Els mesos de setembre i octubre del 2.016, a les entrades " La casa del xocolater ( 1 ) " i " La casa del xocolater ( 2) ", vàrem observar detalladament la Casa Amatller, una de les tres joies modernistes de la mansana de la Discòrdia ( que posteriorment van anomenar l'illa de la Discòrdia ). En aquest tram del Passeig de Gràcia situat entre els carrers Aragó i del Consell de Cent, Josep Puig i Cadafalch ( Casa Amatller ), Antoni Gaudí i Cornet ( Casa Batlló ) i Lluís Domènech i Muntaner ( Casa Lleó Morera ) edificaren tres de les cases més boniques de Barcelona. Dues d'elles, l'Amatller i la Batlló, són contigües.
A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra la Casa Amatller i a la dreta la Casa Batlló. L'apel·latiu "de la Discòrdia" fa referència a la rivalitat professional entre els tres arquitectes modernistes,principalment en les façanes des seus edificis, la part de les cases que veien els barcelonins.
La Casa Amatller és un projecte dissenyat entre els anys 1.898 i 1.900 per encàrrec de l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa. La Casa Lleó Morera es construí entre 1.902 i 1.906 i la Casa Batlló entre 1.904 i 1.906.
A la propera fotografia podeu veure la competència arquitectònica entre les tribunes dissenyades per Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí.
A la propera fotografia podeu veure l'antiga targeta postal de Union Postale Universal de la col·lecció Jorge Venini de Barcelona, del 1.910, amb els edificis de la mansana de la Discòrdia. A l'esquerra la Casa Lleó Morera i a la dreta la Casa Amatller i la Casa Batlló. Al darrere hi podem llegir: " 86 Construcciones Modernas. Paseo de Gracia. Esta manzana de casas es notable por ofrecer modelos de distintas arquitecturas todas originales. Durante el tiempo de construcción de las varias casas fue vulgarmente llamada la manzana de la discordia por ser distintos arquitectos y cual gustaria mas.
La casa de la esquina á calle de Consejo de Ciento, alberga en sus bajos el "Círculo Artístico" de Barcelona". Actualment aquests baixos estan ocupats per una de les botigues de luxe repartides pel Passeig de Gràcia.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
Avui començarem la visita a la Casa Batlló, l'espectacular edifici situat al número quaranta-tres del Passeig de Gràcia. Josep Batlló i Casanovas comprà l'any 1.903 l'edifici construït l'any 1.877 per Emili Sala i Cortés, que fou un dels professors d'arquitectura de Gaudí.
Després de quedar bocabadats al vestíbul comunitari de la planta baixa, accedirem al vestíbul privat de la família Batlló, a l'esquerra. El pom d'escala és una esfera de vidre coronada per uns tentacles i el passamà de fusta ens conviden a pujar a la Planta Noble.
L'industrial tèxtil D. Josep Batlló i Casanovas donà total llibertat a Antoni Gaudí per fer el seu projecte arquitectònic que inicialment preveia enderrocar l'edifici d'Emili Sala i Cortés.
Les lluernes vidrades ( obertures per donar claror a l'interior - en aquest cas de l'escala privada del vestíbul dels Batlló - ) ens poden recordar la closca d'una tortuga.
L'espectacular escala de fusta de roure ens permet accedir a la Planta Noble de la que destaquen el gran saló, el menjador principal i el pati de dos-cents trenta metres quadrats. El primer que trobem és el despatx del senyor Batlló i la sorprenent xemeneia en forma de bolet que podeu veure a la fotografia següent.
Gaudí no enderrocà l'antic edifici d'Emili Sala sinó que en va fer una reforma integral entre els anys 1.904 i 1.906. Aquesta reforma suposà canviar la façana, fer una nova distribució dels envans i ampliar el celobert. L'espai es transformà en una obra d'art amb les formes arrodonides de protagonistes.
A la fotografia anterior, d'autor desconegut, podeu veure al centre la casa Amatller i a la seva dreta una part de l'antic edifici d'Emili Sala. Fou publicada a la monografia dedicada a Josep Puig i Cadafalch a la revista Hispania número 73 del 28 de febrer de 1.902.
El genial arquitecte transformà una casa de planta baixa, quatre pisos i terrat en una joia arquitectònica de planta baixa, planta noble, quatre pisos, golfes i terrat.
Al saló principal trobem grans portes de fusta de roure amb vidres de colors integrats a les espectaculars llindes que podeu veure a les fotografies de detall anterior i propera. Un genial treball de fusta i vidre.
Al sostre del gran saló és un relleu de guix amb la forma d'un gran remolí que llueix, al centre de l'espiral, una làmpada que ens recorda al Sol com a centre del sistema solar, al voltant del que orbiten els planetes.
Aquest saló ens regala una vista privilegiada del Passeig de Gràcia. Els finestrals sinuosos de la tribula tenen òculs a la part baixa, finestres de guillotina a la part central i decoració de vitralls rodons de diferents tonalitats blaves a la part superior. Un finestral per veure i ser vist.
A la fotografia anterior i a la propera de l'exterior de les tribunes podeu veure les esveltes columnes de pedra, que semblen ossos humans, decorades amb elements florals. Aquestes curioses columnes les veurem a les plantes baixa, noble i primera.
A més a més de les columnes, la superfície ondulada de pedra sorrenca de Montjuïc, el vidre, la ceràmica i les baranes de les balconades de ferro colat d'una sola peça amb forma de màscara, fan de la façana un regal visual espectacular.
La Planta Noble disposa d'un altre menjador des del que podem accedir a un gran pati . Si quan estem al pati aixequem la mirada veurem la façana posterior amb garlandes i flors de trencadís que com gegantines enfiladisses pugen de la terrassa al coronament ondulat.
Al trencadís del coronament els motius florals són els protagonistes. Les baranes del segon al cinquè pis són de forja però la del sisè és d'obra i està decorada amb trencadís de rajola de ceràmica vidrada.
Deixem la façana posterior i el gran pati per mirar i admirar l'espectacular celobert, on Gaudí va fer una gran reforma estructural per aprofitar la llum natural. La coberta, a dues aigües, dels patis interior és de vidre i està elevada uns trenta centímetres per permetre la ventilació.
Aquest gran distribuïdor de llum natural i aire està revestit amb rajola de ceràmica vidrada de diferents tonalitats blavoses. A la part superior són de blau cobalt, però els blaus es van aclarint progressivament baixant de pis amb l'objeciu de repartir la llum natural de manera uniforme.
Com podeu veure a les dues fotografies anteriors, les finestres superiors són les més petites i quan anem baixant de pis cada vegada són més grans perquè entri més llum natural. A la propera fotografia de detall podeu veure algunes de les rajoles de ceràmica vidrada blava del celobert. Aquestes rajoles reflecteixen la llum natural que entra per la gran claraboia.
Ara que estem a tocar de la claraboia de la Casa Batlló tornant a llegir el títol de l'entrada d'avui "La casa del drac ( 1 )" us preguntareu el perquè... A la propera entrada dedicada a la Casa Batlló en visitarem el coronament i veureu on viu el drac.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada