Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta convent de sant bartomeu de bellpuig. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta convent de sant bartomeu de bellpuig. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

divendres, 17 d’abril del 2026

Amagats al nucli antic de Bellpuig...

A les entrades anteriors dedicades a Bellpuig hem observat detalladament el Convent de Sant Bartomeu, el Molí Vell i el Molí de la Farinera. Clicant sobre els enllaços anteriors ho podeu recordar. Si el convent i els molins estan als afores de Bellpuig, a l'entrada d'avui us proposo visitar el nucli històric de la vila. 
 

 Comencem al carrer Homenatge a la Vellesa, que antigament s'anomenava carrer del Pou. Els porxos d'aquest carrer són els més importants de la vila i conjuntament amb els de la plaça de Sant Roc estan protegits com a Bé Cultural d'Interès Local. En aquestes cases porxades hi vivien les famílies més importants de Bellpuig.
 
 
Aquestes cases tenen les façanes de pedra fetes amb carreus molt ben escairats i les obertures ( portes i finestres ) emmarcades amb carreus motllurats i amb grans llindes.
 
 
La més important és la Casa del Procurador o Casa dels Consellers, que podeu veure a la fotografia anterior. L'edifici renaixentista, construït entre 1.581 i 1.583, era la residència del Governador de la Baronia. La casa també es coneix com a Palau de Ramon Folch de Cardona.
La casa, amb planta baixa, pis amb tres balcons i golfes, té la façana rematada amb una cornisa en la que a cada extrem hi ha una gàrgola. Conjuntament amb altres tres edificis forma un tram del carrer porxat construït sobre vuit arcs. La Casa del Procurador ho fa sobre tres arcs rebaixats recolzats sobre columnes toscanes. 
 
 
De les quatre portes de la planta baixa cal destacar el portal renaixentista de l'esquerra, protagonista de la fotografia anterior. Al centre de la llinda, sostinguda per dues pilastres estriades, hi ha l'escut de Bellpuig i l'any 1.583. A la part superior hi podem llegir: "SINT OCVLI TVI APERTI DNE SVPER DOMVM ISTAM DIE AC NOCTE" ( Que els vostres ulls, Senyor, vetllin sobre aquesta casa dia i nit ).

 
Deixant la Casa del Procurador i baixant fins a la casa contigua, la número nou del carrer, just davant trobem l'edifici de l'Ajuntament amb una façana simètrica feta amb carreus ben escairats. Totes les obertures ( portes i finestres ) són d'arc de mig punt i una cornisa guardapols remata tots aquests arcs unint-los horitzontalment.
 
 
Diu la tradició oral que l'edifici, construït l'any 1.883, substituí a la Paeria Antiga. Té planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa hi ha dues portalades centrals flanquejades per dues finestres. Al pis noble, quatre finestrals, amb els dos centrals amb un balcó corregut. Al segon pis hi ha quatre finestrals com els del primer però més petits. Les obertures de les golfes són quatre òculs.
 
 
A la cantonada de la façana de l'Ajuntament amb la monumental escalinata barroca hi ha dos plafons informatius. Un explica l'edifici de l'Ajuntament i a l'altre, protagonista de la fotografia anterior en la que a la dreta es veuen parcialment els primers graons de l'escalinata, hi ha una rajola de ceràmica vidrada amb un Sol. Aquest Sol ens indica que estem al Camí Ignasià un camí que comença a la casa d'Azpeitia ( Guipuzkoa) en la que va néixer Sant Ignasi de Loiola i acaba a la Cova de Manresa. Aquest recorregut a Catalunya està senyalitzat amb la rajola del Sol.
 
 
A l'esquerra de la fotografia anterior es veu la façana arrebossada i pintada de l'Ajuntament amb pedra carreuada als marcs de les obertures i la cantonada amb la façana principal.
La monumental escalinata, de l'any 1.792, està dissenyada en cinc trams. Cada tram té deu graons, un replà i cinc graons més.
 

 L'escalinata sembla inspirada amb el rosar perquè es correspon a les seves denes i el glòria al final. Una dena és cadascuna de les parts del rosari que està composta d'un parenostre deu avemaries i un glòria.
 
 
Al final de cada tram de l'escalinata hi ha una barana de pedra que acaba en una pilastra coronada amb un pom esfèric. Aquesta barana ens obliga a pujar l'escalinata fent un recorregut sinuós.
 
 
A banda i banda de l'escalinata hi ha bancs de pedra que permeten descansar durant la pujada fins a l'església parroquial de Sant Nicolau. L'escalinata fou restaurada l'any 1.994.
 
 
A la majoria de les fotografies anteriors, en mols dels balcons hi ha domassos amb l'emblema de la Congregació dels Dolors. A cada pilastra central de l'escalinata hi ha dues banderes amb el mateix emblema.
L'explicació és que vaig fer les fotografies el dia d'una de les principals festes de Bellpuig, el de la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta festa es celebra el divendres anterior al Divendres Sant. 
 
 
L'església de Sant Nicolau, del segle XVI, d'estil gòtic tardà amb la portalada renaixentista fou edificada pel mestre d'obres Melcior Gener de Cervera. En la seva construcció s'emprà bona part dels carreus de l'església antiga. 
La portalada d'arc de mig punt té més de dos metres de diàmetre i està flanquejada per dos columnes estriades sobre basaments motllurats. Aquestes columnes sostenen un entaulament molt treballat sobre el que hi ha una fornícula apetxinada amb una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. A tocar del frontó triangular que tanca l'espai de la fornícula hi ha una petita rosassa que, com podeu constatar millor a la propera fotografia de detall, té un sistema d'il·luminació amb la forma de l'emblema de la Congregació dels Dolors.
 
 
Abans d'entrar a l'església dirigim la mirada a la subtil decoració que hi havia a la base de les dues columnes estriades per celebrar la Festa de la Mare de Déu dels Dolors.
 

La parròquia de Sant Nicolau està formada per tres edificis de planta rectangular: l'església (1.571- 1.591 ), la capella del Sant Crist de Bormio (1.696 - 1.702) i la capella dels Dolors (1.718 - 1.722) decorada amb pintures mural al fresc del pintor targarí Jaume Minguell.
 
 
L'església és d'una sola nau i té capelles laterals intercomunicades ubicades entre els contraforts. La coberta és de volta de creueria i tant els arcs forners com els torals són de mig punt.
 

A les dues fotografies anteriors i a la propera frontalment podeu observar el mausoleu de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. És un espectacular sepulcre renaixentista del qui fou Virrei de Nàpols, fet amb marbre de Carrara l'any 1.525 per Giovani di Nola
 

 Fet a Itàlia, les peces foren transportades per mar i terra fins al Convent de Sant Bartomeu on hi va estar fins al 1.841, any en el que es traslladà a l'església parroquial.
A la propera fotografia podeu veure algunes de les capelles intercomunicades del costat de l'Epístola, el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar.
 
 
Sortim de l'església per baixar per l'escalinata en la que, per acabar l'entrada d'avui, us mostraré el que hi ha "amagat" al nucli antic de Bellpuig.
Baixant m'aturo a fer la propera fotografia del tram de deu graons que hi ha entre les pilastres tercera i quarta coronades per un pom esfèric ( pujant l'escalinata aquest tram està entre les pilastres segona i tercera ).
 

 Ja sé que a la fotografia anterior no veureu res estrany als graons, però a la propera de detall, a l'interior de les el·lipses grogues que hi he dibuixat hi ha quatre carreus amb solcs horitzontals i verticals que són part d'una "tabula lusoriae" ( tauler de joc ).
 
 
Gràcies a l'article "Sobre l'espasa del Cardona i altres fragments d'art" de Joan Yeguas i Gassó puc explicar-vos detalladament aquest tauler de joc que no era estrany trobar en zones properes als temples. Els taules de joc de l'escalinata estan mutilats.
 
 
En el seu article Joan Yeguas parla de dos carreus amb aquests solcs que són els que estan en graons diferents a la fotografia de les el·lipses grogues. Els carreus que es veuen en primer terme a la part inferior de la fotografia i que estan al mateix graó són els protagonistes de les fotografies anterior i propera de detall. Joan Yeguas no els cita al seu article.
 
 
A l'estudi que va fer Garganté i Puig Sanchis s'explica que almenys des del segle XVI hi havia una escalinata més estreta. L'any 1.728 hi van fer una reforma i al 1.791 es signà un acord per reedificar-la i construir-la de nou desfent l'escalinata vella i aprofitant les pedres útils. 
 
 
Yeguas afirma que segurament els dos carreus de la fotografia anterior i de les dues properes de detall, que es van reaprofitar com a graons a la nova escalinata del 1.792, eren de l'antiga escalinata més estreta del segle XVI.
Aquests taulers de joc poden tenir diferents formes. El de Bellpuig és de set caselles d'alçària per vuit d'amplària. Cada jugador tenia disset peces, setze d'iguals i una de diferent anomenada dux que simbolitzava el líder. Les altres eren els soldats.  
 

El "Ludus Latrunculorum" ( joc dels lladres ) és un joc d'estratègia semblant al  joc de les dames, molt estès pels territoris del que fou l'Imperi Romà. 
A la primera part del joc cada jugador ha de col·locar dos soldats a qualsevol casella que estigui buida a cada jugada. Quan ja estan col·locats tots els soldats és el torn del dux que simbolitza el líder. A la segona part cada jugador els jugadors poden moure una peça en qualsevol direcció menys en diagonal. L'objectiu del joc és capturar els soldats i el dux de l'adversari. Cal bloquejar, en línia horitzontal o vertical, cada peça que quan no pot jugar ha de sortir del tauler. Quan un jugador captura una peça de l'altre, torna a jugar. El dux es mou com els soldats però pot saltar per sobre d'una peça de l'altre jugador si hi ha una casella buida amb l'objectiu de bloquejar la peça. Saltar per sobre no elimina la peça però la bloqueja. Guanya el jugador que elimina totes les peces de l'adversari. Quan no és possible fer cap més moviment guanya el jugador que té més peces al tauler.
Quan passegeu pel nucli antic de Bellpuig recordeu que la seva escalinata "amaga" el tauler d'un joc d'estratègia en alguns dels seus graons.
Atentament.
Senyor i 

dijous, 25 de desembre del 2025

Els molins de Bellpuig.

Tornem avui a Bellpuig on l'estiu passat amb la sèrie d'entrades "El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig" vàrem observar detalladament aquest convent que fou construït a la primera dècada del segle XVI en un indret en el que al 1.326 ja existia una capella dedicada a Sant Bartomeu. Si voleu recordar aquesta visita cliqueu sobre l'enllaç anterior.


Baixant del convent cap a Bellpuig i agafant el primer camí a la dreta podem accedir al parc del convent o agafar el Camí del Molí, que a la fotografia anterior feta des del campanar del convent us he indicat amb les inicials CM. Passejant per aquest camí només quatre-cents metres arribarem al Molí Vell.
 
 
Com podeu constatar a la propera fotografia el Molí Vell està format per dos cossos d'alçàries diferents construïts en èpoques diferents. La torre del Molí Vell, el cos més antic, probablement s'edificà l'any 1.250 amb carreus de pedra picada. Té soterrani, planta baixa i tres plantes superiors.
El cos adjacent, més modern, està fet amb paredat de pedra. Les façanes són simètriques i les seves obertures ( portes i finestres ) estan emmarcades amb pedra. Es comunica amb el cos més antic amb una porta interior a cada pis. Els dos cossos tenen coberta a dues aigües de teula àrab. Dirigint la mirada una mica a la dreta puc ensenyar-vos millor el cos més antic del molí.


Al llarg del curs del riu Corb, des del terme municipal de Llorac ( Conca de Barberà ) fins a la desembocadura al riu Segre al terme de Vilanova de la Barca (Segrià ), hi ha una cinquantena de molins amb diferents tipus de construcció i estat de conservació.
 
 
D'aquesta colla de molins els més ben conservats són els més antics, de l'època medieval fets entre els segles XII i XIV, com el Molí Vell de Bellpuig. S'han conservat millor perquè estan construïts amb carreus de pedra picada que han resistit les riuades durant segles.


Aixecant la mirada puc fer la fotografia anterior de detall en la que podeu observar el matacà i les dues espitlleres d'aquesta façana.
Avançant uns metres més pel Camí del Molí trobem l'altra façana del cos més antic. A la dreta de la porta hi ha un plafó informatiu que després observarem detalladament.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us puc ensenyar millor el matacà i les tres espitlleres d'aquesta façana. El Molí Vell de Bellpuig és el que millor ha conservat l'aspecte de fortificació i els sistemes defensius originals.
 

Apropant-me a la façana i alçant la mirada puc fer una fotografia amb angle contrapicat del matacà en la que també es veuen dues de les espitlleres.


El conjunt d'edificacions del Molí Vell aprofitaven la força de l'aigua per moldre gra. Era un punt de molta imprescindible per Bellpuig, Vilanova de Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés i altres pobles.
L'any 2.018 l'Ajuntament de Bellpuig comprà el molí i començà la seva rehabilitació. En aquesta primera fase s'actuà sobre l'estructura i la coberta. L'any 2.021 es va fer la segona fase de consolidació en la que es van restaurar les façanes i l'interior de l'edifici i s'instal·laren els serveis ( aigua, electricitat i, sanejament... ). D'aquesta segona fase se n'encarregà Iauna Arquitectes S.C.P de Lleida.


Malgrat que estava tancat puc ensenyar-vos dues de les fotografies del plafó informatiu. A la fotografia anterior es veu el pilar central de pedra que sosté l'entramat de fusta de la primera planta. A la propera fotografia el protagonisme és per a un dels arcs apuntats i l'entramat de fusta i la decoració amb rombes.


Tornant a la façana principal i resseguint el cos més baix anant cap a l'esquerra trobem una escala que ens permet superar el desnivell fins al petit embassament remodelat. A la propera fotografia, darrere dels arbres es veuen els dos cossos del Molí Vell.


A pocs metres d'aquest petit embassament hi ha el Pantà del Convent, a tocar del camí de Sant Martí. Passejant cinc minuts més per aquest camí trobem el Canal d'Urgell.


L'any 1.894 el sant d'aigua s'aprofità per produir llum amb una turbina. L'any 1.897 donava llum a moltes cases de Bellpuig i després a les de Preixana.
Si girem cua i baixem per les escales, a tocar del Molí Vell trobem la Central del Molí en la que veiem les instal·lacions que la comuniquem amb l'embassament superior. El salt del Molí aprofità l'aigua de la Tercera Séquia del Canal d'Urgell i el desnivell de setze metres.


Dirigint la mirada una mica a l'esquerra puc mostrar-vos parcialment el poc que queda del Molí de la Farinera, construït al segle XVI per aprofitar la força del salt del molí. Al segle XIX s'hi construí un nou edifici que quedà destruït per un incendi.
 
 
Malgrat l'estat ruïnós d'aquest edifici encara es pot veure l'arc de volta de l'antiga sortida d'aigua, el desguàs del carcabà. 
 
 
Anant a l'esquerra puc fer des d'una perspectiva diferent la fotografia següent de les runes del Molí de la Farinera. L'ombra que veieu al camí és del Molí Vell que està a tocar.


A la propera fotografia en primer terme podeu observar les restes de la planta baixa del Molí de la Farinera amb les seves obertures originals. Darrere, a la dreta, es veu una de les façanes del cos més baix del Molí Vell.


Del desaparegut Molí de la Farinera en podeu veure dues fotografies, una a cadascun dels plafons informatius que trobareu durant la vostra visita.


La fotografia anterior és del plafó de l'Ajuntament de Bellpuig col·locat a tocar de les restes del molí, i la propera del plafó de la Diputació de Lleida i ponent actiu que hi ha al Molí Vell. A les dues fotografies, a la part superior dreta, treu el nas el Molí Vell.


L'any 1.969 el Molí Vell deixà de funcionar, es desmuntà i quedà abandonat. El propietari actual és l'Ajuntament de Bellpuig, però la petita planta de generació de llum és una concessió privada.


L'Arbreda d'Interès Local del Molí Vell està presidida pel Xop Gros que té una alçària de vint-i-vuit metres i mig, un volt o perímetre de canó de quatre metres i seixanta centímetres i una capçada mitjana de vint-i-set metres. Catalogat com arbre monumental, el van plantar l'any 1.940.
A la fotografia anterior podeu veure el petit plafó de la Generalitat de Catalunya que fa referència al Xop Gros del Molí Vell. Si m'allunyo tinc prou perspectiva per mostrar-vos parcialment l'espectacular xop que us farà sentir molt petits quan visiteu el Molí Vell.


Al fons de les dues fotografies anteriors es veu l'església parroquial de Sant Nicolau que des de l'any 1.842 acull el mausoleu renaixentista de marbre de Carrara de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola que anteriorment estava a l'església del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig.
Deixem l'Arbreda d'Interès Local del Molí Vell i marxem de Bellpuig per tornar a la propera entrada dedicada a la comarca de l'Urgell, a Agramunt.
Atentament.
Senyor i

dijous, 28 d’agost del 2025

El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig ( i 3 )

Amb la d'avui acabo la serie de tres entrades dedicades al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Sortint de la sala capitular i anant a l'esquerra ràpidament trobem la porta d'accés al refetor, una sala allargada amb coberta de volta de creueria. Només entrar-hi miro a la dreta i faig la propera fotografia en la que podeu veure dues portes. La de l'esquerra és per accedir a l'antiga cuina i la de la dreta al menjador del convent.


 
Si em giro puc fotografiar l'espectacular rentamans d'estil gòtic tardà amb elements renaixentistes fet amb marbre blanc. Una estreta pica està inscrita dins d'un gran arc conopial que està flanquejat per pinacles florits.


Damunt de la pica, al centre, hi ha dos lleons asseguts que a la boca tenen el broc metàl·lic per on sortia aigua. Entre els lleons podeu veure una font amb ocells.


Damunt dels lleons hi ha dos grius enfrontats que sostenen un escut en el que s'hi pot llegir Plaza de la Constitución. El griu o grifó és una criatura mitològica amb cap, ales i potes del davant d'ocell rapinyaire i la resta del cos de lleó.


A la part superior, renaixentista, el protagonisme és per l'ornamentació floral flanquejada per les fornícules amb San Bartomeu ( esquerra ) i Sant Francesc d'Assís ( dreta ). La Mare de Déu amb el Nen entre querubins coronen l'interior de l'arc.


Sortim del refetor i anem a la dreta per pujar al campanar per l'escala de caragol a la que podem accedir per la porta que hi ha a l'esquerra de la sagristia.


Aquesta escala de caragol construïda en pedra, amb alguns graons molt desgastats al primer tram, també ens permet l'accés a la galeria del primer pis del claustre.


Com podeu constatar a les fotografies els esglaons s'encasten al mur pels extrems exteriors mentre que els interiors formen un passamà helicoidal.


Aquest passamà helicoidal estalvia la columna central i queda lliure l'ull d'escala. Per la part més ampla un altre passamà ens ajuda a enfilar-nos.


A la fotografia anterior podeu observar l'òcul corbat que trobareu nomé començar a pujar. Aquest òcul al mur exterior del claustre, és pla. Mentre pugem trobarem la porta que ens permet accedir a la primera galeria del claustre. Abans d'arribar a la cel·la de campanar ( el lloc que acull les campanes ), podem sortir un moment al terrat.


Enfilat al terrat puc mostrar-vos la coberta de l'església, a dues aigües, feta amb teula àrab ( fotografia anterior ) i part del claustre renaixentista  ( fotografia següent ). La coberta del claustre, feta també amb teula àrab, és d'una aigua.


Dirigint la mirada a la dreta faig la propera fotografia del petit campanar de planta quadrada que acull tres campanes.


Abans de tornar a l'escala per pujar el petit tram que ens deixa a la cel·la aprofitem per observar  Bellpuig a vista d'ocell. Al centre, darrere de les sitges, hi ha l'església parroquial  de Sant Nicolau, que des del 1.842 acull el mausoleu renaixentista de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola. Com vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada al convent de Sant Bartomeu aquest magnífic mausoleu renaixentista fet amb marbre de Carrara anteriorment estava a l'església del convent.
 
 
Ja a la  cel·la faig la fotografia de detall de la campana que hi ha a tocar de la finestra d'arc de mig punt de la façana nord del campanar en la que hi podem llegir: "Fundida por el padre Salvador Oller en los años 1.907 y 1.913".


A les finestres d'arc de mig punt de les façanes est i oest també hi ha una campana. A la de la façana oest hi ha una figura en relleu i el text San Vicente de Paul.
 

Baixem del campanar per marxar del convent però nomes sortir al claustre a la dreta ens aturem un moment per llegir la placa que ens recorda que el dia quinze de setembre de 1.990 el President de la Generalitat, Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, presidí l'acte de donació d'aquest convent a la Generalitat de Catalunya per part dels Pares Paüls després d'haver-lo regentat per l'espai de noranta anys ( 1-X-1.899 A 15-IX- 11.989 ).


Baixo fins al Pac del Convent per apropar-me a la façana nord, per fotografiar el mirador del Duc d'estil renaixentista a tocar de l'església i la façana est del convent.


El mirador conforma un doble llotja porticada en dos pisos superposats. Al pis inferior hi ha tres grans arcs de mig punt i al superior deu arcs de mig punt protegits per una balustrada. La llotja ( loggia ) fou molt utilitzada a l'arquitectura italiana del segle XVII. 

Dirigint la mirada a la dreta puc fer la fotografia següent en la que podeu observar el mur nord de l'església. Darrere d'aquest mur, es conserva l'antic costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) amb les restes de les capelles laterals originals del segle XVI. A la part esquerra de la fotografia hi podeu veure un òcul. Just darrere hi ha la volta de creueria del segle XVI de la capella més propera al presbiteri i l'absis de l'església.
 

 Però tornem al mirador del Duc, d'estil renaixentista, per observar-lo més detalladament. Al pis inferior d'aquesta doble loggia hi ha tres arcades de mig punt sostingudes per pilastres de planta quadrada i una estructura d'embigat al sostre.


Els dos nivells de la loggia estan separats per una cornisa. Al pis superior hi ha deu arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes sobre un basament u la balustrada que ressegueix perimetralment el mirador. Al sostre també hi ha un embigat. La teulada de la loggia és a tres aigües.


Al final del mirador del Duc giro a la dreta i puc ensenyar-vos la façana est del convent de Sant Bartomeu. A la part inferior esquerra, al fons, es veu part del jardí de la residencia de la residència i centre de dia per a la gent gran.


D'aquesta façana destaca la porta amb encoixinat, un tipus d'acabat exterior que es generalitzà durant el Renaixement en el que els carreus es treballen fent més fondes les juntes per donar la sensació  que són més amples.


Si m'apropo a la porta, aixecant la mirada, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos  escrit  a la dovella clau l'any en el que es construí la porta, 1604.
 
 
Deixem el convent de Sant Bartomeu i a la propera entrada dedicada a Bellpuig ens aproparem al molí vell de la Vila que només està a quatre-cents cinquanta metres del convent.
Atentament.
Senyor i