El plànol geomètric de la ciutat de Lleida (1).

El mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre ( 1.799 - 1.870) participà l'any 1.859 en el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per dissenyar un pla de reforma i eixample de la ciutat. La propera fotografia d'en Fontserè es publicà al diari oficial de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1.888.

 

 Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

Fontserè obtingué el tercer accèssit i el guanyador del concurs fou l'enginyer, urbanista, jurista i polític Ildefons Cerdà i Sunyer.

 

  Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

La fotografia anterior és del projecte presentat al concurs per Josep Fontesè i la propera és del projecte guanyador d'Ildefons Cerdà i Sunyer.

 

  Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

Sis anys després, al 1.865, Fontserè va fer el Plano Geométrico de la ciudad de Lérida, que és la primera aportació a l'urbanisme modern de la capital del Segrià. Aquest plànol, que serà el protagonista d'una petita sèrie d'entrades que comença amb la d'avui, està custodiat a l'Arxiu Municipal de Lleida. 

 

 

Fontserè participà en l'aixecament del plànol topogràfic de Barcelona d'Ildefons Cerdà, previ al projecte de l'Eixample, projectà el Mercat del Born de Barcelona ( del que l'enginyer estructural fou Josep Maria Cornet i Mas ), guanyà el concurs públic per a la urbanització del Parc de la Ciutadella...

 

 Font fotografia: Arxiu Municipal de Lleida.

 

El plànol cartogràfic, fet amb una gran precisió tècnica, ens mostra l'inici de la planificació urbana racional de la ciutat de Lleida. Mostra la ciutat després de l'enderroc de les muralles amb una cartografia molt detallada dels carrers. L'Ordre en que s'autoritzà l'enderroc de la muralla arribà el dia trenta-u de gener de 1.861. El plànol ens permet saber amb molta exactitud com era la Lleida a la segona meitat del segle XIX.

Com podeu veure a la fotografia anterior els rius Segre i Noguerola, els turons de Gardeny i de la Seu Vella i el traçat del ferrocarril que arribà a Lleida el dia trenta de maig de 1.860, configuraven la ciutat. A l'esquerra de la fotografia anterior de detall podeu veure el plànol de planta de l'antiga església del Carme i a la treta l'estació ferroviària. 

 

 

A més amés del plànol general Josep Fontserè també dibuixà un plànol de detall de les parcel·les, les numeracions i els noms dels carrers. Enquadernats en un sol tom hi ha cent sis plànols de detall amb les mitgeres de les cases. Aquest tom amb els cent sis plànols està fora de consulta perquè la restauradora hi ha de treballar perquè l'estat de conservació no és l'adient. 

 

 

En aquests plànols Fontserè emprà diferents colors que indicaven els propietaris de les parcel·les: el blau per les de l'església, el marró pels edificis públics, el taronja per les de l'exèrcit i les propietats privades les deixà sense color. Els experts no han esbrinats qui eren els propietaris de les pintades de color rosa.

A la fotografia anterior de detall del plànol cinquanta-vuit, corresponent a la Calle Platería, podeu veure els diferents colors.

Al blog us he ensenyat detalladament alguns del plànols escala 1:300 signats a Lérida Marzo 1.865 per José Fontseré.

 

A la fotografia anterior podeu veure el plànol del carrer Sant Antoni i a la propera la pàgina que precedeix a tots els plànols del tom.

 

 

En aquesta pàgina prèvia hi podem llegir "N 88 Calle de S.Antonio Lerida ( sense accent ) Marzo 1.865 El Arquitecto ( signat per José Fontseré ) El Alcalde ( sense signar )".

 

 

Deixem el tom amb els cent sis plànols per centrar-nos en el plànol geomètric escala 1:2.000  que mesura 870 X 1070 mil·límetres dibuixat a llapis, tinta negra aiguada siena i negra sobre paper. Al plànol geomètric hi ha plànols de planta dels edificis singulars de la Lleida del 1.865, alguns desapareguts.

 

 

Fontserè dividí la ciutat en quatre districtes deixant de banda l'antiga divisió parroquial. A la fotografia anterior podeu veure el DISTRITO 1, de color rosat, que observarem a l'entrada d'avui. Començant per l'esquerra hi ha la plaça de Sant Antoni (1), l'església de Sant Antoni (2), el manicomi (3), la casa Asil (4), la casa de la Caritat (5), l'església de Sant Llorenç (6), el Palau Episcopal (7), el convent de Sant Clara (8), el convent de les Descalces (9),  la Catedral Nova (10), la capella de l'antic convent mercedari (11) i l'antic Hospital de Santa Maria (12).

 

 

Els antonians, que es van establir a Lleida l'any 1.271, el pas dels anys van quedar a tocar de la muralla a tocar de la Porta de Sant Antoni. El portal renaixentista d'estil plateresc del segle XVI encara el podeu veure integrat a l'Oratori de la Puríssima Sang. Exceptuant aquest portal renaixentista d'estil plateresc, no queda res dels edificis dels antonians. La Casa Asil i el Manicomi també han desaparegut. Si voleu tornar observar detalladament aquest oratori cliqueu sobre l'enllaç anterior. 

 

 

L'any 1.858, l'edifici de l'hospici estava en unes condicions lamentables i la Junta de Beneficència decidí construir un edifici nou al Costat de la Casa de Misericòrdia o Llar de Sant Josep (que actualment forma part del Museu de Lleida ). La Casa de la Maternitat, que s'inaugurà l'any 1.889 i fou l'hospici fins al 1.988, actualment és la Biblioteca Pública.

A la fotografia anterior feta des del campanar de la Seu Vella, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, podeu veure el Museu de Lleida (1) a l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat. A la dreta, el campanar de l'església de Sant Llorenç (2) i darrere del campanar la Biblioteca Pública (3). 

 

El segon convent dels mercedaris es començà a construir l'any 1.666 davant de l'antic Hospital de Santa Maria, on ara hi ha la Catedral Nova. Per edificar la catedral el convent fou enderrocat l'any 1.761. Al plànol d'en Fontserè, a l'esquerra del plànol de planta de la Catedral Nova es veu un petit plànol de planta corresponent a la capella de l'antic convent que finalment fou enderrocada.

A l'esquerra de la propera fotografia, a l'interior de l'el·lipse groga, es vau aquesta capella. És una de les fotografies que trobareu pujant per l'escala de l'Arxiu Capitulat.

 

 

Per acabar l'entrada d'avui, una curiositat. A la propera fotografia hi he dibuixat dues el·lipses grogues. A l'interior de l'el·lipse superior hi ha la desapareguda església de Sant Antoni on actualment hi ha la residència i l'església del Cor de Maria. 

 

 

L'antic edifici del darrer quart del segle XIX quedà molt malmès durant la Guerra Civil i l'any 1.943 fou reconstruït per Regiones Devastadas en estil historicista de base clàssica. Contigu a la residència hi trobareu l'Oratori de la Puríssima Sang.

 

La fotografia anterior és d'una de les antigues postals de Lleida custodiades a l'Arxui Gavín de les Avellanes. Anterior a la Guerra Civil encara s'hi veu el campanar  complert de l'església  i l'edifici cantoner amb el carrer Sant Antoni de planta baixa i tres plantes superiors. Quan es reconstruí s'hi va afegir una nova planta. A la fotografia actual constareu que el campanar ha perdut la part superior i el cos que comença a la cornisa ja no té finestrals i l'edifici de la dreta té una planta més.

 

 

A l'interior de l'el·lipse de la part inferior esquerra de la fotografia anterior del plànol d'en Fontserè s'hi pot llegir, com podeu constatar a la propera fotografia de detall, Horno de cocer cal.

 

A la propera entrada dedicada al plànol geomètric de la ciutat de Lleida observarem detalladament el DISTRITO  2 .

Atentament.

Senyor i