dimarts, 31 de juliol de 2012

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 3 ).

Encara no he sortit de la meva sorpresa a la carbonera quan torno amb en Joaquim i en Ramon que ja demanen la meva atenció per viure noves emocions...

Veig com en Ramon està acotxat i fa força per moure una reixa que hi ha al terra. És evident, les descobertes que farem a la Catedral Nova, seran sensacionals !

Ja hem apartat la reixa, que sembla poca cosa, però.... Renoi com pesa! Quan em fixo en el lloc que ocupava la reixa, em torno a sorprendre. Es veuen perfectament els graons d'una escala que semblen convidar-nos a baixar...

Vigilant per no donar-me un bon cop al cap amb les altres reixes baixo ben acompanyat dels meus fantàstics guies.

Ja estem en un nou soterrani en el que no ens cal el potent focus de la carbonera perquè obrint l'interruptor, tot queda il·luminat. Ràpidament es veuen els problemes de filtracions i la humitat domina aquest espai sota terra.
Les tres sales contigües que hi ha al costat del peu de l'escala, impressionen... Cada sala està ocupada per nou nínxols, en els que queden petits fragments dels taüts ...

M'expliquen que estem a la cripta. Una cripta, nenes i nens, és una construcció arquitectònica soterrània que hi ha en alguns temples per acollir la tomba o les relíquies d'un sant o un religiós.

En aquest espai es pot veure una quantitat d'aigua important. Aquests petits torrents va parar al riu Segre. M'explica en Ramon que aquesta aigua era la de la font de les oquetes.
.- La font de les oquetes?
.-.Si Senyor i. Abans de la Guerra Civil, a la sagristia de la planta superior hi havia una font, però ja no te la podem ensenyar perquè la Catedral va patir grans destrosses durant el conflicte armat .


Aquesta fotografia antiga - que podeu veure en una petita exposició que hi ha a la Catedral Nova- és de la Font de les oques, obra de Salvador Gurri ( 1.749- 1.819 ), que fou director d'escultura de la Llotja de Barcelona. Era un aiguamans ( un espai per rentar-se les mans, no per beure) i estava a la sagristia destruïda.
Escric i escric al meu quadern. Faig les fotografies, i torno a sentir als meus guies. Ja estan al peu de l'escala preparats per pujar-la, i m'animen a fer noves descobertes.
Les voleu compartir?
Atentament.
Senyor i

2 comentaris:

  1. Montse ha dit...

    I tant, senyor I!

    ResponElimina
  2. Obri molt els ulls, apreciada senyora...
    Atentament.

    ResponElimina