El molí del Fanxiquet.

Començo amb l'entrada d'avui un curt periple per petits pobles del Segrià i les Garrigues amb l'objectiu de mostrar-vos part del seu patrimoni. Sortint de Lleida i agafant l'Eix de l'Ebre ( la C-12 ) el primer poble que trobem és Alfés. Només creuar el riu Set trobem una rotonda de la que agafarem la tercera sortida per anar a l'esquerra. Després de les restes d'un gran edifici, podem deixar el cotxe a l'esquerra.

Les restes, a tocar de la carretera, del Molí del Fanxiquet són del segle XIX però és probable que fos més antic perquè el cita un document del segle XVIII que explica la proposta de reedificació de les peixeres. A la fotografia següent, a la dreta de les restes del molí, podeu veure part del poble d'Alfés.

Poc queda del molí d'oli, però encara es conserva al mur amb un gran arc de mig punt adovellat que servia per comunicar els dos grans espais de l'edifici.

La gran portalada està flanquejada per dos brancals, amb un gran finestral cadascun, amb llinda de pedra. Com podeu observar a les fotografies els carreus dels finestrals i de l'arc de mig punt són els més treballats, a la resta de carreus del gran mur la pedra no està tan treballada.

Les restes deixen clar que el molí del Fanxiquet era un molí important, per les grans dimensions i la seva estructura. Amb l'ojectiu d'abaratir la construcció per fer els murs es combinava la tàpia i els carreus de pedra a les cantoneres.

Com podeu veure a la fotografia anterior, al centre i a l'esquerra del mur amb l'arc de mig punt hi ha el que podrien ser les piques de decantació del molí d'oli. A la fotografia següent, el picat ens permet observar-los des d'una altra perspectiva.

Les peixeres ( rescloses ) eren imprescindibles pel funcionament del molí. A cinc-cents metres del molí hi ha la peixera petita, coneguda popularment com la peixereta, que visitarem en la propera entrada dedicada a Alfés. Una séquia portava l'aigua del riu Set fins al molí.

Passem per la gran portalada i per l'altre costat del mur de pedra, a tocar de les piques de decantació, trobem un fragment de paret de maó.

Al costat de les restes hi ha un plafó informatiu que ens explica la història, les característiques de molí i com l'aigua anava de la peixereta al molí per tornar altra vegada al riu Set.

A la part central hi ha tres fotografies a vista d'ocell de Jordi Clariana / 360lab. La de dalt és una vista de les ruïnes del molí. La de sota a l'esquerra és una vista zenital ( un angle picat portat a l'extrem ) de les restes de l'antic molí d'oli. La de la dreta és una vista de la peixereta d'on sortia la séquia que portava l'aigua al molí.

Sota les fotografies hi ha una imatge de Martí Picas.Insitu Patrimoni i Turisme que ens ajuda a entendre la funció de la peixera i la circulació de l'aigua: riu Set - peixera - molí del Fanxiquet - riu Set.

L'antiga séquia que portava l'aigua des del riu Set al molí va quedar tallada per la carretera actual. La séquia arribava fins al molí fariner de l'Almenara del que només queda algun vestigi.

El plafó informatiu també ens explica que és possible que el molí del Fanxiquet fos una construcció nova del segle XIX i que la sèquia s'utilitzés per moure altres molins amb la força de l'aigua del riu Set, com el del Capítol de la Catedral de Lleida, el molí de cal Ramonet o el de cal Cintet.  

Josep Estradé i Prenafeta a la IV Trobada d'estudiosos de la comarca de les Garrigues del 2.004 al seu treball "Els molins fariners del riu Set" digué que "la gent gran d'Alfés explicava que al mateix indret del molí del Fanxiquet hi tenien vida dos molins fariners, ja que la bassa és a l'altre costat de la carretera". Si voleu llegir el treball cliqueu a l'enllaç anterior i us adonareu de la gran importància que tingué el riu Set.

Sortim de l'espai on es conserven les runes del poc que queda del molí i aprofitem per fer-li l'última mirada. A només mig quilòmetre ens està esperant la peixereta, gràcies a la que el molí podia funcionar. A la propera entrada dedicada a Alfés la visitarem.

Atentament.

Senyor i