Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 14 ).

A les quatre primeres entrades dedicades a les antigues fotografies dels edificis religiosos de la ciutat de Lleida hem vist les de la Seu Vella ( Catedral Antiga ), església de Sant Llorenç, Catedral Nova, església de Sant Martí, antiga església de Sant Joan,Monestir de Sant Ruf i església de Santa Maria de Gardeny. Totes amb importants elements arquitectònics romànics, excepte la Catedral Nova.

Continuem el nostre periple a l'antic Hospital de Santa Maria, actualment seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, concretament per la capella gòtica de l'antic hospital que acull el retaule barroc ( 1.738 ) de Francesc Escarpenter. Al full de l'arxivador podem llegir el text mecanografiat: "Lleida. Cp de Santa Maria - de l'antic Hospital- -anys 1.930...- 1.979/ 1.979/ 1.979/1.979". A les cinc fotografies podem veure: el campanar de cadireta de la capella ( avui inexistent ), detalls del retaule barroc i la porta d'accés a la capella des del pati.

A la primera fotografia, la de 1.930, podeu observar el campanar d'espadanya o de cadireta que coronava la part dreta de la façana principal de l'antic hospital. A la part inferior esquerra podeu veure un dels dos escuts esculpits de Lleida que flanquegen la porta adovellada l'accés a l preciós edifici del gòtic civil català.

A la propera imatge, una targeta postal amb el text: " 5- Lérida. Hospital de Santa Maria. Fachada", podeu veure molt bé el campanar. A la següent, amb la mateixa perspectiva, podeu observar la rehabilitació de l'edifici gòtic, amb la supressió del campanar.

Font fotografia: "Lleida. Coneixes la teva ciutat? Quadernet nº3 Hospital de Santa Maria. Ateneu Popular de Ponent 1.982.

La fotografia següent la vaig fer enfilat a l'escala, gairebé vertical, que va de la terrassa a les voltes de la Catedral Nova. Podeu veure en primer terme la part del darrere de l'escut d'Armes del rei Carles III ( que impulsà la construcció de la Catedral Nova ) i la base de la creu. Darrere podeu observar la coberta de l'antic Hospital de Santa Maria ( I.E.I.).

Algunes vegades, com podeu constatar a la propera fotografia, al visitar una exposició és por veure el retaule, darrere d'una estructura de mirall. Si encenen la llum d'aquest petit espai, es veu el retaule de Francesc Escarpenter.  Gairebé tota l'antiga capella forma part actualment de la Sala Gòtica d'exposicions.

 

Entre les dues fotografies següents de detall  de la taula de l'Adoració dels Reis Mags, han passat quaranta anys i una restauració.  La primera la va fer Josep Gavín i Barceló l'any 1.979. És una de les tres taules del retaule barroc de fusta obra a l'escultor olotí Francesc Escarpenter, establert a Serós.

A les dues properes fotografies podeu observar la talla de fusta policromada de la Mare de Déu dels Àngels amb el Nen Jesús als braços que ocupa la fornícula del carrer central de l'únic retaule barroc que es conserva a la ciutat de Lleida.

 

 

 

A la fotografia següent, de l'Arxiu fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, podeu veure l'altar barroc i una petita part de la capella que actualment és sala d'exposicions.

Font fotografia: Arxiu fotogràfic de l'I.E.I

Deixem l'Institut d'Estudis Ilerdencs i anem a l'esquerra de la Catedral Nova per pujar les escales del carrer Sant Anastasi, que en pocs minuts ens deixa a l'antic convent de Santa Teresa de l'ordre de les Carmelites Descalces. Un gran edifici barroc del que es col·locà la primera pedra el 15 de maig de 1.677 i que actualment acull el Teatre Municipal Julieta Agustí i el Centre de Titelles de Lleida. Malauradament l'antic convent té greus problemes estructurals amb importants esquerdes de les façanes i moltes humitats.

Al paperet mecanografiat que acompanya les cinc fotografies (imatge anterior ) podem llegir: "Lleida. Cp de Sant Anastasi - nom popular, Santa Teresa - -GG Carmelites Descalces de Santa Teresa- -Clausura- -any 1.979- 1.979/ 1.979/ 1.979/1.979". D'aquestes cinc fotografies, a les quatre primeres, podeu veure part dels esgrafiats de la capella de Santa Teresa datats entre 1.704 i 1.706. Les fotografies següents són del presbiteri amb dues funcions molt diferents: la del 1.979 quan era el santuari de la capella i l'actual amb funcions d'escenari del Teatre Municipal Julieta Agustí.  A l'ampliació de la primera fotografia, encara que perdent qualitat, podeu observar el mural dedicat a Sant Anastasi pintat l'any 1.963 per l'artista targarí del Grup Cogul, Jaume Minguell i Miret, fill i pare de pintors.

A les tres fotografies anteriors podeu veure els esgrafiats, amb dibuixos de grans fulles d'acant, que decoren molts racons de la volta de l'antiga església del convent de Santa Teresa dedicada al patró de la ciutat de Lleida, Sant Anastasi. Malgrat l'esforç de rehabilitació, els problemes d'humitat i esquerdes tornen a amenaçar els esgrafiats barrocs.
 

A la fotografia anterior podeu veure millor quarta i cinquena imatges del full de l'arxivador amb cinc fotografies del 1.979. Les dues properes fotografies actuals ens mostren els mateixos indrets amb quaranta anys de diferència. El cor s'ha transformat en l'espai on treballen els tècnics de llum i de so quan hi ha una representació teatral; i la porta del carrer Sant Anastasi, "gràcies" als dropos, està pitjor avui...

Gairebé a tocar del convent de Santa Teresa, només ens cal acabar de pujar el carrer Sant Anastasi fins arribar el carrer de Lluís Besa, trobem l'antic convent de Santa Clara. Actualment acull les seus dels Castellers de Lleida, la coral Shalom, l'escola de música del Sícoris Club i un Centre de Dia. L'any de construcció del convent de les clarisses fou el 1.733.
A la fotografia següent, feta des del jardí de l'antic convent , podeu veure a l'esquerra la Catedral Nova i a la dreta l'antic convent de Santa Teresa.

A la propera fotografia, del 1.979, en podeu veure dues del presbiteri de l'església de les Germanes Clarisses. El text mecanografiat que les acompanya : " Lleida. Monestir de Santa Clara- GG. Clarisses. -any 1.979 - ".

La fotografia següent, també del 1.979, també la va fer Josep Gavín Barceló, gairebé amb el mateix enquadrament, però ens permet veure una mica més els detalls de la part dreta del presbiteri.

Des del jardí de l'antic convent de Santa Clara encara es pot veure el campanar d'espadanya, amb dues obertures, de l'església ( part superior de la propera fotografia ).

Gairebé a tocar del convent de Santa Clara, només ens cal girar a l'esquerra i enfilar el carrer Descalços, trobem la plaça de Salt Josep. Just davant de l'església de Sant Llorenç hi ha la porta d'accés a la que fou l'església de Sant Josep, avui integrada al Museu de Lleida.
Al full de l'arxivador, acompanyant a quatre fotografies del 1.979, tenim el paperet mecanografiat: "Lleida. Cp de Sant Josep - Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül - -Llar de Sant Josep- -any 1.979 -".

A les dues properes fotografies les separen quaranta-dos anys. A la tercera. de detall, podeu llegir a la llinda de la porta: "Iglesia de San José".

A la imatge següent podeu observar dues fotografies del 1.979, del presbiteri ( esquerra ) i del cor ( dreta ) de l'antiga església del convent dels Carmelites Descalços. El temple, de començament del segle XVII s'ha modificat al llarg del temps.

Les dues properes fotografies són de la mateixa església que avui acull l'espai dedicat als darrers conversos, al barroc i l'orfebreria del Museu de Lleida La primera fotografia està feta des de l'antic cor i la segona des del presbiteri.

Deixem l'església de Sant Josep, tornem pel carrer Descalços fins al carrer de Lluís Besa on anirem a l'esquerra per trobar el carrer la Palma. Baixarem fins al número dotze on hi ha l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol.
A l'arxivador trobem fotografies de 1.979 acompanyades del text: "Lleida Cp de Sant Pau o Cor de Maria -PP Claretians- -any 1.979-".

La segona de les cinc fotografies és de la façana, de la que encara es conserven elements arquitectònics integrats al nou edifici del 2.009.

Acabem de baixar el carrer la Palma fins trobar el carrer Major. Anem a l'esquerra i quan arribem al carrer Cavallers, l'enfilem fins a l'antic convent del Roser, avui Parador Nacional.
La fotografia següent, del 1.898, està acompanyada del text mecanografiat en un paperet: "Lleida. Cp de la Mare de Déu del Roser. - PP Dominics - s/c- -1.898-". Darrere de la fotografia, escrit a mà, podem llegir: "Convent de la Mare de Déu del Roser. Nom popular: Sant Domènec - Las Casas de Religiosos en Cataluña- Barraquer i Roviralta. RP   2414/35   1.898. Barraquer". A la part de baix, a l'esquerra, hi ha el segell Gavín Centelles. A la fotografia actual podeu veure el mateix espai transformat amb Parador Nacional.

Tanquem amb l'entrada d'avui el periple pels edificis religiosos ( catedrals, esglésies, convents, monestirs, capelles, oratoris...) de la ciutat de Lleida, però no del seu terme municipal. A la propera entrada, amb la que tancarem la sèrie dedicada a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, ens aproparem a l'entitat municipal descentralitzada de Raïmat situada a catorze quilòmetres de Lleida. Mirarem i admirarem l'església modernista del Sagrat Cor, construïda l'any 1.918 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, que també va fer el celler i les cases dels colons.
Atentament.
Senyor i

El molí del Fanxiquet.

Començo amb l'entrada d'avui un curt periple per petits pobles del Segrià i les Garrigues amb l'objectiu de mostrar-vos part del seu patrimoni. Sortint de Lleida i agafant l'Eix de l'Ebre ( la C-12 ) el primer poble que trobem és Alfés. Només creuar el riu Set trobem una rotonda de la que agafarem la tercera sortida per anar a l'esquerra. Després de les restes d'un gran edifici, podem deixar el cotxe a l'esquerra.

Les restes, a tocar de la carretera, del Molí del Fanxiquet són del segle XIX però és probable que fos més antic perquè el cita un document del segle XVIII que explica la proposta de reedificació de les peixeres. A la fotografia següent, a la dreta de les restes del molí, podeu veure part del poble d'Alfés.

Poc queda del molí d'oli, però encara es conserva al mur amb un gran arc de mig punt adovellat que servia per comunicar els dos grans espais de l'edifici.

La gran portalada està flanquejada per dos brancals, amb un gran finestral cadascun, amb llinda de pedra. Com podeu observar a les fotografies els carreus dels finestrals i de l'arc de mig punt són els més treballats, a la resta de carreus del gran mur la pedra no està tan treballada.

Les restes deixen clar que el molí del Fanxiquet era un molí important, per les grans dimensions i la seva estructura. Amb l'ojectiu d'abaratir la construcció per fer els murs es combinava la tàpia i els carreus de pedra a les cantoneres.

Com podeu veure a la fotografia anterior, al centre i a l'esquerra del mur amb l'arc de mig punt hi ha el que podrien ser les piques de decantació del molí d'oli. A la fotografia següent, el picat ens permet observar-los des d'una altra perspectiva.

Les peixeres ( rescloses ) eren imprescindibles pel funcionament del molí. A cinc-cents metres del molí hi ha la peixera petita, coneguda popularment com la peixereta, que visitarem en la propera entrada dedicada a Alfés. Una séquia portava l'aigua del riu Set fins al molí.

Passem per la gran portalada i per l'altre costat del mur de pedra, a tocar de les piques de decantació, trobem un fragment de paret de maó.

Al costat de les restes hi ha un plafó informatiu que ens explica la història, les característiques de molí i com l'aigua anava de la peixereta al molí per tornar altra vegada al riu Set.

A la part central hi ha tres fotografies a vista d'ocell de Jordi Clariana / 360lab. La de dalt és una vista de les ruïnes del molí. La de sota a l'esquerra és una vista zenital ( un angle picat portat a l'extrem ) de les restes de l'antic molí d'oli. La de la dreta és una vista de la peixereta d'on sortia la séquia que portava l'aigua al molí.

Sota les fotografies hi ha una imatge de Martí Picas.Insitu Patrimoni i Turisme que ens ajuda a entendre la funció de la peixera i la circulació de l'aigua: riu Set - peixera - molí del Fanxiquet - riu Set.

L'antiga séquia que portava l'aigua des del riu Set al molí va quedar tallada per la carretera actual. La séquia arribava fins al molí fariner de l'Almenara del que només queda algun vestigi.

El plafó informatiu també ens explica que és possible que el molí del Fanxiquet fos una construcció nova del segle XIX i que la sèquia s'utilitzés per moure altres molins amb la força de l'aigua del riu Set, com el del Capítol de la Catedral de Lleida, el molí de cal Ramonet o el de cal Cintet.  

Josep Estradé i Prenafeta a la IV Trobada d'estudiosos de la comarca de les Garrigues del 2.004 al seu treball "Els molins fariners del riu Set" digué que "la gent gran d'Alfés explicava que al mateix indret del molí del Fanxiquet hi tenien vida dos molins fariners, ja que la bassa és a l'altre costat de la carretera". Si voleu llegir el treball cliqueu a l'enllaç anterior i us adonareu de la gran importància que tingué el riu Set.

Sortim de l'espai on es conserven les runes del poc que queda del molí i aprofitem per fer-li l'última mirada. A només mig quilòmetre ens està esperant la peixereta, gràcies a la que el molí podia funcionar. A la propera entrada dedicada a Alfés la visitarem.

Atentament.

Senyor i

La Ruta de la Capona ( 2 ).

A la primera entrada dedicada a la Ruta de la Capona ens vàrem aturar davant de la Barraca de doble estança, situada a pocs minuts de l'aparcament. Vaig explicar-vos que la informació tècnica de cada construcció de pedra seca l'he consultat al primer volum de l' "Inventari de les Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria 2.018" de les arquitectes Montserrat Oliva i Boada i Rosa Arnavat i Dalmau.

Aquesta barraca la trobareu a la fitxa 129 de l'inventari. Com veureu a les diferents fotografies l'estat de conservació és molt bo. A la dreta de la cabana, com podeu constatar a la fotografia següent, hi ha un espai sense coberta amb funció de corral.

Sense aquest corral, estem parlant d'una construcció de pedra seca de 10,40 metres de llarg i 6 metres d'ample a la que accedirem per una porta d'arc de mig punt, orientada al sud, de 1,65 metres d'alçària per 0,80 metres d'ample.

En moltes zones mediterrànies als camps hi ha un excés de pedres a la superfície que cal retirar per poder conrear les finques. Aquestes pedres foren emprades pels pagesos per fer construccions de pedra seca: marges, murs, barraques, cossiols...

La primera estança de la barraca és gairebé quadrada ( 2,50 X 2,85 metres ) i té una alçària de 3,10 metres. La coberta de falsa cúpula la podeu observar a la propera fotografia de detall.

A la barraca de doble estança trobem una menjadora interior, un cocó ( forat arran de terra per guardar les eines llargues ) i una fornícula ( buit deixat al mur de pedra seca ). Al fons, a l'esquerra, de la primera estança trobem la porta de gairebé un metre d'amplada que ens permet accedir a la segona estança. El mur de pedra seca que separa les dues estances té un gruix de 1,45 metres.

La segona estança és de planta rectangular ( 3,80 X 2,20 metres ) i té una alçària de 3,80 metres. Si quan sortim de la barraca mirem a l'esquerra veurem una figuera i darrere vinyes i vinyes.

Apropant-nos uns metres a les vinyes "descobrirem" una barraca situada al límit del bosc i els camps de conreu. No forma part de la Ruta de la Capona però està a tocar de la barraca de doble estança . La trobareu a la fitxa 130 de l'inventari. La barraca no està restaurada i té un petit enderroc.

El claper ( munt de pedres tretes del tros per conrear-lo ) és espectacular. Té una planta quadrada de 7,30 metres de costat. La porta, orientada al sud, és de llinda doble sobre la que hi ha un doble arc de descàrrega de pedres a sardinell. La porta, de 80 centímetres d'amplada, ens permet entrar a l'estança rectangular de 2,40 X 2,85 metres que té una alçària de 3,10 metres d'alçària. També té coberta de falsa cúpula.

Deixem la vinya i tornem al bosc, a la barraca de doble estança, per continuar la ruta entre pins. Molt aviat trobem "d'esquena" la segona barraca de la Ruta de la Capona. Per darrere poc ens podem imaginar com és...

Molt aviat trobem el cartell amb el nom d'aquest segona construcció de pedra seca situada al mig del bosc a tocar de les vinyes: Barraca de l'Era de la Capona ( fitxa 128 de l'invetari ).

De planta circular, l'estança té una alçària i un diàmetre de 3,50 metres. La porta d'arc de mig punt, orientada al sud, té una alçària de 1,51 metres i una amplada de 70 centímetres.

La barraca, flanquejada per paravents i una cisterna, al davant té l'antiga era. A la propera fotografia de detall podeu veure el paravent de l'esquerra i la cisterna caiguda.

 

Malgrat no estar restaurada està molt ben conservada. Entrarem a la barraca per la porta d'arc de mig punt però abans aixequem la mirada per observar la faixa de pedres al ratell.

A l'estança tornem a aixecar la mirada per veure detalladament la coberta, que també és de falsa cúpula  ( fotografia següent). La tècnica de la falsa cúpula és anterior a la volta de mig punt. Es col·locaven filades de pedres planes horitzontalment amb un lleuger pendent enfora per expulsar l'aigua de la pluja. Les filades formen anelles de pedra amb radi decreixent fins que es tanca amb una o unes lloses.

Sortim d'aquesta interessant barraca de casella d'un sol cos. Per continuar la Ruta de la Capona deixem el bosc i tornem a passejar envoltats per les vinyes que ens acompanyaran fins a la propera parada.

A tocar de la vinya trobarem la Barraca gran de la Capona, una construcció de pedra seca espectacular, de grans dimensions: 10,80 X 9,70 metres.

A la propera entrada dedicada a la Ruta de la Capona veurem detalladament l'entrada de carros, l'estança i l'annex.

Atentament.

Senyor i