dimecres, 18 de març de 2009

El Tossal del Deu.

Aquest turonet al costat de la carretera de Balaguer a Camarasa, va canviar de nom a partir del maig del 1.938. El canvi pot resultar còmic, però la realitat va ser tràgica.En plena Guerra Civil hi havia intensos combats en el Front del Segre. Li van dir "El Merengue". El capità republicà Cabrera deia als seus soldats abans de l'atac : "Venga muchachos que esto nos lo comemos como un merengue". L'ofensiva republicana fou un fracàs total
 
Van ser set dies de lluita ferotge, amb moltes baixes als dos bàndols combatents. Molts dels morts republicans eren "biberons" nois de 17 i 18 anys que feia només dos mesos els havien allistat.

Podreu gaudir d'una bona reconstrucció històrica i per una estona imaginar el que sentien els que defensaven el turó o els que el volien conquerir.Les guerres queden sempre molt llunyanes, formen part de les noticies de la tele. La visita és un bon moment per explicar als nens la cruesa i la falta de sentit de totes les guerres.

El Merengue és un dels llocs emblemàtics de la Guerra Civil a les comarques de Lleida. Agafeu la carretera de Balaguer a Camarasa i al Club de tennis gireu a l'esquerra. Seguint els indicadors en uns minuts podreu passejar-hi.
En mig d'un gran silenci, entre trinxeres i nius de metralladores recordeu que al maig del 38 algun dia es va arribar a comptabilitzar 300 morts, molts d'ells nois...
Espais per la memòria.
Atentament.
Senyor i

5 comentaris:

  1. Benvolgut senyor i:
    m'ha fet posar la pell de gallina llegint les seves paraules. Les agraeixo i sé que hem de fer el possible per preservar la memòria històrica, ara bé, sincerament i particularment no puc o no tinc ganes d'imaginar-me el que sentien la gent que ho va viure, va ser massa cruel.
    Gràcies pel seu record.

    ResponSuprimeix
  2. Encarna:
    He de confessar-li que al passejar per les trinxeres tenia unes immenses ganes de plorar.
    Atentament.

    ResponSuprimeix
  3. Senyor i,
    recordar aquest fets em fa sentir tristesa per això cal insistir en que tots i totes coneguem la nostra història per a no tornar a repetir els mateixos i greus "errors".

    ResponSuprimeix
  4. Estimat senyor i,
    li he de confessar que cada vegada m’agrada més "llegir-lo" però en aquesta ocasió ha estat més emocionant ja que ens parta de la nostra història, una història que encara per molts, no ha estat resolta, entesa o simplement acceptada.
    Espais com el Tossal del Deu, s’han de recordar i anar a visitar i han de servir per expressar la nostra ferma voluntat de que fets com aquests no tornin mai més a passar.
    Li manifesto la meva admiració i gratitud.
    Divina

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvolguda senyora:Li agraeixo el seu comentari i comparteixo amb vostè la necesitat de no oblidar el nostre passat.
      Atentament

      Suprimeix