dimecres, 10 de març del 2021

Tornem a Vilanova de la Sal ( 1 ).

Al desembre del 2.007 vàrem donar un cop d'ull a les salines de Vilanova de la Sal, salí que fou explotat fins a mitjans dels anys 70 del segle passat. Ho podeu recordar clicant al proper enllaç "Ofici salat".


Al setembre del 2.013 en una de les entrades dedicades a l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ( AMBA ) en Robert Porta, arxiver i director del Monestir de les Avellanes, ens deixà amb la boca oberta amb la troballa d'uns paletes durant la restauració de l'església de Santa Maria de Vilanova de la Sal. L'enllaç ,"Un cop d'ull a l'AMBA ( 4 )", ens refrescarà la memòria...


En algunes de les entrades dedicades als panteons de les Avellanes us he explicat que el majordom del convent, Josep Utgé diposità les restes dels Comtes d'Urgell sota l'altar de l'església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes després d'extreure-les dels panteons abans que fossin venuts l'any 1.906 pel banquer lleidatà Agustí Santesmases i Pujol per quinze mil pessetes...


Josep Utgé era fill de Vilanova de la Sal, per això posteriorment va enterrar més dignament les restes dels Comtes d'Urgell a l'església del seu poble en un lloc amagat  del paviment. L'any 1.967 les restes dels Comtes d'Urgell van tornar al monestir de les Avellanes.
A la propera fotografia del 1.983, de Carme Vidal i Torruella, podeu veure l'església de Santa Maria abans de la restauració. Adossada al primer cos del campanar i damunt de la nau de l'església, hi havia una galeria amb sis arcades de mig punt que s'eliminà. Fent aquestes obres, el fals sostre es fa esfondrar i aparegueren sacs que al seu interior tenien caixes de fusta amb documents del Monestir de les Avellanes datats entre el segle XII i la Desamortització de Mendizábal... Si cliqueu el segon enllaç de l'entrada d'avui ho podreu recordar.


Font fotografia: calaix.gencat.cat. Autora Carme Vidal i Torruella.

Si observeu la fotografia constatareu que l'absis romànic està tapat per construccions posteriors que també foren eliminades al restaurar el temple.


A la fotografia anterior podeu apreciar la gran esquerda que hi ha a l'absis romànic, i a la propera de detall la finestra de mig punt de doble esqueixada que facilita l'entrada de llum exterior gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels bancals i la llinda.


La portalada actual d'accés al temple, del 1.804, està situada al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels, mirant a l'altar ).


Com podeu veure a la fotografia anterior  és una portalada molt senzilla amb arc de mig punt adovellat sostingut per pilastres adossades. La fotografia següent de detall és del carreu que hi ha sobre la dovella clau en el que podem llegir 1.804.


A l'esquerra d'aquesta portalada hi ha una placa de la Diputació de Lleida del 3 de maig del 1.969 per celebrar el segon aniversari del retorn de les restes dels Comtes d'Urgell al Monestir de les Avellanes. Hi podem llegir: " La Diputación de Lérida y su Instituto de Estudios Ilerdenses testimonian en esta lauda el reconocimiento perenne hacia la parroquia y vecindario de Vilanova de la Sal que supieron en 1.906 recoger piadosamente los restos de los Condes de urgel arrancados de sus sepulturas por manos expoliadoras y conservarlos hasta 1.967 con especial respeto y veneración. O y D ".


Anem a l'esquerra i al girar trobem a la façana principal la que fou portalada de temple fins al 1.804. Amb arc de mig punt adovellat, sense pilastres i tapiada. Moltes de les pedres amb les que es va construir el campanar provenen de l'església de Santa Margarida de Privà i de l'antic monestir del Sant Cap.


A la fotografia anterior podeu veure també les dues finestres quadrades, també tapiades, de la façana i a la part superior una curiosa finestra triangular que sembla una rosassa de tendència triangular ( malgrat que les rosasses són circulars ). La següent fotografia de detall és de l'antiga portalada tapiada.


Si alcem la mirada podem observar la curiosa obertura de la façana principal, que com podeu apreciar està una mica atrotinada i gairebé tapada amb trossos de fusta.


Acabem de resseguir el perímetre de l'església i, abans de tornar a la portalada del 1.804 per entrar al temple, ens aturem per observar altra vegada l'absis. Al mur de la nau podeu apreciar perfectament els forats on hi havia les bigues de la casa del mossèn, construcció afegida que tapava totalment l'absis. En Miquel Marcelino, que a la propera entrada dedicada a Vilanova de la Sal ens ensenyarà les salines, m'explica que des de l'interior de la casa del mossèn es podia veure l'absis romànic.


L'Arxiu Gavín del monestir de les Avellanes custodia l'Inventari d'Esglésies de Catalunya que a partir del proper diumenge consultarem detalladament. Un tastet, a la propera fotografia del 1.971 podeu constatar com la casa del mossèn s'havia "menjat" l'absis...


Gràcies a la gentilesa de la gent de Vilanova de la Sal puc mostrar-vos l'interior de l'església parroquial, però abans doneu un cop d'ull a la clau de mida considerable...


Encara que amb elements arquitectònics anteriors, el temple actual és el resultat de les importants reformen fetes als segles XVIII i XIX. A la fotografia següent podeu apreciar la nau amb volta de canó apuntada i els arcs de mig punt de les capelles laterals del transsepte. El revestiment del terra és de paviment hidràulic.


Darrere del senzill retaule hi ha la portalada i les dues finestres quadrades ( els tres elements arquitectònics tapiats ) i la curiosa obertura triangular gairebé tapada amb fustes. A la dreta del presbiteri hi ha una porta per accedir a la sagristia.


Les voltes de la sagristia, amb taques d'humitat i esquerdes, deixen molt clar que l'estat de conservació de Santa Maria no és l'adient.


Malgrat les condicions precàries la sagristia continua custodiant els ornaments i objectes emprats pel mossèn en els actes litúrgics.


La fotografia emmarcada que hi ha sobre el penja-robes ens permet fer un viatge en el temps. Sobre la cadira de boga hi ha un barret de capellà.


Surto de la sagristia i faig la fotografia següent del fons de l'església on hi ha l'absis romànic. No queda res del cor que hi havia al fons de la nau. El mal estat és preocupant, cal dignificar urgentment l'església parroquial de Santa Maria de Vilanova de la Sal.


Surto de l'església, torno la clau, agraeixo el tracte rebut, i agafo el cotxe per apropar-me a les salines. A la propera entrada dedicada a Vilanova de la Sal les visitarem.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada