A les entrades anteriors dedicades a Matera vàrem passejar per tres dels quatre barris del centre històric de la ciutat: el de Piano, els dos barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) i després d'enfilar la via Duomo vam arribar al quart barri, el de Civita, coronat per la catedral.
Curiosament a la piazza Duomo no tenim prou perspectiva per veure bé el campanar que s'observa perfectament des dels miradors de la ciutat. Un campanar de cinquanta-dos metres d'alçària, base quadrada i quatre plates. A les tres primeres plantes les finestres d'arc de mig punt són geminades i a la quarta planta també són d'arc de mig punt, més petites, d'una sola obertura. La coberta piramidal es va col·locar al segle XVIII. Al campanar hi ha set campanes afinades en mi bemoll que repiquen per la ciutat antiga durant les celebracions.
A la propera fotografia, feta des del Belvedere Luigi Guerrichio, també anomenar dei Trei Atchi, un dels miradors del barri de Piano podeu veure molt millor el campanar de la catedral.
Avui resseguirem perimetralment la Cattedrale della Madonna della Bruna e di Sant'Eustachio, un edifici del romànic puglià construït entre els anys 1.230 i 1.270 amb l'interior modificat a partir del 1.627. La Madonna della Bruna i Sant'Eutachio són els patrons de Matera.
Ens apropem a la façana sud en la que hi ha dues portalades. La de l'esquerra, que podeu veure millor a la fotografia anterior, és la Porta de Piazza amb un petit panell amb un baix relleu a la lluneta que representa a Abraham pare de les tres religions monoteistes: cristianisme, islam i judaisme. A les mènsules que flanquegen l'arc de mig punt hi ha les estàtues de dos monjos benedictins. Com és habitual al romànic puglià la portalada està decorada amb motius vegetals.
A la dreta de la façana hi ha la Porta dei Leoni anomenada així per les dues estàtues de lleons agenollats que custodien la fe. Aquesta lleons són la base de les columnes que suporten, conjuntament amb dues mènsules, les dues arquivoltes de la portalada.
A més a més de la típica decoració vegetal del romànic puglià a la llinda de la porta hi ha sis caps humans esculpits...
A la primera entrada dedicada a Matera vaig explicar-vos que la portalada de la chiesa si San Giovanni Batista, obra dels mestres picapedrers Michelle Del Giudice i Marco Di Lauria, recorda a la Porta dei Leoni de la catedral. Jutgeu vosaltres mateixos comparant les dues fotografies anteriors amb les dues properes.
A la fotografia frontal de la Porta dei Leoni no es veuen gairebé els lleons per això vaig una mica a l'esquerra mostrar-vos lateralment la porta i els lleons. Entre les dues portalades hi ha una finestra amb motius decoratius similars als de la Porta dei Leoni.
Deixem la façana sud i anem a l'esquerra per observar detalladament el frontispici de la catedral orientat a la vall del Sasso Barisano.
La portalada principal d'arc de mig punt està envoltada d'una delicada decoració floral i entrellaçats. A la lluneta hi ha una estàtua de la Madonna della Bruna i a les fornícules que flanquegen la portalada les estàtues de San Pietro i San Paolo. Als laterals hi ha dos alts relleus del segle XVI de San Eustachio i Santa Teopista.
Aixecant la mirada trobem la rosassa flanquejada per quatre columnetes. Està formada per setze columnes amb els seus arquets i al centre setze columnes més petites també amb els seus arquets. Recorda a la roda de la fortuna, el joc del destí...
Telamò suporta la rosassa amb els braços i el cap, un artesà ( esquerra ) i un home ric ( dreta ) la flanquegen aguantant-la i a la part superior l'arcàngel Sant Miquel aixafa al drac.
Les columnes i les dotze semi-columnes de la part superior del frontispici probablement fan referència als quatre evangelistes i als dotze apòstols.
L'interior de la catedral és de planta de creu llatina amb tres naus dividides per arcs de mig punt sostinguts per deu columnes amb els seus capitells de pedra. Observant-la des de la nau central constatareu a la propera fotografia que l'interior poc té a veure amb la sobrietat de l'exterior. No queda gairebé res de l'interior original, només unes pintures al fresc i els deu capitells medievals de pedra.
A partit del 1.627 l'interior fou molt transformat afegint-li estucs i decoracions i al 1.776 els revestiments dels marcs i estucs es van cobrir amb una pàtina daurada. El sostre encavallat fou cobert l'any 1.719 per un fals sostre de fusta sobre el qual el calabrès Giovanni Battista Santoro hi pintà l'any 1.809 tres llenços: Èxtasi de Sant Joan de Matera, Visitació i Aparició de la creu a Sant Estaqui. Els tres temes són molt estimats pels fidels de Matera.
El presbiteri s'eleva sobre el nivell de la nau i per accedir-hi cal pujar sis graons que construí Simone Carafa, que fou arquebisbe entre 1.638 i 1.647. El gran altar major del segle XVII, de marbre, va pertànyer a l'abadia benedictina de Montescaglioso fins al 1.776, any en que fou traslladat a Matera.
L'altar es va muntar al seu emplaçament actual al 1.785 substituint l'altar de la Madonna della Bruna que es col·locà a tocar de la portalada d'accés a la catedral, al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar ), on encara es troba.
A la propera fotografia de detall podeu veure el retaule que Fabrizio Santafeda pintà l'any 1.580. Al compartiment central hi ha la Mare de Déu amb el Nen acompanyada dels sants Joan Baptista, Joan Evangelista, Blai, Donat, Pere i Pau.
A la predel·la s'hi representen: la Visió de Sant Eustaqui, la Conversió de Sant pau, Salomé amb el cap del Baptista, la Visitació, el Martiri de Sant Pere i Joan Evangelista.
Deixo la nau central per apropar-me a la pica baptismal que hi ha a la dreta de l'entrada principal, al costat de l'Epístola ( dret ), on vull mostrar-vos unes pintures al fresc que, juntament amb els capitells de pedra, són el poc que queda de l'edifici medieval a l'interior de la catedral.
A la propera fotografia podeu observar un d'aquests capitells envoltats d'una decoració que no té res a veure amb l'art romànic.
Com podeu constatar a la fotografia següent darrere de la pica baptismal han descobert un conjunt de pintures al fresc que mesura cinc metres i quaranta centímetres d'alçària per tres metres i noranta-dos centímetres d'amplària.
El conjunt de pintures al fresc està dividit en dos registres. El superior és del segle XIII i l'inferior del segle XIV. A la propera fotografia, darrere de la pica baptismal podeu observar més detalladament el registre inferior amb Sant Pare Màrtir, Sant Julià, la Mare de Déu amb el Nen i Sant Lluc.
Al registre superior hi ha la representació del Judici Final atribuït a Rinaldo da Taranto, un mestre de pintura al fresc de finals del segle XIII. El van trobar casualment durant unes obres de restauració de pintures del segle XVII que el tapaven.
Al centre del fresc podem veure a Sant Miquel Arcàngel portant als pecadors a l'infern. A la dreta hi ha representat un rei, un papa, religiosos benedictins... que representen la igualtat de les ànimes després de la mort.
A la part superior està representat el purgatori en el que veiem que de la boca de grans peixos surten membres i caps que representen a les ànimes purificades.
Si faig mitja volta, just al davant, a la primera capella del costat de l'Evangeli ( esquerre ) hi ha l'altar que fou fins al 1.776 l'altar major de la catedral.
L'altar de marbre incrustat i policrom el va fer a Nàpols l'any 1.731 Cristofaro Battimelli. Com podeu constatar a la fotografia anterior sobre l'altar hi ha un retaule, també de marbre, que l'any 1.706 va fer Francesco Cimafonte, en el que s'hi col·locà el frec bizantí, datat al 1.270, de la Madonna della Bruna con Bambino. El fresc està flanquejat per dues fornícules amb les estàtues dels profetes David i Isaïes.
Deixem la capella i continuem pel costat de l'Evangeli fins a la cappella dell'Anunziata d'estil renaixentista que va fer Giulio Persio a la dècada del 1.580.
A la lluneta de la part superior hi ha la Pietà i darrere de l'altar, l'Anunciació flanquejada per Sant Roc i Santa Caterina d'Alexandria. La volta, de cassetons, té al centre un alt relleu del Pare Etern beneint. Els dos murs laterals tenen un seient de pedra que es corresponen a nínxols acabats en forma de petxina.
A la dreta de la cappella dell'Anunziata, ja al transsepte, trobem la cappella del Presepe ( la capella del pessebre ) en la que durant les obres de reforma el dia trenta d'octubre del 2.014 van trobar les restes de dues capelles pintades al fresc...
Aquestes dues capelles probablement formaven part del cementiri de Sant'Eustachio anterior a la construcció de la catedral.
Probablement a les pintures al fresc estan representats San Nicola, els dos sants metges Cosme i Damià, i la Madonna della Bruna.
Deixem la catedral i el barri de Civita i baixem per la via Duomo, ubicada entre els dos barris de Sassi ( Caveoso i Barisano ) per tornar a la piazza Vittorio Veneto ( ja al barri de Piano ) on a la propera i l'última entrada dedicada a Matera observarem detalladament el Palombaro Lungo i la chiesa rupestre del Santo Spirito a les que a la primera entrada només els hi vàrem donar un cop d'ull.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada