dimarts, 17 d’octubre del 2023

Els molins fariners d'Algaida ( 3 ).

A l'entrada anterior vàrem donar un cop d'ull a tres dels molins fariners de la vila d'Algaida, el d'en Roig, el d'en Nofre i el Nou. A la d'avui continuem passejant pel carrer des Colomer fins al carrer de sa Farinera, ja als afores de la vila, on podem gaudir d'una vista d'Algaida amb la Serra de Tramuntana al fons.
 
 
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor el molí d'en Boi i a la seva dreta l'església parroquial d'Algaida dedicada a l'advocació de Sant Pere i Sant Pau.


Però abans d'apropar-nos al molí d'en Boi anem a la ronda de Migjorn per veure la torre del molí del Falconer, situat a la part alta de la zona del Porrassar. En aquest molí, que sempre ha estat propietat de la família Mulet, es pot llegir a la porta de la torre l'any de construcció del molí, 1.797. A la fotografia següent, darrere del mur de la ronda de Migjorn, podeu veure la torre.
 
 
Apropant-me una mica més podem observar millor la torre d'aquest molí que duu el nom de l'últim moliner que hi va moldre, Llorenç Falconer Torrens.


Deixem el carrer de sa Farinera, creuem amb cura la rotonda i continuem uns metres per la carretera Ma-5010 direcció a Llucmajor. De seguida trobem un estret camí a l'esquerra que ens permet apropar-nos al molí. L'edifici, que no s'ha modificat gaire, està format per tres naus paral·leles amb coberta de volta de canó amb la torre al centre.
L'any 1.956 es van fer unes reformes en els que a la nau de llevant, que fins aquell moment era un estable, s'hi construí un sostre transformant l'espai en un dormitori.

 
L'antiga terrassa d'envelar, que té vuit gàrgoles per eliminar les aigües pluvials, s'encimentà. Com a la resta de torres es pot accedir a les plantes superiors per una escala interior de caragol. En Fiolet al seu llibre "Els molins fariners del terme d'Algaida"  ens explica que a la primera planta hi havia unes moles fogueres ( fetes amb peces de sílex ) que servien per moldre el blat. Al replà següent s'ensacava la farina d'ordi o civada que molien a la planta superior amb unes moles molt grosses anomenades moles catalanes. Malauradament no es conserva cap dels antics mecanismes del molí.
L'any 2.001 Mateu Mulet i la seva dona Margarida van encarregar el projecte de rehabilitació del molí a l'arquitecte algaidí Rafel "Margallot". Les obres van acabar l'any 2.004.
Girem cua i tornem fins al carrer de sa Farinera per continuar pel carrer d'es Colomer fins arribar al molí d'en Jofre. Abans d'anar cap al carrer Nou vull mostrar-vos la bellesa del Molí d'en Boí des del carrer de Jaume I.


Inicialment aquest molí, ubicat al número quaranta-cinc del carrer Nou, també era conegut a com molí d'en Vellaco. A tocar del portal d'accés a la planta alta de la torre hi ha gravada la data 1.693, però a les restes del congreny superior, que foren retirades durant la reforma feta entre els anys 1.974 i 1.979, hi ha la data de 1.812 que potser fa referència a alguna reforma dels mecanismes de l'interior de la torre.

 
Aquest, que és un dels molins fariners més antics d'Algaida, té una estructura complicada per la colla de voltes de canó. La volta més llarga, situada a la part posterior, es va enfonsar l'any 1.972.
Giro cua per apropar-me al carrer Nou on hi ha l'entrada amb el frontis principal. Mentre hi anem aprofitem per observar-lo perimetralment.


A la fotografia anterior i a les properes podeu observar les tres naus amb la nau situada sobre la central. L'edifici del molí és molt alt, supera els sis metres, i les seves naus tenen doble alçada interior.


La nau posterior, després d'ensorrar-se, fou reconstruïda amb només planta baixa. A les reformes que va fer el picapedrer Xesc Antich es va tancar el solar del carrer Nou, fou restaurada l'escala exterior ( que podeu veure a la dreta a la fotografia següent malgrat el contrallum ) que permet accedir al terrat d'envelar. Per aquesta escala pujaven al molí els clients del moliner.


També es reformà el coll de la cisterna i la distribució. A partir de l'envelador la torre del molí manté l'antiga escala de cargol interior que ens duu al replà d'ensacar la farina que es molia a la planta superior on hi havia les moles. Actualment hi ha un dipòsit d'aigua a la part superior de la torre que permet aconseguir més pressió.


Toni "Metller", l'amo del molí, va reconstruir el capell amb càrritx ( una planta de la família de les gramínies ), enganxant-la a l'estructura de fusta. Malauradament un llamp el va fer malbé. L'actual, d'estructura metàl·lica pintada, el va fer Joan Balaguer.


Dels antics mecanismes del molí només queden el congreny inferior, fix a la torre, i les restes del superior que tenen una funció decorativa.
El propietari actual és Miquel Fiol Sala. El nom del molí ve d'un dels antics propietaris, Francesc Mulet Serra, conegut com "Boi", que era net del darrer moliner.
Deixem el molí d'en Boi i continuem pel carrer Nou fins trobar la confluència dels carrers de Migdia, des Colomer i de l'Amargura on hi ha la creu de terme des Colomer, del segle XVI. En aquest indret començarem la propera entrada dedicada als molins fariners de la vila d'Algaida.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 14 d’octubre del 2023

Assaborir Deià.

Tornem avui a la Serra de Tramuntana per passejar per Deià, un petit poble de sis-cents setanta-quatre habitants, que trobem a mig camí entre Valldemosa i Sóller, per la carretera Ma-10. Aquesta bonica carretera travessa tota la Serra de Tramuntana des d'Andratx fins a Pollença.


A finals del segle XIX foren molts els artistes i bohemis que es van enamorar del seu paisatge i del tipus de vida dels deianencs.
A la fotografia anterior podeu veure la petita biblioteca pública inaugurada al febrer del 2.016. Joan Graves, músic i guitarrista mort s Deià l'any 2.015,era el tercer fill del poeta i novel·lista anglès Robert Graves


Robert von Ranke Graves visità per primer cop Deià l'any 1.929 i el petit poble ubicat al cor de la Serra de Tramuntana el captivà irresistiblement. Va viure a Ca n'Alluny, la casa que es construí l'any 1.929 fins a la seva mort l'any 1.985. Però quan esclatà la Guerra Civil tingué que marxar i no va poder tornar fins al 1.946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial.


Deià s'enfila i enfila fins a l'església de Sant Joan Baptista. Mentre pugem són molts els regals visuals que trobem: les velles oliveres, les cases, els carrers empedrats... A la fotografia anterior les espectaculars oliveres ens animen a pujar pel carrer es Puig.


Les cases de pedra, típiques de l'arquitectura tradicional mallorquina, ens regalen la seva senzilla bellesa. Pugeu a poc a poc i no perdeu detall...


El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar detalladament l'arrebossat en el que han incrustat una colla de petites pedres i l'obertura amb finestró de fusta de la fotografia anterior.


Quan ja hem pujat una bona part des Puig, després de la plaça de l'església al carrer Reverendo Jeronimo Pons trobem la casa que podeu veure a la fotografia següent en la que a les dovelles de la dreta de la porta d'arc de mig punt hi ha un plafó de dos petites rajoles de ceràmica vidrada en el que hi podem llegir Museu Parroquial. En aquest museu s'hi conserven obres d'art i altres objectes devocionals donats a l'església.


Just davant d'aquest edifici hi ha un mirador amb un monòlit dedicat a l'arqueòleg, pintor i escultor estatunidenc William Waldren que als anys cinquanta del segle passat arribà a Mallorca i s'enamorà de Deià on va viure fins a la seva mort i fou enterrat al cementiri que hi ha al costat de l'església de Sant Joan Baptista. L'any 1.962 fundà el Museu d'Arqueologia de Deià. Com podeu constatar a la propera fotografia el senzill monòlit està flanquejat per dos canons provinents de la torre de sa Pedrissa del segle XVII.


Deixem el mirador i tornem al Museu Parroquial per fixar-nos en la dovella clau de la porta d'arc de mig punt en la que, com podeu veure a la fotografia de detall, hi ha una rajola de ceràmica vidrada amb el número dos i a sota la placa amb el lema Sagrados corazones bendecidnos de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, també coneguts com Missioners de Randa.


A la dreta de la porta adovellada hi ha una de les catorze estacions del viacrucis que trobem enfilant es Puig. Cada estació del viacrucis és una donació i es mantinguda per una família local, particulars o institucions des del segle XVIII. Com podeu constatar a la fotografia de detall aquesta és l' estació de So'n Marroig, una possessió que es remunta a finals del segle XV i que comprà l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria l'any 1.877.


Caminant uns metres més pel carrer Reverendo Jeronimo Pons trobem el portal lateral de l'església de Sant Joan Baptista, anomenat portal dels homes, pel que s'accedeix normalment a l'edifici.


L'església que corona es Puig és d'una sola nau, amb capelles laterals i coberta de volta de canó que s'edificà al segle XIX i es reconstruí entre 1.754 i 1.760 després de l'incendi del 1.752. Una torre de defensa té funcions de campanar des del segle XVI.
A la fotografia següent podeu veure l'altar major d'estil renaixentista que l'any 1.777 va fer Josep Sastre. Està presidit per una talla de Sant Joan Baptista que està flanquejat per Sant Mateu ( esquerra ) i Sant Simó ( dreta ).


Sortim de l'església pel portal dels homes i anem a la dreta i després de caminar uns metres si ens girem podem donar un cop d'ull a la que fou torre de defensa, avui campanar.


Deixem el campanar i continuem per tornar a girar a la dreta i trobar el portal d'arc de mig punt adovellat anomenat portal major o portal de les dones.
 
 
A la dreta del portal major, en una senzilla rajola de ceràmica vidrada hi podem llegir Iglesia Parroquial de Sn Juan Bau.ta. Com podeu veure a l'arrebossat de la façana també hi ha incrustades petites pedres.


Davant del portal major trobareu l'entrada al cementiri municipal, documentat des de principis del segle XVII en el que a més a més de generacions de deianencs hi ha enterrats alguns personatges il·lustres que van viure al poble després de descobrir-lo i quedar encisats.


A la propera fotografia feta des del cementiri, podeu observar l'austera façana amb el portal major i un senzill òcul que dóna llum natural al cor de l'església.


El cementiri integra perfectament la majoria de les tombes amb el paisatge. Les seves vistes sobre la Mediterrània i la vall de Deià són espectaculars com podeu constatar a les tres fotografies següents.




Molts artistes a qui Deià els hi robà el cor estan enterrats en aquest cementiri. Per exemple els pintors mallorquins Antoni Gelabert Massot ( modernista ) i Antoni Ribas Prats ( impressionista ).
Com podeu apreciar ala propera fotografia algunes de les tombes són molt austeres i només han escrit al ciment el nom de la persona enterrada amb els anys de naixement i mort.


És difícil trobar un cementiri envoltat d'un entorn tan espectacular i amb tants artistes estrangers que l'han triat per ser-hi enterrats.


La tomba més visitada és la de Robert von Ranke Graves. Com podeu constatar a la fotografia al ciment quan encara estava tou hi van escriure:
 
Robert Graves
Poeta 
24-7-1895  -  7-12-  85
E P D
 

El poeta, novel·lista i erudit anglès es considerava a si mateix poeta però les seves obres més conegudes són les novel·les històriques, de les que destaca Jo, Claudi escrita l'any 1.934.
Deixem el cementiri i comencem a baixar des Puig amb els ulls ben oberts perquè les antigues cases tenen una colla de detalls encisadors...


A la fotografia anterior de detall podeu observar el senzill fanalet que hi ha sobre l'estació del viacrucis del Museu Parroquial, a tocar de l'església de Sant Joan Baptista.
No oblideu, si aneu a Mallorca, guardar part del vostre temps per passejar per Deià. Si teniu sort i no està ple de gent, en gaudireu.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 11 d’octubre del 2023

El castell de Montblanc.

Amb la d'avui començo una sèrie d'entrades dedicades al ric patrimoni de la vila de Montblanc, capital de la Conca de Barberà. 
Quan arribem a la torre dels Cinc Cantons deixem la Muralla de Santa Anna per pujar per la Plaça de Santa Anna i el Baluard de Santa Anna. 


Al final del Baluard de Santa Anna trobem el Passeig Josep Conangla, on podem aparcar el cotxe. El recinte emmurallat, construït al segle XIV, és espectacular. Penseu que té un perímetre de mil cinc-cents metres i una trentena de torres de planta rectangular, exceptuant la dels Cinc Cantons que és de planta pentagonal . El recinte, construït amb pedra, argamassa i tàpia. Les muralles tenen una altura mitjana de sis metres i les torres de setze metres.


El rei Pere III el Cerimoniós ordenà la construcció de la muralla en el marc de la guerra contra Pedro I de Castilla, que el seus detractors coneixien com "el Cruel" i els partidaris com "el Justo" o "el Justiciero".
Entre els segles XV i XVIII el territori va patir una colla de conflictes bèl·lics i el recinte emmurallat va perdre la seva funció defensiva. Les autoritats municipals van arrendar les torres i els fossars pel pasturatge i van construir immobles aprofitant la muralla, que quedà en males condicions. L'any 1.971 es començà a recuperar el recinte emmurallat.

Entrem pel Foradot, l'accés al nucli antic situat a la zona més alta del clos emmurallat. No és un dels antics portals sinó que es va obrir per poder accedir durant la rehabilitació d'aquest tram de muralla que s'havia ensorrat. El forat que havia quedat a la muralla donà en nom al nou portal, el Foradot...
Només entrar al recinte emmurallat pel carrer del Foradot trobem, en el punt en el que es troba amb el carrer del Mur, una sedera que ens convida a pujar al tossal coronat per les restes del Castell de Montblanc


Un plafó informatiu ens fa una petita pinzellada històrica del Castell i de la Vila de Montblanc que està acompanyada d'un dibuix de l'il·lustrador tarragoní d'Hugo Prades, una representació idealitzada del Castell al voltant del segles XIV-XV.

 
Ara que ja he pujat part de la sendera m'aturo un moment  per mostrar-vos a la propera fotografia a vista d'ocell una part de Montblanc, la de la Muralla de Sant Jordi. Les lletres T us indiquen algunes de les torres del recinte emmurallat.


Si em giro podeu veure la part superior del Foradot ( 1 ) i darrere, fora del recinte emmurallat, el Convent de la Serra ( 2 ) que també visitarem en el nostre periple perla Vila de Montblanc.


El castell, ubicat al pla de Santa Bàrbara, fou la residència del rei quan estava a Montblanc. El primer document que en parla és del 1.161. El rei Jaume I el Conqueridor ordenà la seva reforma l'any 1.264 i digué que tinguessin preparat per si hi volia anar cinc llits i un centenar d'escudelles ( vas de terrissa, pisa, semiesfèrica per servir sopa, brou... ) per alimentar al seu seguici.


L'any 1.302 s'hi van fer obres importants perquè el rei Jaume II el Just hi pogués viure durant les Corts Catalanes celebrades a la Vila de Montblanc l'any 1.307. Pere III el Cerimoniós també volia reformar parets i cobertes. Les obres van començar l'any 1.373 però per manca de recursos econòmics s'aturaren. L'any 1.470  ja era una ruïna. Els carreus del castell s'empraren per construir els grans palaus que hi ha a Montblanc. Com podeu constatar a les fotografies anterior i a la propera del castell no en queda gairebé res de res...


Si ens apropem al mur del mirador veurem, a tocar, l'església de Santa Maria la Major que serà la protagonista de les dues properes entrades dedicades a Montblanc.


Girem cua i mentre tornem al carrer del Foradot per continuar baixant pel carrer de la Pedrera faig la propera fotografia en la que podeu observar diferents elements arquitectònics del temple: cimbori, contraforts, gàrgoles, pinacles decorats amb frondes ( ornamentació característica del gòtic que acaba en forma de fulles ) i coronats amb un floró.
 
 
Ja al carrer de la Pedrera podem tocar el mur en el que hi ha el finestral que podeu veure detalladament  a la fotografia següent.


Quan trobem la plaça dels Torraires anem a la dreta fins a la plaça de Santa Maria on, resseguint l'absis pentagonal, ens aproparem a les escales d'accés al temple que observarem detalladament a les dues properes entrades dedicades a Montblanc.
Atentament.
Senyor i.

dissabte, 7 d’octubre del 2023

El corredor dels ciris.

L'agost de l'any passat a l'entrada "Gaudí a la Catedral de Mallorca" vàrem donar un cop d'ull al baldaquí, a dos dels vitralls ( La Reina dels Confessors i La Reina de les Verges ) i a la rosassa ( La Reina dels Àngels ) de la Capella Reial, als llantoners i a ses trobigueres. Tots aquests projectes formaven part de la reforma de la Catedral de Mallorca que l'arquitecte modernista Antoni Gaudí va fer entre els anys 1.904 i 1.914.
 
 
Us explicava que abans de la reforma de Gaudí la Seu de Mallorca era un temple fosc en el que la majoria dels vitralls estaven cegats i la poca llum venia dels canelobres, llantoners d'oli ( un a la nau central i dos a cada nau lateral ) i, en ocasions molt especials,  del corredor dels ciris de la Capella Reial.


El corredor dels ciris serà el protagonista de l'entrada d'avui. Aquest corredor era una balconada de fusta amb un enteixinat d'estil mudèjar que recorria els murs de la Capella Reial i que en les festes molt importants es col·locaven centenars de ciris que la il·luminaven conjuntament amb el llantoner.
D'aquest corredor només en queden fragments a les tribunes corals de la Catedral de Mallorca, a l'Hospitalet de Sant Pere i Sant Bernat i en col·leccions particulars.


Gràcies a la gentilesa de la doctora en Història de l'Art de la Universitat de les Illes Balears, Mercè Gambús Saiz, que coordinà el monumental treball de recerca en el que han participat historiadors de l'art, documentalistes i restauradors, "La Catedral de Mallorca és el Document. La reforma de Gaudí cent anys després", editat pel Capítol de la Catedral de Mallorca en quatre volums, puc mostrar-vos en aquesta entrada fotografies centenàries en les que podeu veure el corredor dels ciris. 


A més a més d'autoritzar-me a mostrar-vos les fotografies m'envià l'article del prevere Emilio Sagristá publicat a Palma de Mallorca. Imprenta "Mossèn Alcover"  l'any 1.949 "La Catedral de Mallorca. Un capítulo de su historia antigua. Los corredores de cirios". Per acabar de documentar-me també m'envià la fotografia de l'oli de Joan Mestre dedicat a la declaració dogmàtica de la Immaculada Concepció del 1.855 que actualment forma part de Museu d'Art Sacre de Mallorca ( MASM ) i que podeu veure a la fotografia anterior. L'oli ens ajuda a imaginar la bellesa del corredor dels ciris que resseguia perimetralment la Capella Reial.


A la litografia anterior, feta per F.X. Parcerisa l'any 1.842, podem observar part de la Capella Reial des del corredor dels ciris. La litografia la trobareu a la pàgina 152 del llibre "Recuerdos y bellezas de España. Mallorca" de Pablo Piferrer. Darrere del corredor dels ciris podeu observar la façana superior del retaule major gòtic, de fusta i pa d'or, que fou desmuntat i oblidat al segle XVIII. Durant la reforma  Antoni Gaudí el traslladà sobre el Portal del Mirador. A la propera fotografia el podeu veure restaurat.


Deixem la litografia i l'oli que ens han permès imaginar-nos com era el corredor dels ciris per tornar al presbiteri actual de la Catedral de Mallorca i observar les tribunes corals dissenyades per Gaudí.
 

 A la fotografia anterior podeu veure la tribuna coral de l'esquerra que dóna al presbiteri i al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). A la fotografia següent, feta des del costat de l'Epístola ( el dret ), podeu observar l'altra tribuna coral. Al fons, sota aquesta tribuna coral, es veu l'altra tribuna.


Alguns dels fragments d'enteixinat del corredor dels ciris  Gaudí els emprà per fer el sostre interior de les tribunes corals. Cal estar a l'interior de la tribuna per observar-los. 
Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors i a la propera les tribunes corals foren col·locades sobre bancs i pilars de marbre. 

 
A les tribunes corals les gelosies de fusta eren les del recinte exterior del cor, i  la part superior correspon al cancell de tancament del cor fet per l'escultor renaixentista aragonès Joan de Sales a la dècada de 1.530.


Font fotografia: Figura 33. Fotografia correponent a la primera fase de la reforma dels espais, pràcticament executada. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). Tomada en Septiemmbre de 1.904. Emilio Sagristá Pbro.

A la fotografia anterior i a la propera de detall de la mateixa fotografia podeu observar la figura 33 del primer volum del treball de recerca "La Catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després". A la dreta es veu molt bé com estaven construint les tribunes corals.


A l'article d'Emilo Sagristá "La Catedral de Mallorca. Un capítulo de su historia antigua. Los corredores de cirios", que inicialment es publicà a Revista, pubicación del Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca XLVI-XLVIII Octubre-Diciembre 1.948, el prevere ens explica a la pàgina sis:
 " ...he sospechado muchas veces si el ándito o corredor arábigo que circundaba toda la Capilla Real a unos seis metros y pico de altura, es decir: a muy poco más de la mitad, que llamábamos "corredor dels ciris", por los muchísimos que en él se colocaban en las solemnidades y que subsistió hasta la reforma de 1.904 y se desmontó por creerse un postizo, he sospechado digo, muchas veces que no era tal postizo. Que era de tiempos antiquísimos lo demuestra su fina labor arábiga y puede comprobarlo cualquiera en el techo de las tribunas laterales del presbiterio para el que se aprovecharon los trozos mejor conservados...".


Font fotografia: Figura 14. Fotografia de l'altar major barroc. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). Hecha el 18 de Junio de 1.904. Emilio Sagristá, Pbro.

La fotografia anterior i les tres properes, fetes per Emilio Sagristá l'any 1.904 entre el divuit de juny i el tretze de juliol. ens permeten observar el desmuntatge dels dos retaules de la Capella Reial. A les quatre fotografies centenàries hi podeu veure el corredor dels ciris.
A la pàgina set Sagristà escriu: "... En el fol. X ( año 1.328 ) del dicho libro de fábrica 1.327 - 1.338 di con la cita: se halla al principio de la página y leí y transcibí lo siguiente:
"Memorial de les despeses que fiu per rao de taules pintades ab rams dor les cuals foren afites en la paret sots los corredos dels ciris per rao dencurtinar lo cap com no hi bestassen los draps dalt abaix..."


Font fotografia: Figura 17. Fotografia de la Capella Reial amb el retaule barroc quasi desmuntat. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). Tomada el 2 de julio de 1.904. Emilio Sagristá Pbro.

Darrere del retaule barroc treu el nas el retaule gòti que Gaudí traslladà aquell any a sobre del Portal del Mirador ( sisena fotografia de l'entrada d'avui ).
A les pàgines vuit i nou Emilio Sagristá ens explica detalladament com era el corredor dels ciris: "... Los llamados "corredors de ciris", corredores de cirios, eran de madera: su forma, a modo de balconcillo volado que empezaba exactamente en la entrada de la Capilla Real y la recorría toda, lados y fondo, sin interrupción y sin variar de altura. Su sección era rígidamente rectangular y sus dimensiones, ciento diez centímetros de vuelo por ochenta centímetros de alto en el antepecho: su arranque de la pared era directo, quiero decir sin ménsulas, ni aun moldura alguna, que real o aparentemente lo soportaran. Su verdadero sostén eran unas vigas de unos veinte centímetros de alto, que, empotradas en la pared, con intervalos de un metro veinte a un metro cuarenta centímetros entre sí, quedaban ocultas entre los tablazones: una, por encima, de madera lisa que formaba el piso del corredor, y otra, por debajo, que era su forro exterior....".


Font fotografia: Figura 18. Fotografia de la Capella Reial amb el retaule barroc completament desmuntat. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). Tomada el 5 de Julio de 1.904. Emilio Sagristá, Pbro. Catedral de Mallorca- Capilla real, terminado el desmonte del retablo barroco. 5 de Julio 1.904.

"... El antepecho y la parte inferior del corredor se unían sencillamente en ángulo recto con arista o canto vivo: tan sólo el pasamanos del antepecho, en el que estaban clavadas las piezas de metal ( cilindros huecos "es nasos" ) que soportaban los cirios, era ligeramente pronunciado. Pero esta austeridad de líneas......quedaba bien compensada por la riqueza del alicatado arábigo, brillantemente policromado, que cubría uniformemente  y de una manera continua, sin recuadros ni divisiones de ninguna clase, sus tableros todos, así del antepecho como de la cara inferior de los corredores..."


Font fotografia: Figura 19. Fotografia de la Capella Reial amb els dos retaules desmuntats. ACM. Fons Sagristá, sense catalogar ( data de consulta 11/11/2.014 ). LOS CORREDORES... Fotografia hecha el 13 de Julio de 1.904.

A les quatre fotografies centenàries anteriors podeu observar el corredor dels ciris, pero a la tercera fotografia de l'entrada d'avui ( la de la coberta del llibre, detall de la Figura 20 del primer volum del treball de recerca ), feta per l'Emilio Sagristá el dia 18 d'agost del 1.904 ja ni hi és. Tampoc el veureu a la Figura 33 (  desena i onzena fotografies de l'entrada d'avui ) que Emilio Sagristá va fer al mes de Setembre del 1.904.
Al llibre de fàbrica del 1.328 ja apareixen documentats els corredors dels ciris que tingueren la funció d'il·luminar la Capella Reial durant gairebé sis segles.
Emilio Sagristá al final del seu article afirma que els corredors dels ciris ja els va projectar l'arquitecte en els primers plànols. Això vol dir que són contemporanis de la inauguració de l'absis l'any 1.269.Si la teoria d'en Sagristá es certa, el sistema d'il·luminació de la Capella Reial amb centenars de ciris en les grans celebracions s'emprà durant sis-cents trenta-cinc anys !
Si voleu aprofundir en l'obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca ( 1.904 - 1.914 )  cliqueu sobre l'enllaç anterior i consulteu des de la pàgina 87 a la 129.
Deixem la Catedral de Mallorca per, en una propera entrada, tornar a la Serra de Tramuntana i passejar virtualment per Deià.
Atentament.
Senyor i