diumenge, 14 de febrer del 2021

Del castell a la col·legiata...

Després d'enfilar-nos a la torre mestra ( de planta circular i setze metres d'alçària ) del castell de Mur, el millor castell romànic civil  (segles X- XI ) que hi ha a Catalunya, sortim de l'edifici de planta triangular per caminar un centenar de metres fins a la col·legiata de Santa Maria de Mur. Recordeu la magnífica vista d'ocell de la col·legiata des de la torre.


L'església de Santa Maria fou establerta pels comtes de Pallars l'any 1.057 i consagrada al 1.069. L'antiga canònica i el castell es construïren dalt d'un turó encinglerat, gairebé tocant al cel.


L'any 1.592 es transformà en col·legiata després de patir un temps d'abandó, i al 1.851 passà a parròquia rural. Originalment presentava configuració basilical pròpia del primer romànic llombard del segle XI.


L'església es construí sobre un temple visigot del que queden restes cota l'absis central. A molts dels espais de la col·legiata encara no s'han fet excavacions arqueològiques. 
La fotografia anterior és del campanar d'espadanya ( també anomenat de cadireta o de paret ), amb dos ulls i dues campanes que corona la façana de l'església. A la propera fotografia sembla que un monjo agustinià ens està esperant...


Al segle XII els monjos van quedar emparats per Roma i no es sotmeteren al bisbat d'Urgell. Al segle XVI Sant Josep de Calassanç intentà trencar aquest privilegi anant, fins i tot, a Roma. La gent del territori ho va viure com un gran desafiament. Un dels monjos agustinians ens explica la història...


Del conjunt de dependències canonicals es conserven en bon estat l'església, el claustre i les estances que l'envolten. En aquestes dependències hi podem veure la cisterna que recull l'aigua de pluja, els trulls per guardar oli i un forn de pa.
A la propera fotografia de detall podeu observar el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà, fill de Ramon V, al bisbe d'Urgell. L'original età dipositat a l'Arxiu Capitular d'Urgell. És del Liber Dotaliarium Ecclesiae Urgellensis, còpia del segle XIII  ). Probablement aquest document s'escrigué, en català, a Mur. El comte i els seus vassalls es comprometeren davant el bisbe d'Urgell a mantenir la pau i treva en un període especialment violent.


Accedim al claustre, del segle XII, que va estar tapiat i en el que queden molt poques columnes i capitells originals. De planta rectangular, però cap de les quatre a les té el mateix nombre de columnes i arcades.


Del 1.932 al 1.935 es va fer una intervenció gràcies als Amics de l'Art Vell, que referen tres ales. Durant la Guerra Civil va patir desperfectes però fins als anys 80 del segle passat no es tornà a intervenir reconstruint l'ala sud. Malauradament el claustre ha patit un gran espoli. La seva decoració està bastant atrotinada però encara podem gaudir d'alguns capitells originals com els de la fotografia següent.


El 5 de maig del 2.013, en el marc del tradicional Aplec del Castell de Mur que es celebra tots els anys per Pasqua, s'inaugurà la restauració del claustre finançada amb 180.000 € pel programa Romànic Obert de la Caixa.


Es van eliminar les antigues capes de ciment, es netejà amb làser els murs ( per evitar-ne el deteriorament ), van consolidar les columnes, restaurar els elements ornamentals i es canalitzaren les aigües pluvials.


Entrem a l'església d'estil romànic llombard, un edifici de planta basilical de tres naus amb cobertes de volta de canó que ha patit molts canvis. De l'església original només queda la nau central i la lateral dreta. La nau nord, caiguda fa segles, avui està ocupada per tres capelles gòtiques. Des que es consagrà fins avui l'edifici ha tingut funció de temple.
L'any 1.919 les pintures murals foren arrencades amb la tècnica de l'strappo i venudes a l'antiquari i marxant nord-americà Ignacio Pollak. Els originals estan al Museum of Fine Art de Boston.  Gràcies a la feina de I+D Papelgel des del 2.008, per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, podem veure una reproducció exacta. A la fotografia anterior, les pintures murals de l'absis central, i a la propera de detall la màndorla ( anella mística ) amb Crist en Majestat assegut, beneint amb la mà dreta i amb un llibre obert a la mà esquerra.


Com podeu veure a la propera fotografia de detall al llibre hi podem llegir: "Ego sum via, veritas et vita. Nemo venit ad patrem nisi per me" ( Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú ( no pot arribar ) al Pare si no és per mi ).


El rostre de Crist en Majestat, que ens observa tranquil·lament, porta una aureola amb una creu com podeu veure a la propera fotografia de detall.


A les pintures murals de l'absis central podem observar tres nivells separats per dues sanefes. Al nivell superior hi ha el Pantocràtor amb la Màndorla envoltada del Tetramorf. En un segon nivell estan representats els dotze apòstols i, al nivell inferior ( el que es conserva pitjor ), podem veure escenes de l'evangeli que ens mostren la infància de Jesús com la de la propera fotografia de detall.


Sortim de l'església i tornem al claustre. Sobre la seva coberta treu el nas la torre del castell de Mur coronada amb la bandera.


Anem, abans de marxar, a la capçalera i observem els dos absis que es conserven de l'estructura original de l'església. Estan decorats amb arcs cecs entre lesenes, típica del romànic llombard.


Caminant entre el conjunt d'edificis de la col·legiata de Santa Maria de Mur, si obriu bé els ulls podreu veure un senzills rellotge de sol.


Agafem el cotxe i baixem del turó encinglerat que acull el castell i la col·legiata de Santa Maria de Mur per continuar el nostre periple a la recerca del patrimoni amagat.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 10 de febrer del 2021

La màgia de l'Empordà ( 4 ).

Després de voltar per l'Alta Empordà comencem avui la passejada pel Baix Empordà, concretament per  la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí, una petita plaça porxada molt acollidora. Si ens situem mirant a l'Ajuntament, a l'extrem dret veurem la capella de Sant Antoni construïda a finals del segle XIII però totalment reformada durant el segle XVIII. S'enderrocà l'antic frontis i la nova façana es construí amb els antics carreus. Actualment té la funció de sala d'exposicions.


A tocar de la plaça de la Vila trobem un autèntic museu al carrer en el que les obres exposades són antics anuncis fets amb rajola de ceràmica vidrada o vidre pintat i daurat. Si anem a la dreta en un parell de minuts arribem a la plaça Pere Rigau on ens està esperant un dels clàssic de la publicitat enrajolada, l'anunci que proposa al pagès " abonad con Nitrato de Chile", està signat per Azulejos Ramón Castelló de València.


Però quan esteu a la plaça de la Vila si en lloc de anar a la dreta aneu a l'esquerra, concretament al carrer de la Porta Nova número trenta-tres, trobem l'antiga Pastisseria Capellà ( actualment botiga de calçat ). A tocar de l'antiga pastisseria i anat a l'esquerra trobem tres anuncis: "Grande Chartreuse. Licor y Elixir. Padres Cartujos. Tarragona" ( de vidre pintat i daurat )," Codorniu" i "Anís de Mono. Vicente Bosch. Badalona. España" ( els dos de rajola de ceràmica vidrada ).Paral·lel al carrer de la Porta Nova, al carrer d'Ullà número sis, fent cantonada amb el carrer Batlle i Planas, trobem la Pastisseria Batlle. A la primera planta hi ha el mateix anunci de vidre pintat i daurat de Chartreuse.


L'anunci de Chartreuse de la fotografia anterior és el del carrer de la Porta Nova. A la seva dreta podeu veure una part de la decoració de vidre de l'antiga pastisseria Capellà. A l'esquerra d'aquest anunci hi ha el de "Codorniu" en el que, com podeu observar a la propera fotografia, falten algunes de les rajoles de ceràmica vidrada originals. L'anunci està fet per Valencia Industrial dels germans Bayarri.

.

A l'esquerra del de "Codorniu" trobem l'anunci d' "Anís del Mono. Vicente Bosch. Badalona. España" en el que falten les quatre rajoles de la cantonada inferior esquerra. És obra de Salvador Sunet Urgellès de Valencia Industrial.


L'anunci enrajolat està fet a partir del cartell publicitari que Ramon Casas pintà l'any 1.898. A la propera fotografia de detall podeu veure la signatura del pintor, dibuixant i cartellista vinculat amb l'impressionisme i un dels grans impulsors del modernisme català.


Deixem Torroella de Motgrí i el seu museu al carrer per anar a Llofriu, un agregat del municipi de Palafrugell. Josep Pla va néixer el dia 8 de maig de 1.897 a Palafrugell i morí al Mas Pla de Llofriu el dia de sant Jordi del 1.981. La Fundació Josep Pla dissenyà la Ruta Josep Pla, un passeig literari per diferents indrets de Palafrugell i el seu municipi íntimament relacionats amb el gran escriptor i periodista empordanès.


La ruta ens convida a visitar: Palafrugell ( casa natal del carrer nou - seu de la Fundació-, la casa familiar de l'antic carrer del Sol -avui carrer de Torres Jonama- i la plaça nova ), Tamariu, Sant Sebastià, Llafranc, Calella ( el Canadell i el Port-Bo ) i Llofriu ( Mas Pla i cementiri ). Junts visitarem alguns d'aquests indrets començant pel cementiri de Llofriu.


El cementiri és l'última proposta d'aquest itinerari planià. A cada lloc dels proposats trobem un placa com la que podeu veure al mur de la dreta de la porta del cementiri de la fotografia anterior i a la propera fotografia de detall.


Al mateix mur hi ha una mena de faristol amb un full metàl·lic, col·locat al maig del 2.003, on hi ha un petit text de Josep Pla: "Ja que tots hem de morir, val més no tenir gaire presa. No hi ha cap concepció del món que ho justifiqui. O.C XXVI, 216  Josep Pla".


Al llibre XXXV de la seva Obra Complerta "Notes de capvesprol", a la pàgina 47,  podem llegir un fragment que Josep Pla escrigué el  8 de març de 1.976 dia del seu setanta novè aniversari: ..." Només els demano que em facin enterrar al cementiri de Llofriu, que és la meva parròquia, sense ningú que no sigui els de casa, sense comunicar la noticia a ningú i amb el capellà corresponent per a recitar la poesia en llengua llatina: el Die irae,dies illa"... Aquesta seqüència gregoriana del segle XIII descriu el dia del judici final. Si cliqueu l'enllaç anterior la podreu escoltar.


Marxem de Llofriu per anar a Palafrugell on començarem la propera i última entrada dedicada a la màgia de l'Empordà visitant la Plaça Nova, eix vertebrador de la vida palafrugellenca. És l'espai número tres de l'itinerari planià que ens proposa la Ruta Josep Pla.


 En aquesta plaça encara hi ha el Centre Fraternal ( centre obrer ) i fins al 1.988 hi hagué el Cercle Mercantil ( antic casino de la classe benestant ). El Centre i el Cercle estan un al costat de l'altre...La Plaça Nova és la tercera parada de la ruta Josep Pla.


Passejant per Palafrugell, Calella i Llafranc acabarem de donar un cop d'ull a algunes de les propostes de la Ruta Josep Pla.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 6 de febrer del 2021

Un tomb per Alquézar ( 1 ).

Marxem de Lecina, després d'admirar la seva carrasca mil·lenària i la caseta de pastor de los Buichitars, per la HU-V-3421. Quan trobem la A-2205 girem a la dreta i baixem per la serpentejant carretera fins trobar la A-1233. Molt aviat trobarem l'indicador per pujar a Alquézar, una vila declarada Conjunto Histórico-Artístico.
A la propera fotografia podeu veure en primer terme ( a la dreta ) l'església de San Miguel Arcángel, i enfilat al turó rocós de l'esquerra, el castell i la col·legiata.


Començarem per l'església de San Miguel Arcángel, construïda entre 1.681 i 1.708 sobre un temple anterior que fou enderrocat. Edifici d'estil barroc fet amb carreus de pedra i elements afegits de maó com el pòrtic i les llanternes d'il·luminació de les capelles.


Gairebé tots els retaules i objectes litúrgics foren destruïts durant la Guerra Civil. Només es conserva la part superior del gran retaule major ( 1.703 - 1.713 ) que podeu veure en la fotografia següent. La seva elaboració fou molt accidentada. El començà el mestre escultor Juan Triet, però amb la Guerra de Successió el retaule es paralitzà. Francisco Rull va continuar, però  morí mentre hi treballava, i l'acabà el seu fill Félix en col·laboració amb Triel que havia tornat després de ser castigat per posicionar-se a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria i en contra dels Borbons. El retaule no està policromat ni daurat per falta de diners. No s'ha conservat cap de les imatges, només queda l'estructura de fusta: columnes salomòniques, pàmpols, roleus,...


Sortim de l'església i ens preparem per pujar fins al castell i la col·legiata. Un laberint de carrers i carrerons ens ajudaran a enfilar tranquil·lament el turó.


El nom de la vila és d'origen àrab, "al-Qasr", que significa fortalesa. Observant-lo queda molt clara la seva funció militar. Alquézar sorgí a l'entorn del castell construït a inicis del segle IX per Jalaf ibn Rasid amb l'objectiu de defensar-se de la resistència dels cristians del Pirineu.


Quan entrem al recinte emmurallat aviat trobem, mentre continuem pujant, el relleu de les santes Nunilona i Alòdia ( amb la palma, símbol del martiri ), sobre la porta de la cel·la on estigueren preses. Com que no van renunciar a la fe cristiana, aquestes germanes bessones, foren martiritzades l'any 851.


Sancho Ramírez conquerí la fortalesa l'any 1.067. Bona part del que queda del castell és del segle XVI però hi ha elements més antics com la torre albarrana ( propera fotografia ), la de senyals i la primitiva muralla són del segle XI.


Les torres albarranes són unes construccions exclusives de les fortificacions hispano-àrabs en la Península Ibèrica. Separada de la muralla però comunicada amb ella per un arc o pont fàcil de destruir en el cas de caure en mans enemigues. La paraula albarrana també és d'origen àrab al-barrāna que significa "la de fora". Al fons, a l'esquerra de la fotografia anterior, podeu veure l'església de San Miguel Arcángel.
Acabem de pujar i aprofitem per descansar mentre esperem que acabi la visita guiada a la col·legiata i obrin la porta per entrar a la propera.


L'any 1.099 Sancho Ramírez dotà a Alquézar d'una comunitat de canonges agustins i construí una església col·legiata romànica que, al segle XVI, fou substituïda per una de tardogòtica de la que només es conserven l'atri i els capitells historiats. Al segle XIV es construí el nou claustre gòtic però amb un estil proper al romànic del que es conserven sis capitells romànics de la primera meitat del segle XII.


El claustre piramidal, molt reformat conserva una de les galeries originals, la nord ( en primer terme a la fotografia anterior ). Entre els segles XV i XVI els murs de les galeries del claustre foren decorats amb pintures al fresc en les que hi ha escenes del Nou Testament. A la propera fotografia podeu veure les pintures de la galeria nord-est.


Durant l'Edat Moderna s'afegí al claustre romànic i gòtic un segon pis de maó vist que podeu veure a les dues fotografies anteriors. En aquest segon pis, a la galeria nord, hi ha el Museu d'Art Sacre amb peces de pintura i orfebreria de la col·legiata.
A la propera entrada dedicada a Alquézar observarem detalladament els capitells romànics del claustre i entrarem a l'església col·legiata de Santa Maria la Mayor.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 2 de febrer del 2021

La reforma de la casa d'Eduardo Aunós.

Al mes d'agost de l'any passat vàrem fer l'última visita a l'Arxiu Municipal de Lleida. Les entrades titulades "Celestí Campmany a l'Arxiu Municipal ( 1 )" "Celestí Campmany a l'Arxiu Municipal ( 2 )" ens van permetre donar un cop d'ull a la documentació i plànols de l'antiga Casa Aldomà del 1.881 i al Proyecto de teatro de verano en los Campos Eliseos de Lérida. Año 1.880, respectivament.
Avui faig la tercera entrada dedicada als documents de l'arquitecte Celestí Campmany custodiats a l'Arxiu Municipal de Lleida. Concretament del projecte del 1.899 de reforma de la casa d'Eduard Aunós a la plaça Paeria número deu. Per saber quina era la numeració dels carrers fa més d'un segle, l'arxivera em deixa el plànol escala 1/300 signat a Lérida Marzo 1.865 per l'arquitecte José Fontseré.


A la fotografia de detall del plànol anterior podeu llegir a la part de dalt els noms dels carrers del General i de Segarra. Al centre la Paheria ( amb h intercalada ), i a la dreta P. de la Constitución ( avui plaça de Sant Joan ). L'arc del Pont ( P.Principal ) ens deixa veure quin era el número deu, una casa propietat d'Eduard Aunós.


Al número onze Eduard Aunós encarregà l'any 1.912 a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell la construcció d'un hotel ( Palace Hotel ) que s'edificà entre 1.912 i 1.915 ). Un edifici que actualment acull dependències municipals.


L'arxivera em deixa la carpeta 1565/41 "Sol·licitud de permís d'obres i projecte per reconstruir la façana de la casa situada a la plaça Paeria 10. 1.899. Promotor: Eduardo Aunós". Hi podem consultar: la memòria descriptiva, els plànols i diferents escrits de sol·licitud i les respostes de l'Ajuntament. És l'edifici que hi ha a la dreta de l'antic hotel - fotografia anterior. A la propera fotografia podeu veure el plànol general.


A l'esquerra del plànol ( propera fotografia de detall ) podem llegir: Casa de Dn Eduardo Aunós Plaza de la Paheria 10. Fachada interior, el los pórticos. Escala 1 por 50. A la part superior dreta el text és: Fachada principal.


Encara amb més detall podem veure les signatures del plànol. A l'esquerra, sota el text Escala 1 por 50, Aprobado en reunión de 21 de Mayo. Lérida 10 de junio de 1.899. Signa l'alcalde accidental. A la dreta signa el propietari Eduardo Aunós.


L'edifici està flanquejat per l'edifici Pal·las i la Casa Clavera amb el seu gran esgrafiat del 1.931 amb el bust d'Esculapi el déu romà de la medicina. Als baixos d'aquesta casa hi havia la farmàcia Clavera.


El número 10 de la plaça de la Paeria, protagonista de l'entrada d'avui, va ser la llar de la família Torres. Humbert Torres i Barberà fou metge i polític, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República. Fill i pare de metge va ser alcalde de Lleida entre 1.917 i 1.920. El seu fill Màrius Torres i Perenya, també metge, és un dels grans poetes catalans. La propera fotografia és de la placa que hi a a tocar de la porta.


 Apropeu-vos a la porta del número 10 de la plaça de la Paeria, alceu la mirada, i al petit treball de forja podreu veure les inicials E ( Eduardo, a l'esquerra ) i A ( Aunós, a la dreta ).


A la fotografia següent de detall  tenim a l'esquerra el plànol de la fachada principal, al centre la sección, i a la dreta la fachada de la calle de Blondel.


Comparant el plànol amb la propera fotografia de la façana de la plaça de la Paeria podeu veure que finalment a cada planta es va fer una gran balconada. A l'esquerra hi ha la Casa Clavera i a la dreta l'Edifici Pal·las, que també fou propietat d'Eduardo Aunós.


A la propera fotografia podeu veure la façana de Blondel i de la petita plaça Agelet i Garriga. La casa, de la que Celestí Canpmany reformà la façana, està flanquejada per l'Edifici Pal·las i l'Arc del Pont. Els baixos van acollir fins al setembre del 2.007 un dels pocs establiments centenaris de la nostra ciutat, la botiga Josa & Gassó fundada el 19 de març del 1.901. La botiga es traslladà a la plaça de Sant Joan número 21.


L'última fotografia de detall del plànol és de la part dreta i mostra la fachada lateral. A la part inferior esquerra es pot llegir: Lérida 1º Mayo 1.899  El arquitecto i la signatura de Celestino Campmany.


Deixem el plànol i mirem la resta de la documentació. La propera fotografia és de la memòria descriptiva en la que es defineixen les característiques fonamentals del projecte, els materials, ... Signada ( a la dreta ) el dia 1º de Mayo 1.899 pel propietari ( Eduardo Aunós ), l'arquitecte ( Celestino Campmany ) i l'alcalde accidental ( Juan ¿Pedrol? ).


A la sol·licitud d'autorització d'obres podem llegir: " Excmo Sr. D.Eduardo Aunós propietario y vecino de esta capital.... atentamente expone que desea efectuar en las fachadas de la casa nº 10 de la plaza de la Paheria en esta capital, las obras de reforma que se exponen en los planos y memoria...".


La fotografia de detall és dels timbres del document. A l'esquerra el segell Fábrica Nl de la Moneda y Timbre 1.889, i a la dreta Año 1.899 12A  CE UNA PESETA.


Al proper document podem llegir: "Ayuntamiento Constitucional de Lérida. Año 1.899. Comisión 2ª Negociado 2º  Ramo: Obras. Extracto: D. Eduardo Aunós solicita modificar las fachadas de la casa nº 10 de la Plaza de la Paheria".


Per acabar podem donar un cop d'ull als Pagos del Estado de 7ª clase 5 PESETAS. Parte inferior que se ha unir al expediente. La seva numeració és: Nº 0000408 i Nº 0000409.


Recullo ordenadament tota la documentació, plego amb molta curo el plànol i ho deixo a la carpeta corresponent per tornar-ho a l'arxivera. Ella, molt gentilment, ja m'ha buscat la documentació del projecte de la fàbrica de conserves del carrer Alcalde Costa número sis, dissenyada per Celestí Campmany. Molt aviat l'observarem detalladament.
Atentament.
Senyor i