Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades en les que hem passejat per Florència. Si a l'entrada anterior dedicada a la capital de la Toscana vàrem gaudir de la Basílica di San Lorenzo, el primer projecte de Brunelleschi a Florència, avui donarem un cop d'ull a la Basílica di Santa Maria Novella i a la plaça on està ubicada. Les dues basíliques estan gairebé a tocar, només les separen cinc minuts passejant.
La basílica fou edificada sobre una església de Santa Maria delle Vigne dels monjos dominics que havien arribat a Florència l'any 1.219. Les obres de renovació començaren l'any 1.279 i van acabar, conjuntament amb les del convent annex, a mitjans del segle XIV. Fou consagrada l'any 1.420, però la façana de marbre blanc i marbre verd de Prato no es va fer fins que el mercader florentí Giovanni Rucellai la finançà l'any 1.458 encarregà l'obra a Leon Battista Alberti.
Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera més detalladament, a la part superior del frontispici de la basílica hi ha un gran òcul ( obert l'any 1.367 ), un dels que omple de llum natural la nau central més alta que les laterals on hi ha els finestrals. L'òcul està flanquejat per dues grans volutes i coronat per un frontó triangular amb un Sol al centre. En aquest frontó, a l'arquitrau superior hi ha la següent inscripció en llatí: "IOHA(N) NES ORICELLAURIUS PAV(LI) F(ILIUS) AN(NO) SAL(VTIS) MCCCCLXX" ( Giovanni Rucellai, fill de Pau, any 1.470 ).
A la part inferior esquerra i dreta de la fotografia anterior es veuen parcialment l'escut dels Rucellai que observareu millor a la propera fotografia en la que aquests escuts estan a l'interior de les circumferències grogues que hi he dibuixat.
A la fotografia de detall següent podeu observar el fris que hi ha sobre
la portalada principal que decora tot el frontispici de la basílica amb
la representació de veles inflades pel vent.
L'arquitecte, escriptor, matemàtic, humanista, criptògraf, lingüista, filòsof i musicòleg Leon Battista Alberti ( 1.404-1.472 ) inserí el nou estil renaixentista a l'antiga estructura gòtica aconseguint una perfecta harmonia entre els dos estils arquitectònics.
A la segona meitat del segle XVI l'arquitecte, escriptor i pintor Giorgio Vasari intervingué a la basílica adaptant-la als gustos de l'època.
A la fotografia anterior podeu veure les llunetes de les tres portes del frontispici que foren pintades per Ulisse Ciocchi entre 1.616 i 1.618. A la central, que podeu observar millor a la propera fotografia de detall, hi ha representat Sant Tomàs d'Aquino resant davant del crucifix. A la dreta del sant hi ha l'escut dels Rucellai i al fons la processó de Corpus que començava a Santa Maria Novella. A les llunetes laterals estan representats dos personatges de l'Antic Testament. A la de l'esquerra Melquisedec amb els pans, i a la de la dreta Aaron amb el mannà.
Al centre de l'arc de mig punt de la portalada central, com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera més detalladament, hi ha l'escut dels Rucellai.
Al frontispici de la basílica hi ha dos enginys astronòmics que el matemàtic, astrònom, cosmògraf i bisbe Ignazio Danti construí als anys setanta del segle XVI.
A l'esquerra de la portalada lateral esquerra trobem un armil·lar amb dues circumferències metàl·liques graduades que s'emprava per representar de manera aproximada el moviment dels cossos celestes al voltant de la Terra i el Sol i els moments dels equinoccis i els solsticis.
A la dreta de la portalada lateral dreta hi ha una llosa de marbre perpendicular a la façana, sostinguda per una mènsula, amb sis rellotges de sol. Els sis rellotges donen l'hora itàlica, bohèmia, astronòmica, comuna ultramuntana, planetària i canònica.
El campanar, construït entre 1.332 i 1.333 per Jacopo Talenti utilitzant els fonaments més antics, del segle XIII acull cinc campanes foses l'ant 1.764. D'estil romànic amb finestres d'arc de mig punt està coronat per una agulla gòtica. El campanar, de seixanta-quatre metres i mig d'alçària, té vuit nivells. Les finestres dels quatre nivells superiors, de baix a dalt, són: sense mainell ( cinquè nivell ), bífora - amb un mainell- ( sisè nivell ) i trífores -amb dos mainells- ( setè i vuitè nivell ).
Deixem el campanille per anar fins a la portalada principal per veure l'interior de la basílica. Com podeu constatar els arcs apuntats, les voltes gòtiques i els òculs de les naus estan decorats amb el blanc i el verd, els colors del frontispici. La nau central és molt més ampla i alta que les naus laterals. Els òculs omplen de llum natural la nau central i els finestrals les naus laterals.
L'església mesura noranta-nou metres i vint centímetres de llargària i el transsepte fa seixanta-un metres i cinquanta quatre centímetres. Dos graons separen les dues parts en les que estava dividida l'església. La part reservada als frares ( la més propera al presbiteri ) i la dels fidels (la més propera al frontispici ). En aquest antic punt de separació, a una alçària que quatre metres i mig hi ha el Crucifix de Giotto datat entre 1.290 i 1.295.
Al centre de la fotografia anterior podeu veure en primer terme el Crucifix de Giotto i al fons la Capella Tornabuoni, que és la Capella Major de la basílica, amb les seves pintures al fresc que expliquen escenes de la vida de la Verge Maria i de San Joan Baptista. Els van pintar Domenico Ghirlandaio i el seu taller entre 1.485 i 1.490. Ghirlandaio també dissenyà els vitralls. L'altar major de marbre és molt posterior, del 1.860.
L'any 2.001, després de dotze anys de restauració, el Crucifix de Giotto es penjà lleugerament inclinat cap endavant en la posició que probablement devia estar fins al 1.421. L'estructura metàl·lica que el sosté està ancorada a un torn que permet baixar-lo a terra. L'obra de Giotto di Bondore és un tremp i or sobre fusta que mesura cinc-cents setanta-vuit centímetres l'alçària per quatre-cents sis centímetres d'amplària. Als laterals del braç transversal de la creu estan pintat la Mare de Déu ( esquerra ) i Joan Evangelista ( dreta ).
Surto de la basílica per mostrar-vos alguns detalls de la Piazza di Santa Maria Novella de la que us sorprendran dos grans obeliscs de marbre que foren afegits a la plaça al segle XVI per ordre dels Medici...
A la dreta de la fotografia anterior podeu observar l'obelisc més proper a la basílica i a la propera fotografia el més allunyat, a tocar de l'Ospedale di San Paolo ( Hospital de Sant Pau ) que actualment és la seu del Museo Novecento. En les dues fotografies l'obelisc està a l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat.
La plaça, inaugurada a finals del segle XIII inicis del XIV, s'emprà en celebracions i espectacles com Il Palio dei Cocchi, una de les tradicions competitives més importants del Renaixement florentí. Era una cursa de carruatges semblants als carros romans establerta per Cosimo I de'Medici al 1.563. Els obeliscs assenyalaven el lloc on tenien que girar els carruatges. La trajectòria que feien els carros era rectangular amb els costats menors corbats.
Inicialment els carruatges giraven al voltant d'unes estructures piramidals de fusta, però cap al 1.600 aquestes piràmides foren substituïdes per dos obeliscs de marbre.
La fotografia anterior és de l'obelisc més llunyà a la basílica i la propera, de detall, d'una de les quatre tortugues de bronze fetes per Giambologna sobre les que es recolzen els obeliscs.
Els quatre carruatges de fusta, cadascun tirat per dos cavalls, feien tres voltes a la plaça. Els colors de cada carruatge ( verd, blau, vermell i blanc ) representaven els barris florentins que participaven a la cursa.
No es podia imaginar l'escultor flamenc que les seves tortugues de bronze estarien envoltades, segles després, per punxes d'acer inoxidable contra els coloms...
Il Palio dei Cocchi es celebrava el vint-i-tres de juny, vigília de la festa de San Giovanni Battista patró de Florència. Fou una festa molt popular fins a mitjans del 1.800 quan les vies del primer tramvia de la ciutat van travessar la Piazza di Santa Maria Novella.
Per acabar la visita a la plaça vull ensenyar-vos l'Ospedale di San Paolo que posteriorment fou seu de l'Scuole Leopoldine i des del 2.006 acollí primer el Museu Aliani de fotografia ( que tancà al 2.014 ) i posteriorment el Museo Novecento.
A la llista que l'any 1.901 elaborà la Direzione Generale della Antichità e Belli Arti la loggia apareix com a edifici monumental per ser considerat patrimoni artístic nacional. A l'esquerra de les fotografies anterior i propera podeu observar un dels obeliscs de marbre.
L'hospital es va fundar a principis del segle XIII com a hospici de pelegrins, quan encara no existia la basílica de Santa Maria Novella. L'any 1.451 Benino Benini amplià l'hospital construint la loggia a partir d'un disseny de Michelozzo que s'inspirà en el pòrtic de Brunelleschi de l'Spedale degli Innocenti. S'assemblen tant que durant un temps la loggia de San Paolo s'atribuïa a Brunelleschi.
A la propera fotografia de detall podeu observar el bust de marbre del gran duc Ferdinando I de'Medici, que Giovanni Bandini va fer l'any 1.590.
A la fotografia anterior, a més a més del bust, als carcanyols ( l'espai entre els arcs ) hi podeu veure dos dels nou tondi i les dues meitats de la loggia. El tondo de l'esquerra està dedicat a San Antonio di Padova i el de la dreta a San Bernardino da Siena. A la propera fotografia de detall podem veure a San Bernardino da Siena amb l'habit de franciscà que duu a la mà el trigrama de Crist (IHS).
La loggia té deu arcs de mig punt sostinguts per nou columnes i dos pilars. Constatareu a les fotografies que a la primera planta sobre cada arc de mig punt hi ha una finestra.
Un tondo ( en plural tondi ) és una obra d'art formada per un baix relleu o una pintura fets sobre un suport de format rodó.
Als nou tondi s'hi representen sants vinculats al mon franciscà i a els de les dues meitats ( als extrema de la loggia ) estan dedicats a Benino Benini. Els va fer amb terracota vidrada Andrea della Robbia entre 1.489 i 1.496. Els tondi de l'Spedale degli Innocenti també són de Andrea della Robbia.
Des del setembre de 1.943 fins al juliol de 1.944 les tropes nazis van requisar les instal·lacions de l'Scuole Leopoldina des d'on deportaven a les víctimes a Alemanya sortint de l'estació de Santa Maria Novella que està al costat...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada