El misteri del celler del monestir ( 5 ).

La família d'apotecaris Pallerès va exercir aquest ofici a la ciutat de Solsona de forma ininterrompuda durant quatre-cents anys. És possible que a Catalunya hi hagués altres nissagues familiars a Llívia o Cardedeu, però no hi ha documents que ho demostrin als pocs arxius que es conserven.
A l'Arxiu Diocesà de Solsona els fons documentats van del 1.500 al 1.855.

A més a més de farmacèutics la família Pallerès exercien d'adroguers, cerers, i fins i tot pastissers. No està clar si tenien una o dues farmàcies.
Als fons Pallerès trobem receptes en les que s'inclou el nom del metge i l'ofici del receptor. També hi ha factures. Podem consultar una quarantena de volums catalogats i una vintena de carpetes de folis i plecs de paper.

El primer volum del llegat Pallerès és del 1.500, enquadernat amb pergamí , té 264 folis més 10 folis d'índex. El volum conté receptes i comptes dels medicaments entregats. Una d'aquestes receptes diu:
" Deu lo Senyor en Pere argerich, çabaté, a VI de juliol de 1.500, per un mistio cordial he contra spasme, feta de jonzeniga; aygues en les quals fou infús iiii grans peònia, he ab dita cola dura fou ajustat gra exops he smaragdes, coral he altres materials; paguí per sa filla japica, mestre miquel de Johan.Mes per idem, oli de lor per untar lo ventrey i he la serna de la squena, per la dita".

Els volums 12 al 18 descriuen als comptes de medicaments i de l'adrogueria entre els anys 1.633 i 1.690.
El volum 15 comença així: " Llibre Major de Comptes de la Botiga de Mi Joseph Pallerès, en lo qual se assentan tots los comptes tant de Medecinas, com de Drogas, Cera y altras cosas".

L'Enric tanca poc a poc els armaris compactes. Mentre dono l'últim cop d'ull al llegat Pallerès, recordo a mossèn Joan Serra i Vilaró que el va salvar de la destrucció...Gràcies Joan!
Atentament.
Senyor i

El misteri de celler del monestir ( 4 ).

Deixem els pergamins a les planeres i l'Enric comença a buscar als armaris compactes que conserven la documentació. L'arxiver m'explica històries increïbles del camí seguit per alguns documents fins poder descansar a l'arxiu.
A Solsona hi ha un jutjat de primera instància. Van voler fer net al canviar d'edifici i part de la documentació la volien portar a Lleida per fer pasta de paper. L'arxiver del moment, el doctor Agustí Llorenç, va demanar que li deixessin dipositar tots aquests documents a l'arxiu en lloc de fer-ne pasta de paper.

Els documents salvats expliquen tots els judicis des de 1.800 al 1.936. Molts d'aquests documents pertanyen a un període històric molt conflictiu , la Primera Guerra Carlina ( 1.833 - 1.840). Llegir aquesta documentació ens ajuda a comprendre millor la situació del país en aquella època.

Una de les explicacions de l'arxiver es molt sorprenent. M'explica que la família Pallerès van exercir d'apotecaris a la ciutat de Solsona, de forma ininterrompuda durant més de quatre-cents anys. Hi ha documentació que parla de la farmàcia Pallerès anterior al 1.500. Tomàs Pallerès i Bonany, nat al 1.838, va ser el darrer dels apotecaris. La seva pubilla no va voler continuar la tradició familiar i no va estudiar farmàcia.

La família es va vendre la casa i els nous propietaris van dir al paleta:
.- Ves a les golfes, i fes neteja.
Quan el manobre anava a llençar la documentació, mossèn Joan Serra i Vilaró, que va ser l'arxiver entre 1.909 i 1.925, li va dir:
.- Boig, no llencis res! Porta-ho a l'arxiu!
D'aquesta manera es va salvar una documentació molt important que ha servit als estudiosos per a fer diverses tesis doctorals.

L'Enric Bartrina, molt orgullós amb aquests documents salvats de la destrucció afirma: " A Llívia tenen els pots, però aquí hi ha les receptes".
Molt aviat al blog de la biblioteca descobrirem algun dels secrets dels apotecaris Pallerès.
Atentament.
Senyor i

El misteri del celler del monestir (3).

Fa mil anys el celler del monestir de Santa Maria de Solsona, que era un monestir molt ric, guardava vi i embotit. El monestir apareix documentat l'any 997. Ara, sota la gran volta de pedra, els armaris compactes per conservar la documentació i les planeres contenen documentació molt valuosa.

A les planeres hi ha 13.714 pergamins que provenen de Santa Maria de Solsona, Santa Maria de Serrateix , i Sant Pere de la Portella.

L'Enric obre una planera i m'ensenya dos pergamins escrits abans de l'any 1.000 per explicar-me la gran diferència entre dos escriptoriums. Estic impressionant , tinc a les mans dos documents que es van escriure fa deu segles...

Un dels pergamins descriu una venda feta pel Comte Borrell. El pergamí està signat per la seva dona, el Comte Ramon i el Comte Ermengol; que eren els prohoms en aquell moment històric. Està escrit en llatí amb lletra carolíngia ( alemanya) i al signum apareix la creu gamada.

Es pot veure una gran diferència entre els dos pergamins. Un està fet a l'escriptorium d'un comte, i l'altre en l'escriptorium d'un culte, però pobre, rector de pagès. Diferents cal·ligrafies i pergamins. El del comte és de molta qualitat, el del rector és molt senzill i possiblement aprofitat ( podria ser un fragment d'un altre pergamí).

L'arxiver obre una altra planera que està plena de butlles pontifícies . Totes tenen l'escut del papa. Mireu nenes i nens quina bona lletra....

M'explica l'Enric que normalment els investigadors busquen informació de les parròquies. Els primers 100 anys la documentació està a la parròquia i posteriorment passa a l'arxiu diocesà.
L'Enric Bartrina comença a girar els volants dels armaris compactes, que estan plens d'històries que ens explicarà l'arxiver.
Al blog de la biblioteca molt aviat les descobrireu.
Atentament.
Senyor i

El misteri del celler del monestir ( 2 ).

Remeno una estona els prestatges de la biblioteca auxiliar envoltat per uns murs de pedra molt, però molt antics. Aprofito per escriure al quadernet notes sobre la història de l'arxiu i fotografiar aquest espai.

La primera documentació de l'Arxiu Diocesà procedia de la canònica de Santa Maria de Solsona i dels priorats de Sant Llorenç de Morunys, Santa Maria de Roca-rossa (Maresme) , Sant Pere de Clarà ( Rosselló) , i Santa Maria de Vilabetriu ( Alt Empordà).

Al segle XIX s'hi sumà la documentació dels monestirs de Sant Pere de la Portella ( Berguedà), Santa Maria de Serrateix ( Berguedà), i una part de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona ( Bages).
Els encarregats d'ordenar l'arxiu, van ser fra Miquel Listerri, el notari de Solsona Josep Ceriola i Font, i el seminarista Domènec Costa i Bofarull.

Com hem vist al llarg de les descobertes d'antigues biblioteques i arxius; gairebé totes han tingut moments molt complicats al llarg de la història, i han patit grans destrosses.Al 1.810 les tropes napoleòniques, van calar foc a la catedral, i les flames van afectar bona part de l'arxiu. Però l'arxiu encara va patir més desgràcies. Al 1.837, quan els carlins van convertir el Palau Episcopal en caserna, l'arxiu es transformà en una font de paper per encendre el foc.


L'any 1.896 es va fundar el Museu Diocesà i tota la documentació salvada es va dipositar en ell. Entre els anys 1.909 i 1.925 es va encarregar d'ordenar la documentació salvada mossèn Joan Serra i Vilaró. Després de la Guerra Civil i fins al 1.970, va continuar aquesta tasca d'ordenar i catalogar el doctor Antoni Llorenç. Mossèn Antoni Bach agafà el relleu entre 1.970 i 1.980. Ja fa trenta-un anys que l'encarregat de l'arxiu és l'Enric Bartrina Coromines.

Surto de la biblioteca auxiliar i amb l'arxiver entrem a la cambra del tresor. L'antic celler del monestir romànic ja no guarda vi, sinó documentació molt important que omple les planeres i els armaris compactes per a la conservació de la documentació.

Obrir aquestes planeres i consultar els diferents armaris ens transporta a altres moments de la història.
Voleu descobrir els secrets amagats al celler?
Atentament.
Senyor i

El misteri del celler del monestir ( 1 ).

L'Arxiu Diocesà de Solsona, té el seu origen l'any 1.593, quan es va crear el bisbat. Era conscient que obrir la porta de l'arxiu implicava una descoberta important. Havia quedat amb mossèn Enric Bartrina i Coromines a les deu del matí. Ja sabeu que valoro molt la puntualitat, i una estoneta abans estava esperant a l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre. La primera sorpresa va ser comprovar que no era l'únic que esperava a l'Enric. En anteriors visites a diferents arxius he coincidit amb pocs investigadors. La meva experiència solsonina seria diferent...
Molt puntual, l'Enric ens saluda i obre la porta i els grans finestrons.

Només entrar trobem la sala d'estudiosos que, com podeu veure a la fotografia, està molt animada.M'explica l'arxiver, que qualsevol persona pot consultar i treballar a l'arxiu. Només cal presentar el DNI per investigar cada dia de 10 a 14 hores. Hi ha connexió a internet però cal portar l'ordinador .

El primer impacte al donar un cop d'ull a aquest espai és la descoberta de construccions molt més antigues a l'interior de l'edifici per on he entrar a l'arxiu. Al sortir de la sala d'estudiosos el passadís em deixa bocabadat. L'Enric veu la meva sorpresa i em diu:

.- Senyor i, com pots veure hem aprofitat un espai històric per utilitzar-lo com arxiu. Aquest mur és una part de la muralla de la ciutat.
El mur té un gruix de dos metres i la finestra ens mostra la solidesa de la construcció.

Metre caminem pels baixos de Palau, l'Enric m'explica que abans hi havia les cavallerisses i les quadres. Ara hi tenim els despatxos de l'arxiver i un petit taller de restauració on treballa amb l'auxiliar que l'ajuda en la seva feina.

Abans l'arxiu estava al tercer pis i era de difícil accés per a les persones amb alguna dificultat, Ara s'ha guanyat en espai i les instal·lacions estan adaptades.
Al fons del passadís hi ha una dependència a les fosques. L'arxiver obre la llum i m'explica que aquesta és la biblioteca auxiliar. Plena de prestatges metal-ics acull una colla de llibres ordenats per temes. Ara cal classificar-los...

Entro en aquest espai, escric al quadernet les explicacions que en tot moment fa l'arxiver, faig fotografies i em pregunto com serà la part principal de l'arxiu si la biblioteca auxiliar guarda als seus prestatges aquesta colla de llibres....

Si voleu donar un cop d'ull a la biblioteca auxiliar no deixeu de visitar el blog de la biblioteca. I encara ens falta descobrir el gran tresor d'aquest arxiu: el celler del primitiu monestir romànic.
Atentament.
Senyor i

Passejant després de la tronada...

Quan els ballets d'óssos, cavallets, drac, nans, ball de bastons, àliga i gegants han fet la seva exhibició del Corpus ; els trabucaires preparen la tronada que acaba amb l'explosió dels mascles. És una experiència emocionant i , evidentment, sorollosa.
El silenci inunda per uns moments la ciutat i queda la fumera de la pólvora cremada com a record del moment viscut.

Decideixo passejar una mica per tal de recuperar la calma. Deixo la Plaça Major i baixo a la Plaça de Palau. Donaré un tomb a l'entorn de la Catedral, que és una mostra impressionant de diferents estils arquitectònics. Cal recordar que la Col·legiata de Santa Maria de Solsona va ser una de les canòniques importants de Catalunya.

Sembla que el rellotge de sol que hi ha a la part superior de la façana barroca de l'Assumpció, del 1.769, segueix atentament el meu passeig...

Continuo caminant fins arribar a l'Avinguda de la Mare de Déu del Claustre. De la primitiva església romànica ( 1.070 - 1.163 ), s'en conserven tres absis, el campanar, el claustre, el celler i el menjador dels canonges.

Sec una estoneta en un dels bancs de l'avinguda aprofitant l'ombra dels arbres per descansar una mica. Mentre dono un cop d'ull a l'edifici, una petita porta em crida l'atenció. M'aixeco per llegir el cartell que hi ha a la porta...

Arxiu. Tantes vegades que he passat per aquesta zona de la ciutat i mai m'havia fixat en aquesta porta.
Nenes i nens, moltes vegades us he dit que la curiositat és molt important. Cal preguntar, escoltar i aprendre. Ràpidament m'informo i els resultat de la recerca és molt clar:
.- Si vols descobrir l'Arxiu Diocesà de Solsona, has de parlar amb mossèn Enric Bartrina i Coromines.
Ja em coneixeu, un nou repte, una nova descoberta m'espera. M'han dit que l'Enric és un pou de coneixements i que darrera d'aquesta petita porta hi ha tresors amagats.
Voleu entrar-hi?
Atentament.
Senyor i

Històries d'una llibreria amb història.

Pujar per Galip Dede Caddessi ha estat tota una aventura perquè les obres tenen tot el carrer aixecat, però finalment després de donar un cop d'ull al seu aparador obro la porta. No entro a una llibreria qualsevol. Si volem saber sobre la història dels llibres antics i rars a Turquia, hem de parlar de la Librairie de Pera.
Quan als anys 1.672 i 1.673 l'enviat francès Antoine Galland va visitar Turquia, va escriure al seu diari sobre els llibreters-antiquaris del basar cobert d'Istanbul. En aquella època era un gremi tancat als estrangers, però malgrat tot l'Antoine va quedar bocabadat.

Després d'un dels incendis, els llibreters es van mudar a un pati entre el gran basar i la mesquita Beyazit. Aquest pati ja l'hem descobert a les tres entrades que ens parlen de Sahaflar Çarsisi.
Les comunitats cristiana i jueva tenien les seves pròpies llibreries al carrer nord de Yüksek Kaldirin. La part superior d'aquesta zona de la ciutat estava plena de llibreries, i fins a principis del segle XX es podien trobar llibres en totes les llengües europees.
Librairie de Pera és l'única supervivent dels famosos llibreters de Yüksek Kaldirim. Talya Nomidis va heretar la llibreria del seu pare Miltiadis Nomidis, que era un distingit arqueòleg bizantí.

L'actual propietari és Mgur Gürscar que , a més a més de vendre llibres , li encanta parlar-ne.
Actualment té uns 40.000 volums. Pots trobar llibres sobre Turquia en àrab, persa, anglès, alemany, francès, italià, armeni, serbi,.... Té uns sis mil clients locals i dos mil estrangers.

A la dècada dels 50 del segle passat, es van enderrocar grans cases per donar pas a blocs de pisos. Moltes d'aquestes cases tenien importants biblioteques. En aquell moment, els llibres i els mobles vells, s'abocaven sobre el mercat en grans quantitats. En el món del llibre vell s'ha passat de vendre els llibres a pes, a pagar-ne sumes astronòmiques en subhastes.

Actualment el llibre vell torna a estar molt valorat. Alguns dels clients de Librairie de Pera segueixen sent els transeünts i els amants del llibre vell, que entren a la llibreria per parlar de llibres mentre practiquen l'art del keyif, -relaxació silenciosa-, prenent una tassa de te. La paraula turca keyif, significa plaer.Però la major part dels clients són investigadors a Turquia i l'Orient Mitjà, institucions, universitats i biblioteques. Al 1.985 va començar a fer subhastes en les que s'han venut uns cinc mil llibres antics.
Surto de Librairie de Pera i l'olor dels llibres m'acompanya en l'últim passeig per aquesta magnífica ciutat.
Atentament.
Senyor i

Corpus 2.011, sensacions.

El Corpus de Solsona, una de les nostres tradicions més antigues, ens ha deixat una altra vegada la percepció de viure una festa única.
Aquí teniu unes fotografies que intenten transmetre els moments viscuts. No hi ha paraules ...

Gràcies gent de Solsona!
Atentament.
Senyor i

Köprüsü.

Deixo Sultanahmet per descobrir amb vosaltres una llibreria molt especial. Començo a passejar per Galata Köprüsü , el pont de Galata . Aquest pont és un espectacle permanent. Ple de gent de tota mena. Pescadors amb centenars de canyes que omplen les baranes del pont, venedors ambulants en qualsevol racó. Les olors dels cafès i restaurants que hi ha sota el pont, el soroll dels ferris que llisquen per les aigües del Corn d'Or, les mesquites que dibuixen el seu perfil en el cel de la ciutat,...Tots els sentits s'estimulen al pont de Galata.

L'escriptor italià Edmundo de Amicis, novel·lista i autor de llibres de viatges, va publicar l'any 1.879 Constantinopli on ens explica el que va veure mentre estava al pont de Galata: Un eunuc gras muntat a cavall, un turc cobert amb turbant i caftà ( capa llarga d'origen oriental, oberta per davant i amb amples mànigues) de color blau, un dervix amb el seu barret , un narrador professional que portava una capa de nigromant ( persona que invoca els difunts per conèixer coses del futur), ...
Aturar-se a Galata Köprüsü, encara avui, és gaudir de la gran diversitat que caracteritza Istanbul.

Camino en direcció Beyoglu. Al segle XIX el barri es coneixia com Pera i era el centre de la moda, el comerç , de les ambaixades europees,... Ara les ambaixades estan a Ankara, la capital. Després d'un període de decadència, a partir de la dècada dels noranta va recuperar el seu esplendor i és el cor de l'Istanbul modern.
Des de el pont el primer que ens crida l'atenció és la torre construïda l'any 1.384, Galata Kulesi ( la torre Galata) ; que en aquell moment era el punt més alt de les fortificacions genoveses.

Enfilo, no sense dificultat, per Galip Dede Caddesi. Hi ha un formigueig de gent malgrat les obres que tenen desmanegat el carrer. Sembla una cursa d'obstacles la recerca del nostre objectiu. Les coses es compliquen , una gran excavadora no em deixa passar. En esquivar-la trobo finalment l'aparador de la Librarie de Pera.

Si mireu amb atenció la fotografia podreu veure reflexada al vidre de l'aparador la maquinaria que sembla amagar aquest espai especial pels enamorats del món del llibre. Estic preparat per entrar. I vosaltres?
Atentament.
Senyor i

Festa gran a la Catalunya Central.

Aquest cap de setmana dues de les capitals de la Catalunya Central, Solsona i Berga, celebren la festa de Corpus. Tots heu sentit a parlar, i potser heu viscut La Patum de Berga declarada al novembre del 2.005 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Avui vull proposar-vos una escapada el proper diumenge dia 26 a l'altra festa de Corpus, injustament desconeguda , El Corpus de Solsona.

Si voleu gaudir d'una festa sense aglomeracions, gairebé familiar i que els solsonins s'estimen molt, cal sortir aviat de Lleida perquè a 1/4 de 10 comença la cercavila amb els trabucaires. Per xalar amb els gegants i demés improperis de Solsona, a 3/4 d'11 cal estar a l'Ajuntament per acompanyar a la corporació municipal, pubilla i donzelles d'honor en la baixada fins a la Catedral.

A les 12, a la Plaça Major, podreu descobrir una de les manifestacions del folklore català més impressionants . Ballets tradicionals d'óssos, cavallets, drac, nans ,ball de bastons, ball de gegants, i un ball que de ben segur us emocionarà, el ball de l'àliga.

Els nens de quart i cinquè ja vau descobrir la ciutat de Solsona en una sortida de cicle inicial en la que amb una gran amabilitat, un dels mestres geganters més importants Manel Casserres, ens va ensenyar el seu taller i ens va explicar com es fa un gegant. Gràcies Manelet per aquella inoblidable estada al teu taller!

La festa del Corpus de Solsona va ser instituïda l'any 1.331 i és una de les més antigues de Catalunya.
La setmana passada es va presentar un vídeo que promociona turísticament la ciutat de Solsona, doneu-li un cop d'ull i el diumenge animeu-vos i pugeu a la capital del Solsonès.



La festa del Corpus de Solsona, que espereu per descobrir-la?
Atentament.
Senyor i

Keyif.

Passejant per Istanbul hi ha molts moments en els que es pot veure als seus habitants practicant el keyif. A la nostra societat no hi ha temps per a la relaxació silenciosa, seure a prendre el sol, contemplar el món sense la necessitat de llegir el diari, beure un te, saludar les amistats, fer una partida de backgammon, practicar l'art del margile ( la pipa d'aigua),...
Per tota la ciutat pots trobar tasses de te en un racó esperant que les recullin i en portin més. Els racons plens de tasses són el testimoni més evident d'aquest petit parèntesi en la feina de cada dia.

Aquestes de la fotografia les he vist a Sultanahmet després de baixar de Sahaflar Çarsisi. Estan en l'ampit d'una de les finestres d'un edifici molt especial.És l'estació de Sirkeci, inaugurada l'any 1.890. L'alemany August Jachmund , enamorat de l'arquitectura otomana, va ser l'arquitecte. Aquesta estació era la terminal de les rutes europees. Es preveu una renovació que li permeti recuperar el seu antic esplendor. Originalment es va construir com a terminal del mític Orient-Express i l'edifici encara conserva una mica del glamour i misticisme associat a quest tren històric.

Font fotografia: Web GreturViajes.

A l'estació hi ha el restaurant Orient Express, que va ser el punt de trobada de viatgers, periodistes i aventurers a partir dels anys 50 del segle XX. Els lectors d'Agathe Christie recorden perfectament com Poirot va resoldre l'Assassinat a l'Orient-Express.

El primer viatge de l'Orient Express va sortir de Paris acompanyat per la música de la Marxa Turca de Mozart . Va recórrer 3.094 quilòmetres en 80 hores . El menú base del vagó-restaurant consistia en ostres, llobarro amb salsa verda i pudding de xocolata...

El vagó-restaurant fabricat al 1.913, portava el nº 2.419.
Font fotografia: "La Edad de Oro del Viaje en Tren".

A l'estació també hi ha un petit museu on s'exposen objectes del primer Orient Express. L'estació de Sirkeci és dels pocs escenaris d'Istanbul on encara giren els dervissos. El seu ball giratori és una forma mística de l'Islam. Giren per representar la seva unió amb Alà. Aquest ball va ser prohibit per Atatürk als ans 20 del segle passat i als anys 50 es va recuperar com atracció turística.
Per acabar de mostrar-vos alguns dels tresors d'aquesta magnífica ciutat, creuo el Galata Köprüsü ( el pont de Galata). Pujarem tranquil·lament fins a la Librairie de Pera.
Hi voleu entrar?
Atentament.
Senyor i