La casa del xocolater ( 1 ).

La mansana de la Discòrdia, posteriorment anomenada illa de la Discòrdia, és el tram del passeig de Gràcia situat entre Aragó i Consell de Cent. Aquesta illa de cases, anomenada de la Discòrdia per la rivalitat entre Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i Puig i Cadafalch, és l'illa del tresor, del tresor arquitectònic del modernisme. En un espai molt petit podem gaudir de la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló d'Antoni Gaudí.

Al març del 2.015 començaren, en fase de prova, les visites a la Casa Amatller, a l'esquerra de la fotografia anterior. La diada de Sant Jordi d'aquell mateix any es van iniciar de forma definitiva les visites en grups reduïts de dotze persones. Sorprèn una mica veure les llargues cues per visitar la Casa Batlló, a la dreta de la fotografia, i la poca gent que s'espera a la Casa Amatller per descobrir-la...

La rivalitat professional entre els arquitectes es mostrava de cara als barcelonins en les façanes dels seus edificis. Gaudiu a la propera fotografia de la magnífica tribuna de la nostra protagonista d'avui: la Casa Amatller.

El projecte de Josep Puig i Cadafalch dissenyat entre els anys 1.898 i 1.900 per encàrrec de l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, reformava l'edifici de planta baixa quatre pisos i jardí, construït l'any 1.875 per Antoni Robert seguint les pautes del pla Cerdà.

El relleu d'Eusebi Arnau en el que lluiten Sant Jordi i el drac ens dona la benvinguda entrant a l'edifici. 

L'industrial xocolater introduí  cartells i  cromos  dissenyats per artistes com Ramon Casas, Apel·les Mestres i Alphonse Mucha per fer publicitat  dels seus productes.

Sembla que Sant Jordi no ha pogut guanyar la lluita amb el drac de la porta, perquè ara és el protagonista de la llum de paret del replà d'entrada de la finca.

La gran porta de vidre emplomat donava al garatge de l'Hispano-Suiza de l'empresari xocolater, a la cuina de pis principal i a les habitacions del servei.
El drac ens mira atentament mentre esperem les instruccions de la guia que ens acompanyarà durant la visita...

No em canso de mirar i admirar aquesta llum de paret i tots els seus detalls. Sembla que aviat començarem la visita perquè la guia ens crida. Veig que porta una capsa de cartró a les mans.

Abans de pujar a la planta principal ens reparteixen uns peücs de protecció que ràpidament ens posem el petit grup de persones que farem la visita. Al seure per posar-me'ls, m'adono de les filigranes del sostre.

La claraboia de vidre emplomat, que mirem tots bocabadats al pujar l'escala que du al domicili d'Antoni Amatller, és el preludi del que ens espera.

Antoni Amatller i Costa a més amés d'empresari xocolater fou un gran aficionat a la fotografia. Amb Pau Audouard fundaren l'any 1.891 la Sociedad Fotográfica Española. Una de les reformes de Puig i Cadafalch consistí en la construcció d'un estudi fotogràfic al terrat.

L'altra gran passió d'Antoni Amatller va ser el col·leccionisme de vidres arqueològics i vidres antics. Una colla d'aquestes peces les podreu veure durant la visita.

 
La guia obre la porta, però abans d'entrar és inevitable dirigir la mirada a l'escultura de la llinda, on una parella amb indumentària tradicional catalana s'agafen la mà.
Voleu entrar?
Atentament.
Senyor i

La casa del drac... ( 1 ).

Els mesos de setembre i octubre del 2.016, a les entrades " La casa del xocolater ( 1 ) "  i  " La casa del xocolater ( 2) ", vàrem observar detalladament la Casa Amatller, una de les tres joies modernistes de la mansana de la Discòrdia ( que posteriorment van anomenar l'illa de la Discòrdia ). En aquest tram del Passeig de Gràcia situat entre els carrers Aragó i del Consell de Cent, Josep Puig i Cadafalch ( Casa Amatller ), Antoni Gaudí i Cornet ( Casa Batlló ) i Lluís Domènech i Muntaner ( Casa Lleó Morera ) edificaren tres de les cases més boniques de Barcelona. Dues d'elles, l'Amatller i la Batlló, són contigües.

 

A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra la Casa Amatller i a la dreta la Casa Batlló. L'apel·latiu "de la Discòrdia" fa referència a la rivalitat professional entre els tres arquitectes modernistes,principalment en les façanes des seus edificis, la part de les cases que veien els barcelonins.

La Casa Amatller és un projecte dissenyat entre els anys 1.898 i 1.900 per encàrrec de l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa. La Casa Lleó Morera es construí entre 1.902 i 1.906 i la Casa Batlló entre 1.904 i 1.906.

A la propera fotografia podeu veure la competència arquitectònica entre les tribunes dissenyades per Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí.

A la propera fotografia podeu veure l'antiga targeta postal de Union Postale Universal de la col·lecció Jorge Venini de Barcelona, del 1.910, amb els edificis de la mansana de la Discòrdia. A l'esquerra la Casa Lleó Morera i a la dreta la Casa Amatller i la Casa Batlló. Al darrere hi podem llegir: " 86 Construcciones Modernas. Paseo de Gracia. Esta manzana de casas es notable por ofrecer modelos de distintas arquitecturas todas originales. Durante el tiempo de construcción de las varias casas fue vulgarmente llamada la manzana de la discordia por ser distintos arquitectos y cual gustaria mas.

La casa de la esquina á calle de Consejo de Ciento, alberga en sus bajos el "Círculo Artístico" de Barcelona". Actualment aquests baixos estan ocupats per una de les botigues de luxe repartides pel Passeig de Gràcia.

Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

Avui començarem la visita a la Casa Batlló, l'espectacular edifici situat al número quaranta-tres del Passeig de Gràcia. Josep Batlló i Casanovas comprà l'any 1.903 l'edifici construït l'any 1.877 per Emili Sala i Cortés, que fou un dels professors d'arquitectura de Gaudí.

Després de quedar bocabadats al vestíbul comunitari de la planta baixa, accedirem al vestíbul privat de la família Batlló, a l'esquerra. El pom d'escala  és una esfera de vidre coronada per uns tentacles i el passamà de fusta ens conviden a pujar a la Planta Noble. 

L'industrial tèxtil D. Josep Batlló i Casanovas donà total llibertat a Antoni Gaudí per fer el seu projecte arquitectònic que inicialment preveia enderrocar l'edifici d'Emili Sala i Cortés.

Les lluernes vidrades ( obertures per donar claror a l'interior - en aquest cas de l'escala privada del vestíbul dels Batlló - ) ens poden recordar la closca d'una tortuga.  

 

L'espectacular escala de fusta de roure ens permet accedir a la Planta Noble de la que destaquen el gran saló, el menjador principal i el pati de dos-cents trenta metres quadrats. El primer que trobem és el despatx del senyor Batlló i la sorprenent xemeneia en forma de bolet que podeu veure a la fotografia següent.

Gaudí no enderrocà l'antic edifici d'Emili Sala sinó que en va fer una reforma integral entre els anys 1.904 i 1.906. Aquesta reforma suposà canviar la façana, fer una nova distribució dels envans i ampliar el celobert. L'espai es transformà en una obra d'art amb les formes arrodonides de protagonistes.

 

 

A la fotografia anterior, d'autor desconegut, podeu veure al centre la casa Amatller i a la seva dreta una part de l'antic edifici d'Emili Sala. Fou publicada a la monografia dedicada a Josep Puig i Cadafalch a la revista Hispania número 73 del 28 de febrer de 1.902.

El genial arquitecte transformà una casa de planta baixa, quatre pisos i terrat en una joia arquitectònica de planta baixa, planta noble, quatre pisos, golfes i terrat.

Al saló principal trobem grans portes de fusta de roure amb vidres de colors integrats a les espectaculars llindes que podeu veure a les fotografies de detall anterior i propera. Un genial treball de fusta i vidre.

 

Al sostre del gran saló és un relleu de guix amb la forma d'un gran remolí que llueix, al centre de l'espiral, una làmpada que ens recorda al Sol com a centre del sistema solar, al voltant del que orbiten els planetes.

Aquest saló ens regala una vista privilegiada del Passeig de Gràcia. Els finestrals sinuosos de la tribula tenen òculs a la part baixa, finestres de guillotina a la part central i decoració de vitralls rodons de diferents tonalitats blaves a la part superior. Un finestral per veure i ser vist.

A la fotografia anterior i a la propera de l'exterior de les tribunes podeu veure les esveltes columnes de pedra, que semblen ossos humans, decorades amb elements florals. Aquestes curioses columnes les veurem a les plantes baixa, noble i primera.

A més a més de les columnes, la superfície ondulada de pedra sorrenca de Montjuïc, el vidre, la ceràmica i les baranes de les balconades de ferro colat d'una sola peça amb forma de màscara, fan de la façana un regal visual espectacular.

La Planta Noble disposa d'un altre menjador des del que podem accedir a un gran pati . Si quan estem al pati aixequem la mirada veurem la façana posterior amb garlandes i flors de trencadís que com gegantines enfiladisses pugen de la terrassa al coronament ondulat.

Al trencadís del coronament els motius florals són els protagonistes. Les baranes del segon al cinquè pis són de forja però la del sisè és d'obra i està decorada amb trencadís de rajola de ceràmica vidrada.

Deixem la façana posterior i el gran pati per mirar i admirar l'espectacular celobert, on Gaudí va fer una gran reforma estructural per aprofitar la llum natural. La coberta, a dues aigües, dels patis interior és de vidre i està elevada uns trenta centímetres per permetre la ventilació.

Aquest gran distribuïdor de llum natural i aire està revestit amb rajola de ceràmica vidrada de diferents tonalitats blavoses. A la part superior són de blau cobalt, però els blaus es van aclarint progressivament baixant de pis amb l'objeciu de repartir la llum natural de manera uniforme.

Com podeu veure a les dues fotografies anteriors, les finestres superiors són les més petites i quan anem baixant de pis cada vegada són més grans perquè entri més llum natural. A la propera fotografia de detall podeu veure algunes de les rajoles de ceràmica vidrada blava del celobert. Aquestes rajoles reflecteixen la llum natural que entra per la gran claraboia.

Ara que estem a tocar de la claraboia de la Casa Batlló tornant a llegir el títol de l'entrada d'avui "La casa del drac ( 1 )" us preguntareu el perquè... A la propera entrada dedicada a la Casa Batlló en visitarem el coronament i veureu on viu el drac.

Atentament.

Senyor i

La Casa Lleó Morera.

A les entrades " La casa del xocolater " ( del 2.016 ) i "La casa del drac... " ( del 2.022 ) vàrem observar atentament la Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch  i la Casa Batlló d'Antoni Gaudí i Cornet. Si les voleu tornar a veure cliqueu aquí.

Avui tornem a la mansana de la Discòrdia (posteriorment anomenada illa de la Discòrdia ), el tram del Passeig de Gràcia situat entre els carrers Aragó i Consell de Cent. per mirar i admirar la tercera joia modernista que acull. Parlo de la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.

Com les cases Ametller i Batlló en les que Puig i Cadafalch i Gaudí varen reformar edificis anteriors, dels anys 1.875 i  1.877,a la Casa Lleó Morera Domènech i Montaner també va fer una reforma integral d'una casa del 1.864 anomenada Rocamora.

A la part superior de la fotografia anterior podeu veure el templet que corona la façana. Com que superava l'alçària permesa per l'Ajuntament es va demanar un permís especial per construir-lo.

A la propera fotografia d'Àngel Toldrà Vianzo, del 1.902, podeu veure que les cases Lleó Morera ( 1 ) i Batlló ( 3 ) encara no estan construïdes. Només es veu la casa Amatller ( 2 ) remodelada per Puig i Cadafalch entre els anys 1.898 i 1.900.

Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

Francesca Morera i Ortiz encarregà l'any 1.902 a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner la reforma de l'antiga casa Rocamora pel mestre d'obres Joaquim Sitjas Pausas.

Francesca Morera i Ortiz va morir abans de que s'acabés l'obra i el seu fill Albert Lleó i Morera s'encarregà de finalitzar la casa i li donà el nom  amb el que coneixem l'edifici modernista.

 

 En la seva reforma Domènech i Montaner va afegir un pis i un templet a la casa Rocamora. Aquest templet alineat amb la tribuna del pisa principal ens dóna una sensació de simetria que realment no existeix.

Incomprensiblement les escultures dels baixos comercials d'Eusebi Arnau i Mascort, especialitzat en l'escultura aplicada a l'arquitectura, es van trencar a cops de martell. Tingueren la mateixa sort les escultures de la tribuna. Aquesta salvatjada es va fer durant les reformes de 1.943. Raimon Duran i Renyals va signar el projecte de reforma de la planta baixa fet per l'arquitecte madrileny Francisco Ferrer Bartolomé. La reforma fou en encàrrec de Loewe per obrir la nova botiga del Passeig de Gràcia...

A l'antiga postal A.T.V ( Àngel Toldrà Viazo ) 2050 BARCELONA Construcciones modernas Paseo de Gracia num 35 Detalle Arquitecto. D.L. Domenech Montaner podeu veure les dues nimfes d'Eusebi Arnau i la base de la tribuna.

 

 Font fotografia: web Associació Passeig de Gràcia Barcelona  / Història. 

 

Als balcons allargats del primer pis destaquen les quatre figures femenines ( dos per balcó ) que porten objectes a les mans que fan referència als invents d'aquella època: el gramòfon, la bombeta, el telèfon i la càmera fotogràfica. A la propera fotografia de detall podeu observar una de les quatre escultures d'Antoni Juyol i Bach, la que duu la càmera fotogràfica.

 

 

A més a més de Lluís Domènech i Montaner en la construcció de la casa hi va participar un gran equip de mestres artesans. Els escultors Eusebi Arnau i Mascort i Antoni Juyol i Bach, els mosaïcistes Lluís Brú i Saleres i Mario Maragliano Navore, el vitraller Antoni Rigalt i Blanch i per al mobiliari i les marqueteries Gaspar Homar Mesquida i Josep Pey Farriol.

A la fotografia anterior de detall podeu observar la decoració floral dels capitells i arcs, i a la següent - també de detall- una petita mostra del treball de forja.

La tribuna central està flanquejada per dos grans finestrals amb columnes, que encara que a primer cop d'ull semblen iguals, no ho són. Aquests finestrals donen llum natural als grans salons de la casa.

Com podeu observar a la fotografia anterior, entre la tribuna i el finestral hi ha una placa que podeu veure molt millor a la fotografia següent. La placa ens recorda que la Casa Lleó Morera fou l'edifici guanyador l'any 1.906 del concurs anual d'edificis artístics organitzat per l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 1.899 i 1.930.

L'any 1.907 el premi el guanyà Bonaventura Bassegoda i Amigó amb el Col·legi Comtal, ubicat just davant del Palau de la Música. Aquell any hi participava la Casa Batlló d'Antoni Gaudí que no va guanyar el premi. La derrota fou molt dolorosa per a la família Batlló ...

A la fotografia anterior, aixecant la mirada, podem observar la finestra rodona del segon pis i la galeria del tercer.

 

L'any 1.943 la família Lleó Morera va vendre l'edifici a la Sociedad Mercartil Bilbao. Aquesta companyia d'assegurances vengué l'edifici l'any 1.983 a la Mutualidad General de Previsión Social de la Abogacía de Madrid que posteriorment el va vendre al Grup Planeta.

A la fotografia anterior de detall podeu veure la decoració floral que hi ha sota de la tribuna i a la propera, també de detall, la base d'aquesta tribuna, molt diferent al disseny original que fou destrossat a la reforma del 1.943.

Entre 1.986 i 1.999 s'hi van fer diverses rehabilitacions i es recuperà el coronament que havia perdut. El Grup Núñez i Navarro comprà la casa l'any 2.005 i n'ha fet una nova rehabilitació.

Si compareu la propera fotografia del finestral de l'esquerra de la tribuna de la planta principal amb la del finestral de la dreta de la tribuna ( la que hi ha després de la de la placa commemorativa com l'edifici guanyador l'any 1.906 del concurs d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona ), constatareu que té una columna menys. El de l'esquerra té tres columnes i el de la dreta quatre, perquè la part esquerra de la façana és més petita.

Les dues figures femenines que podem veure el balcó del primes pis agafen un gramòfon ( esquerra ) i una bombeta ( dreta ).

 

 Aixecant la mirada, si compareu la galeria del tercer pis de la fotografia següent amb la galeria del tercer pis de la dreta de la façana també constatareu que la de l'esquerra és més petita i només té cinc finestres ( la de la dreta en té set ).

A les properes fotografies de detall podeu gaudir de la decoració floral que hi ha a la dreta de la porta d'accés de l'edifici.

 

S'edificà com a casa de renda en la que els propietaris vivien al pis principal i la resta de les plantes eren habitatges i baixos de lloguer. Les altres plantes es van edificar amb el mateix rigor i qualitat estètica que el pis principal.

L'any 1.967 Loewe en una reforma de l'interior de la botiga eliminà tots els elements decoratius originals que hi havia. Si no vols caldo, dues tasses...

Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

A la fotografia anterior i a la propera podeu observar dues postals antigues de la Casa Lleó Morera. A la primera, de Sansot y Missé Hermanos, en la que hi ha el text 46. BARCELONA - PASEO DE GRACIA es veu molt bé una de les escultures d'Eusebi Arnau. L'altra escultura la tapa parcialment un fanal. A la segona, una postal d'Àngel Toldrà Viazo (ATV) en la que hi podem llegir: "ATV - 2009. BARCELONA. Construcciones modernas  Paseo de Gracia, num 35  Arquitecto: L. Domenech Montaner" podeu veure tot l'edifici.

Font fotografia: web Associació Passeig de Gracia. Barcelona / Història.

 

 Núñez i Navarro, el grup propietari de l'edifici, un cop acabades les reformes en l'interior de la Casa Lleó Morera, ofereix la possibilitat de fer-ne una visita guiada d'aproximadament una hora de durada.

Atentament.

Senyor i