Al tercer turó de la ciutat de Lleida ( i 2 )...

A l'entrada anterior ens vàrem quedar al terrat de l'edifici principal del Col·legi Episcopal situat al tercer turó de la ciutat de Lleida, conegut popularment com el Puig Bordell. A l'esquerra de la fotografia, a tocar de les plaques solars, podeu veure una estructura a la que ens enfilem per observar la ciutat a vista d'ocell.

Ja no podem pujar més amunt i gràcies al zoom de la càmera puc fer la fotografia següent el la que podeu veure, d'esquerra a dreta,  1 Castell del Rei / Suda ( construït entre finals del segle XII i el segle XV ) situat a la part més alta del turó. 2 D'esquerra a dreta els baluards del Francès, de la muralla nova i de la punta de Diamant. 3 Seu Vella.  4 Baluard de l'Assumpció.

Em giro una mica a la dreta i faig la propera fotografia en la que podeu veure a l'esquerra la Seu Vella ( A ), al centre el Baluard de la Llengua de Serp ( B ) i a la dreta el campanar gòtic de l'església de Sant Llorenç ( C ).  En primer terme hi ha l'edifici de la Residència de nois del col·legi Episcopal, també amb plaques solars.

Continuem observant l'edifici del col·legi que hi ha a l'altre costat del carrer Doctor Combelles. A la fotografia tenim 1 Ludoteca, 2 Menjador, 3 Pati d'Educació Infantil, 4 Aules d'Educació Infantil, 5 Residència de Nois. Quan baixem del terrat anirem al menjador, concretament al soterrani, on ens espera ben amagada una part de la història de la ciutat de Lleida.

Em giro cent vuitanta graus i faig la propera fotografia en la que podeu veure el pati de l'edifici central ( A ), el pavelló poliesportiu ( B ) i el Taller d'Electricitat ( C ). Al mur de la dreta podeu veure més pintures murals d'Albert Bonet.

 

Baixem del terrat,  passem pel túnel per sota del carrer Doctor Combelles i un cop al pati d'Educació Infanti anem fins al menjador on ens espera, amagada al soterrani, una sorpresa espectacular... El Guillem obre una porta i baixem un tram d'escala. He de confessar-vos que la sorpresa fou monumental. 

Vaig enviar les fotografies al Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament i l'arqueòleg  Xavier Payà i Mercè m'explicà que potser era un mur de l'antic convent dels Caputxins edificat a finals del segle XVI, però que li caldria fer una valoració in situ.

M'apropo per intentar passar per sota de l'escala però com podeu constatar a la propera fotografia un mur de maó vist em barra el pas.

L'any 1.596 la Paeria sol·licità la fundació d'un convent de frares Caputxins a Lleida. En el Capítol de l'any 1.597 l'ordre acceptà la proposta i van comprar uns horts al Puig Bordell. L'any 1.598 es va posar la primera pedra del convent. Actualment les instal·lacions del Col·legi Episcopal ocupen una part del tercer turó de la ciutat.

Giro cua i faig la propera fotografia en la podeu observar que el pany del mur del convent torna a estar tallat per una nova paret.

Josep Lladonosa al seu llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la història " explica que aquest turó en els temps posteriors a la Conquesta l'anomenaven podium suspensorum o tossal de les forques. Penseu que els segles XV i XVI en aquest turó es penjaven a la forca als reus condemnats a mort. El nom de Puig Bordell fa referència als bordells que hi havia en aquest raval.

 

Avanço una mica més per aquest estret espai i com podeu veure a la fotografia anterior sobre la porta tancada i una obertura amb una reixa amb la funció de ventilar l'espai. És evident que el mur del convent continua per l'altre costat i gràcies al Guillem hi podrem accedir. Però de moment hem de fer mitja volta i tornar a pujar l'escala que podeu veure al fons de la fotografia següent.

 

Amb la Guerra dels Segadors, l'any 1.641 els caputxins van haver de marxar i el convent fou enderrocat. Poc després van comprar uns terrenys dins de la muralla. L'any 1.653 van posar la primera pedra del nou convent que tenia trenta-dues cel·les. El nou convent fou enclaustrat l'any 1.835 i enderrocat al 1.850.

Segueixo al Guillem pel laberint de les instal·lacions del col·legi per ensenyar-vos l'altre pany de mur de l'antic convent del segle XVI. Hem de baixar per l'escala metàl·lica fins a l'arbre que veieu a la dreta de la propera fotografia.

 

A la pàgina quaranta-nou del llibre "L'Episcopal un col·legi de Lleida" de Francesc Martí i Solsona hi podem llegir: " Hi havia un mur amb carreus molt grans que anaven, des de la part alta del carrer Canonge Brugulat fins al del bisbe Messeguer. Aquest mur passava pel final de la nostra piscina i encara el podeu veure al pati de l'Epis Club. Era mur dels bordells o potser dels caputxins ? ".

A l'esquerra de la fotografia anterior, sota el llum fluorescent, podeu veure la reixa de l'obertura que hi havia sobre la porta tancada del soterrani on hem vist el primer pany de mur. Com podeu veure el mur de l'antic convent dels Caputxins gira a la dreta i molt aviat una nova paret no ens permet resseguir-lo perimetralment.

Després de la meva visita l'arqueòleg  Xavier Payà i Mercè va anar al col·legi i quedà sorprès amb el mur. Hi va tornar acompanyat d'un topògraf per agafar-ne dades. Posteriorment explicà al Guillem que el mur formava part d'una construcció  defensiva del Puig Bordell durant la Guerra dels Segadors, feta després de que es tirés a terra l'antic Convent dels Caputxins.

Hi ha una petita exposició al col·legi en la que podreu observar restes ceràmiques trobades durant la construcció del col·legi als anys cinquanta del segle passat. Està organitzada pel Col·legi Episcopal, el Museu de Lleida i l'Arxiu Arqueològic, amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal i l'Arxiu Capitular. 

A la propera fotografia de detall podeu veure una de les peces de l'època medieval trobada al Puig Bordell.

 

Però si la voleu veure no badeu perquè aquest divendres la retiren. A la vitrina que veieu a la fotografia anterior hi ha fragments d'olles i urnes de l'edat del bronze final ( segles VIII I VII aC ). Aquests fragments són els més antics trobats a la ciutat de Lleida!. A més a més d'aquests fragments també en podeu veure de les èpoques medieval i moderna. Els fragments de l'època romana són els únics que no s'han trobat al Puig Bordell, però sí a la nostra ciutat.

Gràcies Guillem i Xavier per les vostres explicacions i gentilesa.

Atentament.

Senyor i

La primera porta de l'església...

A l'entrada de l'octubre del 2.021 "Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 14 )" vàrem entrar virtualment a l'antiga església de Sant Josep, actualment integrada al Museu de Lleida. Aquella fou l'església del convent de Sant Josep dels Carmelites Descalços de Lleida que es van establir a Lleida, al carrer Cavallers, l'any 1.589. El primer convent era petit i no estava en condicions adients per això l'any 1.595, tot i que les obres no estaven acabades, es van traslladar al nou convent a tocar de l'església de Sant Llorenç ( actualment plaça de Sant Josep ). No podien imaginar-se la convulsa història que viuria el convent... 

A la fotografia anterior podeu veure la que fou la porta de l'església de Sant Josep, i a la propera de detall la llinda on hi podem llegir Iglesia de San José.

Durant la Guerra dels Segadors el convent en patí les conseqüències. Al 1.641 només hi havia tres religiosos i les dependències foren ocupades militarment. L'any 1.664 s'impulsà la reconstrucció del convent i l'ampliació de l'església afegint-hi tres capelles laterals. Però ja sabeu que la ciutat de Lleida ha patit repetidament guerres i setges. El convent fou malmès novament a la Guerra de Successió i a la Guerra del Francès. Durant la desamortització del 1.835 el convent va ser exclaustrat definitivament i va passar a ser propietat pública. Posteriorment fou la Casa de Misericòrdia. Per la Guerra Civil patí noves destruccions i fou hospital militar. Tornà a ser restaurat i continuà la seva funció assistencial fins al 2.003. L'any 2.007 s'inaugurà el Museu de Lleida que incorporà part dels murs de l'antic convent i l'antiga església.

 

La fotografia anterior, del 1.979, és de l'Arxiu Gavín. Al text de l'arxivador es pot llegir en un paperet mecanografiat " Lleida. Cp de Sant Josep - Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül - Llar de Sant Josep - any 1.979". 

A la propera, que vaig fer enfilat al campanar de la Seu Vella, podeu veure el Museu de Lleida a l'interior de l'el·lipse groga. Part de l'antic convent i l'església hi estan integrats.. El numero 1 correspon al frontó triangular  de la façana on hi havia la porta d'accés a l'antiga església del convent. Podeu veure aquest frontó a la primera i a la tercera fotografies de l'entrada d'avui. A la seva dreta podeu veure part del campanar gòtic de l'església de Sant Llorenç número 2,  i amb el número 3 l'antic edifici de la Maternitat que actualment acull la Biblioteca Pública de Lleida.

Ja fa una colla d'anys la gent del Museu de Lleida em va passar algunes fotografies de la construcció del Museu de Lleida. A la fotografia següent podeu veure, a vista d'ocell, bona part de l'antic convent dels carmelites Descalços abans de començar les obres de reforma. A la part superior esquerra treu el nas l'antic Convent de Santa Teresa en el que he escrit el número 1.

Font fotografia: Museu de Lleida.

 

A la propera fotografia, també a vista d'ocell, podeu observar la part de l'antic convent i de l'església que RodonArquitectes integrà en el nou Museu de Lleida. A la dreta, amb el número 2, podeu veure l'edifici de l'Arxiu Històric de Lleida, obra dels arquitectes Josep Benedito i Santi Orteu.

Font fotografia: Museu de Lleida.

 

A la tercera fotografia ja podeu veure com es va construir el nou edifici del Museu de Lleida integrant l'antiga església de Sant Josep i alguns dels murs del convent. L'antiga església actualment acull la sala dedicada a l'art barroc, on finalitza l'exposició permanent del museu. Les diferents sales de l'exposició permanent no tenen obertures, però des de l'exterior podeu veure les antigues finestres tapiades. A l'esquerra, amb el número 3, podeu observar part de l'antic convent de Santa Clara amb el seu campanar de cadireta, de color blanc.

Font fotografia: Museu de Lleida.

 

A la propera fotografia ja podem veure gairebé acabats els edificis de l'exposició permanent ( EP ) i una petita part del de les exposicions temporals ( ET ).

 

 Font fotografia: Museu de Lleida.

 

Per acabar la sèrie de fotografies del Museu de Lleida, a la següent podeu observar les feines de rehabilitació de l'antiga església del convent.

Font fotografia: Museu de Lleida.

Però la primera porta de l'església del convent de Sant Josep no és la que podeu veure a les primeres fotografies de l'entrada d'avui. La que veiem des de la plaça de Sant Josep fou construïda durant les obres d'ampliació que es van fer entre els anys 1.664 i 1.670...

Per descobrir la primera porta ens cal entrar al museu i pujar les escales per començar la visita a l'exposició permanent. Després de pujar-les faig la fotografia en la que podeu constatar  com RodonArquitectes integrà elements arquitectònics de l'antic edifici al nou. 

Al girar a la dreta trobarem l'espai del cor, en el que podem gaudir de petites exposicions temporals. Abans d'accedir-hi si mireu a la vostra dreta veureu una finestra al mur que ens permet observar el llanternó d'una de les capelles laterals de l'antiga església de Sant Josep.

Ja a l'espai del cor, i quan baixeu a l'antiga església del convent on s'exposa l'art barroc, podreu gaudir d'alguns dels esgrafiats. 

Baixem a l'àmbit expositiu del barroc on ens espera la primera porta de l'església. A la propera fotografia podeu observar, des del presbiteri, la nau central de l'església del convent dels Carmelites Descalços. Al fons, a la part superior, hi ha el cor, i a sota una porta... 

M'apropo per mostrar-vos millor la porta misteriosa. En primer terme podeu observar la maqueta de la Seu Nova de Lleida feta pel mestre d'obres Pau Borràs l'any 1.762 seguint el projecte inicial del 1.760 de l'enginyer militar Pedro Zermeño. Darrere se la maqueta, la primera porta de l'església.

La vitrina amb la maqueta no em permet fer una fotografia frontal de la porta antiga, per això la faig des d'un lateral. Darrere del plafó del fons "Cap a la ciutat moderna" hi ha la porta que es va construir durant la reforma i ampliació de l'església dels anys 1.664 al 1.670.

"Sortint" per la primera porta de l'església podem observar-la detalladament però amb una escassa perspectiva perquè, com podeu constatar a la fotografia anterior, entre la primera porta i la segona ( actualment tapiada ) hi ha una distància molt curta.

A la fotografia anterior i a la propera podeu veure els grans carreus dels muntants de la porta i els dels murs de l'església que ja fa tres segles i mig que no formen part del frontispici.

A les dues fotografies anteriors podeu veure una petita part de l'àmbit expositiu del barroc, on acaba la visita a l'exposició permanent del Museu de Lleida. Un petit plafó informatiu ens explica la història d'aquesta porta "amagada". Al centre de la llinda de la porta hi ha un escut.

L'atri de l'entrada va fer possible un engrandiment del cor que hi ha a la planta superior, un espai en el que, com us he explicat abans, actualment hi ha petites exposicions temporals.

La fotografia de detall amb la que tanco l'entrada d'avui ens permet observar l'emblema heràldic de l'escut dels carmelites en el que hi ha el mont Carmel ( proper a Haifa ) amb una creu i les tres estrelles.

L'escut coronat està flanquejat per unes cintes en les que hi podem llegir el lema " Zelo zelatus sum pro Domino Deo exercituum " ( Em consumeix el zel pel Senyor Déu dels exèrcits ).

Atentament.

Senyor i

Eduardo Chillida a ARCO 40+1.

A l'entrada del passat dia deu de febrer "Un cop d'ull a ARCO 40+1" vaig proposar-vos fer un tastet de l'edició del 2.022 de la Fira Internacional d'Art Contemporani d'Espanya ARCO. Només vàrem veure algunes de les peces exposades a set de les cent vuitanta-cinc galeries que hi van participar.

Una de les obres que us vaig ensenyar i que podeu tornar a veure a la fotografia anterior, feta l'any 1.978 amb terra xamota i òxid de coure, Óxido 13 ( 24,5 X 26 X 3,5 centímetres ) del guipuscoà Eduardo Chillida Juantegui ( Donostia 1.924 - Donostia 2.002 ) estava exposada a l'estand de la Galeria Mayoral de Barcelona. Però a l'estand de la Galeria Mayoral, i als d'altres galeries, hi havia exposades més obres d'Eduardo Chillida. A l'entrada d'avui en veurem algunes.

 

 

A la fotografia anterior la protagonista és la peça feta l'any 1.989 amb terra xamota Lurra G-122 ( lurra en euskera significa terra ) de 23 X 14 X 23 centímetres. La xamota és un material granulat, amb molt sílice i alúmina, que s'obté amb la pols de maons, pedres refractàries o altres productes ceràmics cuits. Està signada amb el monograma que podeu veure a la part inferior dreta.

La fotografia següent és de Lurra G-164 feta també amb terra xamota. És de l'any 1.990 i mesura 27,4 x 15 x 17 centímetres.

L'any 1.989 s'inaugurà a Barcelona la Galeria Mayoral, una de les galeries especialitzades en obres de Miró, Dalí, Picasso, Calder, Tàpies, Chillida, Barceló, Plensa.... Manuel Mayoral, nascut a Verdú l'any 1.944, va començar a dedicar-se al món de l'art i les antiguitats a Tarragona. La galeria, que l'any 2.019  obrí una seu a París, treballa des de l'art de la postguerra fins a la contemporaneïtat.

També feta amb terra xamota a la fotografia anterior podeu veure la peça Lurra G-20 del 1.984 ( 22,5 X 10,5 X 10 centímetres ). A la part interior esquerra podeu constatar que està signada amb el monograma d'Eduardo Chillida.

Deixem la terra xamota per observar dues obres més que estaven exposades a la Galeria Mayoral. A la propera fotografia Sin título feta l'any 1.970 amb tinta i collage sobre paper ( 21 X 22,6 centímetres ).

Abans de marxar de l'estand de la Galeria Mayoral a la fotografia següent podeu veure l'obra Nº 135 un collage sobre cartró de 29 X 13 centímetres del 1.986.

A més a més de la Galería Mayoral, als estands d'altres galeries també hi havia exposades obres d'Eduardo Chillida. Ens aturem un moment al de la Galeria Cayón, fundada a Madrid l'any 2.005 i que també té espais expositius a Manila i Menorca.

A la propera fotografia podeu observar, protegida per una vitrina, Besarkada V  de l'any 1.991. En euskera besarkada vol dir abraçada. La petita escultura ( 16 X 15,5 X 15, 1 centímetres )  està feta amb acer inoxidable patinat i signada amb el monograma. Es tracta d'una obra certificada per l'artista i Chillida Leku, on està registrada amb el número 1.991.048.

Per acabar aquesta cop d'ull a algunes de les obres d'Eduardo Chillida que es podien veure als estands de ARCO 40+1 ens aturem al de la Galería Elvira González, fundada a Madrid l'any 1.994 i especialitzada en art europeu i americà de la segona meitat del segle XX i en el treball dels artistes contemporanis.

Si les altres obres que hem vist fins ara són petites, Lo profundo es el aire XV ja té unes dimensions considerables ( 82,5 X 95,9 X 76,4 centímetres ).

Aquesta obra d'alabastre del 1.995 forma part de la sèrie escultòrica Lo profundo es el aire que s'inspira en els versos del seu amic Jorge Guillén. Eduardo y Jorge es van conèixer l'any 1.971 quan Chillida va anar a la Universitat de Harvard on Jorge Guillén era docent. Per a ells era molt important la mirada, la llum, l'espai, l'ordenació dels objectes en l'espai i la presència de l'aire...

Atentament.

Senyor i

Socors de la plaça de Lleida.

Si el mes passat vàrem observar detalladament una de les vitrines de l'exposició temporal del Museu de Lleida "Imago Urbis. La Lleida del segle XVI", en la que hi havia una matriu i motlles d'un taller de Cappont que es dedicava a la manufactura d'exvots i imatges religioses de cera, a l'entrada d'avui el protagonisme és per una de les altres peces exposades en aquella exposició.

 

 

El quadre de la fotografia anterior és una copia feta l'any 1.964 per Alejandro Fernández de l'obra Socors de la plaça de Lleida que podem veure a les escales de la Paeria de Lleida. L'obra original, custodiada al Museo del Prado, és un oli sobre llenç, de 195 X 288 centímetres que el pintor flamenc Peter Snayers va fer l'any 1.646. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior accedireu a la pàgina web del Museo del Prado dedicada a aquest pintor conegut per les seves representacions de batalles històriques. Clicant sobre el nom de cada oli sobre llenç el podreu observar detalladament.

Malauradament  la ciutat de Lleida  ha patit una colla de setges que han suposat una gran pèrdua de vides humanes i del patrimoni artístic i cultural. En el de 1.644, durant la Guerra dels Segadors, la ciutat es va rendir a Felipe de Silva capità general de Felip IV el dia dos d'agost. L'exèrcit guanyador es centrà en la construcció d'una ciutadella al turó de la Seu Vella, però les obres avançaven lentament i el dia dotze de maig del 1.646 l'exèrcit francocatalà començà un nou setge. L'exèrcit filipista, comandat pel I marqués de Leganés lluità contra els exèrcits catalanofrancesos. El quadre representa el socors ( segons els filipistes ) que va rebre la nostra ciutat els dies vint-i-un i vint-i-dos de novembre del 1.646.

Comencem l'observació detallada del quadre de Peter Snayers per la part inferior esquerra en la que, com podem veure a la fotografia anterior, ens mira un general amb casaca groga i faixa vermella. A l'esquerra hi ha dos trompeters a cavall. A la fotografia següent podeu observar altres ajudants de camp del general i en un segon terme ( a les dues fotografies ) els batallons d'infanteria.

El quadre original, que procedeix de la Colección I Marqués de Leganés 1.652 - 1655, fou un regal del marquès al rei Felip IV. L'any 1.794 formava part de la Colección Real del Palacio de Aranjuez i l'any 1.848 ingressà al Museo del Prado.

Al centre dreta de la fotografia següent de detall podeu observar com un dels arcabussers, vestit amb casaca negra i calces vermelles, aprofita un moment de tranquil·litat per fumar amb la seva pipa. En el camp de batalla els arcabussers varen substituir progressivament als piquers.

 

L'exèrcit filipista, comandat per Diego Mesía Felípez de Guzman ( I Marqués de Leganés ), primer va derrotar a les tropes catalanofranceses que assetjaven Lleida i posteriorment entrà victoriós a la ciutat el dia de Santa Cecília ( 22 de novembre ).

A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure els batallons d'infanteria en formació de quadre amb els piquers al centre amb les piques alçades ,també en formació de quadre. La pica era molt semblant però amb el ferro més petit. 

 

A la fotografia següent, de la part central esquerra del quadre, podeu veure a l'angle superior esquerre  el riu Segre.

 

Si amplio la zona més propera al riu de la fotografia anterior es poden apreciar molt bé els llenços de muralla ( amb el número un ) i els fossats ( amb el número dos ).

 

  

Al quadre, darrere dels comandaments de l'exèrcit de Felip IV, es veuen les operacions bèl·liques que ocupaven tot el Pla de Vilanoveta. A la fotografia següent de detall hi podem veure: el cap de pont ( 1 ), els convents destruïts ( 2 ), el fortí ( 3 ), el molí de Sant Anastasi ( 4 ), l'església de Vilanoveta ( 5 ), el barri de Cappont destruït ( A ) i el barri de Vilanoveta ( B ).

 

 

A l'altra riba del riu Segre destaquen, al centre el Turó de la Seu Vella i la ciutat emmurallada ( 1 ) i a la seva esquerra el Turó de Gardeny ( 2 ).

 

 

El fracàs dels exèrcits catalanofrancesos fou molt clar però la ciutat de Lleida patí un nou setge de les tropes franceses entre el maig i el juny del 1.647. Pobra Lleida...

Deixem el quadre "Socors de la plaça de Lleida" per en una propera entrada observar molt detalladament el suposat llegat d'Alfons de Borja ( el papa Calixt III ) que ocupava l'espai central de l'exposició temporal "Imago Urbis. La Lleida del segle XVI".

Atentament.

Senyor i