Avui donarem un cop d'ull des del Turó de la Seu Vella a les cúpules que coronen alguns dels edificis de la capital del Segrià. A les entrades "Enfilant una mica més el Turó de la Seu Vella" vaig ensenyar-vos gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, les dues cúpules de l'Antiga Banca Llorenç, un edifici historicista amb elements clàssics construït l'any 1.930 per Ramon Argilés.
Aquestes cúpules amb forma de templet (una a cada façana), decorades amb rajoles de ceràmica vidrada blava i groga són les protagonistes dues primeres fotografies. La primera està feta des del Mirador de la Torre de Comunicacions, un prisma de formigó de planta triangular de quaranta-dos metres d'alçària en la que hi ha dos ascensors. La segona des de la seu lleidatana del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya).
Les dues façanes ( plaça de la Paeria i avinguda de Blondel ) són de composició similar: planta baixa, planta d'entresol, pis principal i tres plantes d'habitatges coronades per una planta àtic rematada per una rotonda amb cúpula.
A la fotografia anterior podeu veure la façana de la plaça de la Paeria, que a la dreta té una de les façanes de l'Ajuntament de Lleida ( Paeria ), i a la propera la de l'avinguda de Blondel.
Com podeu constatar a les dues primeres fotografies, la cúpula de la plaça de la Paeria està sostinguda per columnes i la de l'avinguda de Blondel per columnes aparellades. A més a més, a la de Blondel hi ha tres escultures inspirades en el món clàssic.
Tornant al Turó de la Seu Vella, des del Mirador de la Torre de Comunicacions però dirigint una mica la mirada a l'esquerra, puc fotografiar un dels blocs d'habitatges que es van construir després de la Guerra Civil quan s'obrí el carrer Santa Marta, coronat per una cúpula.
Fou projectat per Lluís Domènech i Torres l'any 1.949, que llavors era arquitecte de Regiones Devastadas. S'hi pot accedir pel número trenta-u de l'avinguda de Francesc Macià i pel número quatre del carrer Santa Marta. L'edifici acollí la Immobiliària Colonial i el Banc Central.
A la fotografia anterior no ho podeu apreciar, però a la propera es veu una mica, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, la petita cúpula de la Casa Vilà que observarem detalladament després.
Deixo el mirador de la Torre de Comunicacions, creuo la llarga passarel·la, i a la dreta trobo la porta de la falsa braga. Hi accedeixo amb l'objectiu de fotografiar la cúpula des d'una perspectiva diferent.
Ja vaig explicar-vos quan hi vàrem passejar que la falsa braga és una petita fortificació consistent en una muralla baixa davant de la muralla principal, Començo a caminar-hi i faig la fotografia següent en la que constatareu que la petita cúpula de la Casa Vilà ( interior de la circumferència groga ) no està tan a prop com sembla de l'edifici del carrer Santa Marta cantonada avinguda Francesc Macià.
Continuo avançant per la falsa braga fins que, uns metres després de passar per davant de l'edifici, em giro i faig la propera fotografia de detall de la cúpula.
Constatareu a les fotografies que a cadascuna de les vuit divisions del tambor hi ha una finestra i a la cúpula un òcul a cada secció. La cúpula, coberta amb ceràmica vidrada està coronada per un llanternó.
L'espai sota la cúpula era propietat de Frederic Vilà i Tormos i la seva esposa Marta Trepat. L'arquitecte i catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de Lleida fou regidor de Cultura de la Paeria entre els anys 1.991 i 1.995. Van llogar aquest espai a Jaume Fresquet i Folch que hi tenia el seu estudi d'arquitectura.
Deixo la falsa braga per mostrar-vos l'edifici des de la plaça de la Pau, a tocar de l'avinguda de Francesc Macià. Al centre hi ha el carrer Santa Marta que s'enfila fins a l'església de Sant Joan. Darrere, el campanar de la Seu Vella i a la dreta el bloc d'habitatges coronat per la cúpula.
A només dos-cents trenta metres, darrere de l'edifici de correus, a la confluència dels carrers Comerç i Alcalde Fuster hi ha la Casa Vilà, un edifici historicista de base clàssica que fou dissenyat l'any 1.929 per Ramon Argilés.
Enfilat al campanar de la Seu Vella i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos a vista d'ocell la petita cúpula.
L'element més destacat de l'edifici és la cantonada que a partit de la primera plata es transforma en un volum cilíndric coronat per una rotonda.
L'edifici té planta baixa (ocupada per locals comercials), quatre plantes d'habitatges i coberta plana transitable. Està arrebossat i pintat de color crema-rosat. Les quatre plantes d'habitatges estan emmarcades per la balustrada correguda de la primera planta i el ràfec recolzat sobre mènsules que corona l'edifici.
A tocar del ràfec, com podeu constatar a les fotografies de detall anterior i propera, hi ha un fris d'esgrafiats amb motius vegetals. La cúpula de ceràmica vidrada groga està sostinguda per quatre columnes
amb capitells jònics. A la fotografia podeu les volutes
d'aquests capitells.
Deixem la cúpula de la Casa Vilà i tornem al campanar de la Seu Vella per observar les rotondes de la Casa Vilella, anomenada anteriorment Casa Montull.
A la fotografia anterior podeu veure les dues rotondes amb columnes aparellades que sostenen un entaulament llis però sense cúpula. A la part inferior central de la fotografia es veu parcialment el campanar de l'església del Carme.
Aquest edifici historicista del primer terç del segle XX el trobem a l'encreuament dels carrers del Carme, Democràcia i rambla de Ferran. La Casa Vilella està formada per dos edificis que configuren el número trenta-set de la rambla de Ferran. Tenen planta baixa dedicada al comerç i quatre plantes d'habitatges. L'edifici té la protecció de Bé Cultural d'Interès Local a l' Inventari del Patrimoni Cultural Català.
A la fotografia anterior podeu veure les façanes de la rambla de Ferran i del carrer Democràcia i a la propera una imatge frontal de la façana del carrer Democràcia amb les dues rotondes amb columnes aparellades.
La fotografia següent de detall ens permet observar la rotonda amb les columnes aparellades que sostenen un entaulament, però sense cúpula de la cantonada del carrer Democràcia amb el carrer del Carme.
A les dues cantonades coronades per rotondes, entre les pilastres estriades, s'hi obren balconades protegides per balustrades o baranes de forja.
Tornant al campanar de la Seu Vella i dirigint la mirada una mica a l'esquerra puc fer la propera fotografia en la que el protagonisme és per a l'estació ferroviària Lleida-Pirineus. En primer terme es veu parcialment l'edifici noucentista dissenyat per Adolf Florensa i construït entre els anys 1.915 i 1.929. Darrere l'espectacular marquesina d'acer i vidre que és l'element més destacat de la reforma del 2.003 per adaptar l'antiga estació a l'activitat del Tren d'Alta Velocitat ( AVE ). Darrere de les cases es veu al fons el bosc de ribera de La Mitjana.
A la dreta de la fotografia anterior hi ha un edifici coronat per una cúpula que podeu observar millor a la fotografia següent de detall.
És la Casa Pàmies ubicada al número cinquanta-tres de la rambla de Ferran. Aquest edifici historicista de mitjans del segle passat serà el protagonista de la propera entrada dedicada a Lleida.
A la fotografia anterior, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, podeu veure una perspectiva diferent de la cúpula fotografiada des de la plaça de Berenguer IV que està davant de l'estació ferroviària Lleida-Pirineus..
Atentament.
Senyor i
