dissabte, 14 de juny de 2014

Descobrir el barri cristià.

Si entrem a la Ciutat Vella per la porta de Jaffa trobarem que el carrer principal, David ( El Bazar), separa dos barris: el cristià a l'esquerra i l'armeni a la dreta . La comunitat cristiana de Jerusalem va créixer ràpidament sota domini bizantí, i ocupà la part nord-oest de la Ciutat Vella. El nucli al voltant del qual va establir-se el barri cristià és la basílica del Sant Sepulcre


Aquesta porta situada a la part oest de la muralla, era la més important per accedir a la ciutat. El seu bastió és de l'any 1.538, obra del soldà otomà Solimà I El Magnífic. A la porta podem llegir: " No hi ha més déu que Al·là i Abraham és el seu fill estimat". 


Passejar pel barri és tastar una barreja curiosa entre comerç i sentiment religiós. El Sant Sepulcre, el lloc més sagrat del món cristià, està envoltat d'esglésies, mesquites, hostatgeries i centenars de botiguetes. Gairebé al seu costat tenim la mesquita d'Omar, amb minaret quadrat. El minaret és la torre adossada a la mesquita des d'on el muetzí crida a l'oració segons les prescripcions de l'islam.El nom d'aquesta mesquita ens recorda al califa (cap suprem civil i religiós en l'islam) Omar que l'any 638, després de que Jerusalem passés a domini musulmà, no va resar dins l'església, fet que l'hauria convertit immediatament en mesquita, sinó als graons exteriors. Aquesta acció va permetre que el Sant Sepulcre continués sent un lloc cristià. La mesquita d'Omar és del 1.193.


Al segle I la tomba de Jesús consistia en una petita elevació de pedra fora muralles i una cantera abandonada en la que hi havia tombes. El vessant es va excavar al segle IV per fer-hi una església al voltant de la tomba. Quan entreu al Sant Sepulcre, dues escales pugen al Gòlgota ( de l'armeni guigultha, que vol dir crani), que és el lloc on van crucificar a Jesucrist. A la propera fotografia podeu veure com la gent fa cua per entrar al santuari on hi ha la tomba de Jesús.


La primera basílica construïda en aquest lloc, en el que la tradició diu que van crucificar i enterrar a Jesús i posteriorment va ressuscitar, la va fer l'emperador Constantí entre els anys 326 i 335. L'edifici ha patit una colla de destruccions i reconstruccions. Entre els anys 1.114 i 1.170 els creuats la van ampliar. La basílica és un laberint i per unes escales podeu baixar a la Capella de Santa Elena ( cripta construida pels creuats).


Si mireu bé les pedres dels murs descobrireu que estan plenes de creus tallades pels milers de pelegrins que fa segles visiten aquest espai sagrat dels cristians.L'any 1.808 el Sant Sepulcre va patir un incendi i al 1.927 un terratrèmol.


A la propera fotografia podeu veure la llosa de marbre que cobreix la roca sobre la qual es creu que va jaure el cos de Jesús per ungir-lo i posar-li el sant sudari. El marbre actual és del 1.810.


L'any 1.852 un decret otomà va dividir la custòdia de la basílica entre: armenis, grecs, coptes, catòlics romans, abissinis ( etíops) i siris. Curiosament cada dia obre la basílica un porter musulmà que actua d'intermediari neutral entre els cristians. Les dues famílies musulmanes que des de fa una colla de generacions s'encarreguen d'aquesta feina són els Nuseibeh i els Judeh. Aquest decret es coneix com Status Quo.
Per acabar la descoberta del Sant Sepulcre, un petit regal. Al proper vídeo podeu veure com surt de la basílica la processó del passat Divendres Sant.
 


Ens cal descansar una estona abans de continuar la descoberta de la Ciutat Vella. Els carrers i carrerons del barri cristià ens regalen imatges sorprenents com la següent en la que veiem el rostre de Jesucrist amb la corona d'espines, amb el text escrit en àrab.


La barreja de gent, costums i creences, et deixa bocabadat en tot moment en aquesta ciutat màgica.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari