Matera, Città dei Sassi ( 2 ).

Continuant la passejada pel sud d'Itàlia, concretament a la ciutat de Matera de la regió de la Basilicata, ens aturem  la via Domenico Ridola per donar un cop d'ull a la curiosa chiesa del Purgatorio d'estil barroc. Construïda entre 1.725 i 1.747 amb el finançament de la Confraria del Purgatori.

 

L'església fou dissenyada per Giuseppe Tatone di Andria però la façana és de Vitoantonio  Buonvino i Bartolomeo Martemucci. La decoració està relacionada amb el tema de la mort i la redempció.

A la part superior hi ha àngels però als timpans de les portalades hi trobem esquelets ( a la central ) i calaveres ( a les laterals ). La propera fotografia de detall ens permet observar el timpà de la portalada principal en el que hi ha l'any en que es va acabar l'església 1.747.

A les fulles de fusta de la portalada principal hi ha relleus de calaveres i ossos. Fins i tot els tiradors de la porta representes ossos...

El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos detalladament la part superior d'aquesta porta en la que queda clar que tots morirem.

Caminant uns metres més per la via Domenico Ridola arriben a la chiesa di Santa Chiara edificada entre els anys 1.668 i 1.672 per ordre del bisbe de Matera Antonio del Ryos Culminarez. La petita església formava part del barri de les "cases noves" que es construí per acollir als treballadors del seminari.

A la façana hi ha la portalada arquitravada ricament decorada flanquejada per dues columnes entre les que a la part superior hi ha l'escut del bisbe Ryos. A esquerra i dreta de les columnes, dues fornícules acullen les estàtues de Sant Francesc i Santa Clara ( Chiara ).

 

 

Sobre l'escut del bisbe Ryos hi ha una fornícula amb la Mare de Déu del Carme i a la part superior de la finestra semicircular podeu veure una quarta fornícula amb una representació de Déu beneint.

 

Deixant la chiesa di Santa Chiara només continuar caminant per la via Domenico Ridola ja veig al fons el palazzo Lanfranchi, un edifici barroc que també fou construït entre 1.668 i 1.642  per acollir el seminari diocesà en el marc del projecte arquitectònic del barri "cases noves". Actualment acull el Museo d'Arte Medievale e Moderno.

La façana, dividida en dues parts per una cornisa, és asimètrica i està coronada per un frontó amb un rellotge. A la part inferior hi ha cinc fornícules amb imatges de la Mare de Déu del Carme i quatre sants. A la part superior hi ha pilastres i capitells que sostenen nou arcs cecs. A l'esquerra de la cornisa, entre la fornícula que hi sobre la portalada i l'arc cec més gran, hi ha una rosassa.

Anant a l'esquerra del palau accedim al Belvedere della piazzeta Giovano Pascoli on hi ha el mirador més popular i concorregut dels Sassi de Matera. Aquesta petita plaça ens permet mirar i admirar el Sasso Caveoso  en el que la majoria dels edificis estan excavats a la roca. Recordeu que al  Sasso Barisano , que vàrem observar virtualment des del Belvedere Luigi Guerricchio de la piazza Vittorio Veneto, la majoria dels edificis estan construïts no excavats a la roca. El Sasso Caveoso és el que està orientat al sud.

A la fotografia anterior ( a l'interior de la circumferència groga) i a la propera de detall podeu observar la chiesa rupestre di Santa Maria di Idris mig excavada a la roca, de la que es veu el campanar de cadireta de dos ulls. L'església està connectada a la cripta rupestre de San Giovanni in Monterrone mitjançant un túnel. Santa Maria di Idris està enfilada al Monterrone, el turó que hi ha al Sasso Caveoso.

Els Sassi di Matera foren reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1.993. Els dos barris dels Sassi ( Caveoso i  Barisano ) juntament amb els barri de Civita ( coronat per la catedral ) i el de Piano ( el barri planer que fou ocupat pel clergat i la noblesa d'estil barroc i rococó, des del que estem observant els Sassi ) formen el centre històric de Matera.

Moltes de les cases excavades a la calcarenita ( roca sedimentària ) han estat habitades sense interrupció des de l'edat del bronze.

 

 

Deixem el Belvedere della piazzeta Giovano Pascoli girem cua i tornem passejant pel barri Piano fins a la chiesa del Purgatorio a la que hem donat un cop d'ull al començament de l'entrada d'avui. Uns metres més endavant quan trobem la via del Corso anem a la dreta cap a la piazza San Francesco en la que veurem un indicador per anar al Sasso Barisano i al Duomo. Anem pujant per la via San Francesco D'Assisi i al trobar la piazza del Sedile continuem fins a la via Duomo que enfilarem fins trobar el palazzo Santoro, un edifici barroc del segle XVI.

Just davant del palau hi ha el Belvedere Raffaele Giura Longo - storcico des del que podem donar un cop d'ull al Sasso Barisano amb una perspectiva diferent de la que vàrem veure des del Belvedere Luigi Guerricchio.

A la part superior de la fotografia següent podeu veure el palazzo dell'Anunziata i, a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat, el primer dels miradors des del que a l'entrada anterior dedicada a Matera vàrem mirar i admirar el Sasso Barisano ( el Belvedere Luigi Guerricchio anomenat di trei Archi. Malgrat la boira es veuen perfectament els tres arcs.

Un últim esforç per acabar d'enfilar la via Duomo i ja només ens cal passar per la porta di Suso per accedir a la piazza Duomo. A la dreta de la barana d'aquesta porta medieval hi ha un alt relleu amb el cap d'un home.

Quan s'acaba la pujada ens dóna la benvinguda la Cattedrale della Madonna della Bruna e di Sant'Eustachio construïda entre els anys 1.230 i 1.270. Un edifici del romànic puglià amb l'interior modificat en estil barroc a partir del 1.627.

Anant cap a l'esquerra i situant-nos d'esquena al frontispici de la catedral podem tornar a gaudir del Sasso Barisano. El mal temps no resta bellesa al laberint de cases, carrers i carrerons. Darrere del gran xiprer de la part superior de la propera fotografia, mig difuminat per la boira, hi ha el palazzo dell'Anunziata i el Belvedere Luigi Guerricchio.

 

 Dirigint la mirada a la dreta puc fer la fotografia següent de l'extrem nord del Basso Barisano. Hi podeu observar al centre la chiesa di San Pietro Barisano ( 1 ) també coneguda com a San Pietro de Veteribus que és un dels assentaments monàstics rupestres més grans de la ciutat. L'estructura més antiga és dels segles XII -XIII i s'amplià als segles XV -XVI. A l'extrem dret hi ha l'església i el convent de Sant'Agostino, un conjunt arquitectònic barroc consagrat l'any 1.592.

Estem a la Civita, el barri de la catedral, un edifici visible des de tota la ciutat perquè domina tot el territori. Des de tots els miradors de Matera veureu, com a mínim, el seu campanar.

A la propera entrada dedicada a Matera resseguirem perimetralment la catedral i hi entrarem per observar-la detalladament.

Atentament.

Senyor i