Després d'enfilar-nos a la torre mestra ( de planta circular i setze metres d'alçària ) del castell de Mur, el millor castell romànic civil (segles X- XI ) que hi ha a Catalunya, sortim de l'edifici de planta triangular per caminar un centenar de metres fins a la col·legiata de Santa Maria de Mur. Recordeu la magnífica vista d'ocell de la col·legiata des de la torre.
L'església de Santa Maria fou establerta pels comtes de Pallars l'any 1.057 i consagrada al 1.069. L'antiga canònica i el castell es construïren dalt d'un turó encinglerat, gairebé tocant al cel.
L'any 1.592 es transformà en col·legiata després de patir un temps d'abandó, i al 1.851 passà a parròquia rural. Originalment presentava configuració basilical pròpia del primer romànic llombard del segle XI.
L'església es construí sobre un temple visigot del que queden restes cota l'absis central. A molts dels espais de la col·legiata encara no s'han fet excavacions arqueològiques.
La fotografia anterior és del campanar d'espadanya ( també anomenat de cadireta o de paret ), amb dos ulls i dues campanes que corona la façana de l'església. A la propera fotografia sembla que un monjo agustinià ens està esperant...
Al segle XII els monjos van quedar emparats per Roma i no es sotmeteren al bisbat d'Urgell. Al segle XVI Sant Josep de Calassanç intentà trencar aquest privilegi anant, fins i tot, a Roma. La gent del territori ho va viure com un gran desafiament. Un dels monjos agustinians ens explica la història...
Del conjunt de dependències canonicals es conserven en bon estat l'església, el claustre i les estances que l'envolten. En aquestes dependències hi podem veure la cisterna que recull l'aigua de pluja, els trulls per guardar oli i un forn de pa.
A la propera fotografia de detall podeu observar el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà, fill de Ramon V, al bisbe d'Urgell. L'original età dipositat a l'Arxiu Capitular d'Urgell. És del Liber Dotaliarium Ecclesiae Urgellensis, còpia del segle XIII ). Probablement aquest document s'escrigué, en català, a Mur. El comte i els seus vassalls es comprometeren davant el bisbe d'Urgell a mantenir la pau i treva en un període especialment violent.
Accedim al claustre, del segle XII, que va estar tapiat i en el que queden molt poques columnes i capitells originals. De planta rectangular, però cap de les quatre a les té el mateix nombre de columnes i arcades.
Del 1.932 al 1.935 es va fer una intervenció gràcies als Amics de l'Art Vell, que referen tres ales. Durant la Guerra Civil va patir desperfectes però fins als anys 80 del segle passat no es tornà a intervenir reconstruint l'ala sud. Malauradament el claustre ha patit un gran espoli. La seva decoració està bastant atrotinada però encara podem gaudir d'alguns capitells originals com els de la fotografia següent.
El 5 de maig del 2.013, en el marc del tradicional Aplec del Castell de Mur que es celebra tots els anys per Pasqua, s'inaugurà la restauració del claustre finançada amb 180.000 € pel programa Romànic Obert de la Caixa.
Es van eliminar les antigues capes de ciment, es netejà amb làser els murs ( per evitar-ne el deteriorament ), van consolidar les columnes, restaurar els elements ornamentals i es canalitzaren les aigües pluvials.
Entrem a l'església d'estil romànic llombard, un edifici de planta basilical de tres naus amb cobertes de volta de canó que ha patit molts canvis. De l'església original només queda la nau central i la lateral dreta. La nau nord, caiguda fa segles, avui està ocupada per tres capelles gòtiques. Des que es consagrà fins avui l'edifici ha tingut funció de temple.
L'any 1.919 les pintures murals foren arrencades amb la tècnica de l'strappo i venudes a l'antiquari i marxant nord-americà Ignacio Pollak. Els originals estan al Museum of Fine Art de Boston. Gràcies a la feina de I+D Papelgel des del 2.008, per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, podem veure una reproducció exacta. A la fotografia anterior, les pintures murals de l'absis central, i a la propera de detall la màndorla ( anella mística ) amb Crist en Majestat assegut, beneint amb la mà dreta i amb un llibre obert a la mà esquerra.
Com podeu veure a la propera fotografia de detall al llibre hi podem llegir: "Ego sum via, veritas et vita. Nemo venit ad patrem nisi per me" ( Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú ( no pot arribar ) al Pare si no és per mi ).
El rostre de Crist en Majestat, que ens observa tranquil·lament, porta una aureola amb una creu com podeu veure a la propera fotografia de detall.
A les pintures murals de l'absis central podem observar tres nivells separats per dues sanefes. Al nivell superior hi ha el Pantocràtor amb la Màndorla envoltada del Tetramorf. En un segon nivell estan representats els dotze apòstols i, al nivell inferior ( el que es conserva pitjor ), podem veure escenes de l'evangeli que ens mostren la infància de Jesús com la de la propera fotografia de detall.
Sortim de l'església i tornem al claustre. Sobre la seva coberta treu el nas la torre del castell de Mur coronada amb la bandera.
Anem, abans de marxar, a la capçalera i observem els dos absis que es conserven de l'estructura original de l'església. Estan decorats amb arcs cecs entre lesenes, típica del romànic llombard.
Caminant entre el conjunt d'edificis de la col·legiata de Santa Maria de Mur, si obriu bé els ulls podreu veure un senzills rellotge de sol.
Agafem el cotxe i baixem del turó encinglerat que acull el castell i la col·legiata de Santa Maria de Mur per continuar el nostre periple a la recerca del patrimoni amagat.
Atentament.
Senyor i
