Fa pocs dies Quaderns Crema va editar el nou llibre de Sergi Pàmies " Cançons d'amor i de pluja". L'escriptor nascut a París va entrant a l'edat madura a la mateixa velocitat que la meva, els dos vam néixer l'any 1.960. Sempre m'ha agradat la seva construcció a l'hora d'escriure. Històries genials amb finals sorprenents, omplen els seus llibres. Fer-se gran implica un canvi en la interpretació de les sensacions i els sentiments; i una relativització del que ens toca viure.
Abans de començar la lectura dels vint-i-sis contes, una declaració d'intencions: " Les millors cartes d'amor són fetes pels que no estan enamorats" Santiago Rusiñol ( Màximes i mals pensaments ).
A la pàgina 127 comença El nínxol, en el que l'autor es despulla i parla dels tres germans López Raimundo; el seu pare Gregorio i els tiets Antonio i Joaquín. El conte comença retratant una situació sorprenent, el protagonista porta al maleter del cotxe una làpida en la que podem llegir: Depositat el cadàver d' Antonio López Raimundo el 23 de juliol de 1.936. Descobrir que hi fa aquesta làpida al maleter del cotxe ens porta a conèixer moments dolorosos de la família.També llegireu que no tot és el que sembla o el que s'ha explicat sempre, i sabreu qui va assassinar realment al tiet Antonio...
Alguns contes comencen amb una genialitat, com Humor : " No es just que pugui donar el meu cos a la ciència i no a les lletres ....."
El llibre acaba amb La posteritat en el que el protagonista , el mort, ha previst tots els detalls del seu funeral.... Però tot no es pot preveure i l'actitud dels assistents al final és demolidora.
Sergi Pàmies ens acarona i copeja amb la mateixa intensitat.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada