dilluns, 8 d’octubre de 2012

Quan la pluja no sap ploure.

El clima mediterrani ens sorprèn a la tardor amb els aiguats que, alguna vegada, tenen conseqüències tràgiques. Raimon a la seva cançó del 1.983  "Al meu país la pluja ", retrata un moment històric molt trist i un tipus d'escola impresentable...
Recordeu com comença la cançó?:

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

La cançó és una crítica ferotge a l'escola franquista basada en l'adoctrinament , però he volgut recordar com comença  per parlar de la pluja com a fenomen meteorològic. El nostre país ha viscut una colla de desastres protagonitzats per la pluja torrencial. El 25 de setembre del 1.962, fa 50 anys, els aiguats van acabar amb la vida de 700 persones al Vallès. 
Catalunya està plena de petites joies en forma de revista comarcal o local . Passejant per Sabadell, cocapital del Vallès Occidental. vaig descobrir la revista " Vallesos. Gent, terra i patrimoni".( Recordeu que l'altra capital de la comarca és Terrassa).


La carpeta del número 3, corresponent a la Primavera-Estiu 2.012, està dedicada a La Riuada del 1.962. Un gran treball de recerca històrica sobre aquest fet tràgic. Entre la colla d'articles podeu llegir la crònica que Josep Maria Espinàs va publicar al número 1.313 de la revista Destino, el 6 d'octubre de 1.962 . Podreu veure com el règim franquista va utilitzar el fet luctuós per fer-se propaganda...
Llegir la Carpeta de Vallesos nº 3 és una porta oberta a la Catalunya de començaments dels 60 del segle passat.
Atentament.
Senyor i

1 comentari:

  1. Montse ha dit...

    Sóc un testimoni del que va passar aquella nit. Tota la meva família guarda en el seu record aquella vivència que mai oblidarem.

    ResponElimina