dimecres, 13 de maig de 2015

El Museu de Lleida ( 1 ).

Si al desembre del 2.010 passejar per l' Illa de la Maternitat va ser el preludi de la visita a l'Arxiu Històric de Lleida, avui hi tornem per començar una sèrie d'entrades dedicades al Museu de Lleida, obra  de l'arquitecte barceloní Joan Rodon, segon edifici d'aquest espai cultural que es completa amb la Biblioteca Pública.
El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal ( M:LL ) es va crear l'any 1.977, deu anys després fou inaugurada la seu actual. S'encarrega de gestionar el patrimoni artístic de les terres ponentines i de l'antic bisbat de Lleida.


Les desamortitzacions del segle XIX van implicar que una part important del patrimoni artístic que tenia l'església es dispersés, o encara pitjor, que passés a mans privades. Un dels objectius de la Renaixença catalana fou evitar aquest espoli  per part dels col·leccionistes privats i protegir aquest patrimoni. L'any 1.890 el bisbe Josep Moragues creà el Museu Episcopal de Vic amb aquesta intenció. Tres anys més tard, seguint l'exemple del bisbe Moragues, Josep Meseguer i Costa fundà el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida. El bisbe adquirí gràcies a donacions particulars, obres arraconades i en perill de ser espoliades de tot el territori del bisbat. Aquest primer museu s'ubicà a les sales de l'antic Seminari, actual rectorat de la Universitat de Lleida.
Però deixem la història del museu, que continuaré explicat-vos en properes entrades. Pugem a la primera planta, on comença la visita, on un gran finestral ens dóna la benvinguda. Entre l'estructura metàl·lica podem intuir clarament la Plaça de Sant Josep i el campanar de l'església de Sant Llorenç...


Una reproducció de la Roca dels Moros del Cogul ens sorprèn només començar  la descoberta del museu. És una mostra excepcional  d'art llevantí. En l'escena que podeu veure a la propera fotografia, un grup de dones amb llargues cabelleres i faldilles fins a sota dels genolls, dansen encerclant un home nu.


Aquesta escena s'anomena dansa de la fertilitat. L'art rupestre llevantí és obra de grups de caçadors i recol·lectors de finals del paleolític, ja en procés de transició al neolític. A més a més de les figures humanes, es representen diferents animals cabres, toros, senglars..., com podeu veure a la fotografia següent.


Les vitrines amb la vaixella trobada al jaciment arqueològic de Genó (Aitona) , de l'Edat del Bronze Final ( segle IX aC ), us deixaran bocabadats. Les anàlisis realitzades en aquesta vaixella han permès identificar els productes que van contenir. A les tenalles grans i mitjanes hi havia: aigua, mel, farina, sal, cereals, greix d'origen animal, i... cervesa. Aquesta cervesa, ara per ara, és la més antiga fabricada a la península ibèrica. Mireu atentament la fotografia, la segona tenalla gran començant per la dreta, contenia la cervesa.


Avui acabem la primera entrada dedicada al M:LL aturant-nos davant d'un símbol ilergeta. És una falcata i suspensors de beina trobats a La  Pedrera ( Vallfogona de Balaguer/ Termens ). La falcata era l'espasa més utilitzada pels guerrers ibers. 


A la propera entrada continuarem descobrint l'accidentada història del M:LL i donarem un cop d'ull a noves sales.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari