Família de llibreters.

Avui volia tornar a l'ofici de llibreter de vell. Entrar en una d'aquestes llibreries, remenar i remenar entre llibres vells, antics, revistes que en el seu moment eren de referència, és transformar-te en el pirata que ha descobert un magnífic tresor.

L'estiu del 2.008 vam donar un cop d'ull a la llibreria El genet blau, que des de l'any 2.000 es dedica l llibre antic.

Passejant pel carrer cavallers he recordat, just davant de casa seva al número 22, a la família Aluja-Farré, que des de l'any 1.978 ofereixen als lleidatans el seu savoir-faire en el món del llibre i la cultura. Encara que al carrer no hi havia ningú ,el ritme del garrotín dominava l'atmosfera d'aquest racó de la Lleida antiga. Dos projectes de la família han omplert la ciutat de llibres i llibres. L'any 1.978 van obrir la llibreria Ereta i al tancar-la l'any 1.987 va néixer la llibreria Totem on encara podeu buscar aquell llibre que no trobeu enlloc.

La llibreria Ereta va tancar les seves portes com a conseqüència directa de la marxa de la Universitat . El barri va perdre un puntal i va patir una trista degradació de la que a poc a poc va recuperant-se. Però de la llibreria de la plaça de l'Ereta en parlaré més extensament en una altra entrada, avui toca parlar de Totem.

Només entrar a la llibreria , ràpidament veureu que unes misterioses màscares us recorden que esteu a casa dels fundadors dels diables de l'Ereta.

Gràcies a l'esforç d'en Jaume Aluja, Lleida ha recuperat la Festa dels Moros i Cristians , festa de la existeixen documents de l'any 1.150, poc després de que Ramon Berenguer IV recuperés la Madina Larida .

Recordeu els aficionats al llibre vell, si passegeu pel carrer major, agafeu forces per pujar el costerut carrer cavallers i passar una bona estona a Totem.

Ja he dit abans que un dia parlarem de la llibreria Ereta. Però per obrir boca una curiositat. L'any 1.978 es va realitzar la primera exposició. Era una exposició col·lectiva d'artistes joves , si estic ben informat un dels artistes és col·laborador del blog. No és així senyor H?

Atentament.

Senyor i

Papelgel ?

Estava passejant per la comarca del Pallars Jussà i vaig decidir tornar a visitar el Castell i l'església de Santa Maria de Mur. Feia una colla d'anys que no pujava i sempre és molt agradable aprofitar el sol d'hivern per gaudir d'aquest paratge.

L'any 1.919 van comprar les pintures romàniques de Santa Maria de Mur i es van traslladar al Museum of Fine Arts de Boston.

La visita a Santa Maria em va deixar bocabadat. Les pintures tornàvem a lluir als absis de l'església . No , nens i nenes, no és que els americans hagin pensat que el millor lloc per aquestes magnífiques pintures és el raconet lleidatà on van ser creades...

Les pintures s'han reproduït per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. A partir de les imatges rebudes del museu de Boston. I+D Papelgel en fa una còpia exacta.

Fotografia: web de Papelgel

Julio Gómez Portela és el director de I+D Papelgel , i l'inventor d'aquesta tècnica innovadora que ens permet " retrobar-nos" amb aquestes joies escampades per diferents museus del món.



Un cop feta la impressió de la fotografia s'aplica un producte que torna el material elàstic i així es pot adaptar a les irregularitats de la superfície on s'ha de col·locar. Aquest producte també serveix per facilitar el transport del dibuix al mur.

Aquesta "calcomania" gegant no s'aplica directament sobre el mur sinó sobre una superfície especial feta a base de fusta laminada i malla metàl·lica recoberta amb morter d'arena de pissarra. Aquesta estructura està separada uns centímetres de l'absis original.
Un petit regal, en Julio Gómez ens explica en aquest vídeo de patrimoni.gencat la tècnica del Papelgel.


Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia... lleidatana (2).

El 31 de maig del 2.008 vaig recomanar-vos en l'entrada Dissabtes poesia... lleidatana l'obra del poeta de Menàrguens Joan Barceló. Una de les eines per descobrir al Joan era el número 15 de la Revista Literària URC.
Avui torno a URC, al número 17, publicat el novembre del 2.002. Xavier Macià i Jordi Capdevila van coordinar l'edició de El llegat de Màrius Torres.

Trobareu articles que us ajudaran a conèixer millor al nostre gran poeta. Jordi Capdevila conversa amb Víctor Torres germà del poeta.
Margarida Prats ens parla de la Història del llegat de Màrius Torres. En aquest article podreu veure un fragment de la carta del poeta a Mercè Figueras on escriu la primera versió de Cançó a Mahalta.

De la mà de Loli Manciñeiras,Glòria Guiteras i Montse Larios coneixereu la feina feta pel Servei de la Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida. Remeneu i remeneu en la biblioteca virtual i descobrireu mil aspectes del poeta.
Josep Tort ens presenta l'Espai Marius Torres a la Biblioteca Pública de Lleida, del que ja vam parlar al nostre blog, a biblioteques.
Coneixereu inventaris i arxius sobre el poeta, així com una aproximació al seu epistolari format per 737 cartes i 13 postals.
Un petit regal: Lluís Llach interpreta Cançó a Mahalta als emocionants recitals de comiat a Verges l'any 2007.

Atentament.

Senyor i

Bruixes al bell mig de Lleida.

Estava passejant molt tranquil·lament pel carrer Major, fins que em va sobrevolar una bruixa esgarrifosa. Semblava que ningú més s'havia adonat d'aquest fet insòlit. Jo vaig veure com aterrava a l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Nens i nenes, estava mort de por, però la curiositat em va empènyer a entrar-hi. Tot tenia una explicació, la Sala Montsuar estava plena de bruixes, perquè fins al 14 de març es pot visitar l'exposició: "Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya". Aquesta és una de les exposicions itinerants del Museu d'Història de Catalunya.

Podreu conèixer a la lleidatana Francina Redorta, de Menàrguens , que el 3 d'octubre del 1.616 va ser jutjada i condemnada a morir a la forca per bruixa i metzinera.

Procés contra Francina Redorta. Arxiu de l'Abadia de Poblet. Armari II, calaix 9, doc 19

No va ser només la Francina, a Catalunya més de 400 dones van ser executades durant els segles XVI i XVII per bruixes. Les denuncies es basaven en supersticions, en rumors o la instigació de gent que volia treure un profit econòmic . En aquella època, què era ciència i què era bruixeria? . A tot Europa les grans onades repressives del segle XV i XVII van coincidir amb etapes de crisi econòmica i molts conflictes socials.
És molt conegut el procés de Zugarramurdi, a la comarca del Baztan, en el que finalment sis dones van ser condemnades a la foguera, altres cinc van morir a la presó.

Zugarramurdi i les seves coves.

L'exposició ens presenta en plafons diferents temàtiques: La bruixeria i la màgia en l'època medieval; La construcció intel·lectual de la bruixa diabòlica, El món de les bruixes segons els seus perseguidors; El sàbat: ¿mite o realitat?; La cacera de bruixes a Catalunya;La bruixa a la tradició popular; Les narracions de tradició oral i els llocs d'aplec de bruixes.

Mentre els pares llegeixen els plafons jo us proposo que jugueu amb la pantalla tàctil on descobrireu molts dels secrets de les bruixes. També podeu buscar el Punt de so i escoltar una colla de relats i cançons sobre bruixes.
Lavert Proyectos Culturales S.L. ha creat un programa amb el que podreu passar una bona estona. Busqueu l'herbolari interactiu de les bruixes. Toqueu la pantalla per entrar.

Després cal prémer els prestatges per triar una herba o planta. Si remeneu els calaixos virtuals, podreu triar-ne un ús d'aquesta planta.

Hi ha calaixos per protegir-se, per al·lucinar, per volar, per curar, per enamorar , per endevinar el futur. Jo, remenant, he descobert com volar: càlam, cascall, digital,estramoni,jusquiam, psylocibe semilanceato. M'ha sorprès que a més a més d'aquestes plantes no diu res de l'escombra...

Però el secret més gran és per enamorar: Ciclamen, jusquiam, llunària, mandràgora,pomera,roser,salse,viola de bruixa.
Si voleu fer un tomb pel món de les bruixes passegeu fins a l''I.E.I
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Fer balanç de la vida.

Avui volia recomanar el darrer llibre de Miquel Martí i Pol, "Després de tot" publicat per Proa dins la col·lecció Els llibres de l'Óssa Menor l'any 2,002.
Molt poc temps abans de morir en Martí i Pol fa balanç de la vida. La cita de John Lennon per començar el llibre ja ens situa per aquesta reflexió vital: "La vida és tot el que ens passa mentre fem altres plans".

Un llibre ple de poemes on la sinceritat i la lucidesa us sorprendran. A diferència d'altres llibres del poeta, no apareix la seva malaltia.
Llegir i rellegir a Martí Pol sempre és un plaer. Un tastet: Principis a la pàgina 33.

Principis.

He endreçat el calaix; ja l'hi tenia
però no se sap mai què pot passar
si ve que, fet i fet, em globalitzen.
Amb l'endreça defenso una misèrrima
quota de poder: la de pensar
lliurement el que vulgui i comportar-me
discretament d'acord amb el que pensi.
Funambulesc, faig tràgics equilibris
entre el silenci i la procacitat
i menjo poc i bec encara menys
per si tornen els dies de penúria.
No passaré de vell, però confio
que sempre hi haurà algú per recordar
que el sol surt per tothom, i cada dia.

Atentament.
Senyor i

L'últim llibre, és el primer....

Al juny del 2.008 vaig recomanar-vos un llibre sorprenent: "L'home manuscrit", de Manuel Baixauli.Molta gent ens vam quedar bocabadats amb aquesta història d'un misteri magníficament escrita. Fins i tot vam descobrir una coberta bessona de "L'home manuscrit"; la del" Libro de los libros".Els dos llibres tenen com a coberta una il·lustració d'en Carl Spitzweg: " Der Bucherwurm" ( ratolí de biblioteca).

Avui volia recomanar l'últim llibre, que és el primer, d'en Manuel Baixauli.: "Espiral",publicat per primera vegada ja fa onze anys. El 15 de gener al programa del canal 33 l'hora del lector el van entrevistar per presentar aquest llibre. En Manuel va explicar que aquest experiment sorgeix perquè un bon amic li va proposar reeditar-lo ja que molt poques persones el van llegir al seu moment; i la majoria dels exemplars van ser retirats de les llibreries i triturats. En Manuel el va rellegir i va corregir les imperfeccions del seu primer llibre.

Fotografia de Manuel Baixauli al programa l'hora del lector del passat 15 de gener
Font: blog del sr.Boix

Baixauli diu que parla de la realitat, encara que molts defineixen els seus petits relats com a literatura fantàstica. Les seves històries sempre parteixen d'una imatge, i escrivint desenvolupa aquesta imatge. Va escriure el llibre quan era un pintor , per això ens diu que el va fer quan era un pintor que escrivia, i està refet onze anys després ara que es defineix com un escriptor que pinta.
Seixanta-vuit relats brevíssims us faran xalar com a lectors. Al final del llibre tenim un epíleg, que és un conte, on parla amb el Manuel de fa onze anys, un exercici que resulta molt interessant.

Baixauli afirma que narrar és seduir.Doncs no ho dubteu, deixeu-vos seduir per Espiral.
Un petit tastet, Intrús a la pàgina 92:
IntrúsCom se'm va ocórrer que aquella porta duia als lavabos?Ara ho pense i comprenc que una institució com el Museu del Prado ha de tindre, per lògica, els serveis ben senyalitzats. Vaig entrar a una estança en penombra, on un cavaller pintava un llenç enorme, amb unes criatures xaparres, anacrònicament vestides, i un gos per models. Feia tuf de vernís. Avancí caut, en silenci; no volia trencar la concentració del pintor. Ningú, ni tan sols el gos, em concedí importància. Hi havia un espill. M'hi vaig plantar davant. On confiava retrobar-me, uns turistes japonesos m'observaven atònits.

Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull al molí paperer de Capellades.

Nens i nenes de cicle inicial, un ocellet m'ha explicat que molt aviat fareu una excursió a Igualada i Capellades per descobrir dos oficis antics: el sistema d'adobar vegetalment les pells, i la fabricació de paper tal com es feia al segle XVIII , fa més de 200 anys.

Avui volia fer-vos un petit regal., un vídeo de patrimoni.gencat on en Marçal, un nen com vosaltres, explica la seva visita al molí paperer.

Obriu els ulls, molt aviat vosaltres fareu el mateix.

Atentament.
Senyor i

Contemplar la bellesa.

El proper dimecres 10 de febrer a les 19 hores al CaixaForum de Lleida, Àlex Mitrani, historiador de l'art, donarà la conferència Alphonse Mucha:estil i utopia. Aquesta conferència inaugural és la primera activitat de l'exposició "Alphonse Mucha ( 1.860-1.939). SEDUCCIÓ, MODERNITAT I UTOPIA." que podrem gaudir al CaixaForum de Lleida de l'11 de febrer a l'11 de juliol.

Alphonse Mucha va ser un dels primers a incorporar l'art al món de la publicitat .Considerat un dels pares del disseny gràfic modern, és un dels creadors de l'estil Art Nouveau.
L'exposició està dividida en quatre grans temes: teatre, bellesa, misteri i modernitat.

Mucha va començar a ser molt conegut a partir del seu primer cartell litogràfic per a l'actriu Sarah Bernhardt. Mucha s'encarregava dels cartells publicitaris, les escenografies i els vestuaris del Théâtre de la Renaissance. Va dissenyar cartells, anuncis, segells, bitllets de banc i va ser un gran fotògraf.
És la primera vegada que es podrà veure a Espanya una gran exposició d'aquest magnífic pintor i artista decoratiu txec. Lleida serà , fins l'11 de juliol,una finestra oberta al món d'Alphonse Mucha .
Atentament.
Senyor i

Si la Candelera plora ...

Passejant tranquil·lament pel cor de la ciutat em sorprèn l'aparador de la Llibreria Fregola . Nens i nenes, aquest aparador al llarg de l'any ens recorda algunes de les nostres tradicions. Avui està ple de candeles de molts colors.
I em direu: senyor i , per què són aquestes candeles?Doncs per celebrar el dia de la Candelera.

Avui, dia 2 de febrer, és el dia de la Candelera, just després de 40 dies del solstici d'hivern estem just a la meitat d'aquesta estació. En el món cristià, la Candelera és una festa en que es recorda la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare Maria. Aquest dia s'ofereixen i es beneeixen les candeles de cera. Aquesta festa es celebra des de l'any 496 i és la que tanca el cicle de Nadal ( durant força temps era el dia de treure el pessebre) .
Hi ha una colla de refranys que ens parlen de la Candelera, el més conegut ens ajuda a fer de meteoròlegs: "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu". Això vol dir que si avui plou ( plora), ja falta poc pel bon temps, però si no plou encara queda hivern.

Aquí teniu altres refranys d'aquesta festa:
"Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera".
"Per la Candelera, una hora entera" ( el dia ja és més llarg).
"Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera".
En coneixeu algun més?
Atentament.
Senyor i.

Un tresor al mig de Lleida.

Al 2.008 el Centre d'Art La Panera ens oferia l'exposició Interfície. Cinc de les obres exposades formen part de la Col·lecció d'Art Contemporani de la Fundació Sorigué. El 27 d'agost a l'entrada Juan Muñoz, primera entrega vam conèixer una de les seves darreres escultures. Quatre personatges dobles molt misteriosos ens van sorprendre. Nens i nenes, he descobert on dormen cada dia aquests personatges !

Passejava tranquil·lament per la zona del Camp d'Esports, quan al carrer Alcalde Pujol vaig trobar-me l'Àlex:
- Hola senyor i.
- Com va Àlex?
- Molt bé. Estàs enfeinat?
- Només passejava.
- Doncs l'Anna Vallés,directora de la Fundació Sorigué, ara ens ensenyarà la col·lecció d'art que guarden en aquest edifici. Vols venir?
Vaig quedar-me de pedra. No sabia exactament on estava aquesta col·lecció i ara em convidaven a visitar-la . Vaig dir que sí ràpidament. L'Anna molt amablement ens va obrir les portes de la fundació i un grupet de lleidatans vam descobrir un tresor al mig de Lleida.


El grup Sorigué és la tercera constructora de Catalunya. Juli Sorigué i la seva dona Josefina Blasco, als anys seixanta van començar aquesta magnífica col·lecció d'art.

A la zona del Joc de la Bola l'Ajuntament ha cedit un terreny de 16.000 metres quadrats en els que la Fundació Sorigué construirà un museu on tots els lleidatans gaudirem d'aquesta impressionant col·lecció d'art contemporani.

Passejar per les sales et deixa bocabadat. Obres de Casas, Nonell, Fortuny, Antonio López, Antoni Tàpies , Anselm Kiefer, Balthus, Bill Viola, Cristina Iglesias, Pierrick Sorin, Tony Cragg, Jonathan Meese, Tony Sherman, Joaquin Risueño,...
És emocionant escoltar l'Anna, està molt clar que li agrada el que fa. Ens quedem tots sorpresos, podem gaudir d'una de les col·leccions privades més importants de Catalunya, de més de 400 peces; i això que actualment només en podem veure una tercera part del conjunt en les dues plantes de la seu del Grup Sorigué !
Amb el nou museu, d'aquí uns tres anys, podrem descobrir més peces exposades, i gaudir d'exposicions temporals.

He de confessar-vos que l'obra d'Antonio López m'agrada molt i m'ha sorprès comprovar la quantitat de peces seves que tenim a Lleida.

L'Anna m'explica que les instal·lacions provisionals estan obertes al públic , només cal concertar la visita . També em deixa molt clar que els agrada molt ensenyar-ho als nens i nenes.
Voleu descobrir la col·lecció de la Fundació Sorigué?
Atentament.
Senyor i

Volar pel cel d'Àger.

Un dia l'holandesa Marina Jurg volava amb la seva ala delta pel cel d'Àger .Va aterrar al molt a prop del José, un pastor que estava descansant a l'ombra d'una alzina amb el seu ramat de cabres. A la Marina li va cridar l'atenció el que va veure, ja que al seu país ja no quedaven pastors. Van començar a xerrar i a poc a poc es van enamorar. Molt aviat la Marina i en José van esclatar d'alegria, esperaven una nena i al gener el Montsec es va emblanquinar amb la neu i va néixer la Lucia. La Lucia va morir amb 10 anys perquè tenia una malaltia metabòlica molt estranya.
Avui volia recomanar el llibre de l'editorial lleidatana Faunos Lucia i el planeta blau , escrit per la Marina Jurg ,mare de la Lucia, i amb il·lustracions de Maribel Pérez que va ser mestra de la Lucia.

La mort d'un fill és el pitjor que et pot passar quan ets pare o mare. La Marina ens regala un conte que és una història d'amor. Ens parla de la vida de la Lucia i la seva família a la vall d'Àger. Al conte la Lucia es transforma en una bella princesa que vivia en un planeta molt llunyà i volia viatjar al Planeta Blau. El seu pare, el rei, va convocar un sopar amb els reis dels planetes veïns i tots els reis van decidir que podia anar-hi però hi havia unes condicions molt dures ( la seva malaltia).Malgrat tot la princesa volia descobrir aquest planeta. En arribar a la Terra es transforma en la filla de la Marina i en José.
El conte és una bona eina perquè ens adonem com és el món dels nens afectats de malalties minoritàries i el de les seves famílies. De com , malgrat tot , es pot ser misteriosament feliç com diria en Joan Margarit.
Atentament.
Senyor i

Un regal visual.

Avui volia recomanar el llibre Els Secans de Lleida de Viena Edicions, que forma part de la col·lecció Foto Natura. Aquesta col·lecció ens proposa una descoberta fotogràfica de diferents espais naturals, i fins ara consta de quatre llibres en català ( El Delta de l'Ebre , Els Ports de Beseit, El Francolí i Els Secans de Lleida) , i dos en castellà ( A Coruña i Parque Natural Sierra de Andújar). La gran protagonista en aquesta sèrie de llibres és la fotografia.En el dels Secans de Lleida gaudireu de les magnífiques imatges de Jordi Bas.

Aquest enginyer agrònom i professor, és capaç de fotografiar la vida salvatge de manera genial. Les seves fotografies han rebut diferents premis: BBC-Wildlife Photographer of the Yeas ( 2.003 i 2.007 ) i el Premi Pica d'Estats de la Diputació de Lleida al millor reportatge fotogràfic del 2.008.
Els textos són de Vidal Vidal i Joan Estrada Bonell, biòleg i membre de EGRELL ( Institució per a l'Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans).

El llibre és un regal visual. Passejareu pels secans de Lleida i descobrireu alguns dels seus secrets.Veureu paratges desconeguts i poc valorats del nostre territori.Imatges espectaculars del torlit, l'esparver, el sisó, la trenca, l'òliba, els abellarols, gangues, xurres, perdius, xivites, xoriguers, el llangardaix ocel·lat, la serp verda, les tortuguetes ( tríops), ...

Paisatges encisadors que estan al costat de casa. El llibre us agradarà i passejar pels secans de Lleida encara més.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: ABECEDARI. Una joia solidària.

L' octubre del 2.008 vaig recomanar en el marc de dissabtes poesia, un dels últims llibres que va escriure en Miquel Martí i Pol " Haikús en temps de guerra", editat l'any 2.002 per Edicions 62- Empúries. Aquell mateix any va publicar el seu últim llibre : "Després de tot". En Martí i Pol ens va deixar al novembre del 2.003.
Avui volia recomanar el llibre ABECEDARI Una joia solidària, amb text de Miquel Martí i Pol i projecte gràfic d'Aura Comunicació- Joaquín Monclús.
Al pròleg en Ramon Besora ens diu: " Cada generació de poetes té el compromís de reescriure l'alfabet secret de la solidaritat". En Martí i Pol el reescriu de manera contundent i ens regala vint-i-cinc haikais.

El haikai és un dels pilars de la poesia tradicional japonesa. Estan formats per tres versos de cinc, set i cinc síl·labes. Dels haikais han sorgit dos tipus de poesia: els haikús i els haikai-no-Renga.
En Miquel Martí i Pol fa magnífiques joies amb només disset síl·labes.
Un tastet:

A Acull

Acull els somnis
com el que són, un acte
de fe en la vida.


B bandera

 Farem bandera
dels vuit vents que proposen
múltiples rutes.


C camí

Cap camí és fàcil,
tots ens plantegen reptes,
tots fan preguntes.

No deixeu de llegir la resta d'aquest ABECEDARI.
Atentament.
Senyor i

Confessions.

Al febrer del 2.008 vaig recomanar el llibre d'Esther Tusquets "Habíamos ganado la guerra" que ens mostra com era la burgesia franquista a la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta.

Avui volia proposar-vos dos llibres de la mateixa escriptora. El primer és "Confesiones de una vieja dama indigna", editat per Bruguera.El llibre és la segona part de "Habíamos ganado la guerra". Esther Tusquets ens parla , sense pels a la llengua, de la seva vida ( la feina d'editora, els amors , els amics,...) , des de que es crea Editorial Lumen fins ara.

 
" Un día del año 1.959, creo que era en otoño y no tengo la más remota idea de si soplaba viento del este, llegó mi padre a casa a la hora del almuerzo y nos comunicó, sin darle mayor importancia, que había comprado a tío Carlos una pequeña editorial, Lumen". ( Fragment amb el que comença el capítol 3 Disparatados inicios de una editorial de turbio pasado y dudoso futuro) .
Al llibre descobrim coses i cosetes de molts personatges: Carlos Barral, Óscar Tusquets, Camilo José Cela, Josep Mª Castellet, Cesc, Miguel Delibes, Carmen Martín Gaite, Gloria Fuertes, José Agustín Goytisolo, Jorge Herralde, Oriol Maspons, Ana María Matute, Ana María Moix, Pablo Neruda, Quino,....
El segon llibre que volia recomanar és realment el seu primer llibre de memòries : " Confesiones de una editora poco mentirosa" editat l'any 2.005 per RqueR. Cal donar les gràcies a la seva filla Milena per animar-la a escriure sobre la feina d'editora.



Esther Tusquets no pensava fer cap d'aquests llibres de memòries , no creia que tinguessin interès suficient i no li venia de gust escriure'ls.
Al primer capítol l'autora ens comenta: "Todo empezó hace unas pocas noches, en una cena de cuatro o cinco amigos, cuando, para animar una sobremesa que se anunciaba aburrida, empecé a contar algunas anécdotas de mi vida profesional.
-¿Ves?- me dijo mi hija Milena, que se ha iniciado hace poco como editora, lo cual implica, pues eso conlleva la profesión, que vive como editora todas las horas del día y sueña con libros la mayor parte de las noches-. Esto es lo que quiero que escribas para mí. No unas memorias solemnes, hablando de los grandes problemas y acontecimientos de la edición, sino estas pequeñas anécdotas que constituyen la vida cotidiana de una editorial y que cuando las cuentas tú resultan divertidas".Esther Tusquest va canviar d'opinió i ha escrit tres llibres fantàstics. Llibres sincers i punyents per conèixer una mica més la vida cultural del país i l'ofici d'editora, que com podreu llegir no és gens fàcil . Algunes de les anècdotes que ens explica a Confesiones de una vieja dama indigna ja les havia comentat a Confesiones de una editora poco mentirosa. La lectura de qualsevol dels dos llibres serà per vosaltres una finestra oberta. Voleu mirar per aquesta finestra?
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Recordant l'Ángel González (3).

El proper dimarts dia 12 farà dos anys de la mort del poeta asturià Ángel González. En el marc de Dissabtes poesia volia fer la tercera recomanació , després de Nada grave i Mañana no será lo que Dios quiera.
El llibre d'avui està editat per Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, col·lecció Poesía en la Residencia : " La voz de Ángel González ". Aquesta col·lecció ens ofereix la veu de grans poetes que han llegit els seus poemes a la Residencia de Estudiantes. Van començar al 1.988 amb Rafael Alberti i ja han editat tretze llibres amb noms com: Jaime Gil de Biedma, Álvaro Mutis, José Ángel Valente, Claudio Rodríguez,...


Els llibres inclouen un disc compacte amb la gravació de la lectura de poemes, la transcripció i comentaris fets pel poeta i una ressenya sobre la seva vida i obra.
El llibre de l'Ángel González ens ofereix la reproducció íntegra de la lectura feta l'any 1.989 amb poemes publicats fins aquella data; i els poemes de Otoños y otras luces de la segona lectura a la Residencia l'any 2.001.
Un tastet. Del llibre Otoños y otras luces: Luz a ti debida.

Luz a ti debida.

Sé que llegará el día en que ya nunca

volveré a contemplar

tu mirada curiosa y asombrada.

Tan sólo en tus pupilas

compruebo todavía,

sorprendido,

la belleza del mundo

- y allí, en su centro, tú,

iluminándolo.

Por eso, ahora,

mientras aún es posible,

mírame mirarte;

mete todo tu asombro

en mi mirada,

déjame verte cuando tú me miras

también a mí,

asombrado

de ver por ti y a ti, asombrosa.

Gaudiu escoltant l'Ángel González.
Atentament.
Senyor i

Estimar l'arquitectura.

Sorprèn visitar un museu dedicat a l'arquitectura. A l'Estat Espanyol no en tenim cap. Passejant per Stockholm aviat veus que hi ha una preocupació clara per la planificació urbana relacionada amb el medi ambient. Una visita obligada és a Skeppsholmen, una de les moltes illes que formen part de la ciutat. Aquesta illa està plena de museus, un d'ells és el Moderna Musset , el més visitat de Suècia. L'any 1.998 és va inaugurar la nova seu dissenyada per l'arquitecte espanyol Rafael Moneo. Sabeu, nens i nenes que hi ha a l'edifici que des de el 1.958 va ser la seu del Museu d'Art Modern? Doncs el Museu d'Arquitectura, fundat l'any1.962 per el RAE (Associació Nacional d'Arquitectes de Suècia).

Si t'agrada l'arquitectura, és tot un plaer passejar per aquest espai, una part important del qual està dedicat a treballar amb els nens, nenes, nois i noies Els alumnes descobreixen des de ben petits el món de l'arquitectura. Pensar i organitzar espais no és gens fàcil, per això disposen de molt material plàstic i bibliogràfic on crear edificis.

Les sales del museu mostren als nois i noies i públic en general la funcionalitat , disseny i estètica de l'arquitectura a través del temps. Pots llegir, mirar, tocar, construir ...

Un entorn ple de llum i color on els nens suecs poden gaudir d'un colla de tallers d'arquitectura. Hi ha activitats per a preescolar, primària i batxillerat. Si voleu saber el que fan els vostres companys per gaudir aprenent arquitectura, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

Col·lecció de caganers.

Sí, heu llegit bé, avui volia proposar-vos una passejada pel Carrer Major per anar a veure l'exposició Caganers, a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs a l'espai petit ( l'entrada és després del magnífic pati gòtic civil català). Fins al 12 de gener podeu donar un cop d'ull a la Col·lecció Llorach, que està formada per més de tres-cents caganers. A partir del 1.988 visitant diferents fires de Nadal s'ha format aquesta col·lecció que conté figures tradicionals, figuretes de disseny, pins , reproduccions impreses,...

Gairebé totes les figuretes són d'argila , però a la col·lecció hi ha figures de sal, gres, xocolata, cera,...És una exposició de caganers anònims, populars; no veureu polítics ni esportistes, ni cap altre que no estigui relacionat amb el món del pessebre. Fins i tot, nens i nenes descobrireu un caganer més petit que una moneda d'un cèntim. Però tranquils , hi ha una bona lupa per poder apreciar amb tot detall el petit caganer.

Diuen que el caganer es va incorporar al pessebre al segle XVIII . Joan Amades al seu Costumari Català ens explica que el caganer és una figura obligada dels pessebres vuitcentistes, i que era l'encarregat de femar la terra per tal d'assegurar per l'any següent bones collites.
Ara que fem anar els adobs químics a tort a a dret, aprenem del caganer....
Atentament.
Senyor i

Esprémer la llimona televisiva.

Torna a Lleida Televisió el programa de crítica de la tele des de la tele, l'únic de tot l'Estat Espanyol. Hem estat una colla de mesos sense poder veure TELE MONEGAL per la tele a la nostra ciutat i ens calia seguir aquest programa imprescindible a la web de Barcelonatv. Desconec el perquè d'aquesta situació.Si va ser només Lleida Televisió, o totes les teles de la Xarxa de Televisions Locals les que van deixar d'emetre el programa. Però la bona notícia és que avui 3 de gener TELE MONEGAL torna a Lleida Televisió. Cada diumenge a les 22,30 h i els dilluns a les 14,45 h podem pensar una mica com es tracten les noticies i el que es diu en els programes de les diferents cadenes. El programa fa que ens preguntem: Queda encara algú que faci de periodista? Se'ns menjarà la teleporqueria?...

Ferran Monegal és un crític de molt prestigi, que amb dosis d'humor i amb un bon equip ens fa reflexionar cada setmana sobre els diferents tractaments informatius d'una mateixa notícia en les diferents cadenes i com hem transformat en herois personatges de la teleporqueria. Evidentment també ens parla dels aspectes positius de la feina ben feta a la tele pels periodistes. TELE MONEGAL és un programa de la cadena pública Barcelonatv . No us perdeu l'espremuda setmanal de la llimona televisiva. Setena temporada ajudant-nos a pensar sobre el món de la tele.

Al febrer del 2.009 Ediciones B va editar el llibre de Ferran Monegal El ornitólogo de la TV : "Los pájaros de la tele" en el que ens explica que la tele és un gàbia i diu: "las criaturas que se mueven dentro de ella ( de la gàbia) a veces són pajaritos, a veces pajarracos". Una crítica a la gàbia que tots tenim a casa i , que segons el que i com mirem , ens adonem que estem perdent un temps que podríem aprofitar per fer coses més interessants.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Recordant l'Ángel González (2).

El 13 de desembre recomanava la lectura del llibre de Luis García Montero " Mañana no será lo que Dios quiera". Aquesta era una de les tres propostes per recordar el segon aniversari de la mort d'un dels millors poetes en llengua castellana de la segona meitat del segle XX.
Avui, aprofitant la segona recomanació, volia retornar els nostres estimats i una mica oblidats: Dissabtes poesia.
L'any 2001 es va publicar l'últim llibre de l'Ángel González "Otoños y otras luces". Després d'aquest llibre el poeta asturià va escriure molt a poc a poc una sèrie de poemes . Ell no volia publicar-los perquè eren pessimistes, però alguns d'ells van anar apareixent en diferents propostes. Al 2.002 a la revista Litoral, Ángel González. Tiempo inseguro, apareixen sis poemes amb el títol Nada grave. Poemas recientes. Al 2.006 Segundo Santos Ediciones va publicar l'antologia : "Qué sabes tú de lo que fue mi vida", on hi havia dos poemes nous. I l'octubre del 2.007, El País Semanal ens va regalar un nou poema.
El 12 de gener del 2.008 va morir l'Ángel González i la seva dona Susana Rivera, va trobar entre els arxius del poeta dos llibres començats, un d'ells titulat Nada grave.

El llibre tenia 27 poemes i una dedicatòria ( que també és un poema), i estava ordenat per ser publicat. La col·lecció Palabra de Honor de Visor Poesía ens fa aquest magnífic regal.
A l'epíleg de" Mañana no será lo que Dios quiera" Garcia Montero s'inventa una conversa amb el poeta mort on parlen del seu nou llibre ( pàgines 418 i 419):

...El reloj se ha perdido, el tiempo deja de vivir en nuestra muñeca,en nuestros brazos. Pero salimos de la carpeta azul para tomarnos un whisky en la Kon-Tiki. En la barra vacía caben hoy una familia, un piso, un tercero izquierda, y un edificio, Fuentes Acevedo, 8 , y una ciudad, Oviedo, y un porvenir literario, Por cierto, ¿ cómo ha ido mi libro póstumo?
- ¿Te importa?
- Claro que sí. ¡ Cómo no me va a importar!
- Nada grave es un buen libro, no tienes de qué avergonzarte. Ha ido muy bien.
- Tienes razón en eso de que los principios difíciles invitan a perseguir el futuro, mientras que los finales tristes paralizan la historia. Los recuerdos pesan, y los míos han pesado mucho.Pero no puedo quejarme de mi vida, me gustaría que mi madre y mis hermanos hubieran podido ver la España que yo he visto.
-Están todos aquí contigo.
Pues vamos a invitarlos a una copa- dice Ángel, mientras se levanta del taburete y se pone el chaquetón que le trajeron los Reyes el año pasado...

Un petit tastet de Nada grave:

Leo poemas

Leo poemas al azar,
leo casi sin pensar en lo que leo.
Cuando me encuentro un verso triste,
siento en el alma como una caricia.
No es que me alivie la tristeza ajena;
es que me siento menos solo.

Atentament.
Senyor i

La fal·lera de vendre.

La publicitat ja fa molts anys que ocupa espais en revistes i diaris. Per omplir d'anuncis els mitjans de comunicació de l'època el modisme preferit era : Qui no anuncia no ven!.Avui volia proposar-vos passejar per la Rambla d'Aragó i anar als Serveis Territorials de Cultura. Fins al proper dia 7 de gener podeu gaudir de la mostra: Qui no anuncia no ven! Els artistes catalans i la publicitat ( 1.888 - 1.929) . Artistes com Picasso , Dalí, Casas, Cornet, Junceda, Opisso, Llaverias, , Utrillo o Torres Garcia; van posar el seu art al servei de la publicitat.


La mostra de l'Obra Social Caixa de Sabadell, es basa en el llibre : "Els artistes catalans i la publicitat ( 1.888 - 1.929) " de Ricard Mas Peinado, historiador i crític d'art, editat l'any 2.002 per Parsifal Edicions.
Al llibre i a la mostra es recopilen els millors anuncis publicitaris de finals del segle XIX i començament del XX.
Atentament.
Senyor i