Després de mirar i admirar la més bella edificació modernista de Lleida, la casa Magí Llorens, tornem a l'avinguda de Blondel i continuem el nostre tranquil passeig fins arribar a l'Arc del Pont. Poca gent sap quina és la petita plaça Agelet i Garriga, que recorda al diplomàtic i poeta lleidatà Jaume Agelet i Garriga ( 1.888-1.981), però tothom coneix perfectament l'emplaçament de l'estàtua d'Indíbil i Mandoni. Doncs parlem del mateix lloc.
Els dos herois ilergetes, Indíbil i Mandoni, revoltats contra la dominació romana del segle III aC, tenen aquesta estàtua situada a l'últim vestigi conservat de les portes d'entrada a la ciutat emmurallada. Però aquest grup escultòric del 1.884 en guix anomenat "Crit d'independència", obra de l'escultor barceloní Medardo Sanmartí, representava inicialment als gerrers ibers Istolaci i Indortes que lluitaren contra els cartaginesos a la Segona Guerra Púnica. L'any 1.946 es va fer una rèplica en bronze i es dedicà a Indíbil i Mandoni...
A l'Arc del Pont podem diferenciar dues fases constructives, una del segle XV i l'altra de finals del XVIII dirigida pels arquitectes Miquel Batiste i Josep Tarragó. Encaixat entre dos edificis aquest arc d'estil neoclàssic amaga una estructura anterior amb volta de creueria gòtica. Després de la restauració de la façana podem apreciar clarament una trentena d'impactes de projectils de la Guerra Civil.
A la part medieval podem veure quatre mènsules de les que arrenquen els arcs que formen la volta de creueria. Al mur interior de l'arc hi ha tres peanyes sobre les quals en el seu moment potser hi havia imatges.
La que va ser molts anys Fonda Cuatro Naciones, ara acull habitatges, apartaments, despatxos i locals comercials. La porta de vidre del número tres ens convida a mirar...
Com en molts punts de la ciutat, les noves obres i rehabilitacions d'edificis ens permeten descobrir elements del passat lleidatà, com aquest arc gòtic.
Caminem uns metres i ens aturem al Pilar del General des d'on podem veure els dos protagonistes de l'entrada d'avui: l'Arc del Pont i a la dreta, als Porxos de Baix, l'edifici noucentista conegut com Casa Clavera.
El que més crida l'atenció és el gran esgrafiat de la façana, del 1.931, amb el bust d'Esculapi el déu romà de la medicina.
El perquè de la presència d'Esculapi dominant Casa Clavera el trobem en la històrica farmàcia Clavera que hi havia als baixos de l'edifici. Sobre la farmàcia a començaments de 1.940 Josep Porta Mesalles, un dels fotògrafs històrics de Lleida, obrí els seu primer estudi.
La casa contigua, la que hi ha entre Casa Clavera i l'Edifici Pal·las , també guarda petites històries de la ciutat. El número 10 dels Porxos de Baix va ser la llar de la família Torres. Humbert Torres i Barberà fou metge i polític, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República. Fill i pare de metge va ser alcalde de Lleida entre 1.917 i 1.920. El seu fill Màrius Torres i Perenya, també metge, és un dels grans poetes catalans. Al maig del 2.015 a l'entrada "Un metge petit burgés amb calvície prematura i que escriu versos", us recomanava el llibre de Joan Sales "Cartes a Màrius Torres . Una recopilació de la correspondència de Joan Sales amb Mercè Figueres i Màrius Torres els bons amics ingressats al sanatori de Puig d'Olena.
L'any 1.901 Jaume Josa i Miquel Gassó van obrir la botiga de roba Josa & Gassó, que l'any 2.007 es traslladà a la Plaça Sant Joan dirigida per l'Eduard i el Damià dos antics empleats. Ara una franquícia ocupa els baixos, però no ens fa oblidar la botiga centenària lleidatana.
A la fotografia anterior podeu veure a la dreta el frontó del Teatre Principal, edifici construït l'any 1.951. Al gran frontó, que és molt difícil veure per la poca perspectiva que ofereixen els edificis, hi ha dues grans lletres T i P.
Deixem la Casa Clavera i continuem passejant fins a la plaça Sant Joan, carrer Sant Joan, plaça de la Sal i carrer del Carme per arribar al nostre proper objectiu, la Casa Sauces.
Atentament.
Senyor i
A l'Arc del Pont podem diferenciar dues fases constructives, una del segle XV i l'altra de finals del XVIII dirigida pels arquitectes Miquel Batiste i Josep Tarragó. Encaixat entre dos edificis aquest arc d'estil neoclàssic amaga una estructura anterior amb volta de creueria gòtica. Després de la restauració de la façana podem apreciar clarament una trentena d'impactes de projectils de la Guerra Civil.
A la part medieval podem veure quatre mènsules de les que arrenquen els arcs que formen la volta de creueria. Al mur interior de l'arc hi ha tres peanyes sobre les quals en el seu moment potser hi havia imatges.
La que va ser molts anys Fonda Cuatro Naciones, ara acull habitatges, apartaments, despatxos i locals comercials. La porta de vidre del número tres ens convida a mirar...
Com en molts punts de la ciutat, les noves obres i rehabilitacions d'edificis ens permeten descobrir elements del passat lleidatà, com aquest arc gòtic.
Caminem uns metres i ens aturem al Pilar del General des d'on podem veure els dos protagonistes de l'entrada d'avui: l'Arc del Pont i a la dreta, als Porxos de Baix, l'edifici noucentista conegut com Casa Clavera.
El que més crida l'atenció és el gran esgrafiat de la façana, del 1.931, amb el bust d'Esculapi el déu romà de la medicina.
El perquè de la presència d'Esculapi dominant Casa Clavera el trobem en la històrica farmàcia Clavera que hi havia als baixos de l'edifici. Sobre la farmàcia a començaments de 1.940 Josep Porta Mesalles, un dels fotògrafs històrics de Lleida, obrí els seu primer estudi.
La casa contigua, la que hi ha entre Casa Clavera i l'Edifici Pal·las , també guarda petites històries de la ciutat. El número 10 dels Porxos de Baix va ser la llar de la família Torres. Humbert Torres i Barberà fou metge i polític, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República. Fill i pare de metge va ser alcalde de Lleida entre 1.917 i 1.920. El seu fill Màrius Torres i Perenya, també metge, és un dels grans poetes catalans. Al maig del 2.015 a l'entrada "Un metge petit burgés amb calvície prematura i que escriu versos", us recomanava el llibre de Joan Sales "Cartes a Màrius Torres . Una recopilació de la correspondència de Joan Sales amb Mercè Figueres i Màrius Torres els bons amics ingressats al sanatori de Puig d'Olena.
L'any 1.901 Jaume Josa i Miquel Gassó van obrir la botiga de roba Josa & Gassó, que l'any 2.007 es traslladà a la Plaça Sant Joan dirigida per l'Eduard i el Damià dos antics empleats. Ara una franquícia ocupa els baixos, però no ens fa oblidar la botiga centenària lleidatana.
A la fotografia anterior podeu veure a la dreta el frontó del Teatre Principal, edifici construït l'any 1.951. Al gran frontó, que és molt difícil veure per la poca perspectiva que ofereixen els edificis, hi ha dues grans lletres T i P.
Deixem la Casa Clavera i continuem passejant fins a la plaça Sant Joan, carrer Sant Joan, plaça de la Sal i carrer del Carme per arribar al nostre proper objectiu, la Casa Sauces.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada