A l'entrada anterior dedicada a les esglésies romàniques de la Vall de Boí ens vàrem enfilar fins a la muntanya de Durro, a una altitud de 1.500 metres, per donar un cop d'ull a l'ermita de Sant Quirc, del segle XII.
Després de tornar a Durro i baixar fins a Barruera continuem pujant uns quatre quilòmetres per la carretera L-500 on trobem l'indicador d'Erill la Vall, el nostre proper objectiu.
A la fotografia anterior, feta des del campanar de l'església de Sant Joan de Boí, podeu veure el petit poble d'Erill la Vall amb l'església de Santa Eulàlia a l'esquerra.
Abans d'entrar al poble trobarem un bon aparcament per deixar el cotxe. En un parell de minuts arribarem a la plaça on el protagonisme total és per l'església construïda entre els segles XI i XII. A l'entrada d'avui la resseguirem perimetralment i en una propera entrada hi entrarem.
El campanar de l'església de Santa Eulàlia és una torre de base quadrada, molt esvelta, de sis nivells d'alçària. Al primer nivell, a la cara nord, hi ha una finestra simple d'arc de mig punt i als altres cinc nivells a cada cara de la torre trobem finestres biforades flanquejades per dues franges verticals anomenades lesenes angulars.
L'absis central s'enderrocà cap al 1.910 i s'hi construí una sagristia quadrada. En la restauració dels anys noranta del segle passat s'enderrocà la sagristia per tornar a construir l'absis central i recuperar la planta original de l'església.
La propera fotografia de detall és de l'absis nord, l´únic que no ha estat refet. A les fotografies anteriors i a les dues següents podeu veure la capçalera trevolada d'aquesta església d'una sola nau molt allargada.
Si resseguim la capçalera trevolada podrem donar un cop d'ull al tercer absis i veure el campanar des d'una perspectiva diferent. La decoració del campanar és d'estil llombard, amb arcs cecs sobre els que hi ha sanefes de dents de serra.
El campanar de l'església de Santa Eulàlia està alineat amb els de les esglésies de Sant Joan de Boí i de Sant Climent de Taüll. Els campanars tenien dues funcions, la de comunicació i la de vigilància del territori.
Si continuem resseguint perimetralment l'església trobem la façana sud, que podeu observar a la propera fotografia que vaig fer en el moment de girar per veure la façana de ponent. Al fons hi ha l'absis sud de la capçalera trilobulada de Santa Eulàlia.
A la fotografia següent de detall podeu observar les dues finestres de doble esqueixada que estan a tocar de l'absis sud.
Camino uns metres més per allunyar-me una mica de l'església i poder fotografiar la façana de ponent. Com podeu constatar a la propera fotografia en aqueta façana, molt austera, només hi ha una finestra i a l'esquerra el porxo. Darrere, treu el nas el campanar.
Ens tornem a apropar a l'església i anem a l'esquerra per poder observar la façana nord on trobem la porta d'accés a Santa Eulàlia protegida per un porxo construït al segle XII en el que també s'edificà el campanar a tocar de l'absis.
Com podeu constatar a la fotografia anterior al porxo, obert a l'exterior, hi ha quatre grans arcs de mig punt. A l'esquerra del porxo trobem l'única finestra simple d'arc de mig punt del campanar. En aquest primer nivell és l'única obertura. Als altres cinc nivells, com us he explicat abans, a cada cara de la torre trobem finestres biforades.
Acabem de resseguir perimetralment l'església romànica, construïda en diferents fases entre els segles XI i XII, tornant a la plaça.
A la fotografia anterior podeu veure, d'esquerra a dreta, l'absis nord, les cares est i nord del campanar i el porxo que protegeix la porta per la que accedirem a l'interior a la propera entrada dedicada al romànic de la Vall de Boí.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada