La Suda ( i 2 ).

A l'entrada anterior dedicada al Turó de la Seu Vella ens vàrem enfilar a la Roca Sobirana coronada pel Castell del Rei, conegut popularment com la Suda perquè es construí sobre la fortalesa andalusina edificada al segle IX anomenada sudda ( paraula àrab que significa àrea urbana closa ).

 

 

Després de resseguir perimetralment la nau sud o sala noble, l'única que s'ha conservar íntegrament del Castell del Rei, vaig explicar-vos que a la propera entrada dedicada al Turó de la Seu Vella entraríem a la Suda.

 

 

Quan accedim a la Suda a l'esquerra trobem la gran sala noble que estava destinada a sala de recepcions i a Corts. Abans d'entrar-hi ens dóna la benvinguda una reproducció de la miniatura d'un dels cent seixanta-cinc folis del còdex del 1.362 Llibre dels Usatges i Constitucions de Catalunya que està custodiat a l'Arxiu Municipal de Lleida. Obra del Mestre de l'Escrivà la miniatura es representa una Sessió de Corts que es van celebrar en aquesta gran sala.

 

 

A la Sala de Corts el rei, nobles, eclesiàstics i representants de les ciutats pactaven, arribaven a acords i decidien el destí comú.

 

 

Aquí es van fer: el jurament i coronació de Jaume I l'any 1.214, la celebració del primer pareatge d'Andorra al 1.278, la creació de l'Estudi General -la Universitat de Lleida que fou la més antiga de la Corona d'Aragó i la catorzena més antiga d'Europa- l'any 1.300, la concessió del Querimònia a la Vall d'Aran  al 1.313... 

 

 

Els pareatges d'Andorra ( 1.278 i 1.288 ) foren dos pactes segons els quals s'acordà el condomini de les Valls d'Andorra. Aquests documents són l'origen de l'actual coprincipat amb l'arquebisbe d'Urgell i el President de la República Francesa. La Querimònia de la Vall d'Aran recull els drets i usos diferencials dels aranesos.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure el plafó que recorda les Primeres Corts de Lleida l'any 1.214 en les que es va fer el primer jurament de fidelitat al rei Jaume I que només tenia sis anys. 

Quan només tenia tres anys el van separar de la seva mare Maria de Montpeller i fou confinat al castell de Carcassona en el que estava tutelat per Simó de Montfort amb l'objectiu de casar-lo amb la seva filla. Els pares de Jaume I van morir i el Papa Innocenci III obligà a retornar-lo per continuar la dinastia de la Corona d'Aragó. Els nobles catalans i aragonesos van jurar-li fidelitat a les Corts de Lleida

 

A la dreta del plafó hi ha la reproducció del retrat que pintaren al tremp sobre fusta de pi Jaume Mateu i Gonçal Peris Sarrià l'any 1.427 està custodiat al MNAC ( Museu Nacional d'Art de Catalunya ).

Sobre el plafó hi ha una de les nou mènsules amb l'inici dels nervis de les voltes de creueria de l'època gòtica . La que hi havia a tocar de la petita porta d'accés, s'ha perdut.

 

Anant una mica enrere, posant-me al centre de la gran sala  puc fer la fotografia en la que podeu veure vuit d'aquestes mènsules, quatre a la façana nord ( esquerra ) i quatre a la façana sud ( dreta ).

 

La construcció andalusina tenia coberta de fusta que fou substituïda per voltes de creueria que van ser desmuntades l0any 1.920 per perill d'ensorrament. Després de la restauració del 2.011 la coberta torna a ser de fusta.

Al plafó de la dreta del dedicat al jurament de fidelitat a Jaume I hi ha una reproducció parcial de l'oli sobre fusta "Ilerda Annus MDXXV" obra de l'any 1.969 d'Enric Garsaball Espinet. El fotògraf i pintor lleidatà va fer una sèrie de recreacions de la Lleida medieval a partir de la documentació de l'historiador Josep Lladonosa i Pujol. El quadre ens permet imaginar el noble barri gòtic  a tocar de la Seu Vella que fou enderrocat per construir la fortificació militar durant la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ). També s'enderrocaren amb el mateix objectiu les construccions més properes fora muralla, principalment convents i monestirs. 

 

 

A la part superior dreta del plafó hi ha tres plànols de planta de la Suda. El de dalt és dels segles XII -XIII, el del mig és del palau als segles XIII i la primera meitat del segle XIV i el de sota de la segona meitat del segle XIV.

 

 

L'inici de la transformació de la Suda fou la presa de Lleida per Ramon Berenguer IV l'any 1.149. La Suda, l'edifici civil més important de la ciutat, tingué la planta definitiva a la segona meitat del segle XIV.

Avançant uns metres arribo a la zona de cadires en les que podeu seure i veure la projecció amb l'agitada història de la Suda. A l'esquerra d'aquesta zona hi trobem dos plafons informatius més. 

 

Al primer dels plafons hi ha la fotografia de tres de les claus de volta que es conserven a l'arxiu arqueològic de la ciutat. El podeu observar millor a la propera fotografia.

 

Les dues properes fotografies de detall són de la clau de volta del centre de la fotografia anterior. De pedra sorrenca policromada, mesura vuitanta-sis centímetres d'alçària, vuitanta-cinc centímetres de llargària i quaranta centímetres d'amplària.

 

Si voleu tornar a observar les espectaculars claus de volta de la Suda cliqueu sobre el proper enllaç "L'arxiu arqueològic de Lleida ( 8 )".

 

A la dreta del plafó amb la fotografia de les tres claus de volta hi ha el que explica la trista història patida per la ciutat durant la Guerra dels Segadors. L'esplendor feudal s'acabà i la ciutat de Lleida es transformà en un lloc fronterer i estratègic que patí batalles i setges.

 

 El Castell del Rei, que fou caserna fins al 1.947, va ser compartimentat per adaptar-lo a la funció militar. Quan acollia el polvorí patí explosions els anys 1.707, 1.812 i 1.936. A més a més fou bombardejada l'any 1.938.

Quan es desmilitaritzà el Turó de la Seu Vella el Castell del Reia fou oblidat fins a la dècada dels anys vuitanta del segle passat quan van començar les primeres intervencions arqueològiques. 

A la dreta del plafó amb la Seu Vella transformada en caserna hi ha cinc plànols de planta de la Suda en els que podeu veure, de dalt a baix: entre 1.666-1.677 ja convertida en caserna / 1.728 / 1.847-1.936 / 1.806-1.810-1.812 / 1.923-1.993.

 

 

A tocar  de la coberta de fusta s'han conservat, però no restaurat,unes pintures en les que es veu el desert, un dromedari, un edifici, una mitja lluna amb dos fusells ( símbol dels regulares ) i una estrella de sis puntes. Sembla que les van pintar les tropes regulars marroquines que conjuntament amb les tropes franquistes van ocupar Lleida el dia 3 d'abril de 1.938.

 

 Fent mitja volta puc mostrar-vos la Sala de Corts des d'una perspectiva diferent. A la construcció del Castell del Rei ( segles XII - XIV ) van col·laborar-hi econòmicament, entre altres, els reis: Pere I el Catòlic ( pare de Jaume I el Conqueridor ), Jaume I el Conqueridor i Pere III el Cerimoniós. 

 

 M'apropo a l'únic plafó informatiu del mur sud en el que s'explica com era el Castell de Rei en el moment de la seva màxima expansió arquitectònica a final del segle XIV.

 

 He numerat al dibuix del plafó els diferents espais del castell: 1 La nau sud, l'única que queda del palau medieval es començà a construir a mitjans del segle XII. 2 La nau de ponent, construïda a partir de 1.250 allotjava la capella del castell. L'explosió del polvorí del 1.937 la destruí. 3 La torre de llevant fou edificada a finals de segle XIII i va ser enderrocada l'any 1.812 durant la Guerra del Francès després de l'explosió del polvorí. 4 La nau nord s'edificà a final del segle XIV sobre la muralla andalusina. Hi havia magatzems i altres dependències. Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós s'hi construí una  nova capella i la cambra real. Fou destruïda al llarg del segle XVIII. 5 Pati. A finals del segle XIV fou el moment de màxim esplendor del Castell del Rei. Les diferents edificacions tancaven un pati gòtic de gairebé vuit-cents metres quadrats.

 

 

Deixem la Sala de Corts per pujar a la terrassa de la nau sud i gaudir d'un espectacular regal visual. Només acabar de pujar per l'escala o l'ascensor podem gaudir d'una perspectiva diferent de la Seu Vella.

 

 

A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta podeu veure la part final de la nau centrals de l'església, el claustre ( amb els edificis del conjunt de la Canonja davant ) i el campanar. La propera fotografia ens permet observar d'esquerra a dreta, a vista d'ocell: el braç nord del transsepte amb la porta de Sant Berenguer ( la primera que es va construir a la Seu Vella a principis del segle XIII ) i la rosassa / la nau central de l'església amb la del costat de l'Evangeli davant / el cimbori al creuer i la Torre de les Hores.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica encara us puc ensenyar més detalladament el cimbori octogonal amb la Torre de les Hores a la seva dreta.

 

 

Passejant per la terrassa faig la propera fotografia en la que a la dreta es veu l'estació ferroviària, quan s'acabem les cases damunt de l'estació el Parc de la Mitjana i al fons el Prepirineu.

 

A la part inferior de la fotografia següent es veuen els edificis de l'Avinguda Prat de la Riba i darrere seu el barri de Balàfia, la farinera de Gualda, Torrefarrera i el Prepirineu al fons.

 

Anant la dreta fins al final de la terrassa i baixant la mirada faig la propera fotografia en la que en primer terme es veuen part de les fortificacions del Turó de la Seua Vella amb una garita per controlar la ciutat. Darrere l'ascensor que ens permet enfilar-nos des del Parc de Santa Cecília i els Edificis La Gremial.

 

 

Anant a l'altre extrem de la terrassa faig la fotografia, en la que podeu veure de baix a dalt i d'esquerra a dreta: l'antic dipòsit d'aigua del Turó de la Seu Vella (1), el Mercat del Pla (2), el Museu de Lleida (3), el campanar gòtic de l'església de Sant Llorenç (4), la Biblioteca Pública (5), les cases de Balasch (6), el castell templer de Gardeny (7) i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (8). 

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra puc ensenyar-vos una perspectiva diferent de la ciutat. A vista d'ocell es veuen: part del conjunt d'edificis de La Canonja (9), la Llengua de Serp, una de les fortificacions fetes durant la Guerra del Francès (10), la canalització del riu Segre (11), la Catedral Nova (12 ) i el Campus de Cappont de la Universitat de Lleida (13).

 

 

Deixem la terrassa, el Castell del Rei i el Turó de la Seu Vella per continuar gaudint del patrimoni de la ciutat en properes entrades.

Atentament.

Senyor i