El dia de Sant Jordi de l'any passat, passejant pel barri jueu de Palma ens vàrem apropar a la plaça de Sant Francesc per donar un cop d'ull a la façana barroca de l'Església Basílica de Sant Francesc. Aquesta façana s'edificà a la segona meitat del segle XVII perquè la façana gòtica fou destruïda per un llamp l'any 1.580.
El conjunt arquitectònic del Reial Convent de Sant Francesc, a més amés de l'església franciscana medieval amb façana barroca, té un espectacular claustre gòtic al que accedirem avui virtualment per l'edifici que podeu veure a la dreta de la fotografia anterior.
Però abans tornem a la façana de l'església en la que el portal està coronat per una escultura de l'any 1.700 que representa a Sant Jordi travessant el coll del drac amb una llança.
El convent era la seu de la Confraria de Sant Jordi, creada mitjançant un Reial Privilegi concedit l'any 1.460 pel reu Joan II. La confraria estava formada per les famílies nobles de l'illa de Mallorca.
Primer accedirem al claustre gòtic per després visitar l'interior de l'església, on Sant Jordi, torna a ser el protagonista...
Els arcs gòtics lobulats de la planta baixa, dels segles XIV i XV, estan sustentats per fines i elegants columnes de secció quadri-lobulada. Les galeries superiors són dels segles XVI i XVII.
La galeria nord és la més antiga. Les galeries oest ( adossada a l'església ) i la sud són del segle XV. A la fotografia de detall podeu constatar la bellesa dels delicats arcs lobulats del claustre.
Mentre passegem pel bell claustre envoltats de silenci podem donar un cop d'ull a l'esvelt campanar barroc construït l'any 1.734.
Entrem a l'església d'una nau d'estil gòtic català amb vuit capelles adossades a cada costat i un absis poligonal amb set capelles i un deambulatori. L'església fou construïda entre 1.281 i 1.317.
El rei Jaume II col·locà la primera pedra de la basílica el dia 31 de gener del 1.281 i el reconeixement de basílica menor fou donada l'any 1.944 pel papa Pius XII.
Aixecant la mirada podem gaudir de l'orgue d'estil barroc amb reminiscències gòtiques fabricat l'any 1.771 per l'organista mallorquí Jordi Bosch, que en aquell moment era un dels millors constructors d'orgues del món. També va fer els orgues de la catedral de Sevilla i del Palau Reial de Madrid. L'any 1.956 la família March s'encarregà de modernitzar i ampliar l'orgue que actualment només conserva la façana.
Vaig al centre de la nau per mostrar-nos el retaule major d'estil barroc beneit l'any 1.739. M'apropo més per apreciar millor els detalls i l'escultura que el corona ( que a la fotografia anterior no es veu perquè el tapa el llantoner.
Al centre de la propera fotografia podeu veure el sagrari de grans dimensiona i portes giratòries flanquejat per les figures de Sant Domingo ( esquerra ) i de Ramon Llull ( dreta ). Just damunt del sagrari hi ha la imatge de la Immaculada.
Sobre la imatge de la Immaculada podem observar a Sant Francesc d'Assís, amb l'hàbit marró i el cordó blanc, fundador de l'ordre dels franciscans. A dalt de tot del retaule major hi ha la imatge de Sant Jordi matant al drac.
La nau de la basílica de Sant Francesc mesura, des del terra fins a les claus de volta, vint-i-cinc metres. Comparat amb un edifici actual seria una casa de planta i set pisos...
Deixem el retaule major per anar al deambulatori ( passadís que encercla el presbiteri per darrere ) on al lateral dret de la primera capella que trobarem accedint-hi per l'esquerra , la capella de la Consolació, hi ha el sepulcre de Ramon Llull ( 1.232 - 1.315 ).
És un sepulcre d'estil gòtic català. A la part inferior hi ha set nínxols buits, destinats a acollir unes figures al·legòriques de les set arts liberals ( gramàtics, dialèctica o lògica, retòrica, aritmètica, geometria, astronomia i música ). Fou esculpit l'any 1.448 per Pere Joan Llobet. A les dues properes fotografies podeu observar els set nínxols.
Aquestes figures probablement no s'hi van col·locar mai. El nínxol destinat a cada art liberal es pot identificar per les lletres gòtiques de les corones i per la simbologia de les peanyes. L'objectiu d'aquestes imatges era destacar la saviesa de Ramon Llull.
A la part superior hi ha el sarcòfag amb les restes mortals del gran escriptor, místic i savi mallorquí. L'estàtua jacent fou esculpida en alabastre per Francesc Sagrera l'any 1.492. Sota del sarcòfag, d'esquerra a dreta hi ha els escuts de Mallorca, els Reis Catòlics i de la família Llull.
Francesc Sagrera era fill de Guillem Sagrera, l'arquitecte de la Llotja de Mercaders de Palma. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar la visita virtual que vam fer-hi.
Deixem l'Església Basílica de Sant Francesc per continuar passejant lentament per Palma gaudint del seu patrimoni.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada