dimecres, 27 de novembre del 2019

L'Ermitage ( i 4 ).

La col·lecció d'aquesta gran pinacoteca i museu d'antiguitats està formada per més de tres milions de peces. Abans de tornar a la Plaça del Palau per anar a l'edifici de l'Estat Major us convido a mirar i admirar un quadre del venecià Giovanni Antoni Canal, conegut com Canaletto, que fou el gran pintor de la ciutat de Venècia. Aturar-se davant l'oli sobre tela "L'arribada de l'embaixador francès a Venècia" és inevitable.


El quadre pertany al vedutisme ( de veduta - vista, en italià - ), mesura 181 x 259,5 centímetres i Canaletto el pintà aproximadament l'any 1.730. El vedutisme és típic del settecento italià i es desenvolupà sobre tot a Venècia. Es representen vistes, generalment urbanes, en perspectiva. El vedutisme està emmarcat dins del gènere pictoric del paisatge. L'oli ens mostra l'arribada a Venècia de l'embaixador francès Jaques-Vicent Languet l'any 1.726.


A la fotografia anterior de detall podeu veure l'església de Santa Maria della Salute, i a la seva dreta dues columnes. La de més a la dreta età coronada per un lleó, símbol de Venècia. A la fotografia següent, també de detall, podeu observar com els soldats uniformats esperen que l'embaixador entri al Palau Ducal.


Sortint a la plaça del Palau és molt difícil no fixar-se el l'edifici de l'Estat Major, de 580 metres de longitud i amb un arc de triomf al centre, obra neoclàssica d'estil imperi de Carlo Rosi edificada entre els anys 1.819 i 1.829.


L'arc de triomf tripartit, amb escultures de Stepan Pímenov i Vasili Demuth-Malinovsky, commemora la victòria de Rússia sobre la França napoleònica.


A la dreta de l'arc de triomf trobem l'entrada a l'ala est de l'edifici, que l'any 1.993 va passar a formar part del museu de l'Ermitage. L'accés el farem per una senzilla porta que no us permet imaginar el que ens espera. L'edifici combina impecablement els interiors rehabilitats amb l'arquitectura contemporània.
Accedirem a les galeries on s'exposa una meravellosa col·lecció d'obres impressisonistes, postimpressionistes i contemporànies, per una espectacular escalinata de marbre que també serveix d'amfiteatre.


En aquest espai es fan actuacions musicals que el sostre de vidre omple de llum natural. Com podeu veure a la propera fotografia a la llinda de la gran porta podem llegir l'any de la reforma de l'ala est de l'edifici de l'Estat Major MMXIV. Entrem per donar un cop d'ull a alguna de les obres que si exposen.


Prepareu-vos per patir el síndrome de Stendhal perquè us espera una sobredosi de bellesa artística. Veureu obres de: Monet, Renoir, Camille Pissarro, Degas, Cézanne, Gauguin, van Gogh, Matisse, Picasso...
La propera fotografia és del quadre de Picasso del 1.901 "Absinthe", una impressionant obra en la que es combinen gouache, carbonet, pastel i guix blanc. El pintor malagueny s'inspirà en l'absenta per crear alguna de les seves obres.


A la sala 422 ens espera, elegant, l'oli sobre tela  de Kees van Dongen pintat l'any 1.908 "Woman in a Black Hat" . Kees van Dongen és el pseudònim de Cornelis Theodorus Marie van Dongen, pintor neerlandès del moviment pictòric del fauvisme, liderat per Matisse. La dona amb barret negre us seduirà...


Seure tranquil·lament una bona estona davant l'oli sobre tela d'Henri Matisse del 1.910 "La Dance", és inoblidable. Les seves dimensions, 260 x 389 centímetres, i el contrast de la intensitat dels colors càlids dels cossos amb els  freds verd i blau del fons és fascinant. Una gran obra del fauvisme.


He de confessar-vos que no coneixia l'obra de Charles Constantin Joseph Hoffbauer, nascut a França l'any 1.875 i que al 1.941 esdevingué ciutadà dels Estats Units. El seu oli sobre tela "In London", del 1.910 em deixà bocabadat...


Va treballar al Saló de París on guanyà el Prix National du Salon. Una de les obres presentades fou "In London" que mostra una parella que es prepara per deixar un restaurant elegant. L'oli el comprà el Museu de l'Ermitage.


Una mica aclaparat per les hores que porto passejant per les sales gaudint de les obres exposades m'aturo davant d'una de les moltíssimes finestres de l'edifici de l'Estat Major per observar, a vista d'ocell, la plaça del Palau.


Escenari d'esdeveniments històrics com el Diumenge Sagnant ( 1.905 ), quan una marxa pacífica per lliurar al tsar una petició de millores laborals va acabar amb la mort de centenars de manifestants, actualment cada dia s'omple de gent d'arreu del món que vol gaudir de la bellesa. Si viatgeu Sant Petersburg recordeu que el museu de l'Ermitage és una visita imprescindible.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada