dimarts, 11 d’abril del 2023

Passejant pel camí de l'Albagés ( 2 ).

Continuem al terme municipal d'Artesa de Lleida, concretament a l'indret de la vall de Comasala. Recordeu que a la primera entrada dedicada a la descoberta de construccions de pedra seca del camí de l'Albagés després de veure la segona cabana de pedra seca vàrem baixar el petit turó per tornar a la bassa ( fitxa 1.288 de la Wikipedra ).
 
 
Continuant pel camí, a pocs metres de la bassa agafem la primera sendera a la dreta. Quan arribem als arbres, sense entrar al tros d'ametllers, anem a l'esquerra i en pocs minuts ja veiem la propera cabana.


Les fitxes de la Wikipedra de les cabanes de pedra seca que veurem a l'entrada d'avui són del Fer Maldonado. A les fotografies anterior i següent podeu veure la cabana frontalment i per darrere.


Resseguim perimetralment la cabana i ens apropem a la porta per entrar-hi. La fitxa de la Wikipedra que ens explica les característiques d'aquesta construcció de pedra seca és la 14.047.


La petita cabana és una construcció aèria aïllada orientada al nord, de planta circular i amb la porta de llinda plana que podeu observar a la propera fotografia de detall.


Entrem a la cabana cilíndrica que, com podeu constatar a la fotografia següent, presenta un perfecte estat de conservació malgrat que no ha estat restaurada.


En Josep Preixens Llevadot a la pàgina 198 del llibre "Les construccions de pedra seca", que va escriure amb Félix Martín i Vilaseca, ens explica que a les nostres terres el 82,05 % de les cabanes tenen coberta de volta de canó i només un 2,65 % la tenen de falsa cúpula.


A la fotografia anterior de detall podeu veure la coberta de falsa cúpula d'aquesta petita cabana de planta circular.
Tornem al camí de l'Albagés i molt aviat trobem un indicador caigut. Deixem el cotxe i dels tres camins, agafarem el del mig. En pocs minuts trobem una nova cabana de pedra seca.


A la fotografia anterior podeu observar des del darrere el lateral esquerre de la cabana i a la propera, després de resseguir-la perimetralment, el lateral dret.


A les dues fotografies es veu molt bé la terra compactada del sostre que en el moment de construir la cabana s'emprà de motlle per fer la volta. Aquesta terra premuda impermeabilitza la cabana. A la fotografia següent podeu observar frontalment el lateral dret.


La fitxa de la Wikipedra ( 14.042 ) ens explica que estem visitant una construcció aèria aïllada de planta rectangular, amb coberta de volta de canó i porta d'arc de mig punt. No està restaurada i té un bon estat de conservació.


Com podeu veure a la fotografia anterior, a la dreta té un mur com a recer del vent. Aquesta cabana està situada ala plana d'Aspa.


Si ens apropem podem constatar la perfecció de la porta d'arc de mig punt. A la dreta de la fotografia poeu veure un dels tres armaris de la cabana. Aquesta construcció de pedra seca està orientada la sud / sud-est.


La propera fotografia ens permet veure els altres dos armaris i la menjadora que hi ha al mur esquerre de la cabana.


Posant-me frontalment davant de la porta d'arc de mig punt i aixecant la mirada puc mostrar-vos molt bé la volta de canó.
 
 
Sortint de la cabana, anat a la dreta i resseguint-la perimetralment trobem el pou que podeu veure a la fotografia següent.


Una última mirada a la cabana i tornem al camí de l'Albagés on hem deixat el cotxe a tocar de l'indicador caigut.


Continuem pel camí que gira a la dreta i després de conduir molt lentament entre camps de cereal i altres d'ametllers trobem una nova cabana.


A la Wikipedra la trobem a la fitxa 14.043 que ens informa que continuem al terme municipal d'Artesa de Lleida, concretament a la plana d'Aspa.


La petita cabana és una construcció aèria aïllada de planta irregular, amb coberta de volta de canó i porta d'arc de mig punt. Està orientada al sud-est.


Entrant virtualment en la cabana podeu constatar que no té mur posterior perquè al fons hi ha un corral annex.


Vaig fins al corral i faig la propera fotografia en la que podeu observar la volta de canó i els dos armaris de la cabana als murs de l'esquerra i la dreta.


Sortint de la cabana faig la fotografia següent en la que podeu veure la vegetació que hi ha al sostre, arrelada a la terra compactada que en el seu moment va ser el motlle per construir la coberta  de volta de canó.


Tornem al cotxe i continuem pel camí de l'Albagés. A molts pocs metres d'aquesta cabana ens caldrà girar a l'esquerra per continuar, en una propera entrada, la nostra descoberta.
Atentament.
Senyor i

divendres, 7 d’abril del 2023

Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 1 ).

L'agost del 2.011, a l'entrada " Un bon company de viatge " us recomanava el llibre " La Vall de Boí. Mil anys d'art romànic " editat l'any 2.009 per l'editorial de Calafell Llibres de Matrícula, amb el suport i col·laboració de l'Ajuntament de la Vall de Boí, el Centre del Romànic de la Vall de Boí i el Ministerio de Cultura.
 
 
El llibre de Laia Coma Quintana, Carolina Martín Piñol i Tània Martínez Gil és un bon company de viatge per visitar la Vall de Boí i gaudir de les seves esglésies que l'any 2.000 foren declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.
Avui faig la primera d'una sèrie d'entrades per observar detalladament el romànic de la Vall de Boí. Començarem viatjant virtualment a Barruera, cap del municipi de la Vall de Boí, on ens espera l'església de Sant Feliu.


L'església parroquial de Sant Feliu fou construïda fora del nucli antic de Barruera, al costat dret de la carretera L-500 ( de Pont de Suert a Caldes de Boí ) i al marge esquerre del riu Noguera de Tor. Baixant cap a l'església i molt aviat podem veure el petit cementiri a tocar del mur nord.

A tocar de l'església hi ha un petit plafó informatiu en el que podem llegir: " L'església de Sant Feliu de Barruera té per origen un edifici del primer romànic o llombard del segle XI o principi del segle XII. Es tracta d'un temple de configuració basilical inacabat o destruït i reduït d'immediat a una sola nau amb transsepte i tres absis, dels quals el nord ha desaparegut. D'època romànica també és la base del campanar completat molt posteriorment."
 
 
" Entre els segles XVII - XIX s'hi efectuaren importants reformes, de les quals avui resten les capelles de la banda nord i el porxo de la porta oest. Altres modificacions foren desmantellades amb motiu d'una profunda restauració empresa cap al 1.970, destinada a recrear la configuració romànica. També s'hi han efectuat excavacions arqueològiques per documentar les parts perdudes" .


A la fotografia anterior podeu veure el petit porxo del mur oest, amb coberta a dues aigües, obert al sud i a l'oest mitjançant arcs de mig punt. Ens hi  apropem per donar un cop d'ull a la porta d'accés d'arc de mig punt que es podria haver construït en una remodelació feta entre els segles XV i  XVI.


M'apropo a la porta per fotografiar el forrellat decorat amb motius geomètrics i, cal fixar-se molt bé, amb la barreta de ferro capçada amb el cap d'un animal.


A la propera fotografia de detall podeu veure a l'interior de l'el·lipse groga, el cap de bou amb les dues banyes que capça la barreta de ferro del forrellat.


Al tocar del porxo, a l'angle sud-oest de l'església hi ha el campanar de planta quadrada que només conserva els dos primers pisos de la construcció romànica original de la segona fase constructiva ( segle XII ). La tercera fase constructiva, a partir del segle XVI coincidí amb les reformes del campanar, la porta i l'obertura de les capelles al costat nord. És un campanar molt més auster i discret que els de la resta d'esglésies de la Vall de Boí.
Continuem resseguint perimetralment l'església d'una nau amb coberta de volta de canó i ens aturem per donar un cop d'ull als absis en els que trobem dos models diferents de finestres romàniques, les de doble esqueixada i les d'obertura recta.


A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra l'absis sud fet amb carreus regulars i ben treballats ( segle XII ) i a la dreta l'absis central amb carreus irregulars ( segle XI ). Com podeu constatar observant la fotografia l'absis sud no està decorat amb motius llombards i l'absis central sí.


L'absis central és el protagonista de les fotografies anterior i propera. Fet a la primera fase constructiva ( segle XI ) amb carreus de pedra irregular podeu observar la decoració llombarda formada per set llenços acotats per sis lesenes. A la part superior hi ha una successió d'arquets cecs, dos per llenç. Tres finestres de doble esqueixada donen llum natural al presbiteri.


A la fotografia següent de detall podeu veure una de les tres finestres de doble esqueixada de l'absis central. Les finestres de doble esqueixada faciliten l'entrada de llum de l'exterior gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels brancals i la llinda.
 
 
Acabem de resseguir l'església fins arribar al mur nord que podeu veure a la propera fotografia en el que s'hi van afegir a partir del segle XVI dues capelles de planta rectangular.


Deixem l'església de Sant Feliu de Barruera i tornem a pujar a la carretera L-500 per continuar gaudint molt aviat del romànic de la Vall de Boí.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 3 d’abril del 2023

La capella "cilíndrica"...

A l'entrada " Un cop d'ull a la Vileta " vàrem passejar virtualment per la que fou la vila closa d'Artesa de Lleida, coneguda com " La Vileta ". Aquesta vila closa fou edificada a partir dels segles XV i XVI i actualment s'ha rehabilitat en el marc del Projecte Ponent Actiu. Una de les cases acollirà el Museu de la Joguina, amb els tres mil joguets que hi havia a " El Baratillo ".
Al final us explicava que en una propera entrada passejaríem fins a l'ermita de Sant Ramon Nonat, avui ho fem. 


A la fotografia anterior podeu veure l'ermita a l'esquerra del passeig de Sant Ramon, que era l'antic camí vell d'Artesa cap a Lleida.


A la fotografia anterior podeu observar millor la capella "cilíndrica" del segle XVIII d'estil barroc. Davant seu hi ha la creu de terme restaurada que apreciareu millor a la següent fotografia de detall.


Fou edificada l'any 1.777 sufragada per la família Jové, uns propietaris molt importants d'Artesa de Lleida. L'any 1.977 s'arranjà i es repintà seguint el projecte de l'arquitecte Marià Gomà.


A l'ermita, declarada Bé Cultural d'Interès Local, se li va fer l'any 2.006 una reparació general de les esquerdes del cor, repicat i  nova construcció dels revestiments interns i un repàs a les motllures.


Com podeu veure a la fotografia següent de detall a la llinda de la porta hi podem llegir : " Capella de Sant Ramon Nonat. Any 1.777. Feta a expenses de Rosa Salas y Jové y de son pare Francisco Jové y Anglés y dels seus ".


Hi ha pocs edificis religiosos de planta circular. L'ermita de Sant Ramon Nonat té una superfície de setanta-nou metres quadrats, amb macla de dos cercles que es tallen i un sostre de volta d'obra. La macla es forma quan dues o més figures geomètriques s'intersecten. Moltes arquitectures són resultat de macles. Per exemple una església romànica resulta de la intersecció de dos prismes de base rectangular sobre els que hi ha mig cilindre sobre cada prisma.


A la fotografia anterior de detall podeu observar la fornícula amb la imatge de Sant Ramon Nonat que amb la mà dreta agafa una custòdia i amb l'esquerra una palma cenyida amb tres corones. La propera fotografia ens permet observar detalladament el curiós campanar de cadireta de la capella "cilíndrica".


El 31 d'agost es celebra la festivitat de Sant Ramon Nonat. Aquell dia a Artesa de Lleida hi ha un volteig de campanes, una ofrena floral i la celebració de la Santa Missa a l'ermita.
Anem a l'esquerra per resseguir perimetralment la petita ermita cilíndrica observant la pulcritud d'aquesta petita construcció.


Sant Ramon Nonat és el patró de les embarassades, les parteres i els parts. Ell mateix fou extret del cos de la seva mare ja morta, d'aquí el nom de nonat ( que encara no ha nascut ).
Francisco Jové Arglés i la seva filla Rosa, que estava embarassada, anaven en una tartana pel camí d'Artesa a Lleida. L'euga es va desbocar i va fer bolcar la tartana. Molt espantats, una vegada recuperada la calma, van prometre que en aquell indret edificarien una capella en honor de Sant Ramon Nonat si el part anava bé. 

 
En el penúltim vers dels goig que Artesa de Lleida dedica a Sant Ramon Nonat es fa referència a l'accident dels Jové:
" Fou Artesa afavorida
per una gràcia especial
quan una euga esfereïda
volcà vora el camí ral;
cap mal més en quedaria
i amb salut Rosa infantà ".

A la fotografia anterior i parcialment a la propera podeu observar els dos cilindres que s'intersecten per formar la curiosa capella.


A la fotografia anterior de detall podeu veure una de les poques obertures de l'ermita que permeten l'entrada de llum natural.
Abans de marxar de la petita ermita cilíndrica d'estil barroc aprofitem l'espectacular silenci que ens envolta...
Atentament.
Senyor i

dijous, 30 de març del 2023

El cartell com a reclam publicitari ( 1 ).

Del primer dia de març al vint-i-quatre de juliol de l'any passat al CaixaForum de Lleida vàrem poder gaudir de l'exposició "Cartells de la vida moderna. Els orígens de l'art publicitari".
Amb la sèrie d'entrades que començo avui vull compartir amb vosaltres l'important selecció de cartells que mostres com era la modernitat artística, industrial, social i cultural de l'Europa del canvi del segle XIX al XX. 


Només baixar a la sala d'exposicions una gran fotografia ( Murs que parlen ) ens  mostra com els cartells moderns omplien els murs de les ciutats intentant captar la nostra mirada i seduir-nos ràpidament. Els artistes de tombant de segle varen crear petites joies com a reclam publicitari. En aquesta sèrie d'entrades en veurem una colla.


A la propera fotografia podeu veure la litografia sobre paper del 1.892 Bal du Moulin Rouge de Jules Chéret, considerat el pare del cartell artístic modern. Aquest cartell anunciava l'obertura del conegudíssim cabaret Moulin Rouge. El cartelle està custodiat al Museo de Bellas Artes de Bilbao.
La majoria de les fotografies que veurem en aquesta sèrie d'entrades no les vaig fer frontalment per estalviar-me la il·luminació reflectida al vidre que protegeix els cartells.


Al mateix plafó informatiu hi ha una curiosa fotografia en la que  Toulouse-Lautrec i Joan Oller miren aquest cartell de Jules Chéret.

Font fotografia: World of Triss / Alamy Stock Photo.
 
L'art del cartell té el seu origen a l'últim quart del segle XIX a Europa i als Estats Units. Ràpidament omplí els murs de les grans ciutats per anunciar la vida moderna.


A la fotografia anterior podeu gaudir de la litografia sobre paper Monaco · Monte-Carlo de l'any 1.897, obra d'Alfons Maria Mucha. La propera fotografia és de la litografia sobre paper, del 1.896,  Bradley his Book de William Henry Bradley. Les dues litografies estan custodiades al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ) Adquisició de la Col·lecció Plandiura 1.903.


La majoria de cartells d'aquesta magnífica exposició formen part del fons de cartells històrics del MNAC. Malgrat la il·luminació reflectida al vidre que protegeix els cartells a la propera fotografia de detall podeu assaborir la perfecció del treball d'en Mucha.


Al fons de cartells del MNAC hi ha les col·leccions Plandiura ( 1.903 ) i Riquer ( 1.921 ) que ens permeten veure obres que representen l'art de cartellisme durant el període modernista. A més a més de cartells dels fons del MNAC en veurem del Museo de Bellas Artes de Bilbao, el Museu Frederic Marès i de la col·lecció Marc Martí.


El cartell artístic transformà els murs de les ciutats en espais plens de color que feien referència a les necessitats i desitjos dels vianants. Era un art que arribava a tota la població.
La fotografia de destall és de la litografia sobre paper Bonnnard - Bidault de Jules Chéret ( c. 1.887 ) de la col·lecció Marc Martí.


L'exposició ens permet apropar-nos a l'època daurada del cartellisme. Molts dels cartells mostren l'interès tècnic per la litografia en color i la renovació estètica que suposà l'estampa japonesa.


La fotografia següent de detall és de la litografia sobre paper del 1.899 Puchinel·lis 4 gats, de Ramon Casas que des del 2.014 està en dipòsit al MNAC procedent d'una col·lecció particular.


L'art publicitari dels cartells suposà el sorgiment d'un mercat internacional que es dedicava a la compra venda i intercanvi de cartells i a l'aparició de revistes i publicacions especialitzades.

 
A la fotografia anterior podeu veure la litografia sobre paper d'Alexandre de Riquer, del 1.900, Napoleón fotógrafos ( 1.895 ) Les Maîtres de l'affiche, làmina 204 propietat de la Fundació "la Caixa".
La propera fotografia és de l 'àlbum de cartells de la Col·lecció Riquer. A l'esquerra podeu veure la litografia en color sobre paper del 1.896 Harper's August. Tom Sawyer Detective d'Edward Penfield i a la dreta  la litografia sobre paper del 1.898 Harper's April'98,  del mateix cartellista, il·lustrador i decorador estatunidenc .  
 
 
El polifacètic artista modernista Alexandre de Riquer va començar a col·leccionar cartells moderns nord-americans i europeus cap al 1.898. En aquest gran àlbum hi ha cent vint-i-vuit obres. Està custodiat al MNAC ( Adquisició de la Col·lecció Riquer 1.921 ).
La propera entrada dedicada a l'exposició la començarem al local del Passeig de Gràcia ( L'Art ), d'Antoni Utrillo...
Atentament.
Senyor i