Després d'observar detalladament la Piazza della Signoria, a l'entrada d'avui entrem al Palazzo Vecchio edifici que Arnolfo di Cambio el començà a construir l'any 1.299 i que actualment acull el govern local de Firenze i un museu.
Enfilant el tram d'escala flanquejat per les escultures del David de Michelangelo ( esquerra ) -que és una rèplica- i Ercole e Caco de Bacio Bandinelli ( dreta ).
Només entrar trobem el primer dels tres patis del palau, conegut com Primo Cortile o Cortile di Michelozzo. El cortile ( pati ) es construí i a la primera meitat del segle XIV i Michelozzo di Bartolommeo, arquitecte de Cosimo il Vecchio de' Medici, el va ampliar i substituí els pilars per columnes l'any 1.453.
A la part superior de la fotografia anterior, als medallons del carcanyols hi podeu veure la Flor de Lis ( esquerra ) i la Croce del Popolo ( dreta ), dos símbols de Florència. Al centre, el passadís que ens duud al segon i al tercer pati.
L'any 1.565 il Cortile di Michelozzo fou transformat i embellit amb un estil manierista exuberant dissenyat per Giorgio Vasari.
L'arquitecte, pintor i escriptor Giorgio Vasari intervingué en la decoració d'aquest pati pintant al fresc sec els paisatges i quinze ciutats d'Àustria, Bohèmia, Hongria i Tirol que en el moment del casament de Francesc I de Medici amb Joana d'Àustria ( germana de l'emperador Maximilià II ), formaven part de l'imperi austríac.
A la fotografia anterior podeu veure la pintura al fresc de la volta del pòrtic d'accés al palau i a la propera una perspectiva diferent del pati.
Al centre del pati, per substituir l'antic pou, Battista del Tadda i Raffaello di Domenico di Polo van fer la font de pòrfir amb la base de marbre octogonal i dos graons circulars. Una columna de pòrfir aguanta una pica de marbre. Corona la font un Putto ( nen nu alat ) con delfino de bronze.
Passejant per les galeries del pati constatareu que la part superior de totes les columnes estan cobertes d'estuc daurat i grotescos fets per Santi Buglion, Lorenzo Marignoli, Battista del Tadda, Leonardo Ricciarelli i Prieto Paolo Minzocchi.
Al medalló del carcanyol de la fotografia següent hi ha l'escut d'armes situat verticalment, en blanc i vermell, enllaç entre Florència i Fiesole. El pòrtic obert d'accés al palau ens permet veure una petita part de la Loggia dei Lanzi de la Piazza della Signoria.
Si ens apropem al centre del pati, alçant la mirada veurem com s'enfila la Torre d'Arnolfo de noranta-tres metres d'alçària, construïda cap a l'any 1.310. La torre duu el nom de l'arquitecte Arnolfo di Cambio, que potser en fou l'autor.
L'antiga façana interior del pati malauradament fou destruïda durant la restauració feta entre els anys 1.809 i 1.814...
Tornant a la galeria faig la fotografia de l'escultura de marbre Sansó i el filisteu, una obra del 1.550 de Pierino da Vinci, nebot de Leonardo da Vinci, que va morir de malària als vint-i tres anys.
A les llunetes hi ha pintades les insígnies de les esglésies i dels gremis d'arts i oficis de la ciutat. Als panells podem veure les vistes de les ciutats de la monarquia dels Habsburg. Com que es van pintar en sec, l'estat de conservació no és bo.
El segon pati, conegut amb el nom de pati de la Duana pren el nom de la duana florentina que acollia les mercaderies que venien de fora del Gran Ducat i les emmagatzemava esperant que el destinatari les recollís i pagués l'impost corresponent. El pati acull actualment la taquilla del Museu i la llibreria.
A la fotografia de detall podeu observar la font dels lleons flanquejada pels dos felins que li donen el nom.
Els grans pilars d'aquest segon pati es van construir l'any 1.494 per suportar el Salone del Cinquecento al que pujarem després per la monumental escala que hi ha entre els primer i el segon pati.
El tercer pati anomenat pati nou, és obert, sense galeries i el que hi veiem són les dependències municipals de la capital de la Toscana. A l'esquerra de la fotografia següent hi ha el passadís que l'uneix uneix amb el pati de la Duana i el pati de Michelozzo.
Al centre del pati nou us "sorprendrà" l'escultura La Pietà de Francesco Vezzoli en la que un lleó rampant del segle XX sosté un cap romà del segle II aC amb les seves mandíbules...
Podeu veure millor l'antic cap romà a la propera fotografia de detall. Vezzoli és un dels artistes contemporanis italians més importants.
Pugem a la primera planta del palau per la monumental escala que hi ha entre el primer i el segon pati fins al Salone dei Cinquecento, una imponent sala de cinquanta-quatre metres de llarg, vint-i-tres d'ample i divuit d'altura construïda l'any 1.495 pel florentí Simone de Pollaiolo, anomenat Il Cronaca. En l'època en la que Florència va ser la capital d'Itàlia (1.865 - 1.871) en aquesta sala es reunien els parlamentaris.
Simone de Pollaiolo construí l'espectacular salone en només set mesos amb l'ajuda de Francesco di Domenico i Antonio da Sangallo.
Quan s'acabà l'època de la República Florentina i s'inicià el govern ducal de Cosimo I de' Medici, el Salone dei Cinquecento deixà de ser utilitzat per a les reunions parlamentaries i s'emprà per a les audiències del duc.
Giorgio Vasari fou l'encarregat d'ampliar i decorar el salone, entre els anys 1.563 i 1.565, exaltant la figura del duc. Aixecant la mirada l'enteixinat tallat i daurat ens deixa bocabadats. Quaranta-dos panells pintats fan referència a Cosimo I, les seves obres i la seva família.
De la iconografia del sostre se n'encarregà Vincenzo Borghini i fou pintada per un equip d'artistes coordinats per Vasari entre els que hi havia Giovanni Stradano, Giovanni Battista Naldini i Jacopo Zucchi.
A la part superior central de la fotografia anterior podeu veure la gran pintura sobre taula, que mesura 540 X 540 centímetres, emmarcada amb fusta tallada i daurada que hi ha al centre de l'enteixinat. La podeu observar millor a la propera fotografia de detall.
A L'apoteosi de Cosimo I ( projectada per Giorgio Vasari i executada per ell i Giovanni Battista Naldini ) el duc està envoltat de querubins i pels escuts de les vint-i-una arts florentines. Un putto ( nen nu i alat ) corona a Cosimo I.
A les parets del salone Giorgio Vasari va fer sis enormes pintures al fresc que celebren la conquesta de Pisa i el territori costaner, la conquesta de Siena i els territoris del sud de la Toscana.
Fent mitja volta i aixecant la mirada puc mostrar-vos l'altra part de l'enteixinat del sostre i la galeria del museu que va des de il Quartieri degli Elementi fins a il Quartieri di Eleonora. Quan a la propera entrada dedicada al Palazzo Vecchio visitem el museu, veurem il Salone dei Cinquecento a vista d'ocell.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos amb més detall tres del panells pintats de la fotografia anterior. Al més gran hi ha l'Allegoria dels Quarteri de S.Spirito e S. Croce. A la seva dreta l'Allegoria della città de Volterra ( a baix ) i l'Allegoria della città di Certaldo ( a dalt ).
Sortint de il Salone del Cinquecento continuarem, a la propera entrada dedicada a Firenze, la visita començant per Il Quartiere di Leone X del Museu del Palazzo Vecchio.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada