Deixem el centre de la ciutat per anar a catorze quilòmetres al nord-est fins a Raïmat, que és una entitat municipal descentralitzada de Lleida, on ens espera el seu celler del 1.918 obra de Joan Rubió i Bellver deixeble de Gaudí. Però el punt de trobada quan feu la visita, com podeu veure a la propera fotografia, no és una construcció modernista...
Quan enfilem el petit turó trobem un punt informatiu amb tres anys importants per la finca : 1.627, 1.918 i 1.988. Al 1.627 es va fer la primera gran remodelació del castell de Raïmat que havia quedat molt malmès amb les lluites amb els musulmans. El celler modernista s'acabà al 1.918, i el nou celler de Domingo Triay és del 1.988.
L'arquitecte va buidar part del turó perquè la sala de barriques quedés sota terra. Es va construir una piràmide que posteriorment es cobrí amb la mateixa terra del turó, quedant el nou celler integrat al seu entorn natural com podeu comprovar a les dues fotografies anteriors.
Però abans d'entrar al celler modernista aprofitem per donar un cop d'ull a les vinyes. Si visiteu el celler fareu un recorregut per la finca i una degustació de tres vins, amés més gaudireu de les magnífiques explicacions de la guia. No oblidareu fàcilment la visita...
Manuel Raventós, l'any 1.914 comprà 3.200 hectàrees d'unes terres ermes. Però en aquell desert hi van construir més de cent quilòmetres de séquies per portar l'aigua del canal d'Aragó. Actualment el paisatge és molt diferent, amb un protagonisme absolut de les 2.245 hectàrees de vinyes.
Escolteu amb atenció les explicacions. Gaudiu del silenci, els colors, les olors i del vi que tastareu a la mateixa vinya i després al celler.
A més a més de transformar la finca amb el regadiu, es va crear la primera i única colònia vitivinícola d'Europa amb més de cent cases pela treballadors i les seves famílies, dotze magatzems, una església, una escola i corrals i estables pels animals. L'any 1.917 es va fer la primera verema ( 490 quilos de raïm ), un segle després es cullen anualment quatre milions de quilos...
Entrem al celler construït entre 1.916 i 1.918 per l'arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver ( 1.870 - 1.952 ), que fou deixeble i col·laborà amb Gaudí, entre altres projectes, en la cripta de la Colònia Güell i en el Parc Güell. Gaudí i Rubió van restaurar la catedral de Palma. A més del celler, Rubió construí a Raïmat les cases dels colons i l'església del Sagrat Cor.
Els arcs parabòlics de maó de cara vista ens conviden a apropar-nos a la porta d'entrada i a gaudir del celler.
El celler fou el primer edifici d'Espanya en emprar el formigó armat per fer les grans arcades que podeu veure a la propera fotografia. Els forats circulars tenen la funció de reduir el pes de les peces de formigó. Aquestes grans arcades sostenen una curiosa volta esglaonada.
El formigó armat arribà a Espanya de la mà del que fou 122è President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià i Llussà, enginyer i militar amb molt interès en l'exploració de l'enginyeria aplicada a la construcció. L'any 1.893 adquirí el dret d'explotació de la patent del formigó armat al francès Joseph Monier. Macià va fer la primera construcció amb formigó armat d'Espanya, el dipòsit d'aigua de Puigverd de Lleida.
Com podeu veure a la propera fotografia les tines de fermentació són de rajola vidrada, i a la fotografia anterior d'acer inoxidable.
El celler, molt auster, és una gran nau de 150 metres de llarg i 30 d'ample. Es van emprar tècniques innovadores en el seu moment com les premses Codorniu i utilitzar la coberta esglaonada per refrigerar el celler bombejant aigua que anava caient en forma de cascada.
Les antigues barriques ens conviden a entrar a l'últim espai de la visita en el que podreu descobrir la història viscuda pel celler aquests cent anys.
Uns plafons amb una colla de fotografies antigues i textos senzills ens expliquen la feina titànica feta a la finca per transformar un autèntic desert en una explotació vitivinícola exemplar.
Deixem el celler de Raïmat, del Grup Codorníu Raventós, recordant que la família Codroníu ja apareix en un document del 1.551 on s'explica l'activitat vitivinícola de Jaume Codorníu. L'any 1.659 Anna Codorníu, última descendent de Jaume Codorníu, es va casar amb Miquel Raventós. És l'empresa més antiga de Catalunya i de l'Estat Espanyol.
Marxem de Raïmat per tornar al Nucli Antic de Lleida on ens espera un nou edifici singular encara més antic que la nissaga Codorníu...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada