dilluns, 17 de novembre de 2014

Boushra i Steven.

Després de conèixer l'obra dels fotògrafs africans Nyaba Léon Ouedraogo i Pieter Hugo, vaig dir-vos que el festival de fotografia Getxophoto ens oferia la possibilitat  de descobrir més fotògrafs sorprenents...
Parlar de Boushra Almutawakel és parlar de la primera dona iemenita fotògrafa per la Universitat de Sana'a. Nascuda l'any 1.969, les seves fotografies les ha publicat The Guardian i han estat adquirides pel British Museum de Londres.


Al balcó del restaurant Tellagorri d'Algorta, The Hujad Series no deixava indiferent a ningú. Aquesta fotògrafa iemenita demostra molt valor per explicar-nos amb les seves nou fotografies com s'oposa als fonamentalistes musulmans que volen fer invisibles a les dones.

 
Boushra va estudiar Comerç Internacional a Washington. L'any 1.996 fou membre fundador del col·lectiu Al.Alhaqa. Quan estava a l'escola de fotografia, una conferència de l'escriptora feminista egípcia Naval Elsadawi, va ser la font d'inspiració de la sèrie fotogràfica The Hijab Series: Mother, Daughter & Doll ( La Sèrie Hidab: Mare, filla i nina ). 

 
L'hijab és el mocador amb el que algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll. Boushra com a dona àrab que viu al Iemen té una experiència directa amb l'hijab, que li genera sentiments oposats. Alguns aspectes d'aquesta tradició li agraden, però altres evidentment no.


Els anys 2.002 i 2.003 va treballar com a consultora en assumptes culturals de l'ambaixada del Iemen a Washington.
L'altra proposta fotogràfica d'avui és molt diferent. Steven Siewert és un australià nascut a Sydney l'any 1.964 que s'ha dedicat a explicar-nos amb les seves fotografies la vida quotidiana d'Austràlia i de la zona Àsia-Pacífic.

 
Al carrer Zabala, Sumo in Japan, omplia part de la reixa del pati de l'escola pública Juan Bautista Zabala  Eskola. El sumo és una modalitat japonesa de lluita en la que cal empènyer o arrossegar l'adversari fora d'un cercle marcat a terra.


Malgrat que el beisbol i el futbol tenen més seguidors, el sumo continua essent un esport molt popular al Japó. És el més antic i està vinculat amb els rituals sintoistes.


Practicar aquest esport és seguir tot un ritual. Els lluitadors tenen uns horaris i una dieta molt estricta. El petit espai de combat, el dohyō (土俵), està vetat a les dones perquè diuen que mai es pot tacar amb sang.


L'Steven amb les seves fotografies en blanc i negre, ens presenta un magnífic treball de descoberta per les escoles de formació de sumo.


La sèrie ens mostra l'organització de l'espai. la fragilitat i flexibilitat dels cosos, l'extrema joventut, la lluita... Nens que es preparen per dominar l'escalfament, l'entrenament, l'aprenentatge i  el combat.
Les seves fotografies han estat publicades a Geo Italy, Marie Claire, Colors Magazine, The Nation, The Guardian,...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari