dissabte, 24 de juliol de 2021

Gaudint del Monestir de Santes Creus ( 1 ).

Els mesos d'abril i maig vàrem observar detalladament els esgrafiats barrocs dels recintes exteriors del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus. Al recinte més exterior, al que s'accedeix per l'antiga porteria exterior, ens deixaren bocabadats els esgrafiats de la plaça de Santa Llúcia. En aquest espai hi vivien els paletes, ferrers... A la propera fotografia recordem els esgrafiats de la façana orientada a la plaça dels edificis de l'antiga porteria i la ferreria.


Pel Portal de l'Assumpta, també anomenat Portal Reial, accedírem al recinte exterior més proper al monestir. Un espai format per la plaça de Sant Bernat i la plaça de Jaume el Just amb nombrosos esgrafiats barrocs que embelleixen les façanes. En aquest segon recinte hi havia el palau abacial, les cases dels monjos jubilats, l'infermeria, l'hostatgeria...


Avui començo una sèrie de cinc entrades en les que gaudirem del recinte interior. Entrem al monestir accedint al claustre, concretament a la nau de migdia, on hi havia el refetor, la cuina i el calefactor. D'aquests tres espais només en queden les portes. Els monjos van traslladar la cuina i el refetor al claustre posterior. Davant del primitiu refetor hi ha el templet del lavabo de planta hexagonal, obert al claustre amb dobles arcs de mig punt i coberta de volta de creueria reforçada amb sis nervis prismàtics que s'uneixen en una clau.


Al centre del templet hi ha una pica cilíndrica amb quatre brolladors on els monjos, abans d'entrar al refetor ( menjador ) es rentaven les mans. Els capitells de les columnes estan decorats amb una senzilla decoració vegetal. A la propera fotografia podeu observar el templet des de la nau de tramuntana.
 

La coberta del templet està coronada per la creu patriarcal ( també anomenada arquebisbal o de Lorena ). És una creu d'origen bizantí, amb doble travesser desigual, que està representada a l'escut del Monestir de Santes Creus. A la fotografia de detall anterior, feta des de la nau de llevant, podeu observar-la.
 
 
El templet del lavabo, construït a finals del segle XII, és el que queda de l'antic claustre cistercenc dels segles XII i XIII. El claustre gòtic es començà a construir l'any 1.313 gràcies a les donacions del rei Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d'Anjou. A l'església del monestir hi ha la tomba d'aquests reis que foren uns grans benefactors del monestir.

 
La sobrietat del templet contrasta amb la traceria gòtica dels finestrals del claustre, diferents a cada galeria. Els capitells molt decorats del claustre no tenen res a veure amb la senzillesa dels del templet del lavabo.


Deixem el claustre major del monestir per seguir l'itinerari de l'audioguia. Evidentment hi tornarem en entrades posteriors per observar detalladament les seves estances.
El locutori o parlador, situat a pocs metres de la confluència de les naus de migdia i de llevant, comunica el claustre major amb el claustre posterior.


Aquest espai, d'estil romànic, de planta rectangular i coberta de volta de canó estava destinat a l'assignació diària de tasques que feia el prior als monjos, i també era el lloc de conversa dels monjos. A banda i banda hi ha uns bancs de pedra per seure. La porta amb arc de mig punt que podeu veure a la fotografia següent condueix a una petita dependència situada sota la volta de l'escala que puja al dormitori.


A la zona de llevant del monestir trobem el claustre posterior, conegut també com segon claustre o claustre de la infermeria. De planta rectangular, amb galeries embigades i arcs apuntats que comencen a la banqueta que ressegueix el perímetre. Sobre els arcs apuntats hi ha diferents obertures: finestrals o grans ulls de bou ( com els que podeu veure a la propera fotografia). Construït al segle XIV, a la segona meitat del segle XVIII s'hi afegí el pis superior.
 
 

Quan vaig fer la fotografia, una forta llevantada havia arrencat un dels xiprers que encerclen el petit brollador construït l'any 1.952. El gran xiprer caigué sobre la coberta de la nau de migdia.


Del sobreclaustre del segle XVIII es conserven petites mostres de les voltes de guix i d'alguns esgrafiats. A la fotografia següent podeu veure un fragment dels esgrafiats que embellien el claustre posterior.


Resseguint el perímetre del claustre podem accedir a l'escriptori, la presó, la cuina, el refetor, el Palau Reial i les estances primitives. A la nau de ponent trobem un dels accessos, per una petita porta amb arc de mig punt, a la sala que servia de biblioteca, escriptori o sala de copisteria de llibres. L'altra porta, més gran i també d'arc de mig punt, està a la nau de migdia del claustre vell.


L'estança té cinc finestres, actualment cegades, que donaven llum als copistes i cal·lígrafs. El darrer quart del segle XII era una biblioteca molt important. L'escriptorium tingué força prestigi des de finals del segle XII fins al segle XV, destacant les obres del segle XIII.


L'espai està cobert amb sis voltes de creueria que suporten dues grans columnes centrals ( una la podeu veure a la propera fotografia ) i deu mènsules dels murs. Els nervis prismàtics es recolzen en grups de vuit sobre els dos capitells octogonals sense ornamentació o sobre les mènsules.


A les reformes del segle XVII es deixà aquest espai sense llum i es transformà en celler. Aquí veureu el muntatge escenogràfic i audiovisual "El món del Cister". Una de les recreacions és d'un escriptori monàstic medieval.


A l'esquerra de la porta de l'escriptori del claustre posterior, gairebé a tocar, hi ha l'accés a la presó dels monjos del segle XVI precedida per un espai on hi havia el cos de guàrdia. Es conserven grafits i una crucifixió que els presos van fer amb el fum de les espelmes.


Girem a l'esquerra i ens preparem per visitar, a la propera entrada dedicada al monestir de Santes Creus, la cuina, el refetor i el Palau Reial als que accedirem des de la nau de migdia del claustre posterior.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada