes d'incineració, de les que podem destacar les de l'aristocràcia on hi havia guerrers, les seves dones i les filles. En alguna d'aquestes tombes s'han trobat més de cent peces amb aixovars i ofrenes riques i variades. La part ja excavada del jaciment està coberta amb graveta, i un petit plafó informatiu explica que es va trobar en cada tomba.

Durant una colla d'anys es creia que Valladolid  era l'antiga Pintia, però no s'havien trobat restes arqueològiques a la ciutat. El jaciment de Padilla de Duero ha situat la ciutat vaccea. Les cent vint-i-cinc hectàrees de la Zona Arqueològica Pintia ens mostren més de mil anys d'història centrada en tres cultures: vaccea, romana i visigoda.

  
Entre els anys 1.984 i 2.002 mentre es feien feines al camp, van recuperar més de quatre-centes esteles, una gran majoria simples lloses de pedra, però mitja dotzena tenien forma discoide i per això la zona es coneix com las Ruedas. Es calcula que alguna tenia un diàmetre gairebé de dos metres i estaven decorades amb motius figuratius, astrals o geomètrics. En algun fragment apareix una inscripció relativa al difunt, com la de la propera fotografia on es pot llegir el nom Attivs.


La falta de suport als projectes d'excavació i el poc compromís de les institucions ha suposat la destrucció parcial del poblat al plantar-hi vinyes. Però encara queda molt per excavar, feina que es fa preferentment a l'estiu, període en el que universitaris espanyols i estrangers participen en les excavacions.


El projecte Pintia intenta autofinançar-se mitjançant els voluntaris i el suport de la Asociación Cultural Pintia. S'organitzen visites guiades, activitats arqueològiques per nens, i publiquen anualment l'Anuario Vaccea.


A la portada del número 5  corresponent al 2.011 podem veure un dibuix de Luis Pascual-CEVFW en el que un vacceu deixa les armes d'un guerrer a la tomba 18. Si voleu aprofundir en el poble vacceu podeu consultar els set anuaris anuaris publicats clicant aquí i quan aparegui Publicaciones, baixeu fins al punt 3.1 Vaccea Anuario, una petita joia editada per la Universidad de Valladolid.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada