dilluns, 12 de juliol de 2021

Veròniques solsonines...

El passat mes de novembre a l'entrada "L'armari de la farmàcia..." vaig mostrar-vos el moble de farmàcia del segle XVII de fusta tallada i policromada a l'oli de l'antiga farmàcia Pallarès de Solsona. Sant Cosme i Sant Damià, els dos germans metges que moriren martiritzats són els protagonistes de la decoració interior de les fulles de la porta de l'armari.


Vaig tornar al mes de juny al museu per demanar als responsables l'autorització per tancar l'armari per ensenyar-vos la decoració exterior d'aquestes fulles de la porta. Als quadrants superiors hi ha la representació de l'Anunciació, amb l'arcàngel Gabriel - a l'esquerra - que anuncia a la Verge Masia - a la dreta - que serà la mare de Jesús. Als quadrants inferiors estan pintats dos  grans gerros amb flors.


A més a més vàrem aprofitar per observar detalladament l'altra joia que es conserva de l'antiga farmàcia al museu. A l'esquerra de l'amari hi ha el morter amb peu de fusta tallada, el morter de bronze i la mà de morter de ferro. Recordeu que la farmàcia, documentada l'any 1.459 va estar oberta fins a començament del segle XX. Si voleu recordar la segona visita, cliqueu el proper enllaç: "L'armari.. i el morter".


Tornem avui a la mateixa sala del museu de Solsona. Diocesà i Comarcal. Gairebé a tocar de l'armari i el morter trobem dues curioses peces barroques de finals del segle XVII, dues veròniques...



El nom de verònica fa referència al nom de la pietosa dona palestina que eixugà el rostre de Crist amb un vel camí del Calvari on seria crucificat. La cara de Jesús quedà impresa en el drap...


Aquesta tradició dóna el nom de verònica a les pintures que representen la cara de Jesús, a les que s'hi afegí les que mostren el rostre de Maria. A les dues fotografies anteriors, i a les dos properes de detall, podeu observar la verònica de Jesús amb el rostre pintat a l'oli sobre fusta i amb la base escultòrica i el nimbe ( o aurèola ) de fusta daurada, amb caps d'àngels i volutes.


El cap d'àngel de la dreta té el nas escapçat, i l'àngel de l'esquerra està decapitat. A la fotografia anterior de detall podeu observar a l'esquerra un petit fragment de pintura a l'oli i a la dreta part del treball escultòric daurat i policromat.


Les dues veròniques ( 110 X 45 X 15 centímetres - Crist Salvador-, i 111 X 46 X 15 centímetres -Mare de Déu ) procedeixen del convent de les monges de l'Ensenyança de Solsona.


La primera representació de la faç de la Verge en una verònica podem situar-la en el darrer quart del segle XIV, en un retaule realitzat pel gremi de pintors i fusters de València.


El rei Martí I l'Humà ( 1.356-1.410 ) fou un gran difusor de la verònica de Maria. La seva verònica era una peça que pertanyia a la capella personal del rei, per això viatjava sovint amb ell. Per celebrar la Puríssima deixà la seva verònica a la ciutat de Barcelona. Aquesta tradició es perpetuà fins al 1.625.
A la verònica solsonina, molt posterior i molt més senzilla, podem apreciar el treball escultòric daurat i policromat del nimbe. La faç de la Verge està pintada a l'oli sobre fusta.


La verònica del rei  Martí I l'Humà fou l'orígen d'un seguit de veròniques marianes en forma de reliquiari o de petites pintures que es difongué per Catalunya, València i Mallorca. Evidentment les veròniques protagonistes de l'entrada d'avui són molt més senzilles però es poden  integrar en qualsevol retaule barroc.


El rei Martí I l'Humà encarregà a l'argenter valencià Bartomeu Coscolla la verònica de Maria, una joia gòtica amb marc de plata, daurada i esmaltada. La icona està pintada sobre paper. La podeu veure clicant sobre l'enllaç següent: "Museo Catedral de Valencia" i baixant fins a la peça numero set.
La fotografia anterior de detall mostra els caps dels tres àngels, un treball escultòric de fusta posteriorment daurat i pintat. La propera fotografia, també de detall, és de la base de la verònica de la Mare de Déu.


Deixem el Museu de Solsona i les veròniques procedents del convent de les monges de l'Ensenyança, monges que - després de 250 anys de dedicació a la petita ciutat de la Catalunya Central - l'any passat vàren marxar...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada