Després de seguir discretament a Guisla pels carrerons del call , arribo a la torre Carlemany i , com vaig explicar-vos a l'entrada Pedres tires, pedres tiraràs... , començo a parlar amb l'única gàrgola de la Catedral de Girona que té forma humana ....
Font fotografia: Wikipedia.
La Guisla, transformada en gàrgola, m'explica:
.- Senyor i. En Pere Freixenet va demanar permís al canonge arxiver per consultar documents amb intenció de fer una investigació històrica. Després de treballar molta estona i just quan volia recollir els lligalls que havia consultat; va trobar un paper en el que estava escrita una comanda al mestre arquitecte i escultor Guillem Morei. Li encomanaven un treball molt especial, fer una gàrgola amb forma femenina, per immortalitzar a una tal Guisla Recasens ...
A partir d'aquesta troballa a l'arxiu capitular, Miquel Fañanàs, periodista i escriptor, ens explica una història que ha guanyat el Premi Nèstor Lujan de Novel·la Històrica 2.012.
Editada per Columna l'octubre de l'any passat, La bruixa de pedra ens descobreix de la mà d'una bruixa gironina llegendària , Guisla Recasens , com es va construir la Catedral de Girona. Reviureu els enfrontaments entre jueus i cristians, els judicis implacables dels inquisidors,.... Aquesta novel·la històrica ens explica que la gàrgola situada a la torre Carlemany de la Catedral va ser un encàrrec del bisbe Jaume de Trilla al mestre escultor Guillem Morei. La intenció era recordar a les generacions futures que l'aigua de pluja va ser molt important en un moment molt difícil per a la Guisla... Si voleu descobrir el perquè, no deixeu de llegir La bruixa de pedra.
A Girona una de les llegendes més populars és la de la bruixa de la Catedral. Diuen que hi havia una dona que practicava la bruixeria i que per demostrar el seu odi a la religió deia males paraules i llençava pedres contra els símbols religiosos. Uns expliquen que contra la Catedral; altres, contra la processó de Corpus. Com a càstig, per obra divina, es va transformar en pedra i de la seva boca ja només surt aigua quan plou. Una cançoneta popular diu:
Pedres tires, pedres tiraràs,
de pedra quedaràs.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada