A l'entrada anterior vàrem pujar per un dels costeruts carrers que es conserven del desaparegut barri del Canyeret, el carrer Paer Rufes. Vaig mostrar-vos algunes de les fotografies d'aquest carrer del Fons Terrés custodiades a l'Arxiu Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, fetes entre la dècada dels cinquanta i la primera meitat de la dècada dels seixanta del segle passat.
Font fotografia: Arxiu Fotogràfic Institut d'Estudis Ilerdencs. Fons Terrés.
Per veure l'espectacular canvi de la zona on hi havia l'antic barri lleidatà, cada fotografia la vaig acompanyar d'una d'actual del mateix indret. Al final de l'entrada us explicava que en una propera, gràcies a la gentilesa del rector de la parròquia de Sant Joan mossèn Xavier Navarro i de la persona que té cura de l'edifici, Roberto Rubiella, podria ensenyar-vos l'interior de l'edifici adossat a l'església que podeu veure a les dues fotografies anteriors del carrer Paer Rufes i a la propera feta des del carrer del Canyeret.
Baixo des del carrer del Canyeret pel carrer Paer Rufes per anar fins al carrer Sant Joan on he quedat amb el Roberto perquè m'ensenyi l'interior d'aquest edifici.
Però abans d'entrar-hi vull explicar-vos qui era el Paer Rufes que dóna nom al carrer. Josep Lladonosa i Pujol ens explica al seu llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la Història" que al cementiri de Sant Joan hi havia enterrat el Paer Joan Baptista Rufes, que morí durant el setge de Santa Cecília. Aquest setge a la ciutat de Lleida s'aixecà el dia 22 de novembre del 1.646.
Font fotografia: Arxiu d'Imatge Històrica de la Universitat de Lleida.
A la fotografia anterior que Charles Clifford va fer l'any 1.861 podeu veure el campanar de l'església romànica de Sant Joan set anys abans que l'enderroquessin.
L'església romànica de Sant Joan fou enderrocada l'any 1.868 per construir una església d'estil neogòtic les obres de la qual va començar l'any 1.877.
Al Plano Geométrico Fontseré, signat al març del 1.865, encara s'hi pot veure el plànol de planta de l'església romànica de Sant Joan. La plaça de Sant Joan es deia Plaza de la Constitución i el carrer que s'enfila cap al turó de la Seu Vella davant de l'església és la calle de la Redola ( també desapareguda ).
A la propera fotografia de detall s'hi pot llegir el nom de dos carrers desapareguts ( calle de la Pelota i calle Esterería ) que després de la reconstrucció feta després de la Guerra Civil per Regiones Devastadas de la part bombardejada es van transformar el el carrer Sant Joan. El carrer en el que he dibuixat uns puntets grocs és la calle Cementerio de San Juan.
A l'Arxiu Municipal de Lleida a més a més del plànol general de la ciutat hi ha els Perfiles/ Calles en els que Fontseré ens ensenya detalladament com eren els carrers de la ciutat l'any 1.865.
La número divuit del llibre és la Calle del Cementerio de S.Juan. A la fotografia anterior podeu veure el primer full signat per José Fonsteré Lérida Marzo 1.865 escala 1 por 300 i a la fotografia següent el segon full amb el plànol de la calle de Cementerio de S. Juan ( actual Paer Rufes ), que anava des de la C.de la Pelota ( actual carrer Sant Joan ) al punt on es trobaven el c. del Guitarré i la c. del Verdugo ( les dos desaparegudes ).
Al plànol de planta de l'església de Sant Joan aprovat per l'Ajuntament de Lleida el dia 10 de setembre de 1.879 i signat l'endemà, s´hi por llegir Calle de la Pelota, Calle del Cementerio de Sn Juan i Bajada a la nueva Plaza.
El plànol està signat pel Presidente Accidental però no està signat per l'arquitecte. Possiblement és còpia del projecte de Julio de Sarazíbar feta per Celestí Campmany.
L'església neogòtica de Sant Joan fou projectada per l'arquitecte basc Julio de Sarazíbar. Aquest projecte l'amplià, modificà i en dirigí les obres l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany.
A la pàgina 421 del llibre de Josep Lladonosa "Els carrers i places de Lleida a través de la Història" del carrer Cementerio de San Juan Lladonosa cita a Marià Olivelles i ens explica del carrer del Fossar de Sant Joan: "La calle del Fossà, llamada antes del año 1.586, calle d'En Gort,
tiene su entrada en la primera bocacalle de la acera derecha de la
Pelota y acaba en el mismo local que la travesía primera de la Redola (
Guitarrers ). Esta calle del Fossà es tortuosa, algo pendiente y sus
casas habitadas por gentes dedicadas a la labranza... A la parte de la
acera derecha de esta calle está el cementerio de la Parroquia de San
Juan en el cual hasta el mes de agosto de 1.808 en que se formó el
cementerio común para toda Lérida en el local del Garrut, fuera de la
ciudad a la otra parte del Segre, se enterraban los cadáveres de los de
dicha parroquia que no tenían sepultura".
A la propera fotografia podeu veure el document de l'Ayuntamiento Constitucional de Lérida 1.881 Comisión 7ª Negociado
2º Ramo Obras en el que a l'Extracto s´hi pot llegir: " La Juta de
reedificación del Templo de San Juan de esta ciudada solicita
autorización para edificar el patio procedente del derribo de las casa
número 4, 6 y 8 de la calle del Cementerio de San Juan".
Al Plano de Lérida. Revisado por el Ayuntamiento ALBERTO MARTÍN-EDITO-BARCELONA de l'any 1.910 ja no apareix el nom Calle del Cementerio de San Juan sinó el de C. de Rufes, que va de Pelota al punt on es troben Guitarré i Verdugo.
Deixem els plànols i els diferents noms que ha tingut el carrer per entrar a l'església de Sant Joan des de la que actualment s'accedeix a l'edifici adossat del carrer Paer Rufes. La primera sorpresa és que accedim a l'església pel començament del carrer Paer Rufes, per la porta que està gairebé a la cantonada amb el carrer Sant Joan.
Com podeu veure a les dues fotografies anteriors del plànol de planta de l'església de Sant Joan del 1.879, a la cantonada de la Calle de la Pelota i la Calle del Cementerio de Sn Juan , a la construcció entre l'absis principal i l'absis de la nau de l'Epístola s'hi pot llegir Sacristía.
Per aquesta petita porta que trobem a quatre passes de la cantonada dels carrers Sant Joan i Paer Rufes entrarem en aquesta part enigmàtica de l'església i podrem veure les tres plantes.
Només entrar trobem a l'esquerra l'escala que ens permet pujar a les tres plantes en les que hi ha diferents despatxos, els documents de l'arxiu de l'església que cal ordenar, la sala on hi havia l'escola unitària en la que encara queda la pissarra...
La Núria Sanuy, que coneix molt bé l'església de Sant Joan, m'explicà que als anys cinquanta ella era catequista i a les dependències de l'església hi feien cinema pels nens i reunions d'acció catòlica. No recorda quan es va fer l'edifici adossat del carrer Paer Rufes, però als anys cinquanta del segle passat ja estava fet.
Actualment no és possible consultar l'abundant documentació de l'església perquè calen les mans expertes d'un arxiver per catalogar-la.
En algunes de les habitacions es fan evidents els problemes d'humitat que van malmetre aquesta part de l'edifici, sobre tot a les plantes superiors.
L'espai en el que es feien les classes de l'escola parroquial de Sant Joan, que era unitària, encara conserva la pissarra a la paret, però ara té una funció molt diferent.
L'escala puja i puja fins arribar a les golfes amb l'antic embigat de fusta i els grans carreus de pedra ben escairada dels murs.
Abans de baixar faig la fotografia següent d'angle zenital ( amb la càmera totalment perpendicular al terra de dalt a baix ) del forat d'escala.
Baixo l'escala seguint al Roberto, anem a la sagristia i des d'ella entrem a l'església. Abans de pujar fins al campanar per entrar a l'edifici adossat que hem vist a les tres primeres fotografies, aixecant la mirada des de la nau central donem un cop d'ull als vitralls de les naus laterals per constatar una gran diferència...
Comparant la fotografia anterior dels vitralls del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) i els vitralls de la propera fotografia del costat de l'Evangeli (el costat esquerre ) ens adonem ràpidament que els del costat de l'Evangeli ( els que donen al carrer Paer Rufes ) estan parcialment tapats perquè l'edifici que ens construí adossat a l'església és una mica més alt que la nau lateral.
L'alçària de l'estret edifici, a més a més de tapar parcialment els vitralls, ta el mateix amb els arcbotants que gairebé no es veuen.
La fotografia següent, feta des de la plaça de Sant Joan, ens permet constatar la diferència entres la façana del carrer Paer Rufes i la del carrer Sant Joan en la que els arcbotants es veuen perfectament.
Anem al fons de la nau de l'Evangeli per accedir a la torre de l'esquerra del frontispici de l'església de Sant Joan on hi ha el campanar.
A la propera i última entrada dedicada al carrer Paer Rufes, pujarem al campanar i podrem entrar a l'edifici adossat a l'església.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada