divendres, 21 de novembre de 2014

Harpa.

El Port Vell de Reykjavík era, fins fa poc temps, un port en ple funcionament. Actualment és una zona turística des d'on surten les excursions per observar balenes i frarets. Ple d'excel·lents cafès, restaurants i botigues de records, passejar-hi és un plaer. Un edifici és el protagonista absolut d'aquesta zona de la ciutat. Harpa és la seu permanent de l'Orquestra Simfònica  i de l'Òpera d'Islàndia. 


Fixeu-vos a la dreta de la fotografia on podeu veure l'església d'Hallgrímskirkja, un espectacular edifici de formigó visible a vint quilòmetres de distància, que descobrirem en una propera entrada. Harpa, en islandès antic és el nom del mes en que començava l'estiu en el vell calendari nòrdic.

 
Al costat del Port Vell, amb quaranta-tres metres d'altura màxima i una superfície útil de 28.000 metres quadrats va rebre l'any 2.013 el Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Dohe, concedit per la Unió Europea i la Fundació Mies van der Roe. Des del 1.988 cada dos anys es dóna a Barcelona aquest prestigiós premi.


L'artista Olafur Eliasson va dissenyar la façana. L'estudi d'arquitectura Henning Larson es va encarregar de l'obra, que va estar aturada per la crisi financera d'Islàndia els anys 2.008 i 2.009. Finalment el govern va assumir el finançament. Artec Consultants Inc. són els responsables de l'acústica. Les empreses Ramboll i Art Engineering GmbH d'Alemanya són els responsables de l'enginyeria. Les espectaculars façanes estan dissenyades amb elements geomètrics en els que la llum, la transparència i el color són fonamentals. Estan inspirades en les característiques formacions de basalt que omplen l'illa. Aquests elements d'acer i vidre transformen l'edifici en un calidoscopi gegant. A la propera fotografia podeu veure l'impressionant sostre d'acer polit.


Hi ha quatre sales principals que representen els quatre elements. Eldborg és la gran sala de concerts, amb 1.800 butaques, inspirada en l'activitat volcànica de l'illa i representa el foc. Norðurljós s'inspira en les aurores boreals, representa l'aire i té una capacitat per a 450 persones. A la sala Silfurberg amb 750 butaques, inspirada en els cristalls de calcita, es fan les conferències i representa la terra. Per acabar la més petita, la sala Kaldalón per a 195 persones representa l'aigua.


El 22 d'octubre del 2.011 es va interpretar la primera òpera "La flauta màgica" de Mozart. Simultàniament en una altra sala, la cantant islandesa Björk, oferia el seu setè àlbum d'estudi  Biophilia.


La façana sud està orientada cap a la ciutat, i els diferents tipus de vidre transparent, reflexiu i de color creen una superfície que reflexa els núvols i el cel. No tens clar si estàs observant una obra d'arquitectura o una obra d'art...


Hi ha un gran contrast entre el vidre i els volums interiors de formigó negre pigmentat. Seure i deixar-se seduir per aquesta gran proposta arquitectònica, és encisador. La meteorologia, la llum o la foscor transformen totalment l'edifici.


A més a més de rebre, l'any 2.013, el premi més important d'arquitectura contemporània; també va guanyar el Civic Trust Awards i el Best Performance Space del 2.012.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari