Al novembre del 2.020, a l'entrada "Un cop d'ull a Santa Maria de Verdú" vàrem observar detalladament l'exterior de l'església parroquial. Cinc anys després tornem a la plaça del Bisbe Comelles on hi ha dos dels edificis singulars d'aquest municipi de la comarca de l'Urgell: l'església parroquial de Santa Maria ( a l'esquerra de la propera fotografia ) i el castell ( a la dreta ).
El protagonisme de l'entrada d'avui i de la propera dedicada a Verdú és pel castell, eix a partit del qual es van anar estructurant els carrers i les places del poble. Si el voleu visitar cal que feu una reserva prèvia a l'Oficina de Turisme de Verdú ( telèfon 973347216 ).
El castell actual és el resultat de les moltes reformes que s'hi han fet amb el pas dels segles. El recinte d'aquesta fortalesa és de planta poligonal i s'adapta al turonet que corona el poble. Entrem fins al pati d'armes per la porta d'arc de mig punt de grans dovelles sobre la que hi ha el matacà.
Abans d'entrar-hi, aixecant la mirada i malgrat el contrallum faig la propera fotografia del matacà que durant un assalt o un setge era un lloc segur des del qual els defensors de castell podien mirar i atacar a l'enemic. Pels orificis de la base es podien llançar pedres, materials ardents i tot tipus de projectils.
Només entrar castell, que conserva elements originals del romànic, del gòtic i del renaixement, trobem el pati d'armes a partir del qual s'articulen les diferents estances.
A la fotografia següent podeu observar les dues galeries del pati amb columnes toscanes. Les de baix amb el fust llis i les de la galeria superior amb el fust estriat. Les dues galeries tenen una estructura d'embigat al sostre.
Els primers documents que fan referència al castell són del 1.072. A finals del segle XII es començà a construir una primera fortificació al voltant de la torre mestra o de l'homenatge que hi ha al centre del pati d'armes. Aquesta torre cilíndrica construïda al segle XII és la part més antiga que es conserva del castell. Té una alçària de vint-i-cinc metres i s'hi pot pujar.
L'any 1.184 una riuada del riu Cercavins destruí el poblat que hi havia a la seva riba. Aleshores el nucli urbà va créixer al voltant del castell perquè Berenguera d'Anglesola ( després anomenada de Cervera al casar-se amb Guillem III de Cervera ...) concedí als habitants de Verdú aquest privilegi.
A partir del segle XIII el castell es va transformar en residència-palau dels abats del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. A l'estructura principal del castell es superposen tres sales.
Des del pati d'armes podem anar a la Sala del Molí per l'obertura d'arc de mig punt que veieu a l'esquerra de la fotografia anterior.
Aquesta sala amb vuit arcs apuntats estava reservada com a dipòsit de gra i per a les picadores de raïm. El most queia a la sala inferior amb volta de canó i sense cap obertura, que probablement es construí a finals del segle XII.
Durant uns sis-cents anys el castell va dependre del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i es va anar transformant en residència palau dels seus abats.
Si faig mitja volta puc mostrar-vos, al fons, la part d'aquesta sala que està orientada a l'església de Santa Maria. Malgrat el contrallum podeu veure tres obertures, dues portes i una finestra, que hi ha el mur que dona al jardí al que sortirem per la porta de l'esquerra.
La propera fotografia, feta al jardí que hi ha entre el castell i l'església parroquial de Santa Maria, és de les tres obertures de la fotografia anterior.
Aixecant la mirada podem observar les dues finestres bífores d'arc apuntat amb traceria de la Sala de l'Abat Copons, del segle XIV, a la que pujarem després.
Al jardí hi ha la Creu de les Eres, d'estil gòtic, datada al segle XIV. Es una creu de terme trilobulada que l'any 1.936 fou malmesa. Ha perdut el capitell però s'ha pogut restaurar.
Amb la desamortització de Mendizábal ( 1.836 ) el castell es subhastà i el va comprar un particular que posteriorment el vengué per parts. Això suposà el començament de la seva decadència.
Marxem del jardí que hi ha entre l'església i el castell i tornem al pari d'armes per enfilar l'escala de pedra que ens deixa a la galeria renaixentista.
Abans d'entrar a la galeria, aixecant la mirada puc mostrar-vos l'any que està escrit sobre el malmès l'escut, 1.514.
Fent mitja volta us ensenyo per on harem de passar, a la propera entrada dedicada a Verdú, per poder pujar a la torre del castell...
L'any 1.916 el Patronat Sant Pere Claver va comprar la part més important i noble del castell i la dedicà a centre cultural i religiós. També s'hi va instal·lar el Sindicat Agrícola de Verdú. L'Ajuntament va comprar el castell a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat i començà la rehabilitació. Del 2.004 al 2.015 s'han fet obres de consolidació i reforma.
Només entrar amb l'objectiu d'accedir a la Sala de l'Abat Copons, mirant a l'esquerra aquestes reformes són molt evidents.
Vaig visitar el castell de Verdú a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat i l'estat de conservació l'edifici era molt deficient. A l'entrar a la Sala gòtica Abat Copons, el canvi és espectacular.
Els finestrals gòtics triforats ( amb dos mainells ) d'arc apuntat amb delicada traceria s'han rehabilitat. Abans aquestes obertures les havien tapat parcialment la part de l'arc, retirat els mainells per transformar-los en senzilles finestres rectangulars molt més petites... Els quatre finestrals gòtics es van recuperar a la segona etapa de les obres de consolidació. Apropant-nos a un dels finestrals podem observar a vista d'ocell una petita part de les vinyes de Verdú.
Girant noranta graus a la dreta us puc ensenyar l'espectacular obertura que s'ha fet en un dels murs curts d'aquesta gran sala de planta rectangular. Una obertura que l'omple de llum natural.
Fent mitja volta veiem part dels arcs apuntats de la sala gòtica. A la dreta hi ha els quatre grans finestrals triforats i al fons les fues finestres bífores que hem vist abans des del jardí que hi ha entre l'església i el castell.
A la propera entrada dedicada a Verdú ens enfilarem a l'espectacular torre cilíndrica i observarem el poble a vista d'ocell.
Atentament.
Senyor i
